Obres i ampliacions al Port de Barcelona

Transport aeri i aeroports, transport marítim i ports, per cable, etc.
Transporte aéreo y aeropuertos, transporte marítimo y puertos, por cable, etc.

AMPLIACIÓN PUERTO DE BARCELONA

EntradaAutor: Santfeliuenc » Dimecres 13/12/2006 20:30

Hola,

De EPC:

El 'exconseller' Valls culminará la ampliación del puerto de BCN

• El Govern elige al sustituto de Joaquim Coello, que se marcha a la empresa Applus+

• El nuevo presidente quiere acelerar la construcción de los accesos a los muelles


RAMON COMORERA
BARCELONA
La posibilidad, apuntada en las últimas semanas, de que el presidente de la Autoridad Portuaria de Barcelona (APB), Joaquim Coello, dejara el cargo para ir a la empresa privada se materializó ayer. El Govern anunció que Jordi Valls, exconseller de Treball en los últimos siete meses del ejecutivo de Pasqual Maragall y también flamante diputado del PSC en el Parlament hasta ayer mismo, día en que presentó su renuncia al escaño, dirigirá a partir de ahora una infraestructura clave en la economía de Barcelona y Catalunya.
El nuevo responsable de la APB declaró a este diario que su principal reto será acelerar la construcción de los futuros accesos viarios y, especialmente, ferroviarios para reducir el desfase con las ya avanzadas obras de ampliación de diques y muelles en los terrenos ganados con el desvío del río Llobregat. También dijo que "profundizará en la explotación eficiente y saneada" realizada por su antecesor para afrontar el fuerte crecimiento que experimenta desde hace varios años el puerto tanto en el tráfico de mercancías como en el de pasajeros,
El cese de Coello y el nombramiento de Valls será efectivo cuando en pocos días se publiquen los correspondientes decretos en el Diari Oficial de la Generalitat y el Boletín Oficial del Estado, administración que como titular de los puertos de interés general españoles debe ratificar la decisión de la Generalitat.

TRAYECTORIA
Jordi Valls es licenciado en Derecho y fue alcalde de Manresa desde 1995 hasta abril pasado. También ha dirigido diversos organismos de la Administración local, como el consorcio Localret para el desarrollo de las redes de telecomunicaciones y las nuevas tecnologías.
Asimismo es miembro de la ejecutiva nacional del PSC, puesto que "decidirá en el futuro si sigue ocupando" ya que ahora "el único objetivo" será gestionar la que calificó como primera infraestructura de Catalunya junto con el aeropuerto.
Coello explicó a esta redacción que ha aceptado la oferta de ser consejero delegado de la empresa de certificación e inspección industrial Applus+, del grupo Aguas de Barcelona (Agbar), porque en la APB "ha cubierto una etapa" y el inicio de la nueva legislatura "es el momento idóneo para marcharse".

CAMBIO ANTICIPADO
El ya casi expresidente de la APB añadió que "nunca tuvo vocación de permanencia en el puerto", aunque reconoció que si las elecciones se hubieran celebrado a finales del 2007, cuando correspondía, "habría seguido en el cargo hasta entonces".
El consejo de administración de Applus+ decidirá, en la reunión que celebra hoy en Madrid, su nombramiento como consejero delegado aunque condicionado al cese del cargo oficial. Coello, ingeniero naval de profesión, afirmó que se incorpora a una empresa "grande y compleja" en la que espera "divertirse mucho". Su llegada a Applus+ se produce tras fallar, el pasado junio, la operación de venta a la británica Candover, hecho que implicó la destitución del anterior consejero delegado.


Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Avatar de l’usuari
Santfeliuenc
Administrador
 
Entrades: 3934
Membre des de: Diumenge 24/04/2005 23:41
Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL

El port de Barcelona tindrà una nova terminal de creuers

EntradaAutor: wefer » Divendres 09/02/2007 12:12

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
------------------------------------------
Punt i a part.
El port de Barcelona tindrà a punt una nova terminal de creuers abans de l'estiu
L'edifici s'inaugurarà les properes setmanes i permetrà mantenir el fort creixement d'aquest negoci dels darrers anys

ORIOL RIBET. Barcelona

Les obres de la nova terminal de creuers del port han entrat en la fase final. L'edifici s'inaugurarà durant les properes setmanes i estarà a ple funcionament abans de l'estiu. La terminal Palacruceros la construeix l'empresa italiana Costa Cruceros, que forma part del grup nord-americà Carnival. Els vaixells d'aquest grup tindran prioritat en l'ús de la terminal, si bé també hi podran atracar altres vaixells de creuer. Carnival tota sola mou 300.000 dels 1,4 milions i escaig de passatgers de creuers amb què el port de Barcelona va tancar el 2006. Amb aquesta terminal, i la que construeix Creuers del Port de Barcelona (que s'afegirà a les que ja gestiona aquesta empresa), que estarà a punt el 2008, es completa bona part de la reforma de les instal·lacions per a creuers.

Han estat uns anys intensos per al port en matèria de creuers. La reforma de les instal·lacions ha permès reformar o construir de nou unes terminals que en alguns casos tenen poc o res a envejar a les terminals dels aeroports. Aquest és el cas de l'edifici que enllesteix l'empresa Costa Cruceros. Un edifici de 10.000 m² on la lluminositat és la nota dominant, i en la qual els passatgers trobaran tota mena de comoditats: des d'una àrea de joc per als nens fins a una zona de compres, passant per un bar amb una àmplia terrassa amb vistes al mar. «Volem crear un nou concepte d'atenció als clients, des que arriben fins que marxen», apunta Sandra Yunta, la responsable de Costa Cruceros a Barcelona.

Yunta confia que al març hauran acabat les obres de l'edifici, i que de manera immediata l'Autoritat Portuària de Barcelona farà els darrers retocs en la urbanització del Moll Adossat, la zona on estan situades quatre de les sis terminals de creuers. La inversió de 12 milions d'euros en aquest edifici (que s'ha retardat uns mesos, ja que en principi havia d'estar a punt l'estiu passat) demostra l'aposta d'aquesta empresa i del grup Carnival per la ciutat. «Barcelona és un dels mercats que més creix, i el fet de disposar d'una terminal pròpia representa un gran avantatge quant a operativa i també quant a imatge», conclou Sandra Yunta. Costa Cruceros té la seu a Gènova, i a Madrid en el cas de la filial espanyola, si bé lògicament la seva operativa es concentra a Barcelona. Una operativa que té tendència a allargar-se i a durar cada cop més mesos, si bé és a partir del març quan es concentren la major part dels viatges de creuers. «Fins ara al gener no hi havia ni un sol vaixell, i aquest any en aquest mes en vam tenir cinc», apunta la responsable de Costa Cruceros, que afegeix una altra clau perquè Barcelona mantingui el ritme de creixement del nombre de passatgers. Aquesta clau és la dimensió cada cop més gran dels vaixells que cobreixen aquests viatges.

