Seguiment de les obres al Carmel

[Aureli]

Tu mateix has ajustat l'ample del tren...?

Sí, és molt divertit: quan arribes a Cervera, passa l'interventor i comença a repartir martells. Aleshores, a mesura que vas passant pel túnel internacional s'obren uns forats al terra i els passatgers hem d'anar picant amb els martells a les rodes per anar-les separant fins a arribar a l'ample de via de 1668mm. Pitjor ho tenen els que pugen a França, que aquests han de baixar del tren i anar picant les rodes des de fora mentre corren al mateix ritme que el tren!

Sort que abans de tot això la RENFE us dona un bon esmorzar, oi?

[Sky]

...o como decía uno de los fabulosos diarios gratuitos la semana pasada (creo que Metro Directo), que la diferencia entre el ancho ibérico y el UIC fue impuesta por Franco en la década de los 40! Año más, año menos...

Ja veus... A mi de petit em deien que l'ample ibèric se'l va treure Franco de la màniga per evitar invasions estrangeres amb trens.

[aarongilp]

Això ho vaig sentir la setmana passada per part de gent de Madrid que, curiosament, tenen familiars en aquest món...curiós...I lo bo és que es pensaven que realment era així. Aleshores, penso jo, tal és la incultura ferroviària que hi ha en aquest país? A altres països, com Rússia, els nens, a l'escola, ja saben que la seva via és més ampla que a la resta d'europa, però no perquè en Lenin volia evitar una invasió dels capitalistes (cosa que, d'altra banda, no m'haguera extranyat pas).

[wefer]

Per parlar de l'ample de via espanyol, he obert un altre fil al fòrum de Ferrocarril espanyol:
http://transport.cat/viewtopic.php?t=761

[metring]

De LV:

Túnel artesano en el Carmel

Lo que hoy hace tres años fue el epicentro del peor terremoto que ha sufrido Barcelona - eso sí, de sísmica artificial, por negligencia humana- se ha convertido en un taller mecánico. Bajo tierra.

Seguir leyendo noticia

En las entrañas del Carmel, parte de lo que queda de la denominada cola de maniobras que se hundió - arrastró cinco edificios y tres cuartos de otro, y forzó el desalojo de más de 1.200 vecinos, de los que unos 160 renunciaron a volver al barrio- es el escenario elegido por las constructoras para el mantenimiento y la reparación de la maquinaria que se emplea en la excavación. Tal vez una de las excavaciones más lentas, si no la que más, en la historia moderna. Lenta por su artesanía y manualidad, para evitarse sustos: a 0,75 metros/ día de avance.

"Este espacio es un alivio", comenta Toni Soler, director de la obra que se reanudó el pasado marzo, tras más de dos años de parón forzoso en la ampliación de los 2,6 kilómetros de la línea 5 del metro, la que conectará, en principio en el 2010, Horta con Vall d´Hebron. "Sin esto - añade, mientras los mecánicos trabajan como si no hubiera unos visitantes con botas de goma de media caña, casco y chaleco reflectante, pero sin despojarse de la americana- el taller lo tendríamos en medio del tajo, o en la calle, lo que sería un inconveniente porque estamos en una zona urbana muy densa". Así que resulta de aplicación el dicho de que no hay mal que por bien no venga.

Más allá de este espacio, reconvertido desde el desastre, queda la oscuridad del tapón de hormigón - y también el síndrome del túnel, enfermedad selectiva que al parecer sólo causa urticaria en el trazado del AVE por el Eixample-, que ha supuesto un cambio en la forma y las maneras de hacer una obra pública. Es otro de los bienes que se han generado desde el gran cráter que se manifestó en toda su dimensión el 27 de enero del 2005, dos días después de la primera señal de alarma y del desalojo precautorio de un par de edificios, luego devorados por el agujero. Bienes, en plural, ya que se concretan en dos cuestiones que se han transformado en generalidades, como se constata en la cuidadosa construcción de la línea 9 del metro.

Por un lado, según sostiene Manel Villalante, director general de Transport Terrestre de la Generalitat, durante el recorrido por las profundidades entre Vall d´Hebron y Horta, "hay una metodología que nace aquí y que incluye los contratos específicos para las inspecciones de las viviendas (antes lo hacían aleatoriamente las propias constructoras) y las comisiones de seguimiento". Es decir, se ha dado voz al vecino y a las entidades del entorno.

El otro aspecto propiciado por el hundimiento se observa claramente cuando se baja y se ve con detalle cómo se trabaja. "Se está poniendo en este nuevo proyecto todo lo que consta en el catálogo respecto a seguridad", remarca Jordi Jubany, responsable de obras subterráneas en la citada conselleria. Si en la anterior etapa sólo se ponían refuerzos en caso de que el "el subsuelo lo pidiera" - método austriaco-, ahora se utilizan, de entrada, todas las medidas, sean o no necesarias.

