Tall pro-soterrament a Montcada
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Al final sembla que això de tallar les vies és una simple qüestió d'opinió (hi pots estar a favor o hi pots estar en contra) en lloc de ser una il·legalitat contra la qual s'hauria d'actuar. 
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Anarquia tolerada
Quan van bloquejar l'accés al Parlament fa uns anys, els responsables van acabar davant el jutge, que va arribar a actuar d'ofici. Quan uns maleducats rebecs tallen la via, tothom, des de la Generalitat als Mossos, passant per l'ajuntament de Montcada, ho toleren.
El principal problema d'aquest paĂs Ă©s l'educaciĂł. La bona educaciĂł i una educaciĂł bona.
El principal problema d'aquest paĂs Ă©s l'educaciĂł. La bona educaciĂł i una educaciĂł bona.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
- trensmat
- N9

- Entrades: 1593
- Membre des de: 06 maig 2009, 17:10
- UbicaciĂł: MatarĂł(R1 Nord) Algimia ciudad (C5 Nord) Valencia pintor Sorolla
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
La gran part dels atropellaments a la xarxa ferrovià ria són suïcidis, cal actuar més enllà de les vies.
La PTP vol mostrar la seva solidaritat amb totes les vĂctimes dels atropellaments a la xarxa viĂ ria i ferroviĂ ria, incloent-hi tant les persones directament afectades (morts, ferits greus, amics, familiars i coneguts) com tambĂ© els professionals que hi han de fer front (ferroviaris, metges, policia, bombers, etcètera).
Durant els darrers mesos el debat pĂşblic sobre els atropellaments al ferrocarril ha pres una especial rellevĂ ncia a municipis on existeixen greus problemes de permeabilitat de la infraestructura i passos a nivell conflictius, com sĂłn Montcada i Reixac o Sant Feliu de Llobregat. Sortosament han estat reactivats els convenis entre aquests municipis i el Ministeri de Foment per integrar urbanĂsticament el ferrocarril, en aquest cas soterrant.
Accions de la PTP per millorar la seguretat dels passos a nivell. El ferrocarril Ă©s sinònim de seguretat en el transport, però no tot estĂ fet; ja en el passat, la PTP va iniciar una exitosa campanya per canviar tots els passos a nivell irregulars de taulons de fusta per uns altres mĂ©s continus i segurs. Actualment la PTP estĂ treballant en un document per fer arribar al CongrĂ©s dels Diputats, on es demanarĂ la millora de la senyalitzaciĂł i l’estudi de nous protocols de funcionament als passos a nivell. Actualment els passos a nivell s’activen quan es detecta un tren a una secciĂł de lĂnia (cantĂł), amb una antelaciĂł suficient com per frenar el tren mĂ©s rĂ pid (el mĂ©s restrictiu) en cas d’avaria de les barreres, però els trens solen anar mĂ©s lents o fan parades. Això fa que als passos a nivell propers a estacions amb parada, com els de Sant Feliu i Montcada, amb una intensitat de circulacions molt elevada, el temps de barreres baixades sigui molt elevat i les persones no respectin la prohibiciĂł de creuar les vies.
Però el problema dels atropellaments no acabarĂ una vegada s’hagin resolt els passos a nivell perquè, malauradament, gran part de les vĂctimes sĂłn persones que decideixen posar fi a la seva vida voluntĂ riament. Segons diverses fonts, cada setmana es produeix un atropellament com a conseqüència d’un suĂŻcidi o intent de suĂŻcidi a Rodalies, i cada quinze o trenta dies al metro. És per aquest motiu que cal una reflexiĂł profunda que transcendeix el camp de la mobilitat i de les infraestructures.