EL MÉS GRAN DEL MÓN

Les dimensions dels vaixells, explica Sandra Yunta, serà clau perquè Barcelona augmenti encara més les xifres de passatgers els propers anys. «En aquest moment s'està construint el creuer més gran del món, que tindrà capacitat per a 5.400 passatgers, als quals cal afegir els 1.500 tripulants», apunta. Si es té en compte que ara la majoria de vaixells de creuers tenen una capacitat d'entre 2.000 i 3.000 passatgers, es pot tenir una idea d'on poden arribar les xifres de visitants del turisme de creuers. Una activitat creixent i per a la qual, a banda de la nova terminal Palacruceros, el 2008 estarà a punt la terminal que construeix l'empresa Creuers del Port de Barcelona.

---------------------------------
Punt i a part.
La nova terminal de Creuers del Port, el 2008

O.R.. Barcelona

Creuers del Port de Barcelona, una societat privada amb accionistes com ara Acciona i Trasmediterranea, i en la qual l'Autoritat Porturària de Barcelona té un 20% del capital, té les concessions per operar en les dues terminals del World Trade Center (que s'usa per als creuers més petits) i en tres més del Moll Adossat. Una d'aquestes, la terminal A, s'ha enderrocat aquest gener per construir-la de nou. Les obres s'han d'acabar el març del 2008. «Serà un projecte arquitectònicament molt atractiu i amb un nivell d'operativitat com el de la terminal B, que és la nostra estrella», assegura Carles Domingo, adjunt a la presidència de Creuers del Port de Barcelona. Domingo afegeix que «la terminal B té capacitat per rebre els creuers més grans del món, i és un prodigi quant a rapidesa en la càrrega i descàrrega d'equipatge». A diferència del cas de Costa Cruceros, les terminals que gestiona Creuers del Port són públiques, és a dir, que hi poden atracar els vaixells de totes les companyies pagant les taxes corresponents. En el cas de la terminal de Costa Cruceros, tenen prioritat els vaixells d'aquesta empresa i del grup Carnival. La terminal A, per ara tot just en la fase inicial de les obres, suposarà una inversió rècord de 15 milions d'euros. «A més de la bellesa del disseny, aquesta terminal té una superfície de planta de 6.500 m², cosa que, com en el cas de la terminal B, l'habilita per rebre grans creuers que en alguns casos arriben als 3.600 passatgers», diu Domingo.

--------------------------------------
Punt i a part.
Les empreses veuen factible arribar en pocs anys als dos milions de passatgers
L'atractiu del Mediterrani, les infraestructures del port i les dimensions dels vaixells, claus del creixement

O. RIBET. Barcelona

El port de Barcelona ja fa anys que registra forts creixements en el turisme de creuers. L'any 2004, la xifra era d'un milió de passatgers, una xifra semblant a la de l'any anterior per la mala situació que travessaven dues empreses de creuers. Però ja el 2005 es va arribar als 1,2 milions de passatgers, per passar als 1,4 que es calcula (no hi ha encara xifres oficials) que s'han assolit el 2006. Hi ha algun sostre per a aquest creixement? Les dues empreses que gestionen les terminals del port, Costa Cruceros i Creuers del Port de Barcelona, opinen que no. Entre els motius que fan factible continuar el creixement hi ha la millora de les infraestructures, les majors dimensions dels vaixells i l'atractiu del Mediterrani per al públic cada cop més divers dels creuers.

COMPLETAR LA REFORMA.

Del pla de transformació del Moll Adossat (on hi ha quatre de les sis terminals de creuers, ja que les altres dues són la sud i la nord, al World Trade Center), hi ha tres grans actuacions que ja estan completades. Són la reforma de les terminals B (avui la més gran en funcionament) i C (completament remodelada) i l'adequació del Moll Adossat. Aquesta darrera inversió l'ha assumida l'Autoritat Portuària de Barcelona, i està completada exceptuant alguns petits detalls que s'aniran incorporant un cop s'enllesteixen les dues grans obres pendents: les obres de les terminals D (la de Costa Cruceros) i A (de Creuers del Port). Quan el març de l'any que ve, si es compleixen els terminis, acabi la reforma de la terminal A, ja només quedarà pendent veure si Costa Cruceros executa o no l'opció que té per construir una cinquena terminal, la E, que se situaria en un extrem del Moll Adossat. Abans del 2010, Costa Cruceros ha de decidir si el volum de passatgers i les seves necessitats justifiquen que assumeixi una nova inversió per disposar d'una segona terminal pròpia al port de Barcelona, ja que la terminal E s'afegiria a la D, anomenada Palacruceros, i que estarà a punt les properes setmanes. Sigui com sigui, les infraestructures per créixer en turisme de creuers estan ja en un estadi madur.

Són molts els motius que han permès el fort creixement del turisme de creuers a Barcelona. L'atractiu de la ciutat n'és un, però també la popularització dels creuers pel Mediterrani. «És un mar que té molts ports amb punts d'interès i amb distàncies curtes», apunta Carles Domingo, adjunt a la presidència de l'empresa Creuers del Port de Barcelona. Un altre factor clau per estimular la demanda ha estat la baixada de preus, que ha popularitzat els viatges de creuer. Domingo veu una relació directa entre aquesta baixada de preus i l'augment de la capacitat dels vaixells, de manera que a vaixells més grans, més passatgers a qui repercutir el cost del viatge. Aquesta tendència continuarà (la dels vaixells cada cop més grans), i Barcelona ho té bé per beneficiar-se'n, per la grandària de les terminals que s'estan construint i per la profunditat que hi ha al Moll Adossat, que permet que hi atraquin vaixells de grans dimensions.

Tots aquests factors fan que la previsió és que els creixements de dos dígits en el turisme de creuers es mantindran. Sandra Yunta, responsable a Barcelona de Costa Cruceros, creu que encara hi ha molt marge per al creixement, i Carles Domingo, de Creuers del Port de Barcelona, va més enllà i apunta que «és perfectament assolible arribar als dos milions de passatgers de creuers». De moment, les previsions de l'Autoritat Portuària de Barcelona és que el 2007 la xifra se situarà molt a prop dels 1,6 milions.