El avance del túnel de línea desde el Carmel en dirección a Vall d ´ Hebron ha sido de 140 metros una vez que se volvió a excavar, a principios del verano. Se trata de una de las zonas más complicadas, por cuanto se ha pasado, y todavía se pasa, por debajo de una zona de viviendas muy densa como la calle Dante. Es un área en que la infraestructura se excava a poca profundidad, la menor de la ampliación, y, aseguran, no hay quejas ciudadanas.

Si en algunos puntos, como en el entorno de la Taxonera, se va a casi cien metros de profundidad - en términos absolutos, la máxima de la ciudad-, en el tramo del Carmel no se superan los 25 metros. Este factor es el que ha causado un ritmo de trabajo de 0,75 metros al día de avance, puesto que ha obligado a extremar las precauciones de seguridad y evitar la más mínima vibración que pudiera alarmar a los residentes.

Además de la triple vigilancia - se controlan los movimientos dentro del túnel, entre la clave del túnel y la calle y en la superficie-, se practican sondeos antes de empezar cada excavación. Luego se coloca una protección de barras metálicas de doce metros de longitud rellenas de hormigón - las llaman paraguas-, que se quedarán ahí; de inmediato, se ponen bulones - piezas metálicas para asegurar los hastiales o paredes- y se instalan las cerchas, que son los arcos metálicos que ejercen de soporte del techo. Al hacer la destroza - la parte de abajo- se hacen sondeos horizontales cada ocho metros. Este dispositivo justifica el avance lento, que esperan acelerar a un metro diario en un par de semanas, cuando entren en zona sin viviendas. Aunque aceleren, el avance seguirá bastante por debajo del que había antes del derrumbe.

En esta nueva etapa - ejecutada por las empresas Acciona, Corsan-Corviam y Proinosa, que se adjudicaron la obra por 1116,6 millones- se ha completado la perforación iniciada en la primera época, la que se desarrolló entre noviembre del 2002 y enero del 2005. Entonces se quedaron por debajo de los 800 metros excavados (35%). Acumulaban un retraso notorio, por cuanto el plan inicial era que el metro estuviera en servicio en el 2006 y ya se había aplazado hasta el 2007.

A pesar del ritmo de seguridad, se está actualmente en los 1.230 metros, casi el 50% del total. "El ritmo es más real que el de antes - asegura Jubany-, porque sabemos cómo las gasta el terreno. Mantenemos el tempo y vamos sobre calendario para acabar la obra civil en el 2009 y poner el metro en el 2010".

[metring]

Del diari Avui:

Aturen les obres nocturnes de la L5 del metro al barri del Coll

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera

M. Favà / C. Sabaté
Carmel
Ult. Act. 30.04.2008 - 00:09 hs

Un altre ensurt a les obres d’allargament de la línia 5 del metro que travessa els barris del Carmel, el Coll i la Teixonera. Els veïns que viuen damunt del que serà la futura estació Teixonera-Coll no van poder descansar durant tot dilluns pel soroll i les vibracions de l’obra. La Guàrdia Urbana no va necessitar mesurar el soroll amb els sonòmetres, perquè els cops eren tan forts que no calia mesurar exactament els decibels. El govern assegura haver aturat l’obra del metro al costat del vestíbul de la futura estació, tot i que continuarà en superfície i a la resta de l’esvoranc. Ahir al vespre, però, continuaven els forts sorolls i l’allau de trucades a la Guàrdia Urbana.

Moltes de les prop de 300 famílies que viuen al primer tram del carrer Santuari i als carrers Beat Almató, Salze, Batet i Lorda, al passatge Ros i al passeig de la Mare de Deu del Coll ja es van passar el dilluns telefonant a la Urbana, als números d’atenció l’usuari de GISA, a les seus dels districtes d’Horta i Gràcia, als Mossos d’Esquadra... A les dotze de la nit, quan finalment va arribar la Guardia Urbana al carrer Santuari i va fer aturar les obres, la majoria dels veïns s’estaven als balcons contemplant, impotents i insomnes, com les màquines anaven traient pedres per la boca del túnel que dóna al carrer Batet. L’extracció d’aquestes pedres era el que impossibilitava el descans, feia trontollar els llits i les neveres i neguitejava nens i adults.

El soroll el percebia tot el barri, però els veïns del primer tram del carrer Santuari, fins al carrer Móra d’Ebre, i de l’últim tram de Beat Almató van patir, a més, les vibracions perquè les perforacions es feien just a sota. El departament de Política Territorial i Obres Públiques va informar ahir que havia suspès les obres nocturnes al voltant del vestíbul. L’aturada “es circumscriu a la zona de treball de la futura estació”, on es continuarà treballant pròximament, però només de dia.

