http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... leida.html
Govern i diputacions paguen vuit milions anuals a les companyies aèries perquè volin a Girona, Reus i Lleida
A Lleida les companyies cobren menys en superar el 50% d'ocupació als vols
11/02/10 02:00 - Barcelona - xavier miró
El govern de la Generalitat, les diputacions de Girona, Tarragona i Lleida, les cambres de comerç dels tres territoris i els ajuntaments de les capitals subvencionen amb vuit milions d'euros anuals les companyies aèries Ryanair, Vueling, Transavia i Al-Andalus per tal que facin vols des dels tres aeroports. Per la Generalitat aquesta aposta per subvencionar les companyies aèries privades als tres aeroports és imprescindible com a suport al sector turístic de la Costa Brava, la Costa Daurada i les Terres de Ponent.
Als aeroports de Girona i Reus se subvenciona cada bitllet de manera que com més passatgers porten les companyies més diners reben. A Girona, Ryanair, Transavia i Al-Andalus reben 5,5 milions d'euros anuals, el 50% dels quals els posen la companyia Sagalés de busos, que uneix cada dia l'aeroport amb Barcelona, i la firma d'hostaleria Áreas. La Generalitat aporta 1,6 milions; la Diputació, un, i la Cambra de Comerç, 200.000 euros. A Reus, la subvenció global és de 3,5 milions, dels quals la Generalitat en posa 2,25 i entre la Diputació, les cambres i els ajuntaments se'n reparteixen 1,25 més. A la Costa Daurada, l'aportació de la companyia de busos Hispano Igualadina és mínima però hi ha un conveni bilateral entre Ryanair i Port Aventura mitjançant el qual el parc d'atraccions també finança els vols de la companyia aèria irlandesa.
Subvenció «necessària»
Pel secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, aquestes subvencions públiques són necessàries en un país amb quinze milions de turistes internacionals, el 80% dels quals arriben en avió. Segons el govern, aquest sector és un recurs fonamental per a l'economia catalana perquè li aporta el 13% del PIB. Encara més important és per al turisme de les tres regions no metropolitanes. Al recentment inaugurat aeroport de Lleida, el primer de la Generalitat, però, el govern català ha canviat d'estratègia. Com que es tracta d'incentivar l'arribada de companyies, ni Ryanair ni Vueling no paguen la taxa aeroportuària –sí la de navegació d'AENA–. Però, a més, només rebran el sostre màxim d'1,6 milions d'euros pels vols planejats avui, tinguin el nivell d'ocupació que tinguin. No reben diners per al 30% del passatge, que se suposa que serà el mínim que obtindran d'arrencada. Però sí que se subvencionaran entre 25 i 30 euros per passatger fins al 50% d'ocupació, s'hi arribi o no en cada vol. A partir del 50% de passatge ple, es considera que la companyia fa la ruta rendible i les administracions redueixen l'aportació. El compromís inicial de permanència de les dues companyies aèries a l'aeroport de Lleida-Alguaire és d'un any, prorrogable a tres. Dels 1,6 milions, el govern català aporta 900.000 euros i entre la Diputació i l'Ajuntament de Lleida, la majoria dels 700.000 restants, perquè l'aportació de la Cambra i els ajuntaments de Torrefarrera i Alguaire és mínima. Totes les companyies que es proposin fer vols regulars a Lleida tindran aquestes condicions. No pas els vols xàrter. Aquests tampoc no pagaran la taxa aeroportuària aquest primer any però no rebran cap subvenció per al passatge.