Tot apunta per tant que el turisme de creuers, molt repartit tant pel que fa a les nacionalitats com al tipus de viatges (se'n fan de tot tipus, fins i tot per a nudistes), continuarà batent rècords a Barcelona els propers anys.
Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
 
Entrades: 7507
Membre des de: Dimarts 19/04/2005 23:55
Ubicació: Entre Fabra i Puig, Universitat i Sagrada Família amb metro, bus, Seat 1200Sport, Citroën Xantia

"Ojo" al Metro

EntradaAutor: JaMiRo! » Dissabte 10/02/2007 8:50

VILAWEB ha escrit:Tot apunta per tant que el turisme de creuers, molt repartit tant pel que fa a les nacionalitats com al tipus de viatges (se'n fan de tot tipus, fins i tot per a nudistes), continuarà batent rècords a Barcelona els propers anys.


Esperem que aquesta gent comprengui que el Metro és un medi de transport no-nudista. O, com a mínim, que si en fan ús no sia en hora punta, perquè... :)
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Avatar de l’usuari
JaMiRo!
N10
N10
 
Entrades: 4156
Membre des de: Dissabte 17/09/2005 0:38
Ubicació: Olesa de Montserrat

EntradaAutor: EUKibo » Dissabte 10/02/2007 15:46

jajajaja XD "No vagis nu als vesibuls, no vagins nu a les andanes, no vagins nu als trens, al metro esta prohibit anar nu, civisme al metro, si us plau"

No sabia que el Port de Barcelona estigue ampliant tant les terminals de creuer, bona noticia!
Avatar de l’usuari
EUKibo
N9
N9
 
Entrades: 1321
Membre des de: Diumenge 07/01/2007 17:54
Ubicació: Badalona SantaColomaG Barcelona Castelldefels

Re

EntradaAutor: Santfeliuenc » Dissabte 10/02/2007 19:24

Hola,

Ni en el aeropuerto hay metro, ya tardará lo suyo en llegar, ni en el puerto hay metro, lo mismo digo: ya tardará.

Por lo tanto no sé qué transporte público va a utilizar esta gente para acceder a sus cruceros o a sus aviones.

Supongo que el de siempre: autobuses fletados por las compañías de cruceros que llevarán a los cruceristas desde el aeropuerto cuando aterricen hasta el puerto en línea recta y por la ronda litoral hasta el puerto, a las terminales de embarque y lo mismo pero a la inversa cuando vuelvan a sus casas en avión. A los buques que vengan de otra parte, estén dos días en BCN y se vayan a otra ciudad, se supone que se les abastecerá igual, el que quiera desembarcar a gastar dinero, pasear, etc. por BCN, pues lo llevarán en bus, es de suponer que del barco a Pza. Cataluña y se pondrá un horario de buses lanzadera que vayan cada media hora o así del barco a Pza. Cataluña y de Pza. Cataluña al barco. A partir de aquí cada uno hará lo que quiera.

¿Qué se consigue con esto? pues colapsar más la ciudad y la ronda con tráfico pesado innecesario por no tener in TP en condiciones.

Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Avatar de l’usuari
Santfeliuenc
Administrador
 
Entrades: 3934
Membre des de: Diumenge 24/04/2005 23:41
Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL

EntradaAutor: Guigui » Dissabte 10/02/2007 20:09

Però has de pensar que el creuerista mitjà és una maleta humanitzada que vol que l'agafin per la mà, li donin biberó i farinetes a punt de menjar i li cantin la non-non cada dia. Li dius que agafi un metro o un tren i s'hi perd perquè, per començar, quedaria confós pel fet d'haver-hi dues andanes.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.
Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
 
Entrades: 23502
Membre des de: Diumenge 26/02/2006 19:02
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

EntradaAutor: genissimon » Dilluns 12/02/2007 10:08

Els creueristes quan arriben a l'aeroport, o van en taxi o van en cotxe/furgoneta amb xòfer fletat per la companyia de creuers per arribar al port. M'inclino a pensar més en la segona opció.

Sí que en un creuer hi viatja molta gent, però no tots arriben en el mateix vol. Si arribessin molt concentrats en el temps, sí que valdria la pena posar autocars. En cas contrari, una fragoneta o manovolumen ja fa el fet i es passarà el matí o el dia anant i venint de l'aeroport. O un microbús. Tot depèn de quanta gent arriba a l'aeroport en un interval de temps determinat.

A la tornada, per portar-los del vaixell a l'avió, sí que potser ho fan en uns quants autocars: amb el vaixell arriben tots de cop i després, ja s'esperaran a l'aeroport.

Almenys, aquesta és la tònica quan vas o vens d'una estada en alguna illa (*) quan has adquirit un paquet sencer que inclogui els trasllats aeroport-hotel i viceversa.

(*) Balears, Canàries, etc...

Salut !!
Avatar de l’usuari
genissimon
N9
N9
 
Entrades: 2351
Membre des de: Dimecres 05/04/2006 12:43
Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc

Nova terminal de viatgers al Port de Barcelona

EntradaAutor: wefer » Dimecres 25/04/2007 9:23

http://www.elperiodico.cat/
----------------------------------------
Una terminal de 10.000 m2 referma el lideratge de BCN en creuers
1. • La italiana Costa Cruceros estrena l'edifici amb l'arribada de 3.780 viatgers del 'Costa Concordia'
2. • El turisme marítim portarà aquest any 1,6 milions de passatgers a la ciutat, el 15% més que el 2006

RAMON COMORERA
BARCELONA

Els protagonistes del boom turístic que registra, o suporta, segons qui ho observi, Barcelona els últims anys vénen cada vegada més per mar. El turisme de visita ràpida que arriba a la ciutat en creuer augmentarà un 15% aquest any fins a arribar a 1,6 o 1,7 milions de visitants sobre un total de set milions de turistes. Unes xifres que han convertit Barcelona en el primer port d'Europa en aquesta especialitat. Des d'ahir, una tercera part d'aquesta riuada humana que opta pels viatges agradables en vaixell tindrà una entrada de luxe a la ciutat. L'empresa italiana Costa Cruceros, integrada en la nord-americana Carnival, va inaugurar la terminal D, un edifici singular de 10.000 metres quadrats que està situat al final del moll Adossat i que s'anomena oficialment Palacruceros.

