Hem actualitzat el fòrum a la última versió disponible, de 2024.
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Nou pla de Rodalies per a Barcelona
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4269
- Ubicació: Horta
Re: Nou pla de Rodalies per Barcelona
Ya puede ser. Como la construcción del túnel de Montcada haría que los trenes de la C4 no pasaran por Montcada Bifurcació, no habría cizallamientos y todos los trenes que llegan a Montcada Bifuracació se irían hacia el ramal.
http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... 3-sud.html
El govern diu que no estan decidits el traçat i les estacions de la nova C3 sud
La Generalitat va acordar amb els alcaldes del Baix Llobregat fer la línia subterrània i dotze estacions
28/02/09 02:00 - Barcelona - Xavier Miró
La futura C3 sud de rodalies, que ha d'unir els municipis del Baix Llobregat amb Barcelona, no té ni traçat ni estacions definitives, segons el govern català, que ahir va voler calmar els alcaldes de Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Castelldefels, molestos pels desajustaments entre el disseny que havien pactat amb la Generalitat i la proposta que ha presentat aquesta setmana el Ministeri de Foment, inclosa en el pla de rodalies 2008-2015. El disseny amb què treballaven la Generalitat i els ajuntaments el 2004 preveia dotze estacions entre Cornellà i Castelldefels i fer subterrània la línia. El pla de rodalies n'inclou només sis.
La filosofia de la línia nova per al Baix Llobregat, que substituïa l'antiga L-12 de metro que planejava el govern de CiU, mantenia la característica de «metro del delta del Llobregat» entre Cornellà i Castelldefels tot i que el tripartit optava per incloure-la a les futures rodalies de Renfe. Però el disseny de metro permetia projectar fins a dotze estacions en 18,38 quilòmetres. Seria una línia subterrània que es construiria amb tuneladora llevat del tram final proper a l'estació de Castelldefels Platja, que seria en superfície. S'estimava que tindria un cost proper als 657,27 milions d'euros. Tindria estacions a Sant Joan Despí –que faria d'intercanviador amb la C4 de rodalies i la L3 de metro–; la Falguera de Sant Feliu de Llobregat; Molí Nou, Plaça Generalitat i Plaça Catalunya de Sant Boi; Oliveretes i Centre de Viladecans; Centre i Ponent de Gavà i Canyars, Campus Universitari Politècnica de Catalunya i Castelldefels Platja.
El pla d'infraestructures ferroviàries de rodalies que finalment ha aprovat el govern espanyol no preveu que aquesta nova C3 sud passi per Sant Feliu i només preveu dues estacions a Sant Boi, una a Viladecans, una Gavà i una a Castelldefels. Els alcaldes d'aquests quatre municipis s'han mostrat públicament molestos perquè les característiques de la línia avançades pel secretari de planificació i relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, difereixen força del plantejament pactat per ells el 2004 amb la Generalitat i que, segons els alcaldes, també han considerat sempre els representants del ministeri amb qui havien tingut contactes fins ara. Els quatre alcaldes exigeixen «el manteniment del traçat i les estacions previstes en el darrer acord entre els ajuntaments i la Generalitat en relació amb la línia anomenada Metro Delta».
El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, assegura que entén «que els alcaldes vulguin concrecions sobre les estacions» però deixa clar que el pla de rodalies aprovat pel govern espanyol concreta quins projectes s'han d'abordar però no defineix encara com seran perquè això ho han de definir els estudis informatius. «És l'estudi informatiu d'aquesta línia el que haurà de definir el traçat i les estacions», afirma Nadal, que assegura que es parlarà amb els alcaldes per concretar els detalls de la línia.
Ara bé, Nadal deixa clar que el projecte també estarà condicionat per la necessitat d'executar-lo «tan aviat com sigui possible» i de garantir la rapidesa de la línia per connectar els municipis del Baix Llobregat amb Barcelona; en aquest sentit, posa com a referència que el recorregut hauria de tenir una durada no superior als vint minuts per respondre a les necessitats de mobilitat dels passatgers de la comarca. Segons ell, això requerirà analitzar si cal fer totes les estacions previstes fa cinc anys i si cal mantenir el pas per Sant Feliu, que ja té la C4 de rodalies i tindrà la futura prolongació de l'L3 de metro.
El pla de rodalies obvia projectes demanats per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona
PAULA MERCADÉ
El 2006, el govern i l'Ajuntament de Barcelona van presentar un document de màxims a Madrid amb els projectes que les dues institucions catalanes consideraven imprescindibles per modernitzar la xarxa de rodalies. La gran absent en el pla presentat aquesta setmana és la línia orbital ferroviària. Madrid ha deixat clar que només redactarà l'estudi informatiu però no l'execució. Aquesta no és l'única millora que demanaven Generalitat i Ajuntament que ha desaparegut del pla. El document no esmenta la línia circular que uniria Barcelona, Montcada i Martorell.
Les propostes presentades des de Catalunya fa tres anys enrere demanaven 25 intercanviadors, cinc dels quals estarien en l'àrea central com l'intercanviador central, el de plaça Catalunya, que en aquest pla de rodalies ha estat obviat. En el pla de rodalies es preveu fer 11 intercanviadors nous en tota la xarxa.
Els 25 km de línia nova que preveu el pla no arriben per fer la prolongació de Blanes a Lloret com demanaven les administracions catalanes.
La proposta del 2006 era tan ambiciosa que apostava per crear serveis semidirectes quadruplicant o triplicant vies. El mateix document de l'Estat i la Generalitat admetia la dificultat de fer aquestes actuacions per la falta d'espai als corredors ferroviaris. Tot i això apostava perquè es tripliqués la via entre Sabadell i Cerdanyola, però de moment Madrid només duplicarà els trams de via única.
El govern diu que no estan decidits el traçat i les estacions de la nova C3 sud
La Generalitat va acordar amb els alcaldes del Baix Llobregat fer la línia subterrània i dotze estacions
28/02/09 02:00 - Barcelona - Xavier Miró
La futura C3 sud de rodalies, que ha d'unir els municipis del Baix Llobregat amb Barcelona, no té ni traçat ni estacions definitives, segons el govern català, que ahir va voler calmar els alcaldes de Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i Castelldefels, molestos pels desajustaments entre el disseny que havien pactat amb la Generalitat i la proposta que ha presentat aquesta setmana el Ministeri de Foment, inclosa en el pla de rodalies 2008-2015. El disseny amb què treballaven la Generalitat i els ajuntaments el 2004 preveia dotze estacions entre Cornellà i Castelldefels i fer subterrània la línia. El pla de rodalies n'inclou només sis.