No mĂ©s tabĂşs, abordem el problema. Excloent els efectes de la contaminaciĂł, el suĂŻcidi Ă©s la primera causa de mort externa a Espanya, amb 3.910 defuncions l’any 2014, seguida a molta distĂ ncia de les caigudes accidentals, amb 2.749 defuncions; els ofegaments i asfĂxies amb 2.370 defuncions; i els accidents de trĂ nsit amb 1.873 defuncions. A Catalunya les xifres segueixen la mateixa tendència, amb 531 suĂŻcidis anuals l’any 2014. El suĂŻcidi Ă©s una dramĂ tica conseqüència d’un trastorn mental generalment transitori, una causa de mort generalment evitable. El suĂŻcidi afecta de manera molt greu el grup de poblaciĂł entre els 15 i els 29 anys, coincident amb l’adolescència, i greu fins els 45 anys. Com ja estĂ passant en altres Ă mbits, per exemple en l’anomenat bulling, hi ha patiments poc visibles que simplement sĂłn negats o ignorats pel entorn. En els casos mĂ©s extrems deriven en el suĂŻcidi. TambĂ© cal afegir que a Espanya hi ha una escassa formaciĂł emocional o psicològica en termes generals, aixĂ com al’educaciĂł obligatòria i els debats pĂşblics. L’any 2015 l’associaciĂł “Obertament” feia la campanya “No facis com si res: DĂłna la cara” contra l’estigmatitzaciĂł i els tabĂşs sobre les depressions. Cal demanar ajuda perquè la immensa majoria de trastorns mentals tenen soluciĂł i sĂłn compatibles amb la vida.
Una petita part d’aquests suïcidis implica la xarxa ferrovià ria. Creiem que a part de reivindicar lògiques mesures de seguretat en qualsevol infraestructura vià ria o ferrovià ria, no hem de perdre la perspectiva d’incidir a l’à mbit sanitari, educatiu i social per ajudar a aquelles persones amb més vulnerabilitat. També la periodista de BTV, Eva Arderius, reclamava a les administracions públiques una campanya de sensibilització com es fa amb els accidents de trà nsit o la violència de gènere al seu article “Un botó per a l’esperança al metro”.
VĂŤCTIMES COLATERALS: FERROVIARIS I SERVEIS PĂšBLICS. Segons informava un reportatge del 324, el 80% dels maquinistes de Rodalies (Renfe) ha atropellat a una persona que es vol suĂŻcidar. Aquests atropellaments poden implicar importants seqĂĽeles sobre els maquinistes, ja sigui en la seva vida diĂ ria com en la posterior reincorporaciĂł al servei.
Les interrupcions o retards sobre el servei causen sovint una forta indignació entre els usuaris, que carreguen contra els operadors ferroviaris desconeixent la greu problemà tica social s’amaga darrera les incidències a la xarxa. És raonable que els operadors de transport públic hagin de suportar en silenci les conseqüències d’un problema que involucra tota la societat?
Amb els atropellaments mortals, majoritĂ riament per suĂŻcidis, la xarxa ferroviĂ ria es vesteix periòdicament de dol, però en realitat els trens sĂłn sinònim de vida, d’equitat social i de respecte per l’entorn. El ferrocarril Ă©s protagonista del 61% dels desplaçaments en transport pĂşblic a Catalunya i proveeix una important mobilitat 100% elèctrica a la contaminada regiĂł metropolitana de de Barcelona, on els morts per contaminaciĂł de l’aire es compten per milers i sĂłn atribuĂŻbles majoritĂ riament al trĂ nsit de cotxes, motos i camions. Fins i tot comptant nomĂ©s les vĂctimes dels atropellaments accidentals, el transport pĂşblic en general, i el ferrocarril en particular, tĂ© unes rĂ dios de perillositat en zona urbana 10 inferior que el turisme i 100 vegades inferior que la moto.