La instal.lació té capacitat per rebre amb garanties de comoditat, eficàcia i seguretat els vaixells de plaer més grans que solquen en aquests moments els mars, en especial el Mediterrani i el Carib. Ho va demostrar amb el primer navili que va acollir ahir al migdia, el Costa Concordia, un gegant de 290 metres d'eslora i 112.000 tones de pes brut, que té 1.500 camarots, 1.110 tripulants i que pot transportar fins a 3.780 passatgers.

CONCESSIÓ PER 25 ANYS

La terminal l'ha construït la mateixa armadora italiana mitjançant una concessió del port per 25 anys i amb una inversió de 12 milions d'euros. Una xifra important per a una infraestructura d'aquestes característiques que contrasta amb la resta de terminals de passatgers i que es nota immediatament tot just es travessen les enormes portes d'accés.
L'interior de l'edifici, obra de l'estudi d'arquitectura Vicini de Gènova, ciutat seu de Costa Cruceros, és molt lluminós, transparent i ampli.

Ha estat moblat com si fos un vaixell, amb vegetació inclosa, i s'ha construït amb materials i acabats de qualitat. Una gran obertura al centre del sostre ondulat i uns enormes finestrals amb vistes al mar inunden de llum les estances de les quatre plantes. En les instal.lacions hi ha tota mena de serveis, una àrea de compres, un cafè amb accés a internet, una zona infantil, un bar amb vistes panoràmiques, així com una llarga terrassa orientada al Mediterrani.

CONDICIONS DE SEGURETAT

A aquestes característiques evidents s'hi van referir tots els representants institucionals i de l'armadora que van intervenir, amb parlaments molt elogiosos, en la inauguració. Jordi Valls, president de l'Autoritat Portuària de Barcelona, va destacar a més les garanties de seguretat i de control del passatge que ofereixen les instal.lacions, un tret "molt apreciat", va dir, per les empreses internacionals d'aquest tipus de turisme.

Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, va insistir que Catalunya és la regió europea amb un volum turístic més gran i també amb més capacitat d'innovació en el sector, cosa que li permetrà passar del monocultiu de sol i platja a un turisme de més qualitat, amb objectius culturals i econòmics. El conseller delegat de la naviliera italiana, Pier Luigi Foschi, va al.ludir al fet de ser el primer operador de creuers d'Europa així com al lideratge mediterrani de Barcelona en el sector.

45 EUROS PER PERSONA

Foschi va anunciar que seguiran invertint en la ciutat i que aquest any el port registrarà 251 entrades de naus del grup Carnival, 126 d'elles de Costa Cruceros pròpiament, amb un passatge total de mig milió de persones, 330.000 si es comptabilitzen només les de la firma transalpina. Per donar una idea de la importància eco- nòmica que això suposa va explicar que el turista d'un creuer "gasta una mitjana de 45 euros" en cada ciutat que visita, cosa que suposarà en el cas de Barcelona "un benefici de 15 milions d'euros".


[url=http://www.elperiodico.com/EDICION/ED070425/CAT/CARP01/PDF/g040mR03.PDF]
>> Veure el plànol del port en PDF
[/url]
Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
 
Entrades: 7507
Membre des de: Dimarts 19/04/2005 23:55
Ubicació: Entre Fabra i Puig, Universitat i Sagrada Família amb metro, bus, Seat 1200Sport, Citroën Xantia

Obres i ampliacions al Port de Barcelona

EntradaAutor: wefer » Dimecres 06/02/2008 10:55

http://www.elperiodico.cat/
-----------------------------------------------------
El port de BCN es prepara per rebre els vaixells nodrissa

El port de Barcelona està immers de ple en les obres que permetran rebre l'aigua dels dipòsits dels vaixells nodrissa que arribaran d'Andalusia, Tarragona i França.

De moment es treballa en la part més costosa, en la conducció subterrània fins a l'estació bombadora de la Zona Franca. A la imatge s'observa el buit que s'ha excavat per fer passar la canonada, de 70 centímetres de diàmetre, per sota d'una de les traces viàries del port. El rectangle fosc que es veu al fons és per on transcorrerà la conducció. Falta per muntar la canonada en superfície que, a través del pantalà, captarà l'aigua de les naus. Suposarà el 12% de la demanda metropolitana.
Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
 
Entrades: 7507
Membre des de: Dimarts 19/04/2005 23:55
Ubicació: Entre Fabra i Puig, Universitat i Sagrada Família amb metro, bus, Seat 1200Sport, Citroën Xantia

Aconsellen ampliar el port de Barcelona cap al mar

EntradaAutor: Guigui » Dilluns 03/11/2008 18:48

Notícia de l'Avui:



Un expert en planificació portuària aconsella construir un nou port sobre el mar a Barcelona

El doctor en ciències econòmiques Joan Alemany, professor de la Universitat de Barcelona, creu que aquesta nova infraestructura resoldria els problemes de saturació que tindrà el port i convertiria la capital catalana en l’accés d’Àsia a Europa per la Mediterrània. L'estudi serà publicat pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis

Gemma Aguilera
Barcelona
Ult. Act. 03.11.2008 - 13:15 hs


“Construir un port nou de trinca sobre el mar pot ser la clau de volta que necessita l’economia catalana. Podria resoldre la saturació que es donarà en un futur al port de Barcelona i convertir-lo alhora en la porta d'entrada de les mercaderies asiàtiques a Europa”. Aquesta és la tesi que sosté un dels màxims experts del país en organització, planificació i transformació d'infraestructures portuàries, Joan Alemany Llovera, en un informe que publica a la revista Idees.net el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC), organisme que depèn del departament de la Vicepresidència de la Generalitat.

En el document, aquest doctor en ciències econòmiques i professor associat de la Universitat de Barcelona defensa la capital catalana com l’únic gran nucli del sud d'Europa que té prou capacitat per disputar els tràfics Europa-Àsia i les activitats logístiques vinculades, i lamenta que “no hi hagi, tant des de les institucions catalanes com des de les estatals, un suport clar i decidit per a aquesta opció estratègica”.

A parer d'aquest expert, l’aposta per dissenyar a Barcelona la gran plataforma logística del sud d’Europa passa pel port: “donat l’exhauriment de l’espai disponible per fer ampliacions, a Barcelona i també a Tarragona, cal un nou gran moll sobre el mar, que és una pràctica ja habitual en ciutats japoneses per resoldre els problemes de creixement quan les denses ciutats envolten completament les infraestructures portuàries i ofeguen la seva expansió.