El govern, obert a pagar els enllaços al Prat
La legislació comunitària és molt restrictiva en el cas de les subvencions a companyies aèries de l'administració pública als aeroports que superen els 5 milions de passatgers anuals. Per això, en el cas de l'aeroport barceloní del Prat, el govern català ni subvenciona ni subvencionarà cap companyia, tampoc les que fan rutes punt a punt, siguin o no de baix cost. L'actual comitè de rutes per a la promoció dels vols intercontinentals al Prat té un pressupost d'1,5 milions d'euros anuals i només es dediquen a promocionar destinacions turístiques, no pas companyies. És a dir, Generalitat i Estat han ajudat companyies com Singapore Airlines o Delta de manera indirecta fent una campanya de promoció de les marques turístiques Barcelona, Catalunya i Espanya a Singapur i Nova York, però no pas subvencionant el negoci de les dues companyies. Això continuarà sent així encara que la irlandesa Ryanair acabi aterrant a l'aeroport de Barcelona.
Però la legislació europea sí que deixa algunes escletxes també als grans aeroports internacionals, i són les que vol aprofitar la Generalitat per avançar en el seu objectiu prioritari, que són les interconnexions de vols de les companyies per fer camí cap a la construcció d'un aeroport de connexió, hub, a Barcelona. Així, el govern català sí que està disposat a assumir part del cost o tot el futur servei de transbordament de maletes entre vols si companyies amb seu a Barcelona com per exemple Spanair o Vueling aposten per organitzar tots els seus vols en xarxa des del Prat. Per altra banda, Aena feia públiques ahir les dades de passatge del gener, i el Prat ha aconseguit guanyar un 2,9% de passatgers respecte de l'any passat. És el tercer mes consecutiu de números positius.
Alguaire, gestió deserta
acn
El concurs públic convocat per Aeroports de Catalunya per a la gestió del nou aeroport de Lleida-Alguaire a partir del segon semestre del 2010 ha quedat desert, ja que la Generalitat no ha rebut cap oferta, un cop divendres va finalitzar el termini. Així, l'empresa pública, que n'havia assumit la gestió durant el primer semestre, continuarà fent-se'n càrrec fins a la convocatòria d'un altre concurs, encara sense data. Les clàusules obligaven les empreses interessades a pagar un cànon anual de més de dos milions, i contribuir amb 20 milions més en una futura ampliació, quan l'aeroport es quedi petit o arribi al mig milió de passatgers l'any. La gestió era per un mínim de 25 anys i un màxim de 35. De les quatre empreses que hi havien mostrat interès, només Abertis el manté, si les condicions del nou concurs s'ajusten millor.
Ajudes públiques a aeroports i aerolínies
Ajudes públiques a aeroports i aerolínies
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.ara.cat/economia/LLEIDA-ALGU ... 43345.html
El Govern mantindrà les subvencions a les aerolínies, tot i les crítiques
El director general de Transport i Mobilitat assegura que "d'aquesta manera es promociona Catalunya arreu del món"
EFE
Lleida | Actualitzada el 07/10/2011 20:20
El director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, ha assegurat avui que "el Govern continuarà subvencionant aerolínies i rutes en els seus aeroports amb l'objectiu de promocionar Catalunya a tot el món". Font ha respost així a l'informe de la Comissió Nacional de Competència (CNC) que avisa que diferents comunitats autònomes han subvencionat companyies aèries i enllaços que mai han estat rendibles, entre ells l'aeroport de Lleida o el de Reus.
Font ha recordat que l'aeroport lleidatà "té unes ajudes públiques plenament legals, ja que la Unió Europea autoritza a realitzar qualsevol tipus de subvenció o actuació de promoció d'un aeroport durant els seus dos primers anys d'activitat". Des de la seva estrena comercial, al febrer de 2010, l'aeroport de Lleida ha rebut més de tres milions d'euros de subvencions de la Generalitat destinats a la promoció de rutes.
Malgrat això, Vueling i Ryanair han suspès en els últims mesos les seves operacions des de Lleida, per la qual cosa avui dia únicament opera en aquestes instal·lacions Air Nostrum, que vola setmanalment a Palma de Mallorca.