També hi ha gent despistada. En menor proporció també existeixen atropellaments de persones despistades, que confien a l’hora de travessar ja sigui per la força del costum o perquè un tren tapa un altre. En aquests casos cal reforçar la senyalització, la vigilà ncia i l’educació ciutadana. Es proposa afegir aquest senyal als passos a nivell:

La PTP demana que no es confonguin les necessitats d’evitar els suïcidis amb les necessitats de millora urbana i de seguretat vial, ja que tenen solucions totalment diferents. Cal eradicar tabús sobre els suïcidis i incorporar mesures educatives, de vigilà ncia, de protecció social i d’acompanyament psicològic, que impliquin tota la societat.
SĂ al ferrocarril, sĂ a la vida!
http://transportpublic.org
La PTP vol mostrar la seva solidaritat amb totes les vĂctimes dels atropellaments a la xarxa viĂ ria i ferroviĂ ria, incloent-hi tant les persones directament afectades (morts, ferits greus, amics, familiars i coneguts) com tambĂ© els professionals que hi han de fer front (ferroviaris, metges, policia, bombers, etcètera).
Durant els darrers mesos el debat pĂşblic sobre els atropellaments al ferrocarril ha pres una especial rellevĂ ncia a municipis on existeixen greus problemes de permeabilitat de la infraestructura i passos a nivell conflictius, com sĂłn Montcada i Reixac o Sant Feliu de Llobregat. Sortosament han estat reactivats els convenis entre aquests municipis i el Ministeri de Foment per integrar urbanĂsticament el ferrocarril, en aquest cas soterrant.
Accions de la PTP per millorar la seguretat dels passos a nivell. El ferrocarril Ă©s sinònim de seguretat en el transport, però no tot estĂ fet; ja en el passat, la PTP va iniciar una exitosa campanya per canviar tots els passos a nivell irregulars de taulons de fusta per uns altres mĂ©s continus i segurs. Actualment la PTP estĂ treballant en un document per fer arribar al CongrĂ©s dels Diputats, on es demanarĂ la millora de la senyalitzaciĂł i l’estudi de nous protocols de funcionament als passos a nivell. Actualment els passos a nivell s’activen quan es detecta un tren a una secciĂł de lĂnia (cantĂł), amb una antelaciĂł suficient com per frenar el tren mĂ©s rĂ pid (el mĂ©s restrictiu) en cas d’avaria de les barreres, però els trens solen anar mĂ©s lents o fan parades. Això fa que als passos a nivell propers a estacions amb parada, com els de Sant Feliu i Montcada, amb una intensitat de circulacions molt elevada, el temps de barreres baixades sigui molt elevat i les persones no respectin la prohibiciĂł de creuar les vies.
Però el problema dels atropellaments no acabarĂ una vegada s’hagin resolt els passos a nivell perquè, malauradament, gran part de les vĂctimes sĂłn persones que decideixen posar fi a la seva vida voluntĂ riament. Segons diverses fonts, cada setmana es produeix un atropellament com a conseqüència d’un suĂŻcidi o intent de suĂŻcidi a Rodalies, i cada quinze o trenta dies al metro. És per aquest motiu que cal una reflexiĂł profunda que transcendeix el camp de la mobilitat i de les infraestructures.
No mĂ©s tabĂşs, abordem el problema. Excloent els efectes de la contaminaciĂł, el suĂŻcidi Ă©s la primera causa de mort externa a Espanya, amb 3.910 defuncions l’any 2014, seguida a molta distĂ ncia de les caigudes accidentals, amb 2.749 defuncions; els ofegaments i asfĂxies amb 2.370 defuncions; i els accidents de trĂ nsit amb 1.873 defuncions. A Catalunya les xifres segueixen la mateixa tendència, amb 531 suĂŻcidis anuals l’any 2014. El suĂŻcidi Ă©s una dramĂ tica conseqüència d’un trastorn mental generalment transitori, una causa de mort generalment evitable. El suĂŻcidi afecta de manera molt greu el grup de poblaciĂł entre els 15 i els 29 anys, coincident amb l’adolescència, i greu fins els 45 anys. Com ja estĂ passant en altres Ă mbits, per exemple en l’anomenat bulling, hi ha patiments poc visibles que simplement sĂłn negats o ignorats pel entorn. En els casos mĂ©s extrems deriven en el suĂŻcidi. TambĂ© cal afegir que a Espanya hi ha una escassa formaciĂł emocional o psicològica en termes generals, aixĂ com al’educaciĂł obligatòria i els debats pĂşblics. L’any 2015 l’associaciĂł “Obertament” feia la campanya “No facis com si res: DĂłna la cara” contra l’estigmatitzaciĂł i els tabĂşs sobre les depressions. Cal demanar ajuda perquè la immensa majoria de trastorns mentals tenen soluciĂł i sĂłn compatibles amb la vida.