Actualment, al port de Barcelona ja s'intueix un problema de manca de sòl per a ampliacions futures, quan s'esgoti el que ofereix la desembocadura del riu Llobregat. És en aquest context que Joan Alemany ofereix “l'alternativa de construir un nou gran moll totalment sobre el mar partint de l’actual dic de l’Est i els molls adossats”. Segons la proposta d'Alemany, el nou gran moll es comunicaria amb terra ferma a través del pont actual, i si això no fos suficient, a través d’un pas fix pel mateix lloc. L'autor de l'informe es mostra conscient que aquesta alternativa suposa un alt cost i que té dificultats tècniques, però argumenta que ofereix un impacte ambiental baix.

Les obres són urgents
En el document, Alemany reclama que s’encarreguin estudis i s’enceti un debat urgent sobre la seva proposta, ja que si els ritmes de creixement dels tràfics dels darrers anys es mantenen en el port de Barcelona, “en 15 anys o probablement menys, és a dir abans del 2025, les infraestructures portuàries tornaran a ser insuficients”, recorda. De fet, des que es decideix estudiar i projectar una ampliació important d’un port fins que les obres estan acabades i en servei passen uns 15 anys.

Joan Alemany també reflexiona sobre la situació d'altres sistemes de comunicació i transport de mercaderies del país que posen en risc el futur de l'economia catalana. Adverteix que comencen a detectar-se problemes de congestió de les infraestructures de transport terrestre a l’entorn dels ports. Però encara considera més greu la manca d'una connexió ferroviària amb Europa: “L’àrea de Barcelona no podrà esdevenir una autèntica plataforma logística del sud d’ Europa si no hi ha una connexió ferroviària d’ample internacional per a les mercaderies que passen pel port”, sentencia.

Un aeroport sobre el mar?
Tot just fa unes setmanes, el Centre d'Estudis de Temes Contemporanis va rebre una altra proposta per donar ús al mar de Barcelona. En aquest cas, venia de l'expresident del Port de Barcelona, l'enginyer Joaquim Coello, defensava que la localització de l’aeroport en una illa artificial i separada de la costa, amb pistes paral·leles a aquesta, permetria un accés aeri sense dificultats ni interferències acústiques sobre les poblacions veïnes. Segons Coello, els canvis “permetrien un impuls del port i de l'aeroport, i situarien Barcelona en una situació de privilegi de què poques ciutats europees gaudeixen".

Val a dir que el juny passat, el grup d'empresaris FemCat també va fer públic un projecte d’ampliació similar, que planteja situar dues noves pistes sobre el mar que convertirien El Prat en l’únic aeroport europeu operatiu les 24 hores.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.
Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
 
Entrades: 23502
Membre des de: Diumenge 26/02/2006 19:02
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Re: Aconsellen ampliar el port de Barcelona cap al mar

EntradaAutor: JaMiRo! » Dilluns 03/11/2008 21:16

Dic jo: si no es pot créixer més (a Barcelona poc li queda a no ser que comenci a cruspir-se els municipis del seu voltant), per què aquestes idees més pròpies d'un megalòman que d'una persona assenyada?

Abans de pensar en ports més propis d'un villano de 007 que d'una ciutat democràtica, caldria resoldre qüestions com la connexió ferroviària d'ample internacional en mercaderies i l'establiment de ports secs arreu de la Regió Metropolitana o més enllà d'aquesta (Catalunya no només és Barcelona).

;)
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Avatar de l’usuari
JaMiRo!
N10
N10
 
Entrades: 4156
Membre des de: Dissabte 17/09/2005 0:38
Ubicació: Olesa de Montserrat

Re: Aconsellen ampliar el port de Barcelona cap al mar

EntradaAutor: automotorserie 436 » Dilluns 03/11/2008 22:12

Crecimiento, Expansión, Ampliación, más de lo mismo impulsado por un sistema económico que quiere más y más, que no se detiene ante nada ni nadie. Todo sea en favor de un falso progreso que quien sabe a donde nos lleva y qué consecuencias traerá en un futuro cercano.
La limitación impuesta por la orografía, el urbanismo, el delta del Llobregat,etc limita el crecimiento del puerto
Nos engañamos si pensamos que el puerto de Barcelona, en el caso que nos ocupa puede crecer indefinidamente, quizás deberíamos de pensar en como aprovechar mejor los espacios en cuanto a tareas portuarias se refieren. Y en segundo término descongestionar el puerto de Barcelona apostando por otros puertos ya existentes mediante redes de transporte eficientes.
No caigamos en centralismos de los que tenemos experiencias nada gratificantes.
Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona
Avatar de l’usuari
automotorserie 436
N7
N7
 
Entrades: 635
Membre des de: Diumenge 17/08/2008 20:47

Re: Aconsellen ampliar el port de Barcelona cap al mar

EntradaAutor: Santfeliuenc » Dilluns 03/11/2008 22:34

Hola,

JaMiRo! ha escrit:Dic jo: si no es pot créixer més (a Barcelona poc li queda a no ser que comenci a cruspir-se els municipis del seu voltant), per què aquestes idees més pròpies d'un megalòman que d'una persona assenyada?

Abans de pensar en ports més propis d'un villano de 007 que d'una ciutat democràtica, caldria resoldre qüestions com la connexió ferroviària d'ample internacional en mercaderies i l'establiment de ports secs arreu de la Regió Metropolitana o més enllà d'aquesta (Catalunya no només és Barcelona).

;)


No sé desde qué año viene un servidor diciendo y comentando que la riqueza de Barcelona y su desarrollo futuro viene dado por el puerto y todo lo que en torno a él se lleva a cabo. Que las redes ferroviarias esto lo han de tener clarísimo y que se han de desalojar los corredores de entrada y salida a este recinto porque de lo contrario se colapsará, seremos no el puerto decisivo sino un puertecito más y que no se está haciendo nada de nada para resolver este tema. Y eso sin ser ni declararme un experto, como parece que este último caballero es calificado... ¡demonios! ¿cómo es esto de que aquí todo el mundo es EXPERTO? ¿cuál es el secreto de ser un experto? uno dice de alguien, "atención, este es un experto" ¿y ya está? ¿cómo es que los expertos son expertos? soy experto... "¿porque yo lo valgo?"

Es curioso.

En la línea de lo comentado por "Jamiro!" puede ser más o menos acertada esta propuesta de ampliación del puerto con un nuevo muelle mar adentro, etc... pero, una vez que estuviese hecho y operativo, ¿qué? ¿qué propuesta ferroviaria hay alrededor de todo esto que lo respalde? ¿o acaso cree el "experto-porque yo lo valgo" que las mercancías van a salir solas del supermuelle exterior y sobre el mar sin necesidad de ferrocarriles y puentes grúa que las extraigan a tierra firme y las distribuyan en todas direcciones?