El Govern mantindrà les subvencions a les aerolínies, tot i les crítiques
El director general de Transport i Mobilitat assegura que "d'aquesta manera es promociona Catalunya arreu del món"
EFE
Lleida | Actualitzada el 07/10/2011 20:20
El director general de Transport i Mobilitat, Ricard Font, ha assegurat avui que "el Govern continuarà subvencionant aerolínies i rutes en els seus aeroports amb l'objectiu de promocionar Catalunya a tot el món". Font ha respost així a l'informe de la Comissió Nacional de Competència (CNC) que avisa que diferents comunitats autònomes han subvencionat companyies aèries i enllaços que mai han estat rendibles, entre ells l'aeroport de Lleida o el de Reus.
Font ha recordat que l'aeroport lleidatà "té unes ajudes públiques plenament legals, ja que la Unió Europea autoritza a realitzar qualsevol tipus de subvenció o actuació de promoció d'un aeroport durant els seus dos primers anys d'activitat". Des de la seva estrena comercial, al febrer de 2010, l'aeroport de Lleida ha rebut més de tres milions d'euros de subvencions de la Generalitat destinats a la promoció de rutes.
Malgrat això, Vueling i Ryanair han suspès en els últims mesos les seves operacions des de Lleida, per la qual cosa avui dia únicament opera en aquestes instal·lacions Air Nostrum, que vola setmanalment a Palma de Mallorca.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... eries.html
De Cospedal paga 500 vegades més que Mas les línies aèries
17/10/11 02:00 - madrid - David Portabella
Mentre que Catalunya apareix com el far de les retallades al pressupost públic, algunes comunitats han continuat augmentant partides de l'erari, com ara les ajudes a les línies aèries fins i tot durant els anys més durs de la crisi. El cas més sorprenent és el de Castella-la Manxa, on María Dolores de Cospedal va acompanyar el seu triomf d'una tisorada “exemplar per a Espanya”.
Durant el 2011, però, Castella-la Manxa està abonant 132,3 euros per passatger en fons públics destinats a les línies aèries que operen a la regió, 500 vegades més que els 25 cèntims que ha abonat la Generalitat de Catalunya que presideix Artur Mas.
El desequilibri entre els fons públics lliurats per les comunitats a les línies aèries és una de les conclusions de l'últim informe sobre el sector elaborat per la Comisión Nacional de la Competencia (CNC). És un dels últims estudis que elabora l'àrbitre de la lliure competència en l'etapa de Luis Berenguer, que avui traspassa la presidència de la CNC a Joaquín García Bernaldo de Quirós.
El període analitzat per la Comisión Nacional de la Competencia coincideix amb el quinquenni de la crisi (2007-2011). En tota la sèrie estadística, basada en dades facilitades per Aena i les mateixes comunitats, Castella-la Manxa apareix destacada amb una inversió mitjana de 39 euros per passatger. Però si el 2010 la factura ja va ser de 61,5 euros, aquest any es multiplicava per més de dos i ja superava els 132,3 euros.
Albacete, qüestionat
Una fita que recau en Cospedal aquest últim any, però en el socialista José María Barreda en els anys precedents. L'informe de la CNC entra en el detall de cada aeròdrom fins al punt de qüestionar viabilitats com ara la del d'Albacete (amb ajudes públiques de 272 euros per passatger) i de Ciudad Real (90 euros per passatger).
A l'aeròdrom de Ciudad Real es va enlairar el seu primer vol comercial el 2008 i va ser celebrat com el primer aeròdrom privat de l'Estat espanyol i una alternativa competitiva a Barajas, tot i costar 1.100 milions i ser a una distància de 235 quilòmetres, que equivalen a unes tres hores de trajecte si es recorren en cotxe.
El podi de comunitats que més fons aporten a les línies aèries per garantir-se que no abandonen el seu territori són Castella i Lleó (29 euros entre 2007 i 2011) i Extremadura (25 euros). En el cas lleonès, no obstant això, l'aeròdrom de Burgos s'anota la fita de consumir més recursos públics per passatger que cap altre de l'Estat: 226,6 euros per viatger entre 2007 i 2011.