La filosofia de la línia nova per al Baix Llobregat, que substituïa l'antiga L-12 de metro que planejava el govern de CiU, mantenia la característica de «metro del delta del Llobregat» entre Cornellà i Castelldefels tot i que el tripartit optava per incloure-la a les futures rodalies de Renfe. Però el disseny de metro permetia projectar fins a dotze estacions en 18,38 quilòmetres. Seria una línia subterrània que es construiria amb tuneladora llevat del tram final proper a l'estació de Castelldefels Platja, que seria en superfície. S'estimava que tindria un cost proper als 657,27 milions d'euros. Tindria estacions a Sant Joan Despí –que faria d'intercanviador amb la C4 de rodalies i la L3 de metro–; la Falguera de Sant Feliu de Llobregat; Molí Nou, Plaça Generalitat i Plaça Catalunya de Sant Boi; Oliveretes i Centre de Viladecans; Centre i Ponent de Gavà i Canyars, Campus Universitari Politècnica de Catalunya i Castelldefels Platja.
El pla d'infraestructures ferroviàries de rodalies que finalment ha aprovat el govern espanyol no preveu que aquesta nova C3 sud passi per Sant Feliu i només preveu dues estacions a Sant Boi, una a Viladecans, una Gavà i una a Castelldefels. Els alcaldes d'aquests quatre municipis s'han mostrat públicament molestos perquè les característiques de la línia avançades pel secretari de planificació i relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, difereixen força del plantejament pactat per ells el 2004 amb la Generalitat i que, segons els alcaldes, també han considerat sempre els representants del ministeri amb qui havien tingut contactes fins ara. Els quatre alcaldes exigeixen «el manteniment del traçat i les estacions previstes en el darrer acord entre els ajuntaments i la Generalitat en relació amb la línia anomenada Metro Delta».
El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, assegura que entén «que els alcaldes vulguin concrecions sobre les estacions» però deixa clar que el pla de rodalies aprovat pel govern espanyol concreta quins projectes s'han d'abordar però no defineix encara com seran perquè això ho han de definir els estudis informatius. «És l'estudi informatiu d'aquesta línia el que haurà de definir el traçat i les estacions», afirma Nadal, que assegura que es parlarà amb els alcaldes per concretar els detalls de la línia.
Ara bé, Nadal deixa clar que el projecte també estarà condicionat per la necessitat d'executar-lo «tan aviat com sigui possible» i de garantir la rapidesa de la línia per connectar els municipis del Baix Llobregat amb Barcelona; en aquest sentit, posa com a referència que el recorregut hauria de tenir una durada no superior als vint minuts per respondre a les necessitats de mobilitat dels passatgers de la comarca. Segons ell, això requerirà analitzar si cal fer totes les estacions previstes fa cinc anys i si cal mantenir el pas per Sant Feliu, que ja té la C4 de rodalies i tindrà la futura prolongació de l'L3 de metro.
El pla de rodalies obvia projectes demanats per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona
PAULA MERCADÉ
El 2006, el govern i l'Ajuntament de Barcelona van presentar un document de màxims a Madrid amb els projectes que les dues institucions catalanes consideraven imprescindibles per modernitzar la xarxa de rodalies. La gran absent en el pla presentat aquesta setmana és la línia orbital ferroviària. Madrid ha deixat clar que només redactarà l'estudi informatiu però no l'execució. Aquesta no és l'única millora que demanaven Generalitat i Ajuntament que ha desaparegut del pla. El document no esmenta la línia circular que uniria Barcelona, Montcada i Martorell.
Les propostes presentades des de Catalunya fa tres anys enrere demanaven 25 intercanviadors, cinc dels quals estarien en l'àrea central com l'intercanviador central, el de plaça Catalunya, que en aquest pla de rodalies ha estat obviat. En el pla de rodalies es preveu fer 11 intercanviadors nous en tota la xarxa.
Els 25 km de línia nova que preveu el pla no arriben per fer la prolongació de Blanes a Lloret com demanaven les administracions catalanes.
La proposta del 2006 era tan ambiciosa que apostava per crear serveis semidirectes quadruplicant o triplicant vies. El mateix document de l'Estat i la Generalitat admetia la dificultat de fer aquestes actuacions per la falta d'espai als corredors ferroviaris. Tot i això apostava perquè es tripliqués la via entre Sabadell i Cerdanyola, però de moment Madrid només duplicarà els trams de via única.
Doncs au, que els reietons de les taifes municipals del Baix Llobregat agafin el metro-tren-tram-auto-stop-ferroviari que volen parir per fer qualsevol gestió a la Generalitat. I ja em diran què els sembla.
Que siguin mercaders del temple no vol dir que ens hagin de tocar contínuament els nassos amb idees de bomber.
Que siguin mercaders del temple no vol dir que ens hagin de tocar contínuament els nassos amb idees de bomber.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Exacte, s'ha d'escoltar als alcaldes, però això no vol dir fer-los cas.
Els alcaldes proposaran estacions davant de cada casa del poble per a poder ser reelegits degut a que tothom al seu municipi estarà content de tenir una estació de Rodalies davant de casa seva.
Doncs be, si comencem a construir tantes estacions de Rodalies ja no és una línia de Rodalies.
S'hauria permetre als municipis participar en establir on volen les estacions però posant-los una cosa ben clara. Estacions de Rodalies separades menys de 2Km PROHIBIT taxativament. I sobretot, que tot el que es faci tingui una bona base tècnica i estudis de necessitats de mobilitat.
Una línia de Rodalies ha de ser extremadament recta i amb poques parades. La xarxa de bus (i si existeix en alguns casos de TRAM i metro) és la que dóna la proximitat, però les Rodalies han de donar un transport ràpid entre punts llunyans de l'Àrea Metropolitana (exemples: Cerdanyola-Cornellà, Mataró - Martorell, Castelldefels - Badalona) i aquests enllaços s'ha de desenvolupar en el mateix temps que el cotxe, si si, en el mateix temps. El que no pot ser és que avui dia per anar de Badalona-Montigalà fins Castelldefels UPC en cotxe es trigui una mitja de 45min i en tren una mitja de 1h30min, el doble!!!! i el cotxe es traga les rondes colapsades i la velocitat 40-80 Kmh mentre que en teoria el tren hauria d'anar a velocitat 120kmh...