Una petita part d’aquests suïcidis implica la xarxa ferrovià ria. Creiem que a part de reivindicar lògiques mesures de seguretat en qualsevol infraestructura vià ria o ferrovià ria, no hem de perdre la perspectiva d’incidir a l’à mbit sanitari, educatiu i social per ajudar a aquelles persones amb més vulnerabilitat. També la periodista de BTV, Eva Arderius, reclamava a les administracions públiques una campanya de sensibilització com es fa amb els accidents de trà nsit o la violència de gènere al seu article “Un botó per a l’esperança al metro”.
VĂŤCTIMES COLATERALS: FERROVIARIS I SERVEIS PĂšBLICS. Segons informava un reportatge del 324, el 80% dels maquinistes de Rodalies (Renfe) ha atropellat a una persona que es vol suĂŻcidar. Aquests atropellaments poden implicar importants seqĂĽeles sobre els maquinistes, ja sigui en la seva vida diĂ ria com en la posterior reincorporaciĂł al servei.
Les interrupcions o retards sobre el servei causen sovint una forta indignació entre els usuaris, que carreguen contra els operadors ferroviaris desconeixent la greu problemà tica social s’amaga darrera les incidències a la xarxa. És raonable que els operadors de transport públic hagin de suportar en silenci les conseqüències d’un problema que involucra tota la societat?
Amb els atropellaments mortals, majoritĂ riament per suĂŻcidis, la xarxa ferroviĂ ria es vesteix periòdicament de dol, però en realitat els trens sĂłn sinònim de vida, d’equitat social i de respecte per l’entorn. El ferrocarril Ă©s protagonista del 61% dels desplaçaments en transport pĂşblic a Catalunya i proveeix una important mobilitat 100% elèctrica a la contaminada regiĂł metropolitana de de Barcelona, on els morts per contaminaciĂł de l’aire es compten per milers i sĂłn atribuĂŻbles majoritĂ riament al trĂ nsit de cotxes, motos i camions. Fins i tot comptant nomĂ©s les vĂctimes dels atropellaments accidentals, el transport pĂşblic en general, i el ferrocarril en particular, tĂ© unes rĂ dios de perillositat en zona urbana 10 inferior que el turisme i 100 vegades inferior que la moto.
També hi ha gent despistada. En menor proporció també existeixen atropellaments de persones despistades, que confien a l’hora de travessar ja sigui per la força del costum o perquè un tren tapa un altre. En aquests casos cal reforçar la senyalització, la vigilà ncia i l’educació ciutadana. Es proposa afegir aquest senyal als passos a nivell:

La PTP demana que no es confonguin les necessitats d’evitar els suïcidis amb les necessitats de millora urbana i de seguretat vial, ja que tenen solucions totalment diferents. Cal eradicar tabús sobre els suïcidis i incorporar mesures educatives, de vigilà ncia, de protecció social i d’acompanyament psicològic, que impliquin tota la societat.
SĂ al ferrocarril, sĂ a la vida!
http://transportpublic.org
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Pregunta:
Como Protesta,
Seria licito ir al paso a nivel de Montcada con chalecos reflectantes y de forma pacifica si hay presencia de Mossos poder exigirles que multen a quien cruza con barreras bajadas?
O si se hace esto nos detendrian a nosotros?