Sense sensors
Ahir dimarts la majoria dels veïns d’aquests dos carrers es queixaven de mal de cap perquè van estar sotmesos durant més de dotze hores a les tremolors que també feien moure els paraments de les cases. En aquests dos carrers fa dos mesos que s’hi van instal·lar les bases metàl·liques per col·locar-hi al damunt els sensors que haurien de detectar els moviments del terra quan es reprenguessin els treballs del túnel del metro. Però quan dilluns van començar aquests treballs, els sensors encara no hi eren. I ahir tampoc. En canvi, un portaveu del departament d’Obres Públiques va assegurar ahir mateix que l’obra es realitza amb els sensors corresponents, tant pel que fa a la detecció de sorolls com de vibracions.

Les obres de prolongació de la L5 al Carmel i la Teixonera es van reprendre l’any 2007, després de dos anys aturades per l’enfonsament del Carmel. Fins al 2010 no s’inaugurarà l’enllaç Horta-Vall d’Hebron, tres anys més tard del previst inicialment.

[Guigui]

Fins al 2010 no s’inaugurarà l’enllaç Horta-Vall d’Hebron, tres anys més tard del previst inicialment.

Tres anys no, quatre. Recordo perfectament quan l'aleshores Conseller en Cap, Artur Mas, va posar la primera pedra de l'ampliació, a finals del 2002, que deien que les obres durarien 40 mesos. En aquell moment, allò significava que la inauguració del tram seria l'abril del 2006.

Es deuen refiar de que ens agafa amnèsia col·lectiva per encolomar-nos tot un reguitzell de mentides.

[pol]

Sempre igual, en canvi a Berlin, la línia U-55 l'habien d'jangurar el 2009, i l'inaguren aquest any!!, aqui tot el contrari

[BCN2008]

aixo aixo

perque a espanya tenim diferent ample?

el primer ferrocarril bcn - mataro era d'aquest ample?

algun dia l'arreglaran?

quan es triga en ajustar l'ample d'un talgo?

Respostes:
L'ample es de 6 peus castellans (si no m'equivoco), l'equivalent als 1668mm.

Si.

Aixo esperem, tot i que potser ho fan quan inverteixin més en via convencional que en les LAVs.

No se.

[metring]

http://www.elperiodico.com/default.asp? ... io_PK=1021

La fiscalía pide el archivo de las actuaciones por el hundimiento del Carmel en el 2005

• Los vecinos se retiraron como acusación en marzo, tras recibir las indemnizaciones


EFE
BARCELONA
La fiscalía ha pedido al juzgado de instrucción el sobreseimiento de las actuaciones por los daños ocasionados a los vecinos por el hundimiento de un túnel del metro en el barrio del Carmel de Barcelona en enero del 2005.

En el escrito dirigido al Juzgado de Instrucción 33 de Barcelona, el fiscal considera que, aunque la actuación de los responsables de las obras "pudiera revestir el carácter de delito de daños imprudente", la fiscalía debe solicitar el archivo del caso después de que los perjudicados ya se hayan retirado como acusación.

El pasado marzo, las cinco agrupaciones de vecinos y comerciantes que estaban personados como perjudicados en la causa renunciaron a las acciones civiles o penales por la vía judicial, porque ya han recibido las indemnizaciones directamente de la administración.

Desplazamiento de tierras

La titular del juzgado de instrucción número 33 de Barcelona, Elisabet Castelló, abrió en febrero del 2005 diligencias judiciales por el hundimiento del Carmel, que se produjo el 27 de enero del mismo año a causa de un corrimiento de tierras en las obras de ampliación de la línea 5 del metro.

[Guigui]

Doncs molt mal fet. Si, com se suposa, la fiscalia representa els interessos de l'Estat (entès com a poble sobirà), aleshores té el deure d'anar al fons de la qüestió. Perquè aquest no és un cas d'arreglar-ho amb indemnitzacions a càrrec de les butxaques de tothom, sinó de dilucidar qui és el causant de la potineria i que es posin noms i cognoms damunt la taula.

Massa peix gros a qui li pesa massa el cognom per a realitzar segons quina tasca.

[wefer]

Doncs molt mal fet. Si, com se suposa, la fiscalia representa els interessos de l'Estat (entès com a poble sobirà)

Aquí està l'error.
Efectivament, el fiscal representa els interessos de l'Estat... però aquests no tenen el per què coincidir amb els interessos dels ciutadans (de fet, poques vegades ho fan), malgrat siguin aquests ciutadans els que ho paguin tot plegat.