Els alcaldes proposaran estacions davant de cada casa del poble per a poder ser reelegits degut a que tothom al seu municipi estarà content de tenir una estació de Rodalies davant de casa seva.
Doncs be, si comencem a construir tantes estacions de Rodalies ja no és una línia de Rodalies.
S'hauria permetre als municipis participar en establir on volen les estacions però posant-los una cosa ben clara. Estacions de Rodalies separades menys de 2Km PROHIBIT taxativament. I sobretot, que tot el que es faci tingui una bona base tècnica i estudis de necessitats de mobilitat.
Una línia de Rodalies ha de ser extremadament recta i amb poques parades. La xarxa de bus (i si existeix en alguns casos de TRAM i metro) és la que dóna la proximitat, però les Rodalies han de donar un transport ràpid entre punts llunyans de l'Àrea Metropolitana (exemples: Cerdanyola-Cornellà, Mataró - Martorell, Castelldefels - Badalona) i aquests enllaços s'ha de desenvolupar en el mateix temps que el cotxe, si si, en el mateix temps. El que no pot ser és que avui dia per anar de Badalona-Montigalà fins Castelldefels UPC en cotxe es trigui una mitja de 45min i en tren una mitja de 1h30min, el doble!!!! i el cotxe es traga les rondes colapsades i la velocitat 40-80 Kmh mentre que en teoria el tren hauria d'anar a velocitat 120kmh...
Al minut 2:52 apareix l'accés de Rodalies i l'accés de metro que es realitzarà i s'està construint respectivament.
Es veu com el metro no travessa cap pista i per això l'obra s'ha pogut executar amb més agilitat.
Per cert, l'altre dia a les oficines d'AENA de Barcelona del Bloque técnico vaig veure al jefe de renfe catalunya, ara no se com es diu...
http://www.adn.es/local/lleida/20090304 ... gunda.html
Herrera: Plan de Cercanías olvida a las ciudades segunda corona metropolitana
EFE , Vilafranca del Penedès (Barcelona)
El secretario general de ICV, Joan Herrera, ha criticado hoy el Plan de Cercanías de Barcelona 2008-15, aprobado por el Ministerio de Fomento, porque apuesta por un modelo demasiado centralizado de Barcelona y olvida las ciudades de la segunda corona metropolitana.
Herrera se ha desplazado hoy a la estación de Renfe de Vilafranca del Penedès, donde ha participado en un acto para reclamar más inversiones para Cercanías en el segundo cinturón y en las otras tres capitales catalanas.
Joan Herrera ha indicado que desde el grupo de ICV en el Congreso se ha venido reclamando este plan desde antes de la entrada del AVE a Barcelona.
Según Herrera, el Plan de Cercanías, que cuenta con una inversión de 4.000 millones de euros, no prevé ninguna de las obras que desde la comarca del Penedès se vienen reclamando, ya que no contempla la cuadruplicación que permita mejorar la conexión con Barcelona ni alargar la línea de la UAB, ni el tren orbital hacia Vilanova i la Geltrú ni la conexión con Tarragona.
Según Joan Herrera, el Plan de Cercanías "olvida a la segunda corona y los habitantes de ciudades como Vilafranca tendrán que continuar tardando para ir a Barcelona un tiempo inasumible en el siglo XXI".
"El tiempo que se tarda de ir a Vilafranca a Barcelona es mayor del que se tardaba hace 25 años y esto es inaceptable. He venido en tren y he tardado más de una hora para hacer 42 kilómetros. No es razonable", ha agregado el secretario general de ICV.
Según Herrera, el Plan de Cercanías no tiene en cuenta una conexión ferroviaria Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú y lo que Vilafranca necesita es "estar integrada en una apuesta real de las cercanías, con más frecuencia de trenes y una conexión con Tarragona".
Joan Herrera se ha mostrado especialmente crítico con la exclusión de la cuadruplicación de vías entre L'Hospitalet y Sants: "este hecho hace que no se puedan mejorar las frecuencias que afectan el día a día de miles de personas que estudian y trabajan en Barcelona, y además provoca una competencia desleal de otros territorios, destruyendo la actividad económica local y haciéndola dependiente de otros territorios, lo que puede acabar convirtiendo el Alt Penedès en una comarca dormitorio".
Herrera: Plan de Cercanías olvida a las ciudades segunda corona metropolitana
EFE , Vilafranca del Penedès (Barcelona)
El secretario general de ICV, Joan Herrera, ha criticado hoy el Plan de Cercanías de Barcelona 2008-15, aprobado por el Ministerio de Fomento, porque apuesta por un modelo demasiado centralizado de Barcelona y olvida las ciudades de la segunda corona metropolitana.
Herrera se ha desplazado hoy a la estación de Renfe de Vilafranca del Penedès, donde ha participado en un acto para reclamar más inversiones para Cercanías en el segundo cinturón y en las otras tres capitales catalanas.
Joan Herrera ha indicado que desde el grupo de ICV en el Congreso se ha venido reclamando este plan desde antes de la entrada del AVE a Barcelona.
Según Herrera, el Plan de Cercanías, que cuenta con una inversión de 4.000 millones de euros, no prevé ninguna de las obras que desde la comarca del Penedès se vienen reclamando, ya que no contempla la cuadruplicación que permita mejorar la conexión con Barcelona ni alargar la línea de la UAB, ni el tren orbital hacia Vilanova i la Geltrú ni la conexión con Tarragona.
Según Joan Herrera, el Plan de Cercanías "olvida a la segunda corona y los habitantes de ciudades como Vilafranca tendrán que continuar tardando para ir a Barcelona un tiempo inasumible en el siglo XXI".
"El tiempo que se tarda de ir a Vilafranca a Barcelona es mayor del que se tardaba hace 25 años y esto es inaceptable. He venido en tren y he tardado más de una hora para hacer 42 kilómetros. No es razonable", ha agregado el secretario general de ICV.
Según Herrera, el Plan de Cercanías no tiene en cuenta una conexión ferroviaria Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú y lo que Vilafranca necesita es "estar integrada en una apuesta real de las cercanías, con más frecuencia de trenes y una conexión con Tarragona".
Joan Herrera se ha mostrado especialmente crítico con la exclusión de la cuadruplicación de vías entre L'Hospitalet y Sants: "este hecho hace que no se puedan mejorar las frecuencias que afectan el día a día de miles de personas que estudian y trabajan en Barcelona, y además provoca una competencia desleal de otros territorios, destruyendo la actividad económica local y haciéndola dependiente de otros territorios, lo que puede acabar convirtiendo el Alt Penedès en una comarca dormitorio".