Por que Yo al final creo que se deberia hacer una protesta en favor del transporte publico y por el Ferrocarril, ya que con todo esto el Malo es el Tren, Los trabajadores Ferroviarios, los viajeros y los Aficionados al Ferrocarril.
No se vosotros pero yo estoy harto de que por hacer una Foto se me trate como a un Terrorista y que en este caso las autoridades miren hacia otro lado.
Saludos.
Como Protesta,
Seria licito ir al paso a nivel de Montcada con chalecos reflectantes y de forma pacifica si hay presencia de Mossos poder exigirles que multen a quien cruza con barreras bajadas?
O si se hace esto nos detendrian a nosotros?
Por que Yo al final creo que se deberia hacer una protesta en favor del transporte publico y por el Ferrocarril, ya que con todo esto el Malo es el Tren, Los trabajadores Ferroviarios, los viajeros y los Aficionados al Ferrocarril.
No se vosotros pero yo estoy harto de que por hacer una Foto se me trate como a un Terrorista y que en este caso las autoridades miren hacia otro lado.
Saludos.
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Comunicat per a difondre
Vist el vilipendi al qual estĂ sotmès el ferrocarril al nostre paĂs, i mĂ©s en el cas concret de Montcada, en què s'ha convertit en el pim-pam-pum de la classe polĂtica (de tots els colors i estaments), que ha servit de caixa de ressonĂ ncia per a reunir un grup sorollĂłs de ciutadans al servei dels seus interessos particulars, els administradors del Fòrum hem pres la decisiĂł de publicar un comunicat i difondre'l al mĂ xim nombre possible de mitjans i d'administracions:
Moltes grà cies per la vostra col·laboració.
Si us hi voleu adherir, us preguem que ens feu arribar les vostres dades (nom, cognoms, DNI) per MP perquè les hi adjuntem.Des del Fòrum del Transport Català hem detectat que actualment s’està produint a Catalunya un fort corrent favorable al soterrament de trams de ferrocarril. El moviment més notori és a Montcada i Reixac on cada atropellament és aprofitat per l’alcaldessa i certs ciutadans per a reclamar-ne el soterrament tallant les vies. Volem deixar clar que:
1. Totes les morts que s’han esdevingut fins ara han sigut per suĂŻcidi o per imprudència temerĂ ria de la vĂctima. A mĂ©s els morts es compten des del s.XIX per inflar la xifra.
2. Els talls de la via són delicte. Les autoritats s’omplen la boca amb la defensa dels drets (quins?) dels habitants de Montcada però no es respecten els drets dels usuaris de Rodalies, molt més nombrosos.
3. Hi ha centenars d’actuacions molt més urgents a Catalunya (no sols de transport públic) en què gastar-se 300 milions d’euros. A més, encotillar el túnel limitarà l’operativitat futura del sistema i empitjorarà encara més els retards a Rodalies els propers anys.
En general, constatem que els responsables polĂtics s’omplen la boca amb la millora del servei de rodalia, però a l’hora de la veritat, s’emprenen actuacions per a limitar-lo i fan servir les morts per fer-ne populisme.
Des del Fòrum del Transport CatalĂ fem una crida a mirar mĂ©s enllĂ dels interessos egoistes particulars i afavorir l’interès general. Si –com tant ens agrada dir– volem ser un paĂs capdavanter, hem d’assenyalar que aquest tipus d’actuacions no es donen en cap paĂs d’aquells que acostumem a indicar com mĂ©s avançats que el nostre on, curiosament, la prĂ ctica totalitat dels ferrocarrils circulen en superfĂcie i gairebĂ© mai soterrats.
Moltes grà cies per la vostra col·laboració.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
AgraĂŻment als signataris
De moment, ja són uns quants usuaris que heu facilitat les dades. Aprofito el missatge per a agrair-ho col·lectivament als que ja ho heu fet i, per avançat, als que encara ho fareu.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Aportació contundent però lúcida
Finalment, un comentari a l'Ara que Ă©s tot un torpede a la lĂnia de flotaciĂł dels soterradors compulsius. Un usuari del Fòrum, potser?
http://www.ara.cat/societat/Montcada-Re ... a_comments
http://www.ara.cat/societat/Montcada-Re ... a_comments
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Termini per a facilitar dades per al comunicat
El termini per a facilitar dades Ă©s fins demĂ al migdia. Sabem que Ă©s curt, però aixĂ aprofitarem que la notĂcia del darrer tall Ă©s fresca per a incidir-hi.
Vinga, que me lo quitan de las manos...
Vinga, que me lo quitan de las manos...
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
El tren parteix Montcada i Reixac en tres trossos, i això no Ă©s una ciutat ni res. La gent tĂ© dret a viure una mica millor i no haver de conviure amb un tren de rodalies que et passa a 10 metres de casa cada x minuts. Per tant, em sembla una notĂcia excel·lent que soterrin el tren.
Una altra cosa és si cal soterrar des de Vallbona fins la C33 (3 km!). Crec que el que és urgent és soterrar el pas pel nucli de Montcada, que només és 1 km, mentre que per Sant Joan passa realment entre les cases i el Besós i potser hi hauria maneres de millorar l'actual traçat sense haver de gastar els diners del túnel.
Una altra cosa és si cal soterrar des de Vallbona fins la C33 (3 km!). Crec que el que és urgent és soterrar el pas pel nucli de Montcada, que només és 1 km, mentre que per Sant Joan passa realment entre les cases i el Besós i potser hi hauria maneres de millorar l'actual traçat sense haver de gastar els diners del túnel.
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Drets...
Tota aquesta gent ja tenia trens que passaven a 10 metres de casa quan hi van anar a viure. El que volen és que els revaloritzem el piset pagant-ho tots nosaltres.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
I jo no vull conviure amb la Ronda al costat de casa, ni amb avingudes i carrers molt transitats. Ni amb excessiu soroll, ni contaminaciĂł, amb una parada de bus i metro a la porta de cosa, etc, etc, etc.Oriolix ha escrit:El tren parteix Montcada i Reixac en tres trossos, i això no Ă©s una ciutat ni res. La gent tĂ© dret a viure una mica millor i no haver de conviure amb un tren de rodalies que et passa a 10 metres de casa cada x minuts. Per tant, em sembla una notĂcia excel·lent que soterrin el tren.
Una altra cosa és si cal soterrar des de Vallbona fins la C33 (3 km!). Crec que el que és urgent és soterrar el pas pel nucli de Montcada, que només és 1 km, mentre que per Sant Joan passa realment entre les cases i el Besós i potser hi hauria maneres de millorar l'actual traçat sense haver de gastar els diners del túnel.
Aquest egoisme Ă©s el que fa que en general no s'inverteixi en les coses realment importants. A mi me la fot si una persona, que ha anat a viure a consciència al costat de la via, ara li emprenya. Ja que per a que a quatre gats visquin millor, a la resta de la provincia s'hi deixen de fer actuacions amb un retorn social i econòmic, molt, però que molt mĂ©s gran. Els interessos no sĂłn pas on toquen, i com que no hi ha diners per a tot, aquest tipus d'actuacions sĂłn les que en qualsevol paĂs normal es deixen per quan les vaques volin.
T'ho diu un que viu a 100 metres de la Ronda de Dalt i que suporta el trà nsit de vehicles constant, amb la contaminació i molt especialment el soroll que provoca. Ahh, i de fet, de soterrar tot l'entramat de carreteres d'alta capacitat no diuen ni piu, cosa ven curiosa per cert, ja que per molèsties, aquesta guanya de molt.
El metro de Barcelona amb motoristes!