[Guigui]

Efectivament, el fiscal representa els interessos de l'Estat... però aquests no tenen el per què coincidir amb els interessos dels ciutadans (de fet, poques vegades ho fan), malgrat siguin aquests ciutadans els que ho paguin tot plegat.

No. L'estat no és igual al govern. Passa que aquest sofisme s'ha emprat en molts països (inclòs el nostre) per perpetrar una apropiació indeguda de cotes de poder insospitables.

Una cosa semblant passa amb la independència del poder judicial, aniquilada perversament en el moment en que el nomenament dels seus òrgans depèn, a Espanya i molts altres països, del poder legislatiu.

[sergi]

L'esprint del metro
Les cotxeres de maniobres de Sant Genís estan a punt de cobrir-se. La cua projectada substitueix l'enfonsada el 2005. Només queden 200 metres per perforar d'Horta a la Vall d'Hebron

Un esprint de 100 metres durant mig any i s'acabarà el túnel de maniobres més famós del metro de Barcelona. Dimarts va fer quatre anys de l'enfonsament del que havia de ser la cua del túnel sota el Carmel i precisament aquesta setmana s'han començat a posar els darrers trams de la coberta del nou túnel, situat dos quilòmetres més amunt, a les cotxeres de Sant Genís, ja a tocar de la Vall d'Hebron.

L'esprint de les obres no només inclou la cobertura del túnel, ja que Política Territorial i Obres Públiques també ha licitat aquesta setmana les obres de l'arquitectura interior i les instal·lacions del tram de túnel de la línia 5 que es perllongarà, entre Horta i la Vall d'Hebron. Si no hi ha entrebancs de darrera hora, les obres del túnel s'enllestiran aquest any i a mitjans del 2010 s'hi podrien començar a fer les proves amb combois del metro, per tal d'obrir aquest tram al públic abans d'acabar l'any.

Un cop enllestida la coberta del túnel de maniobres de la Vall d'Hebron començarà la maratoniana feina del buidatge del material. Centenars de camions s'encarregaran de treure la terra que ha quedat entre els dos murs pantalla que s'han construït, ja que l'obra s'ha fet a cel obert per evitar el desastre del Carmel, entre d'altres motius. El director general de Transports, Manuel Villalante, preveu "encavalcar les obres de construcció del túnel i les cotxeres amb les de les instal·lacions soterrades, catenària, sistemes de ventilació, tallers de manteniment, ascensors..., de forma que no es perdi més temps".

El projecte de perllongament de la L-5 es va aturar el gener del 2005 per l'enfonsament i es va reprendre el febrer del 2007, però amb un procés constructiu totalment diferent. Ara disposa d'un exhaustiu sistema d'auscultació online del terreny i dels edificis, perquè els barris del Carmel, el Coll, la Teixonera, la Clota i la Vall d'Hebron presenten una orografia molt complexa, plena de plecs al subsòl i desnivells. De fet, s'han hagut de revisar força façanes i fins i tot ha calgut rehabilitar murs d'edificis que havien patit lleugers moviments a causa de la inestabilitat del subsòl. El govern s'ha fet càrrec del sobrecost i finalment el pressupost de l'excavació superarà els 11 milions d'euros. L'obra inclou la reforma de l'estació de la L-3 de la Vall d'Hebron.

Si el túnel de maniobres i el dipòsit de trens de Sant Genís està a només 100 metres del cobriment, al de la línia 5 en si n'hi queden 200 -del total de 2,5 quilòmetres que s'allarga-, entre Horta i la Vall d'Hebron. El tram on es treballa ara és el de Teixonera-Carmel. Les tres noves estacions donaran servei a 30.000 persones cada dia feiner i duran el metro a tres barris que no en tenen.

http://www.transport.cat/posting.php?mo ... &f=2&t=253

[sergi]

Perdón,el enlace a la noticia es este:

http://www.transportebcn.es/GEN/noticia ... metro.html

[Guigui]

Qualificar 100 metres en mig any d'esprint és assumir moltes tesis del Saura...

[Miquel]

El que diu del dipòsit de Sant Genis és cert, ho veig cada dia, i realment avançen a tota pastilla, aveure si faig unes fotos i les poso.

[sergi]

100 metros en medio año ,es una velocidad "normal" de construcción de metro en Barcelona en estos tiempos...

Para el tramo Pep Ventura-Badalona Centre (650 metros) se van a tirar 5 añazos...

O sea...unos 130 metros AL AÑO !

[pukyxd]

Bé, esperem que ho acabin finalment sense més dilacions ni problemes i poguem disposar ben aviat d'aquest intercanviador.

[Aureli]

Jo visc just al tram on encara no s'ha foradat el túnel, això és a l'entrada de l'estació de Coll-Taixonera, venint des d'Horta. El túnel em passa per sota del meu edifici, Hortal, 23...

Esperem que ara no passi res.