Per una vegada estic d'acord, las conexions desde Vilafranca fins Bcna. o Tarragona son nefastas, els temps de viatge son masa llargs i las frecuencias molt millorables, el 1.989 algun servei tardaba desde Vilafranca a Sants 48 minuts, amb aixó esta dit tot. I sino vaig mal encaminat els serveis els portaban las "Suisses".
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4269
- Ubicació: Horta
Només des de Vilafranca? Mare meva... des d'aquí Terrassa tres quarts del mateix, i tinc la sensació que un cop s'acabi el carril VAO de la C58 i es posin en servei els busos directes Terrassa - Barcelona, la gent preferirà agafar l'autobús que anar amb el tren..
Societat - Maresme
Un Pla de Rodalies que no acaba de convèncer
05/03/2009 JORDI PUJOLAR - ACN
El nou Pla de rodalies 2008-2015 preveu per al Maresme fer arribar la línia fins a connectar amb la de Vilanova, nous aparcaments a les estacions de Premià de Mar i Sant Andreu de Llavaneres i, allò que havia estat més reivindicat des d’aquesta comarca, es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes.
Tot i això, alguns alcaldes hi han detectat mancances importants i veuen com “dards enverinats” algunes de les propostes que fa per al Maresme el Ministeri de Foment. El mateix desdoblament fins a Blanes, l’omissió del baixador de Can Pou de Premià de Mar o la manca de concrecions al voltant de la línia orbital són algunes de les consideracions fetes l’endemà de conèixer els detalls del pla de transport.
El desdoblament de la via del tren entre Arenys de Mar i Blanes, a la línia de Rodalies del Maresme, no ha agradat a la ciutat de Calella. Aquesta via està encaixonada entre els edificis i al passeig Manuel Puigverd i, per tant, és “impossible” fer el desdoblament sense afectar el passeig, segons ha comentat l’alcalde, Josep M. Juhé.
Tot i que el Pla de Rodalies ja preveu que el desdoblament es farà només en aquells punts on la proximitat del mar ho faci possible –en el tram entre Sant Pol de Mar i Calella el tren passa a tocar de l’aigua–, Juhé diu que seria més raonable començar a posar dates i elaborar projectes per fer el trasllat de la via cap a l’interior de les poblacions, en el cas de Calella per sota la carretera N-II.
Un altre dels municipis disgustats amb el dibuix que s’ha fet, a llarg termini, de la xarxa de Rodalies de Barcelona és Premià de Mar. El Ministeri de Foment hi ha previst un aparcament, però el que el municipi vol és un baixador davant del barri de Can Pou. L’alcalde, Miquel Buch, lamenta que el govern espanyol “s’oblidi de Premià de Mar una altra vegada”.
Buch considera que la mobilitat a la comarca està molt limitada per una carretera N-II “insegura” i una autopista de pagament i que, per tant, cal acostar el transport públic a la població. L’estació de Can Pou és “del tot necessària” i Premià de Mar “la continuarà reivindicant”, ha sentenciat l’alcalde premianenc, molt desencisat.
Des de la capital del Maresme, les valoracions són una mica més positives. El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, diu que el Pla de Rodalies és “molt bo” per al Maresme, mentre que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, fa una “valoració positiva dels grans números”. Tot i això, Baron troba a faltar concrecions sobre la línia orbital ferroviària.
http://www.tribunamaresme.com/index.php ... ticia=5985
Un Pla de Rodalies que no acaba de convèncer
05/03/2009 JORDI PUJOLAR - ACN
El nou Pla de rodalies 2008-2015 preveu per al Maresme fer arribar la línia fins a connectar amb la de Vilanova, nous aparcaments a les estacions de Premià de Mar i Sant Andreu de Llavaneres i, allò que havia estat més reivindicat des d’aquesta comarca, es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes.
Tot i això, alguns alcaldes hi han detectat mancances importants i veuen com “dards enverinats” algunes de les propostes que fa per al Maresme el Ministeri de Foment. El mateix desdoblament fins a Blanes, l’omissió del baixador de Can Pou de Premià de Mar o la manca de concrecions al voltant de la línia orbital són algunes de les consideracions fetes l’endemà de conèixer els detalls del pla de transport.
El desdoblament de la via del tren entre Arenys de Mar i Blanes, a la línia de Rodalies del Maresme, no ha agradat a la ciutat de Calella. Aquesta via està encaixonada entre els edificis i al passeig Manuel Puigverd i, per tant, és “impossible” fer el desdoblament sense afectar el passeig, segons ha comentat l’alcalde, Josep M. Juhé.
Tot i que el Pla de Rodalies ja preveu que el desdoblament es farà només en aquells punts on la proximitat del mar ho faci possible –en el tram entre Sant Pol de Mar i Calella el tren passa a tocar de l’aigua–, Juhé diu que seria més raonable començar a posar dates i elaborar projectes per fer el trasllat de la via cap a l’interior de les poblacions, en el cas de Calella per sota la carretera N-II.
Un altre dels municipis disgustats amb el dibuix que s’ha fet, a llarg termini, de la xarxa de Rodalies de Barcelona és Premià de Mar. El Ministeri de Foment hi ha previst un aparcament, però el que el municipi vol és un baixador davant del barri de Can Pou. L’alcalde, Miquel Buch, lamenta que el govern espanyol “s’oblidi de Premià de Mar una altra vegada”.
Buch considera que la mobilitat a la comarca està molt limitada per una carretera N-II “insegura” i una autopista de pagament i que, per tant, cal acostar el transport públic a la població. L’estació de Can Pou és “del tot necessària” i Premià de Mar “la continuarà reivindicant”, ha sentenciat l’alcalde premianenc, molt desencisat.
Des de la capital del Maresme, les valoracions són una mica més positives. El president del Consell Comarcal del Maresme, Josep Jo, diu que el Pla de Rodalies és “molt bo” per al Maresme, mentre que l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, fa una “valoració positiva dels grans números”. Tot i això, Baron troba a faltar concrecions sobre la línia orbital ferroviària.
http://www.tribunamaresme.com/index.php ... ticia=5985
http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... -tren.html
L'Ajuntament de Sant Pol fa públic el seu «no» rotund a desdoblar la via del tren
2/04/09 02:00 - Sant Pol de Mar - t.m
El govern en minoria de CiU a Sant Pol de Mar ha editat un full informatiu per donar a conèixer als veïns el seu posicionament davant l'anunci de l'Estat de desdoblar la línia del tren a la costa entre Arenys de Mar i Blanes. En el full, el govern avala els seus arguments assegurant: «La proposta que ve del ministeri representaria un greu atemptat al valor paisatgístic de la nostra costa i ampliaria la barrera que suposa la via pel poble.»