- bigcoaster
- N8

- Entrades: 953
- Membre des de: 12 abr. 2015, 16:50
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Si el tren passa a 10 metres Ă©s perquè la casa es va construir mĂ©s tard que la via, i que algĂş la va comprar. Per començar.Oriolix ha escrit:El tren parteix Montcada i Reixac en tres trossos, i això no Ă©s una ciutat ni res. La gent tĂ© dret a viure una mica millor i no haver de conviure amb un tren de rodalies que et passa a 10 metres de casa cada x minuts. Per tant, em sembla una notĂcia excel·lent que soterrin el tren.
Una altra cosa és si cal soterrar des de Vallbona fins la C33 (3 km!). Crec que el que és urgent és soterrar el pas pel nucli de Montcada, que només és 1 km, mentre que per Sant Joan passa realment entre les cases i el Besós i potser hi hauria maneres de millorar l'actual traçat sense haver de gastar els diners del túnel.
Després, si tant talla la trama urbana una via de tren (que hi era abans que el poble), perquè no donar continuitat als carrers que queden tallats o que queden amb pas a nivell enlloc de tirar pel dret i tapar-ho tot? És més barat i la utilitat és la mateixa.
Fent 4, 5, o 10 passos inferiors, pasasarel·les, passos inferiors peatonals i ciclistes, tancament amb valles de les vies i estacions, i no hi haurĂ morts, ni trencament de la ciutat. I si algĂş es queixa del soroll (que ja em dirĂ s, tothom viu a un carrer en el que les motos i cotxes fan mĂ©s soroll que un tren, però clar, vivim en el paĂs del cotxe), doncs se li planta una tancahttp://www.oem.knaufinsulation.com/site ... 20icon.jpg antisoroll i ja ni veurĂ el tren ni res, potser algun graffiti, però això ja no Ă©s cosa meva.
SoluciĂł barata i ben planificada: passos inferiors, tanques, inclĂşs barreres antisoroll. Cost: considerable
Solució cara i populista, sense més planificació que dir "i si ho fotem tot sota terra?". Cost: desmesurat i que serà una llosa durant molt de temps.
This is the Southern service to London Victoria. We're now approaching London Victoria. Change here for the Victoria, Circle and District lines, National Rail services and the Victoria Coach Station.
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7425
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Penjo aquĂ el document ampliat definitiu:
El comunicat resumit també ja ha estat enviat als mitjans
El comunicat resumit també ja ha estat enviat als mitjans
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
El conseller de Territori, Josep Rull, demana als veïns de Montcada que no tallin més les vies
El representant de la Generalitat considera que la situaciĂł ha canviat amb el compromĂs de Foment de soterrar la lĂnia R2 al 2020
25/05/2017 - RedacciĂł
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, ha demanat als veĂŻns de Montcada i Reixac i a la PTJST que deixin de tallar les vies, ara que el Ministeri de Foment ja s'ha compromès a soterrar tot el traçat de la lĂnia R2 al seu pas pel municipi. Aquest requeriment, que ha fet a travĂ©s dels mitjans de comunicaciĂł, tĂ© lloc desprĂ©s que dimarts passat mĂ©s de 200 persones tallessin durant una hora l'R2 a l'alçada del pas a nivell del carrer Bogatell, fet que va afectar mĂ©s de 12.000 passatgers,segons fonts de Renfe. El tall de vies va tenir lloc en acabar l'acte d'homenatge que la PTJST i l'Ajuntament van convocar per acomiadar al jove de 14 anys que va morir atropellat diumenge passat a l'alçada de Pla d'en Coll.