Lo comento porque si el puerto prevee colapsarse allá por 2025, yo creo que mucho antes será imposible transitar por las rondas de Barcelona, la AP-2, la B-23, la A-2, la C-32... en fin, que los accesos a Barcelona hacia y desde Llobregat estarán completamente saturados y a rebentar muchísimo antes de esa fecha "experta-porque yo lo valgo".

Y digo yo en toda mi "inexpertez" que si los accesos por carretera están saturados y taponados, si no puede salir un camión de Zona Franca hacia ninguna parte o si para salir necesita una mañana o una tarde entera porque no entendemos que los usuarios, trabajadores, ciudadanos, etc. del Baix Llobregat han de poder ser transportados a sus hogares, lugares de trabajo, etc. vía ferrocarril decente y por los corredores reales de movilidad... si no hay un Plan Director Zonal del área del Baix Llobregat que contenga el estudio de ampliaciones y creación de nuevas infraestructuras que contengan un estudio conjunto y una serie de decisiones conjuntas y globales para L1, L2, L3, L5, L6, L8 y L9/L10, además de un nuevo plan de cercanías que incluya la C-3 hasta Castelldefels, un corredor de entrada a Barcelona bajo la Diagonal, otro bajo la Gran Vía y otro por el frente litoral con el re-estudio del trazado de la L9 abocado a una línea circular orbital de la ciudad de Barcelona... si todo eso se pasa por alto y según algunos, "con lo que ya hay, ya vale"... lo que no entiendo es cómo viene este caballero y se molesta siquiera en decir nada de un muelle exterior cuando por muchos barcos que allí atraquen, por muchos portacontenedores que allí descarguen, luego no va a haber líneas ferroviarias capaces de extraer todo ese monto de mercancías hacia ninguna parte y de ninguna parte van a poder venir mercancías hacia ese muelle para redistribuirlas por vía marítima.

O sea, todo está atascado y no es que ya no haya líneas ferroviarias normale en la zona, sino que tampoco hay proyectos de ampliaciones serios de las existentes, la L3 mirad la de vueltas que le quieren obligar a realizar y hasta hay quien le propone un ilógico ramal a Sant Boi (otros que pasan por "expertos-porque yo lo valgo") cuando la única opción lógica es ampliarla a Sant Feliu por donde debe entrar transversalmente y en apoyo a todo ello la L6 es quien debería por otro trazado ir a Sant Boi a la vez que es apoyada por la L5 en la zona, la L2 al aeropuerto, la L1 a Sant Boi o a la nueva zona portuaria y la L9 rediseñada como circular por Barcelona...

Bueno, pues todo esto atascado, sin propuestas, sin querer tocar los trenes, la red ferroviaria, sin ampliar nada, sin estudiar nada, con lo mismo de siempre sobrecargado y con lo único que sale de las expertas cabezas en el plano de hacer pasar por las mismas vías múltiples servicios de todo tipo mezclando tranvías, metros, trenes, etc. todo por la misma infraestructura, los coches atascando las autovías y autopistas de acceso, las rondas, los ejes esenciales y básicos de entrada por donde no es que no haya cercanías ni metro, sino que ni se piensa en poner nada. Y además lo único que hay en mente son tranvías y carriles BUS-VAO que hace ya 10-15 años que tendrían que estar operativos y que ya de poco sirven.

Bueno... pues viendo el panorama, el "maravilloso mundo de los expertos" se propone ahora prevenir el colapso del puerto con... ¿un nuevo muelle exterior?

¿Veis lo que pasa cuando no se analizan las cosas y no se detecta el problema de raíz? pues que se propone de todo pero que luego ese elenco de propuestas, que igual no son malas del todo, no se va a poder llevar a cabo o se va a llevar de una forma desastrosa y abocada al fracaso al no poderse abastecer correctamente la zona ya que no está solucionado ni siquiera hoy el tema de los accesos.

Y es que mientras haya quien se niegue a aconsejar correctamente y de acuerdo a la sensatez y a la lógica por miedo a que sus tranvías queden a un lado y sean apartados por las cercanías y el metro... seguiremos así de mal por mucho tiempo. Podremos ir incluso peor y hasta si nadie lo remedia, podríamos colapsarnos y mandarlo todo al garete.

¿Acaso alguien cree que las cercanías por Diagonal, por Gran Vía, en paralelo al frente litoral, etc. no estaba relacionado con el puerto, el aeropuerto, el desarrollo de Barcelona, de Cataluña, de España y del sur de Europa? y eso... sin ser experto, que cuando llegue el día en que "yo lo valga" también, ya vereis... jejejejejejejejejeje.

Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Avatar de l’usuari
Santfeliuenc
Administrador
 
Entrades: 3934
Membre des de: Diumenge 24/04/2005 23:41
Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL

Re: Aconsellen ampliar el port de Barcelona cap al mar

EntradaAutor: dgtxa » Dilluns 03/11/2008 23:59

No ho puc confirmar de cap manera fidedigna -ho sento-, però sembla ser que el formigó que forma part del viaducte del tren a Girona, que s'enderrocarà quan l'estació soterrada s'hagi acabat, ja té un destí assignat: el port de Barcelona.

Per tant, aquesta notícia de la possible ampliació del port quadra amb aquest rumor del destí del formigó.

Ara, una cosa: els municipis de la costa del Garraf (i més cap al sud) ja es poden acomiadar de la sorra de la platja. Canviar -encara més- la dinàmica litoral ampliant el port de Barcelona és una barbaritat monumental només pròpia de gent que ha perdut el seny.
dgtxa
N5
N5
 
Entrades: 109
Membre des de: Divendres 20/05/2005 23:17
Ubicació: Olot

La xocolata del lloro

EntradaAutor: Guigui » Dimarts 04/11/2008 0:06

dgtxa ha escrit:No ho puc confirmar de cap manera fidedigna -ho sento-, però sembla ser que el formigó que forma part del viaducte del tren a Girona, que s'enderrocarà quan l'estació soterrada s'hagi acabat, ja té un destí assignat: el port de Barcelona.

Per tant, aquesta notícia de la possible ampliació del port quadra amb aquest rumor del destí del formigó.