A més, critiquen que l'opció presentada «no reflecteix les veritables necessitats dels municipis de la costa i no ha tingut en compte el pla metropolità consensuat amb la majoria de pobles». Aquest pla feia especial incidència en treure de primera línia de la platja la via del tren, al contrari que el projecte de l'Estat que accentua la presència de combois a la costa –en aquells trams on sigui possible– afegint-hi una segona via. Malgrat que des del govern s'entén la necessitat de millorar el servei de transport ferroviari actual, que és insuficient, es considera que la solució no és construir una segona via al costat de l'actual. «La via ja és una barrera infranquejable que sempre ens ha separat de la costa i per això l'Ajuntament lamenta que el nou pla no aporti solucions a aquesta fissura que pateix el municipi», afegeix el full. En aquest sentit, al municipi veí de Calella els grups municipals presenten avui al ple una moció conjunta en contra del desdoblament.
L'Ajuntament de Sant Pol fa públic el seu «no» rotund a desdoblar la via del tren
2/04/09 02:00 - Sant Pol de Mar - t.m
El govern en minoria de CiU a Sant Pol de Mar ha editat un full informatiu per donar a conèixer als veïns el seu posicionament davant l'anunci de l'Estat de desdoblar la línia del tren a la costa entre Arenys de Mar i Blanes. En el full, el govern avala els seus arguments assegurant: «La proposta que ve del ministeri representaria un greu atemptat al valor paisatgístic de la nostra costa i ampliaria la barrera que suposa la via pel poble.»
A més, critiquen que l'opció presentada «no reflecteix les veritables necessitats dels municipis de la costa i no ha tingut en compte el pla metropolità consensuat amb la majoria de pobles». Aquest pla feia especial incidència en treure de primera línia de la platja la via del tren, al contrari que el projecte de l'Estat que accentua la presència de combois a la costa –en aquells trams on sigui possible– afegint-hi una segona via. Malgrat que des del govern s'entén la necessitat de millorar el servei de transport ferroviari actual, que és insuficient, es considera que la solució no és construir una segona via al costat de l'actual. «La via ja és una barrera infranquejable que sempre ens ha separat de la costa i per això l'Ajuntament lamenta que el nou pla no aporti solucions a aquesta fissura que pateix el municipi», afegeix el full. En aquest sentit, al municipi veí de Calella els grups municipals presenten avui al ple una moció conjunta en contra del desdoblament.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Això de què desdoblar la via ampliaria la barrera del poble...Un cop havent una via, ja no ve d'aquí. I lo de que no reflecteix les necessitats...Guigui ha escrit:http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... -tren.html
L'Ajuntament de Sant Pol fa públic el seu «no» rotund a desdoblar la via del tren
2/04/09 02:00 - Sant Pol de Mar - t.m
El govern en minoria de CiU a Sant Pol de Mar ha editat un full informatiu per donar a conèixer als veïns el seu posicionament davant l'anunci de l'Estat de desdoblar la línia del tren a la costa entre Arenys de Mar i Blanes. En el full, el govern avala els seus arguments assegurant: «La proposta que ve del ministeri representaria un greu atemptat al valor paisatgístic de la nostra costa i ampliaria la barrera que suposa la via pel poble.»
A més, critiquen que l'opció presentada «no reflecteix les veritables necessitats dels municipis de la costa i no ha tingut en compte el pla metropolità consensuat amb la majoria de pobles». Aquest pla feia especial incidència en treure de primera línia de la platja la via del tren, al contrari que el projecte de l'Estat que accentua la presència de combois a la costa –en aquells trams on sigui possible– afegint-hi una segona via. Malgrat que des del govern s'entén la necessitat de millorar el servei de transport ferroviari actual, que és insuficient, es considera que la solució no és construir una segona via al costat de l'actual. «La via ja és una barrera infranquejable que sempre ens ha separat de la costa i per això l'Ajuntament lamenta que el nou pla no aporti solucions a aquesta fissura que pateix el municipi», afegeix el full. En aquest sentit, al municipi veí de Calella els grups municipals presenten avui al ple una moció conjunta en contra del desdoblament.
Així no hi haurà manera d'acabar mai una obra ben feta i imprescindible.
http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... olita.html
La solució: el pla territorial metropolità
12/04/09 02:00 -
El trasllat de la línia de Renfe del Maresme cap a l'interior és una de les propostes previstes en l'avantprojecte del pla territorial metropolità de Barcelona que té com a objectiu ordenar la demarcació en matèria urbanística, demogràfica i d'infraestructures de la zona amb l'horitzó del 2026. Malgrat que no detalla com s'haurà de resoldre el projecte, sí que incorpora una proposta nascuda en el si del Consell Comarcal: treure la via de la façana litoral a l'Alt Maresme i fer-la passar per sota de l'N-II, com a mínim en el tram de Calella a Malgrat de Mar. Tots els ajuntaments afectats per la proposta de l'Estat de desdoblar la línia del tren a la costa estan d'acord que el futur ha de comportar aquest trasllat. Un trasllat que, d'altra banda, sí que ha tingut en compte l'opinió del territori, que s'ha reunit amb les administracions per consensuar-ne al màxim el traçat. Per aquells consistoris que rebutgen el desdoblament a primera línia de la costa, és la resposta definitiva i no hi ha discussió. Pels que consideren que el 2026 encara queda massa lluny, la inversió de l'Estat prevista fins al 2015 no es pot deixar perdre, sempre que no posi en perill el desenvolupament del pla territorial.
I la societat civil?
Sembla que qui ha viscut tota la vida amb el tren a tocar de casa s'hi ha acabat acostumant. Però passar d'una via a dues, amb l'increment del nombre de combois que això suposa, ja ha començat a generar les primeres crítiques. Crítiques que, de moment, es mantenen en l'ambient propici de tertúlies de bar. El que sí que ha començat a moure peça és el sector hoteler, que, sota el paraigua de la Fundació Turística privada Costa de Barcelona Maresme ha creat una web –oberta en un primer moment i que es va tancar poc després sense cap explicació– en què es recullen les adhesions lliures de tot aquell que no vulgui el tren a la platja. Les afiliacions són molt variades, però s'imposen els interessos purament de mercat. I és que n'hi ha per això per més. En una època de crisi en què tots els sectors se'n ressenten i amb una competitivitat ferotge, poder imaginar un litoral sense la via del tren és massa llaminer per no llançar-s'hi de cap.
La solució: el pla territorial metropolità
12/04/09 02:00 -
El trasllat de la línia de Renfe del Maresme cap a l'interior és una de les propostes previstes en l'avantprojecte del pla territorial metropolità de Barcelona que té com a objectiu ordenar la demarcació en matèria urbanística, demogràfica i d'infraestructures de la zona amb l'horitzó del 2026. Malgrat que no detalla com s'haurà de resoldre el projecte, sí que incorpora una proposta nascuda en el si del Consell Comarcal: treure la via de la façana litoral a l'Alt Maresme i fer-la passar per sota de l'N-II, com a mínim en el tram de Calella a Malgrat de Mar. Tots els ajuntaments afectats per la proposta de l'Estat de desdoblar la línia del tren a la costa estan d'acord que el futur ha de comportar aquest trasllat. Un trasllat que, d'altra banda, sí que ha tingut en compte l'opinió del territori, que s'ha reunit amb les administracions per consensuar-ne al màxim el traçat. Per aquells consistoris que rebutgen el desdoblament a primera línia de la costa, és la resposta definitiva i no hi ha discussió. Pels que consideren que el 2026 encara queda massa lluny, la inversió de l'Estat prevista fins al 2015 no es pot deixar perdre, sempre que no posi en perill el desenvolupament del pla territorial.
I la societat civil?
Sembla que qui ha viscut tota la vida amb el tren a tocar de casa s'hi ha acabat acostumant. Però passar d'una via a dues, amb l'increment del nombre de combois que això suposa, ja ha començat a generar les primeres crítiques. Crítiques que, de moment, es mantenen en l'ambient propici de tertúlies de bar. El que sí que ha començat a moure peça és el sector hoteler, que, sota el paraigua de la Fundació Turística privada Costa de Barcelona Maresme ha creat una web –oberta en un primer moment i que es va tancar poc després sense cap explicació– en què es recullen les adhesions lliures de tot aquell que no vulgui el tren a la platja. Les afiliacions són molt variades, però s'imposen els interessos purament de mercat. I és que n'hi ha per això per més. En una època de crisi en què tots els sectors se'n ressenten i amb una competitivitat ferotge, poder imaginar un litoral sense la via del tren és massa llaminer per no llançar-s'hi de cap.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elpunt.cat/barcelona/article ... -tren.html
Per on ha de passar el tren?
L'anunci de l'Estat de desdoblar la via de la costa entre Arenys i Blanes ha sacsejat el nord del Maresme
12/04/09 02:00 - Calella - teresa márquez
El secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, va obrir el febrer passat la capsa de Pandora. Durant la presentació del pla de rodalies 2008-2015 va anunciar que l'Estat preveia el desdoblament de la via del tren de la costa entre Arenys de Mar i Blanes. Recuperava del bagul dels records un debat mai resolt entre els municipis del nord de la comarca, que han tornat a prendre partit per un desdoblament que els uns condemnen com a barrera en el territori i atemptat contra els interessos turístics i els altres veuen com la solució més viable per millorar la comunicació ferroviària amb Barcelona.
El Maresme és, per naturalesa, terra de conflictes territorials. Amb una realitat dividida en tres grans àrees –nord, centre i sud– la comarca ha hagut de reinventar-se com a tal un munt de vegades per assolir petites victòries en el camp dels projectes que poden beneficiar tothom. L'última prova, en bona part superada, ha estat la de consensuar un document marc sobre mobilitat que té la benedicció de la majoria de poblacions. I precisament en aquest acord ample i joiós, l'anunci fet per l'Estat sobre el desdoblament de la via del tren a la costa –«allà on sigui possible»– ha tornat a aixecar les crítiques i a afavorir la defensa aferrissada dels interessos més locals.
Dos mesos després de la visita de Morlán a Catalunya, les set poblacions afectades ja han parlat. I algunes no s'han estat de posar sobre la taula allò que consideren una posició inamovible. La més bel·ligerant ha estat Calella, que ha passat per ple una moció en la qual rebutja de ple i sense concessions que pel seu terme municipal hi passi una segona via. El govern en minoria de CiU de Sant Pol també s'ha espavilat a anunciar via butlletí municipal que amb ell no hi comptin a l'hora de «trinxar» un territori on el tren passa encaixonat entre el carrer i la platja.
El «no» rotund d'aquests dos municipis es dilueix en diferents posicions dels altres municipis que es mouen incòmodes en una decisió complexa. És el cas d'Arenys de Mar o de Canet, que veuen com la proposta de la doble via porta incorporada una millora en el servei, un augment de la freqüència de pas dels combois i una comunicació més àgil amb la capital catalana, que a hores d'ara per arribar-hi es necessita cap a una hora. Ambdós, però, són conscients de la creu del projecte: a Arenys de Mar topa amb el pla especial del port, perquè la via hi passa a tocar i a Canet de Mar hi afegeix la manca d'espai en determinats trams i la presència de túnels.
Perspectives de futur
Els governs de Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar, tot i tenir diferent color polític, coincideixen a mirar més enllà de les conseqüències immediates de posar doble via a la costa. En aquest sentit, la més enèrgica és l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, que recorda que si el desdoblament ja s'hagués tirat endavant als anys noranta «potser ara ja avançaríem seriosament cap a la proposta definitiva de traslladar la via del tren a l'interior». Els alcaldes de Pineda i Santa Susanna hi com breguen –amb Malgrat són els municipis que tenen menys problemes d'espai per desdoblar la via– i tots tres defensen que els seus ciutadans els reclamen un transport ferroviari adaptat al segle XXI i no pas a les limitacions d'una única via que rebaixa la freqüència a dos trens per hora.
En un panorama com aquest, la tria d'un àrbitre que consensuï una posició comuna recau en el Consell Comarcal. El seu president, Josep Jo, manté que la proposta de l'Estat és tan sols això i que no hi ha res decidit. Tot i això, postula per asseure's al voltant d'una mateixa taula tan bon punt passi Setmana Santa tots els alcaldes afectats. Malgrat tot, trobin o no una única veu, tampoc hi ha garanties que se'ls faci cas.
La foto que hi ha a l'enllaç és prou eloqüent de l'absurditat del debat...
Per on ha de passar el tren?
L'anunci de l'Estat de desdoblar la via de la costa entre Arenys i Blanes ha sacsejat el nord del Maresme
12/04/09 02:00 - Calella - teresa márquez
El secretari d'estat de Planificació i Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Víctor Morlán, va obrir el febrer passat la capsa de Pandora. Durant la presentació del pla de rodalies 2008-2015 va anunciar que l'Estat preveia el desdoblament de la via del tren de la costa entre Arenys de Mar i Blanes. Recuperava del bagul dels records un debat mai resolt entre els municipis del nord de la comarca, que han tornat a prendre partit per un desdoblament que els uns condemnen com a barrera en el territori i atemptat contra els interessos turístics i els altres veuen com la solució més viable per millorar la comunicació ferroviària amb Barcelona.
El Maresme és, per naturalesa, terra de conflictes territorials. Amb una realitat dividida en tres grans àrees –nord, centre i sud– la comarca ha hagut de reinventar-se com a tal un munt de vegades per assolir petites victòries en el camp dels projectes que poden beneficiar tothom. L'última prova, en bona part superada, ha estat la de consensuar un document marc sobre mobilitat que té la benedicció de la majoria de poblacions. I precisament en aquest acord ample i joiós, l'anunci fet per l'Estat sobre el desdoblament de la via del tren a la costa –«allà on sigui possible»– ha tornat a aixecar les crítiques i a afavorir la defensa aferrissada dels interessos més locals.
Dos mesos després de la visita de Morlán a Catalunya, les set poblacions afectades ja han parlat. I algunes no s'han estat de posar sobre la taula allò que consideren una posició inamovible. La més bel·ligerant ha estat Calella, que ha passat per ple una moció en la qual rebutja de ple i sense concessions que pel seu terme municipal hi passi una segona via. El govern en minoria de CiU de Sant Pol també s'ha espavilat a anunciar via butlletí municipal que amb ell no hi comptin a l'hora de «trinxar» un territori on el tren passa encaixonat entre el carrer i la platja.
El «no» rotund d'aquests dos municipis es dilueix en diferents posicions dels altres municipis que es mouen incòmodes en una decisió complexa. És el cas d'Arenys de Mar o de Canet, que veuen com la proposta de la doble via porta incorporada una millora en el servei, un augment de la freqüència de pas dels combois i una comunicació més àgil amb la capital catalana, que a hores d'ara per arribar-hi es necessita cap a una hora. Ambdós, però, són conscients de la creu del projecte: a Arenys de Mar topa amb el pla especial del port, perquè la via hi passa a tocar i a Canet de Mar hi afegeix la manca d'espai en determinats trams i la presència de túnels.
Perspectives de futur
Els governs de Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar, tot i tenir diferent color polític, coincideixen a mirar més enllà de les conseqüències immediates de posar doble via a la costa. En aquest sentit, la més enèrgica és l'alcaldessa de Malgrat, Conxita Campoy, que recorda que si el desdoblament ja s'hagués tirat endavant als anys noranta «potser ara ja avançaríem seriosament cap a la proposta definitiva de traslladar la via del tren a l'interior». Els alcaldes de Pineda i Santa Susanna hi com breguen –amb Malgrat són els municipis que tenen menys problemes d'espai per desdoblar la via– i tots tres defensen que els seus ciutadans els reclamen un transport ferroviari adaptat al segle XXI i no pas a les limitacions d'una única via que rebaixa la freqüència a dos trens per hora.
En un panorama com aquest, la tria d'un àrbitre que consensuï una posició comuna recau en el Consell Comarcal. El seu president, Josep Jo, manté que la proposta de l'Estat és tan sols això i que no hi ha res decidit. Tot i això, postula per asseure's al voltant d'una mateixa taula tan bon punt passi Setmana Santa tots els alcaldes afectats. Malgrat tot, trobin o no una única veu, tampoc hi ha garanties que se'ls faci cas.
La foto que hi ha a l'enllaç és prou eloqüent de l'absurditat del debat...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3718
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
No lu pillu...Guigui ha escrit:La foto que hi ha a l'enllaç és prou eloqüent de l'absurditat del debat...
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1963
- Ubicació: Aigüestoses
Crec que fa referència a que és una mísera via, que amb uns passos inferiors, o, ni això! un pas a nivell en condicions pot sortejar-se perfectament, però que no han volgut molestar-se en solucionar des de l'ajuntamentEcomobisostrans ha escrit:No lu pillu...Guigui ha escrit:La foto que hi ha a l'enllaç és prou eloqüent de l'absurditat del debat...
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
Fixa't en la foto, i veuràs que la malesa és prou ampla per encabir-hi sense problemes una segona via. Així que, per a il·lustrar la sempiterna impossibilitat de fer res en aquest país, no han triat la imatge més adient, precisament...Ecomobisostrans ha escrit:No lu pillu...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Em sembla força surrealista tot plegat.
Posem el cas de Sant Pol, poble que és dels que més s'oposen al desdoblament. Bé, seria una postura respectable... si no fos que tota la via al seu pas pel centre del municipi ja és via doble!!!!
Per tant, la part a desdoblar contemplaria el túnel per sota el turó de la població, i el tram a fora del nucli urbà.
En fi... que només pot ser que els regidors del poble:
És evident que la solució perfecte seria portar el tren un parell de centenars de metres cap a l'interior... però resulta que no es pot fer, perquè CAP d'aquests ajuntaments que ara es queixen ha reservat sòl per a poder fer-ho. Això sí, bé que tots han cobrat per deixar construir en aquestes zones, i per deixar construir fins a les vores de la via del tren. Per tant, ara la única solució seria soterrar, però la quantitat de gent que portarà la línia tampoc justifica una obra multimil·lionària com aquesta, de moment.
Paral·lelament, caldria fer passos superiors o soterrats cada 100 metres en zona urbana, i cada 200 entre poblacions, per permeabilitzar el pas d'un costat a l'altra de la via, a més d'arreglar els actualment existents.
Posem el cas de Sant Pol, poble que és dels que més s'oposen al desdoblament. Bé, seria una postura respectable... si no fos que tota la via al seu pas pel centre del municipi ja és via doble!!!!
Per tant, la part a desdoblar contemplaria el túnel per sota el turó de la població, i el tram a fora del nucli urbà.
En fi... que només pot ser que els regidors del poble:
- No saben on tenen la via
- No saben què és una via
- Són una colla d'hipòcrites
És evident que la solució perfecte seria portar el tren un parell de centenars de metres cap a l'interior... però resulta que no es pot fer, perquè CAP d'aquests ajuntaments que ara es queixen ha reservat sòl per a poder fer-ho. Això sí, bé que tots han cobrat per deixar construir en aquestes zones, i per deixar construir fins a les vores de la via del tren. Per tant, ara la única solució seria soterrar, però la quantitat de gent que portarà la línia tampoc justifica una obra multimil·lionària com aquesta, de moment.
Paral·lelament, caldria fer passos superiors o soterrats cada 100 metres en zona urbana, i cada 200 entre poblacions, per permeabilitzar el pas d'un costat a l'altra de la via, a més d'arreglar els actualment existents.
A voltes amb el tema, si els ajuntaments volen soterrar, i si volen soterrar perquè abans han permès una urbanització desmesurada, i l'han permesa per a fer caixa, doncs que ara s'ho paguin ells. No pot ser que ho vulguin arrambar tot a canvi de no donar res.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Cal recordar que és desboblarà la via entre Arenys i Blanes allà on hi hagui espai per fer-ho,on sigui difícil o impossible fer una segona via no és farà.Per tant encara que s'augmenti el quilometres de doble via no s'eliminaràn ni molt menys la via única.Jo crec que en desdoblar la via entre Pineda i Santa Susana(on si hi ha espai),i entre Malgrat i Blanes(on també hi ha espai),i potser entre Calella i Pineda(crec que hi ha espai per una segona via),peró tret d'aquests trams,no crec que és pugui desdoblar mès via.Al sud de Sant Pol tot i que hi ha espai fer una segona via suposa anar la doble via enganxada amb la platja,i la eliminació del camí paral.lel a la platja i a la via del tren.He estat en aquella platja i vaig prestar atenció en aquests detalls i ruminat si hi cabria una segona via i en posar-la com s'ho farien.
El cas és que s'hauria d'assegurar un tren cada 15 minuts fins a Blanes tots els dies de la setmana,i cada 30 minuts a Maçanet sols si és milloren els enllaços a Maçanet,per qué per la mateixa regla de tres,si posen tren cada 30 minuts fins Maçanet,n'haurien de posar també entre Vilafranca i SVC.Potser caldria un apartador a Tordera on si que hi ha espai i de fet crec que abans hi havia una segona via al baixador,peró és pot assegurar la freqüència de 30 minuts amb la via única Maçanet-Blanes.A Sta.Susana també cap un apartador,peró llavors s'hauria de destruir un tram d'un carrer pral.lel a la vía,cosa que no crec que ho facin perque és liaria una bona.
El cas és que s'hauria d'assegurar un tren cada 15 minuts fins a Blanes tots els dies de la setmana,i cada 30 minuts a Maçanet sols si és milloren els enllaços a Maçanet,per qué per la mateixa regla de tres,si posen tren cada 30 minuts fins Maçanet,n'haurien de posar també entre Vilafranca i SVC.Potser caldria un apartador a Tordera on si que hi ha espai i de fet crec que abans hi havia una segona via al baixador,peró és pot assegurar la freqüència de 30 minuts amb la via única Maçanet-Blanes.A Sta.Susana també cap un apartador,peró llavors s'hauria de destruir un tram d'un carrer pral.lel a la vía,cosa que no crec que ho facin perque és liaria una bona.
http://www.eldigital.cat/index.php?opti ... 3&Itemid=1
El Senat dona llum verda a augmentar el Pla de Rodalies
Madrid, 15 d’abril de 2009.- El Senat ha aprovat, aquest dimecres, la moció de en que CiU insta el Govern a augmentar el Pla de Rodalies de Barcelona amb 2.000 milions més i a traspassar la gestió del servei a la Generalitat. La moció, defensada per la senadora calellenca Montserrat Candini, ha tingut els vots en contra d’ERC, IC-V i PSOE.
La moció en qüestió insta el Govern a complir amb la dotació econòmica prevista inicialment de 6.135 milions en el Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Barcelona per al període 2008-2015. Això suposaria incrementar en 2.100 milions els 4.000 milions aprovats recentment pel Consell de Ministres per a aquest projecte. A més, la moció insta el Govern a traspassar el servei de rodalies de RENFE a la Generalitat de Catalunya.
Candini ha destacat que “el vot en contra de l’Entesa posa de manifest que ERC i ICV perden el seu perfil polític al renunciar al Senat a la defensa del servei de Rodalies de Barcelona com havien fet fins ara. S’ha desdibuixat definitivament la seva capacitat per tal de fer aportacions importants per a Catalunya”.
Montserrat Candini s’ha mostrat contundent amb l’actitud d’ERC i IC-V, afirmant que “és tan clara l’entrega política d’aquestes dues formacions al PSC que avui s’ha donat un fet paradoxal. El PSOE ha fet propostes més serioses i consistents que L’Entesa per acostar posicions amb CiU”.
El Senat dona llum verda a augmentar el Pla de Rodalies
Madrid, 15 d’abril de 2009.- El Senat ha aprovat, aquest dimecres, la moció de en que CiU insta el Govern a augmentar el Pla de Rodalies de Barcelona amb 2.000 milions més i a traspassar la gestió del servei a la Generalitat. La moció, defensada per la senadora calellenca Montserrat Candini, ha tingut els vots en contra d’ERC, IC-V i PSOE.
La moció en qüestió insta el Govern a complir amb la dotació econòmica prevista inicialment de 6.135 milions en el Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Barcelona per al període 2008-2015. Això suposaria incrementar en 2.100 milions els 4.000 milions aprovats recentment pel Consell de Ministres per a aquest projecte. A més, la moció insta el Govern a traspassar el servei de rodalies de RENFE a la Generalitat de Catalunya.
Candini ha destacat que “el vot en contra de l’Entesa posa de manifest que ERC i ICV perden el seu perfil polític al renunciar al Senat a la defensa del servei de Rodalies de Barcelona com havien fet fins ara. S’ha desdibuixat definitivament la seva capacitat per tal de fer aportacions importants per a Catalunya”.
Montserrat Candini s’ha mostrat contundent amb l’actitud d’ERC i IC-V, afirmant que “és tan clara l’entrega política d’aquestes dues formacions al PSC que avui s’ha donat un fet paradoxal. El PSOE ha fet propostes més serioses i consistents que L’Entesa per acostar posicions amb CiU”.