Renfe ha mostrat també el seu malestar perquè els Mossos d'Esquadra no desallotgin les persones que ocupen les vies a Montcada, mentre que sà ho fan en altres ocasions, posant com exemple els talls de vies als Ferrocarrils que protagonitzen estudiants de la Universitat Autònoma, on la policia sà que actua.
http://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/59 ... s-vies.htm
El representant de la Generalitat considera que la situaciĂł ha canviat amb el compromĂs de Foment de soterrar la lĂnia R2 al 2020
25/05/2017 - RedacciĂł
El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, ha demanat als veĂŻns de Montcada i Reixac i a la PTJST que deixin de tallar les vies, ara que el Ministeri de Foment ja s'ha compromès a soterrar tot el traçat de la lĂnia R2 al seu pas pel municipi. Aquest requeriment, que ha fet a travĂ©s dels mitjans de comunicaciĂł, tĂ© lloc desprĂ©s que dimarts passat mĂ©s de 200 persones tallessin durant una hora l'R2 a l'alçada del pas a nivell del carrer Bogatell, fet que va afectar mĂ©s de 12.000 passatgers,segons fonts de Renfe. El tall de vies va tenir lloc en acabar l'acte d'homenatge que la PTJST i l'Ajuntament van convocar per acomiadar al jove de 14 anys que va morir atropellat diumenge passat a l'alçada de Pla d'en Coll.
Renfe ha mostrat també el seu malestar perquè els Mossos d'Esquadra no desallotgin les persones que ocupen les vies a Montcada, mentre que sà ho fan en altres ocasions, posant com exemple els talls de vies als Ferrocarrils que protagonitzen estudiants de la Universitat Autònoma, on la policia sà que actua.
http://www.laveu.cat/noticies.cfm/id/59 ... s-vies.htm
- Guigui
- Administrador
- Entrades: 23888
- Membre des de: 26 feb. 2006, 18:02
- UbicaciĂł: Penitents L3 (Barcelona)
Prou de tractar-los amb guants de seda!
Senyor conseller, no es tracta de "demanar" que deixin d'ocupar les vies perquè les seves rebequeries han sigut ateses, sinó d'exigir que compleixin la llei i parin d'entorpir greument la vida de milers de conciutadans seus. Què es pensen, que estan per damunt del bé i del mal?
Si a altres llocs, la policia es presenta amb els antiavalots i treu la gent a cops de porra, no veig perquè aquesta colla hagi de tenir un tracte de favor.
Si a altres llocs, la policia es presenta amb els antiavalots i treu la gent a cops de porra, no veig perquè aquesta colla hagi de tenir un tracte de favor.
a: PreposiciĂł que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educaciĂł no hi ha democrĂ cia.
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Sent que els soterraments els paguem tots amb els impostos i en base a la ja existència de la objecció de consciència per a Defensa a la renda (que els impostos que paga hom no es dediquin mai a aquest departament)
Per què no proposar una objecció de consciència per soterramentsferroviaris a la renda?
Per què no proposar una objecció de consciència per soterramentsferroviaris a la renda?
- Fran-Ikarus
- N11

- Entrades: 5816
- Membre des de: 21 maig 2005, 01:19
- UbicaciĂł: La Gran Barcelona
- Contacta:
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Li dono la volta: que qui no utilitza mai el tren es negués a pagar impostos per a infrastructures ferrovià ries, siguin quines siguin?albe6 ha escrit:Per què no proposar una objecció de consciència per soterramentsferroviaris a la renda?
Ah, que això no...
Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan
-
David.F.C.M.B.1000
- N6

- Entrades: 293
- Membre des de: 11 oct. 2015, 19:57
- UbicaciĂł: barcelona
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Hoy en la estaciĂłn de sant adria de besos, havia una persona sentada el borde del anden con las piernas para afuera y luego dos personas cruzando las vias todo esto pocos minutos antes de que viniera el tren y se havia avisado por megafonia que vendria um tren destino molins y ni caso no sr salia la persona que estaba sentada, hasta que no vio vernir el tren esa persona no se levanto. En fin luego se quejan de que no se soterran las vĂas y luego si hay un atropello, la culpa es para renfe por no soterrar las vias cosa que en mi opiniĂłn si se soterran las vias pasaria lo mismo, como hace poco en arc de triomf y tambien en el metro cuando pasan tambiĂ©n....
Re: Tall pro-soterrament a Montcada
Llegiu tot el fil, que després vagin protestant i tallant la via.