En tot cas, aquest formigó servirà per fer esculleres artificials per evitar que les marees s'enduguin la sorra de la platja, però per fer un moll com diu l'article, no n'hi ha ni per començar.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.
Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
 
Entrades: 23502
Membre des de: Diumenge 26/02/2006 19:02
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Re: La xocolata del lloro

EntradaAutor: Santfeliuenc » Dimarts 04/11/2008 8:32

Hola,

En tot cas, aquest formigó servirà per fer esculleres artificials per evitar que les marees s'enduguin la sorra de la platja, però per fer un moll com diu l'article, no n'hi ha ni per començar.


Lógicamente, no se puede sacar un muelle de un puente. Será para echar al mar y hacer de base para lo que sea, ya que ni siquiera se podrá moldear para hacer esos cubos o hexágonos tan característicos queriven de protección, aunque algunos puertos pequeños tampoco tienen manías y ponen lo que sea. Todo depende de cómo se haga la demolición, si lo dejan todo hecho mistos, pues no valdrá para nada.

Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Avatar de l’usuari
Santfeliuenc
Administrador
 
Entrades: 3934
Membre des de: Diumenge 24/04/2005 23:41
Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL

Re: Aconsellen ampliar el port de Barcelona cap al mar

EntradaAutor: sortrens » Dissabte 06/12/2008 19:06

Totalment d'acord, tot el que sigui fer creixa Barcelona és bo. Primer ampliar el port de Barcelona cap al mar. I després les zones habilitades com els 2 extrems de la Diagonal fer gratacels que superin les 40 i 50 plantes (es adir si no podem guanyar espai en pla ho haurem de fer per alt).
Salvem l'ESTACIÓ DE FRANÇA!!! En el cas de l’estació de França ens haurem de plantejar que fem. Una opció, no la única, és dedicar part de l’edifici a museu i la resta a serveis Ferroviaris de cada una de les linies de Suport a la Sagrera-Sants a l'EDF Servei Ferroviari!! Cal Millorar l'accés a la L4 Barceloneta i fer arribar la L8 FGC a l'estació de França i també adaptar vies UIC a l'Estació de França!!!
Avatar de l’usuari
sortrens
N8
N8
 
Entrades: 765
Membre des de: Dilluns 27/06/2005 18:06
Ubicació: BARCELONA (Catalunya)

Nova terminal de ferris a Barcelona

EntradaAutor: Guigui » Dimarts 26/05/2009 10:11

http://www.elpunt.cat/noticia/article/4 ... elona.html

Acciona inverteix 36 milions d'euros en la Terminal Ferry del port de Barcelona

Hi té la concessió administrativa fins al 2029 i a banda d'Acciona hi operaran altres navilieres

26/05/09 02:00 - Barcelona - eva garcia pagán

La companyia naviliera Acciona Transmediterránea ha invertit 35,9 milions d'euros en els dos darrers exercicis per ampliar la seva terminal de ferris del port de Barcelona, segons va detallar ahir el conseller director general del grup, Antonio Grávalos, que va inaugurar oficialment les noves instal·lacions. L'espai és la terminal de cabotatge més gran de Barcelona i des dels seus molls s'hi embarcarà el passatge dels ferris de quatre companyies i s'hi distribuirà part de la mercaderia que no es mou en contenidors. Acciona en té la concessió fins a l'any 2029 i preveu portar aquest mateix model de negoci a ports com el de Cadis o València.

Acciona Transmediterránea explotarà les instal·lacions fins a l'any 2029 i, a banda d'operar amb els seus propis vaixells i ferris, també les obrirà a altres companyies (Grandi Navi Veloci, Grimaldi Lines i ENTMV) en una prova pilot que després vol portar a Cadis, Las Palmas, Tenerife, Palma i València. Així ho va explicar el conseller director general del grup, Antonio Grávalos, que va assenyalar que l'experiència funciona «molt bé» des de primers d'any al port de Barcelona i que abans d'acabar l'any 2010 s'aplicarà en la majoria de terminals que té el grup.

És previst que la terminal de ferris facturi enguany 30 milions d'euros, però no tot serà facturació d'Acciona sinó també de la resta d'operadors.

Inversió de 36 milions

Amb les noves instal·lacions –que han suposat una inversió de 35,9 milions d'euros en els darrers dos anys– es reorganitza l'operativa en una única concessió en una superfície total de 12,9 hectàrees i amb una línia d'atracament de 1.260 metres (600 metres més). Abans, la terminal d'Acciona es repartia entre els molls de Sant Bertran i el moll adossat, ben separats, i ara està als molls de Sant Bertran i de Ponent, a tocar.

Així, la nova terminal passa de 3 a 5 atracaments simultanis (tres d'ells sense restricció d'eslora), disposa de 120.000 m² d'emmagatzematge, 5 rampes per a vaixells ro-ro (que són els que permeten entrar els camions directament a la bodega, sense necessitat de carregar i descarregar amb grues), dues rampes per a vaixells d'alta velocitat, i dues passarel·les i tres túnels articulats per a passatgers.

Segons va explicar ahir Grávalos, Acciona Transmediterránea vol obrir noves línies des de Barcelona en els pròxims anys. Durant l'any 2008, l'empresa va gestionar 1.924 escales des del port de Barcelona, considerat per Grávalos com un «port capçalera» dins l'Estat espanyol. Des d'ell, Acciona Transmediterránea va moure 863.257 passatgers i 173.000 cotxes del passatge. Quant a cotxes nous, en va moure uns 100.000 i 3,985 milions de tones de càrrega.

LES XIFRES

Qui operarà?
Acciona Transmediterránea
Grandi Navi Veloci
Grimaldi Lines
ENTMV

Quines línies hi haurà?
Barcelona-Balears (mixta, passatgers i càrrega)
Barcelona-Canàries-Marroc (càrrega)
Barcelona-Marroc (mixta)
Barcelona-Itàlia (mixta)
Barcelona-Algèria (passatgers)

Els números
1.077 m de línia d'atracament
5 atracaments alhora
5 rampes ro-ro
2 passarel·les i 3 túnels articulats per a passatgers

Caigudes del 20%

La crisi econòmica i el descens del consum han provocat en els primers mesos de l'any un descens del 20% en el trànsit de mercaderies que opera Acciona i d'entre un 15% i un 20% en el de passatgers, segons va assumir el conseller director general, Antonio Grávalos, que va apuntar directament al descens de vendes en els materials de construcció i la caiguda del consum, també ara, encara que més lleument, en alimentació.