Si s'analitza la inversió any per any, es dóna la circumstància que l'aeròdrom burgalès va ser el més car amb 352 euros per passatger el 2008, un rècord absolut a l'Estat.
En el cas dels aeroports catalans, el més costós en ajudes públiques amb relació al nombre de viatgers que registra seria el de Lleida-Alguaire, amb 34 euros per passatger el 2011. Per sota apareixen el de Reus (9,7 euros per viatger) i el de Girona (70 cèntims per viatger).
En el cas de l'aeroport de Barajas, el benefici de ser la gran porta d'entrada a la capital permet a la comunitat de Madrid no haver de desemborsar ni un euro de diner públic per subvencionar línies aèries que hi operin. Els diners destinats a mantenir vols eren testimonials entre el 2007 i el 2011 (0,002 euros per viatger).
LES XIFRES
34 euros per passatger és la quantitat de diner públic a les línies aèries de Lleida-Alguaire el 2011.
352,5 euros per viatger va abonar Castella i Lleó per subvencionar les línies aèries a Burgos el 2008.
250 milions en ajudes públiques del 2007 al 2011
La Comisión Nacional de Competencia xifra en 250 milions la factura d'ajudes públiques que totes les comunitats i ens locals han destinat a línies aèries des del 2007 al 2011 en virtut de 124 acords firmats.
Air Nostrum i Ryanair, les més beneficiades
Air Nostrum (franquícia d'Iberia) i Ryanair són les que sumen més ajuts públics. A una certa distància hi ha Vueling, Air Berlin, Air Europa, Spanair, Wizzair i Easy jet, amb ajuts al voltant dels cinc milions.
Demanda creixent de les línies aèries de baix cost
En un dels últims informes com a president de la CNC, Luis Berenguer alerta que “els fons estan contribuint a accentuar la desviació de la demanda de línies aèries tradicionals cap a les de baix cost”.
Ciudad Real, un aeroport per a 33.500 viatgers
La CNC evidencia la falta de rendibilitat d'infraestructures en els anys de la crisi, com l'aeroport de Ciudad Real, que veu caure l'afluència fins a 33.520 passatgers des del seu sostre de 53.557 viatgers del 2009.
El Prat i Barajas no consumeixen ajudes públiques
El Prat i Barajas són rendibles, i la Generalitat i la comunitat de Madrid no han hagut de pagar ni un cèntim d'euro per passatger a les línies aèries que hi operen per assegurar-se l'establiment de les rutes.
Infografia
De Cospedal paga 500 vegades més que Mas les línies aèries
17/10/11 02:00 - madrid - David Portabella
Mentre que Catalunya apareix com el far de les retallades al pressupost públic, algunes comunitats han continuat augmentant partides de l'erari, com ara les ajudes a les línies aèries fins i tot durant els anys més durs de la crisi. El cas més sorprenent és el de Castella-la Manxa, on María Dolores de Cospedal va acompanyar el seu triomf d'una tisorada “exemplar per a Espanya”.
Durant el 2011, però, Castella-la Manxa està abonant 132,3 euros per passatger en fons públics destinats a les línies aèries que operen a la regió, 500 vegades més que els 25 cèntims que ha abonat la Generalitat de Catalunya que presideix Artur Mas.
El desequilibri entre els fons públics lliurats per les comunitats a les línies aèries és una de les conclusions de l'últim informe sobre el sector elaborat per la Comisión Nacional de la Competencia (CNC). És un dels últims estudis que elabora l'àrbitre de la lliure competència en l'etapa de Luis Berenguer, que avui traspassa la presidència de la CNC a Joaquín García Bernaldo de Quirós.
El període analitzat per la Comisión Nacional de la Competencia coincideix amb el quinquenni de la crisi (2007-2011). En tota la sèrie estadística, basada en dades facilitades per Aena i les mateixes comunitats, Castella-la Manxa apareix destacada amb una inversió mitjana de 39 euros per passatger. Però si el 2010 la factura ja va ser de 61,5 euros, aquest any es multiplicava per més de dos i ja superava els 132,3 euros.
Albacete, qüestionat
Una fita que recau en Cospedal aquest últim any, però en el socialista José María Barreda en els anys precedents. L'informe de la CNC entra en el detall de cada aeròdrom fins al punt de qüestionar viabilitats com ara la del d'Albacete (amb ajudes públiques de 272 euros per passatger) i de Ciudad Real (90 euros per passatger).
A l'aeròdrom de Ciudad Real es va enlairar el seu primer vol comercial el 2008 i va ser celebrat com el primer aeròdrom privat de l'Estat espanyol i una alternativa competitiva a Barajas, tot i costar 1.100 milions i ser a una distància de 235 quilòmetres, que equivalen a unes tres hores de trajecte si es recorren en cotxe.
El podi de comunitats que més fons aporten a les línies aèries per garantir-se que no abandonen el seu territori són Castella i Lleó (29 euros entre 2007 i 2011) i Extremadura (25 euros). En el cas lleonès, no obstant això, l'aeròdrom de Burgos s'anota la fita de consumir més recursos públics per passatger que cap altre de l'Estat: 226,6 euros per viatger entre 2007 i 2011.
Si s'analitza la inversió any per any, es dóna la circumstància que l'aeròdrom burgalès va ser el més car amb 352 euros per passatger el 2008, un rècord absolut a l'Estat.
En el cas dels aeroports catalans, el més costós en ajudes públiques amb relació al nombre de viatgers que registra seria el de Lleida-Alguaire, amb 34 euros per passatger el 2011. Per sota apareixen el de Reus (9,7 euros per viatger) i el de Girona (70 cèntims per viatger).
En el cas de l'aeroport de Barajas, el benefici de ser la gran porta d'entrada a la capital permet a la comunitat de Madrid no haver de desemborsar ni un euro de diner públic per subvencionar línies aèries que hi operin. Els diners destinats a mantenir vols eren testimonials entre el 2007 i el 2011 (0,002 euros per viatger).
LES XIFRES
34 euros per passatger és la quantitat de diner públic a les línies aèries de Lleida-Alguaire el 2011.
352,5 euros per viatger va abonar Castella i Lleó per subvencionar les línies aèries a Burgos el 2008.
250 milions en ajudes públiques del 2007 al 2011
La Comisión Nacional de Competencia xifra en 250 milions la factura d'ajudes públiques que totes les comunitats i ens locals han destinat a línies aèries des del 2007 al 2011 en virtut de 124 acords firmats.
Air Nostrum i Ryanair, les més beneficiades
Air Nostrum (franquícia d'Iberia) i Ryanair són les que sumen més ajuts públics. A una certa distància hi ha Vueling, Air Berlin, Air Europa, Spanair, Wizzair i Easy jet, amb ajuts al voltant dels cinc milions.
Demanda creixent de les línies aèries de baix cost
En un dels últims informes com a president de la CNC, Luis Berenguer alerta que “els fons estan contribuint a accentuar la desviació de la demanda de línies aèries tradicionals cap a les de baix cost”.
Ciudad Real, un aeroport per a 33.500 viatgers
La CNC evidencia la falta de rendibilitat d'infraestructures en els anys de la crisi, com l'aeroport de Ciudad Real, que veu caure l'afluència fins a 33.520 passatgers des del seu sostre de 53.557 viatgers del 2009.
El Prat i Barajas no consumeixen ajudes públiques
El Prat i Barajas són rendibles, i la Generalitat i la comunitat de Madrid no han hagut de pagar ni un cèntim d'euro per passatger a les línies aèries que hi operen per assegurar-se l'establiment de les rutes.
Infografia
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.