De totes maneres, la companyia preveu tancar l'exercici amb una facturació de 700 milions d'euros, dels quals prop del 60% corresponen al transport de càrrega i el 40% restant, a passatgers. La terminal de ferris facturarà uns 30 milions.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.
Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
 
Entrades: 23502
Membre des de: Diumenge 26/02/2006 19:02
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Nova terminal de contenidors per al trànsit amb Àsia

EntradaAutor: Guigui » Dimarts 24/08/2010 17:42

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/ ... crisi.html

El port barceloní mira cap a la Xina per superar la crisi

La concessionària de la terminal de contenidors al moll Prat invertirà més de 500 milions per construir una central d'operacions comercials que reforci les relacions amb l'Àsia

24/08/10 02:00 - Barcelona - Albert Mercader

El Ministeri de Foment va anunciar fa dies que el govern de l'Estat rescatarà amb vista a l'any vinent 500 milions d'euros per fer obres d'infraestructura, després de l'anunci de retallada en inversió pública que va donar a conèixer el govern espanyol per combatre el dèficit. Una quantitat semblant i una mica més és la que invertirà la companyia Tercat (participada majoritàriament pel grup Hutchison Port Holding, líder mundial en explotació de terminals de contenidors) per convertir el moll Prat del port de Barcelona en un punt de referència a Europa pel que fa al comerç amb l'Àsia i especialment amb Xangai, el principal port xinès. El mateix volum d'inversió ja deixa entendre l'aposta estratègica en què treballa des de fa temps l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB). Segons que va informar ahir el president del port, Jordi Valls, durant el trimestre vinent l'APB lliurarà la primera fase del moll a la concessionària, que preveu iniciar de manera imminent les obres de construcció de la terminal, per tal que sigui operativa entre finals del 2011 i principi del 2012. Una vegada completades totes les fases de l'obra, la terminal tindrà 100 hectàrees, 1.500 metres lineals de moll i capacitat per moure 2,65 milions de TEU (unitat de mesura equivalent a contenidors de 20 peus). L'aposta no és gratuïta. El mercat xinés ja és el motor de l'activitat al port barceloní. La Xina és el principal soci comercial del port: el 25% dels contenidors que passen pel recinte tenen el país asiàtic com a origen o destinació. La resta de zones es reparteixen entre la Mediterrània oriental, la mar Negra i el Pròxim Orient, la regió del Pakistan, l'Índia, Sri Lanka i Bangla Desh, i la costa atlàntica de l'Amèrica del Sud, una de les àrees el pes de les quals ha augmentat més aquest any, un 25%.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que ahir va visitar la nova torre de control del port i les obres que s'hi fan, no es va poder estar de celebrar l'augment de l'11,24% del volum d'activitat del sector de creuer i del 18% de les exportacions del port aquest any. “L'exportació és el gran mecanisme per superar la crisi econòmica, i el port, Barcelona i Catalunya tenen les millors capacitats per superar-la”, va sentenciar.

Mentre la connexió xinesa amb el port s'enforteix, el grup rus Lukoil també té un ull a Barcelona. Invertirà 50 milions per ampliar la terminal del moll de l'Energia, que gestiona Meroil, per convertir-lo en la terminal de biocombustibles i petroli més gran de la Mediterrània.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver


Sense educació no hi ha democràcia.
Avatar de l’usuari
Guigui
Administrador
 
Entrades: 23502
Membre des de: Diumenge 26/02/2006 19:02
Ubicació: Penitents L3 (Barcelona)

Re: Obres i ampliacions al Port de Barcelona

EntradaAutor: jaezcurra » Dimarts 28/02/2012 20:57

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/puerto-barcelona-demana-mes-accessos-davant-risc-collapse-1460921
EL FUTUR D'UNA INFRAESTRUCTURA CLAU
El port de Barcelona reclama més accessos davant el "risc de col·lapse"
El president de l'Autoritat Portuària demana a Foment que iniciï les millores promeses
Recorda que la capacitat de contenidors gairebé es doblarà en els pròxims dos anys


Dimarts, 28 de febrer del 2012 - 13:15h. AGÈNCIES / Barcelona
El president de l'Autoritat Portuària de Barcelona, Sixte Cambra, ha demanat aquest dimarts celeritat al Ministeri de Foment per desbloquejar la negociació sobre la construcció dels accessos viaris i ferroviaris definitius al port, i ha alertat que, si no, hi ha un "risc de col·lapse molt elevat" en la infraestructura catalana.

Durant una conferència en un esmorzar al Cercle d'Infraestructures, Cambra ha manifestat la seva preocupació, argumentant que la inauguració de la nova terminal sud al juliol incrementarà la capacitat i l'activitat del port, cosa que requereix d'accessos tant per carretera com per tren. "Si aquests increments de capacitat es converteixen en increments d'activitat, el risc de col·lapse si no tenim accessos ferroviaris i viaris és molt elevat", ha advertit. Ha assegurat que les entrades provisionals --que passen per la Zona Franca-- estaran llestes quan s'inauguri la nova terminal, però ha reiterat que són insuficients i que és urgent desencallar la negociació sobre els accessos definitius, que comportaran una inversió de més de 400 milions d'euros.

3.000 MILIONS D'EUROS
La nova terminal, per a la qual en els últims anys s'han invertit més de 3.000 milions d'euros, ampliarà la superfície del port en 300 hectàrees. Sixte Cambra s'ha mostrat "optimista" que el Govern resoldrà ràpidament la qüestió dels accessos, i ha indicat que en les pròximes setmanes mantindrà contactes amb el Ministeri de Foment. Per ell, el principal desafiament de futur és "respondre al gran increment de capacitat que es produirà amb totes les actuacions d'ampliació", i ha constatat que en els pròxims dos anys es passarà d'una capacitat de contenidors de 2,5 milions de TEUS (mesura estàndard per als recipients) a 4 o 4,5.

"És el nostre gran repte i la nostra gran preocupació. Som conscients que és un repte complex i que el context econòmic és el que és, però si hem fet el que hem fet és per aconseguir-ho", ha defensat. Cambra ha considerat que el sistema portuari espanyol, integrat per 43 ports i 28 autoritats portuàries, és "excessivament centralitzat" i comporta una pèrdua d'agilitat en la presa de decisions. Ha constatat que, del total d'ingressos del port anuals, entre un 7% i un 8% es destinen a finançar ports de l'Estat. "Ens agradaria un marc de més autonomia, perquè en ports de gran eficiència com el de Barcelona convindria més capacitat de gestió", ha afirmat.
jaezcurra
N8
N8
 
Entrades: 914
Membre des de: Divendres 16/04/2010 21:50
Ubicació: L4 (Selva de Mar, BCN)

Següent

Torna a: Aeri, marítim i altres / Aéreo, marítimo y otros

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant