Coli's, empenyi'm i emprenyi'm!
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7426
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Cada dia 18.000 persones no paguen al metro de Barcelona
De l'AVUI:
---------------------------------
El gran germĂ del cor de la ciutat
· TMB es gastarà aquest any 12 milions d'euros per evitar que la gent pugi als trens sense bitllet Mossos
· Des del desplegament ha augmentat la presència policial, fins i tot d'incògnit, a les andanes
Quim Torrent
S'informa els senyors passatgers que queda interromput el servei de metro de forma temporal". Els altaveus de les andanes de la lĂnia 3 del metro anuncien que una incidència acaba d'interrompre la circulaciĂł de trens. NomĂ©s cinc minuts abans, a l'estaciĂł de Diagonal, el conductor del segon metro del dia, que sortia de l'estaciĂł de Mundet a les 5 i 40 minuts, ha avisat que algĂş havia saltat a les vies.
Immediatament, s'ha posat en marxa el protocol de TMB previst per a una incidència com aquesta. Es connecten les cĂ meres de l'andana de l'estaciĂł a les pantalles gegants del centre de control i s'analitzen les imatges. Efectivament, la versiĂł del conductor Ă©s bona i s'haurĂ d'interrompre la circulaciĂł. I el primer que ho ha de saber Ă©s l'usuari. Des de megafonia s'avisa primer a les estacions de la lĂnia 3 i, immediatament, a la resta de la xarxa.
En un cas com aquest, els dos responsables que habitualment controlen les operacions de la lĂnia 3 deixen el comandament al supervisor, que decideix què s'ha de fer a partir d'aquell moment. Cal avisar els serveis d'emergència, el jutjat si fa falta i, com mĂ©s aviat millor, restablir tot el servei. El tren parat a Diagonal bloqueja el pas d'altres combois, però això no vol dir que quedi tota la lĂnia inutilitzada. De moment, el que toca Ă©s restablir el servei de forma parcial. Dins de les lĂnies hi ha uns punts amb canvi d'agulles on els trens poden fer mitja volta. En aquest cas, el servei es restablirĂ de Lesseps a Canyelles i de Catalunya a Zona UniversitĂ ria. I nomĂ©s han passat deu minuts. El protocol de TMB precisa que el temps mĂ xim per restablir el sistema de forma parcial, sempre que es pugui, sĂłn quinze minuts. De fet, la incidència no trigarĂ mĂ©s de 50 minuts a quedar definitivament solucionada i els trens, just quan s'acosta l'hora punta, circularan amb tota normalitat, un cada 3 minuts.
L'ull que tot ho vigila
Hi ha molt poques coses que s'escapin a aquesta espècie de gran ull que Ă©s el centre de control. MĂ©s de 2.100 cĂ meres observen cadascun dels moviments de trens, escales, viatgers i empleats i envien les imatges instantĂ niament al centre de control. En total hi ha 15 persones que tenen accĂ©s a les imatges (dos responsables per cadascuna de les cinc lĂnies, els dos supervisors i els tres membres de seguretat). Metre a metre, pam a pam, no hi ha vestĂbul o andana on res es pugui amagar. I aviat, tambĂ© els trens portaran cĂ meres dins dels vagons.
Des d'aquĂ es detecten furts, atracaments, desmais, llançaments d'objectes a les vies o gent que dorm als bancs. En cas que aquests fets siguin denunciables es guarden les imatges -el marge Ă©s de 48 hores- , que desprĂ©s passaran a disposiciĂł dels Mossos d'Esquadra. A mesura que s'ha anat desplegant a les poblacions de l'Ă rea metropolitana, el cos policial Ă©s l'encarregat de garantir la seguretat als tĂşnels i realitzar les denĂşncies corresponents. La polĂtica policial Ă©s de mĂ xima col·laboraciĂł i coordinaciĂł amb el departament de seguretat de TMB i, quan l'assumpte ho requereix, fins i tot patrullen agents d'incògnit.
De fet, en aquests moments, el metro de la capital catalana estĂ en nivell de prealerta, des dels atemptats de Londres del 7 de juliol passat. Això porta implĂcit un reforçament de la seguretat. En el record col·lectiu encara hi ha cicatrius dels fets londinencs i, sobretot, de l'11-M a Madrid, que va provocar certes escenes de pĂ nic durant un temps. "Al principi estĂ vem molt atents a qualsevol paquet o motxilla que es deixava", reconeix un dels membres de l'equip de control. Menys tensiĂł, però, no significa menys perill, i quan es detecten paquets abandonats se segueix sempre el protocol de seguretat. De fet, TMB ha apostat molt fort per la seguretat, ja que considera que Ă©s un aspecte clau per augmentar la satisfacciĂł de l'usuari.
A banda de furts i petits delictes, l'altra gran batalla dels responsables del metro de Barcelona Ă©s contra els grafiters, que sĂłn capaços de pintar de dalt a baix un tren en menys de cinc minuts. Per fer-ho utilitzen diferents estratègies, però la mĂ©s habitual Ă©s activar el fre de seguretat i bloquejar el tren. D'aquesta forma poden pintar tranquil·lament el tren i marxar rĂ pidament per on han vingut. "Costa lluitar-hi, però cada cop els ho posem mĂ©s difĂcil", comenten al centre de control. VĂdeovigilĂ ncia i intervencions dels Mossos a banda, el que fa TMB Ă©s retirar immediatament de circulaciĂł el comboi pintat. "L'enviem a la cotxera mĂ©s pròxima i el substituĂŻm per un tren de reserva", explica un dels supervisors.
És una guerra a llarg termini. "Intentem desanimar-los i fer que la seva obra no duri res", assenyalen els responsables de seguretat. Per aquesta raó un tren amb pintades no circula mai, és norma sagrada de la casa. I a les estacions també s'hi fan actuacions perquè les pintades durin poc. De fet, a les noves i a les que s'estan remodelant les parets estan revestides d'un material especial que permet netejar els esprais amb aigua. També l'ordenança de civisme i la llei ferrovià ria que està redactant el Parlament contribuiran a lluitar contra l'incivisme a les andanes.
Un Ibertren amb 10.000 persones
Tot i aquests problemes el metro ha de seguir funcionant. En aquest centre d'operacions tambĂ© hi ha moments mĂ©s o menys còmics que acaben amb alguna interrupciĂł del servei. Com per exemple un cop que es va vessar una garrafa d'oli en una de les andanes de la lĂnia vermella a l'estaciĂł de plaça Catalunya. "En casos com aquest, cal evitar que algun client prengui mal. Per això vam haver de tancar l'andana", explica un dels supervisors del centre.
L'obsessiĂł del centre de control Ă©s aconseguir l'absoluta regularitat dels combois. No es tracta tant que passin mĂ©s trens sinĂł que els que passin tinguin una freqüència de pas semblant, ja que això augmenta la percepciĂł de puntualitat. Des d'aquĂ, s'indica als maquinistes si han d'accelerar o no el pas. Ho poden fer a travĂ©s de la rĂ dio o amb els senyals semafòrics que hi ha al principi de les andanes. "És com jugar a trens, però amb la responsabilitat de tenir-hi 10.000 persones dins", explica el supervisor.
El control no s'acaba tampoc als tĂşnels. Els vestĂbuls tambĂ© estan vigilats i sĂłn un bon lloc per detectar el frau. Cada cop hi ha mĂ©s vigilants a les entrades, però no sĂłn suficients. Tot i que el frau observat durant el 2005 va disminuir respecte a l'any anterior, TMB calcula que hi ha 18.000 passatgers cada dia que no paguen. Tot i que amb prou feines representen un 1,5% dels usuaris, aquest any es destinaran 12 milions d'euros a la lluita contra el frau, que inclouran el reforçament del personal de seguretat a les andanes, l'increment de cĂ meres i major presència de patrulles de revisors en combois i andanes.
Sota el centre de control del metro hi ha l'altre gran germĂ de la ciutat. Les cĂ meres de control dels busos urbans, que sĂłn propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sĂłn els ulls que controlen les principals lĂnies que creuen Barcelona del Tibidabo al mar i del Besòs al Llobregat. Els autobusos tenen unes necessitats d'atenciĂł diferents a les del metro, però l'objectiu Ă©s el mateix: la regularitat i la puntualitat.
El fet de compartir via amb altres usuaris dificulta molt la tasca dels conductors i controladors. Cada autobús porta un GPS, cosa que permet saber gairebé a temps real la seva situació, però costa molt determinar el temps que trigarà a arribar a la següent parada ja que tot i veure les imatges dels carrers, amb la tecnologia actual no hi ha manera de determinar el comportament del trà nsit de manera rà pida i eficient. En el que sà que s'ha millorat molt és en l'assistència rà pida en cas d'accident, avaria o de qualsevol altra incidència. TMB té dividida la ciutat en zones, on hi ha vehicles d'intervenció rà pida que s'acosten al lloc on s'ha avariat el vehicle.
---------------------------------
El gran germĂ del cor de la ciutat
· TMB es gastarà aquest any 12 milions d'euros per evitar que la gent pugi als trens sense bitllet Mossos
· Des del desplegament ha augmentat la presència policial, fins i tot d'incògnit, a les andanes
Quim Torrent
S'informa els senyors passatgers que queda interromput el servei de metro de forma temporal". Els altaveus de les andanes de la lĂnia 3 del metro anuncien que una incidència acaba d'interrompre la circulaciĂł de trens. NomĂ©s cinc minuts abans, a l'estaciĂł de Diagonal, el conductor del segon metro del dia, que sortia de l'estaciĂł de Mundet a les 5 i 40 minuts, ha avisat que algĂş havia saltat a les vies.
Immediatament, s'ha posat en marxa el protocol de TMB previst per a una incidència com aquesta. Es connecten les cĂ meres de l'andana de l'estaciĂł a les pantalles gegants del centre de control i s'analitzen les imatges. Efectivament, la versiĂł del conductor Ă©s bona i s'haurĂ d'interrompre la circulaciĂł. I el primer que ho ha de saber Ă©s l'usuari. Des de megafonia s'avisa primer a les estacions de la lĂnia 3 i, immediatament, a la resta de la xarxa.
En un cas com aquest, els dos responsables que habitualment controlen les operacions de la lĂnia 3 deixen el comandament al supervisor, que decideix què s'ha de fer a partir d'aquell moment. Cal avisar els serveis d'emergència, el jutjat si fa falta i, com mĂ©s aviat millor, restablir tot el servei. El tren parat a Diagonal bloqueja el pas d'altres combois, però això no vol dir que quedi tota la lĂnia inutilitzada. De moment, el que toca Ă©s restablir el servei de forma parcial. Dins de les lĂnies hi ha uns punts amb canvi d'agulles on els trens poden fer mitja volta. En aquest cas, el servei es restablirĂ de Lesseps a Canyelles i de Catalunya a Zona UniversitĂ ria. I nomĂ©s han passat deu minuts. El protocol de TMB precisa que el temps mĂ xim per restablir el sistema de forma parcial, sempre que es pugui, sĂłn quinze minuts. De fet, la incidència no trigarĂ mĂ©s de 50 minuts a quedar definitivament solucionada i els trens, just quan s'acosta l'hora punta, circularan amb tota normalitat, un cada 3 minuts.
L'ull que tot ho vigila
Hi ha molt poques coses que s'escapin a aquesta espècie de gran ull que Ă©s el centre de control. MĂ©s de 2.100 cĂ meres observen cadascun dels moviments de trens, escales, viatgers i empleats i envien les imatges instantĂ niament al centre de control. En total hi ha 15 persones que tenen accĂ©s a les imatges (dos responsables per cadascuna de les cinc lĂnies, els dos supervisors i els tres membres de seguretat). Metre a metre, pam a pam, no hi ha vestĂbul o andana on res es pugui amagar. I aviat, tambĂ© els trens portaran cĂ meres dins dels vagons.
Des d'aquĂ es detecten furts, atracaments, desmais, llançaments d'objectes a les vies o gent que dorm als bancs. En cas que aquests fets siguin denunciables es guarden les imatges -el marge Ă©s de 48 hores- , que desprĂ©s passaran a disposiciĂł dels Mossos d'Esquadra. A mesura que s'ha anat desplegant a les poblacions de l'Ă rea metropolitana, el cos policial Ă©s l'encarregat de garantir la seguretat als tĂşnels i realitzar les denĂşncies corresponents. La polĂtica policial Ă©s de mĂ xima col·laboraciĂł i coordinaciĂł amb el departament de seguretat de TMB i, quan l'assumpte ho requereix, fins i tot patrullen agents d'incògnit.
De fet, en aquests moments, el metro de la capital catalana estĂ en nivell de prealerta, des dels atemptats de Londres del 7 de juliol passat. Això porta implĂcit un reforçament de la seguretat. En el record col·lectiu encara hi ha cicatrius dels fets londinencs i, sobretot, de l'11-M a Madrid, que va provocar certes escenes de pĂ nic durant un temps. "Al principi estĂ vem molt atents a qualsevol paquet o motxilla que es deixava", reconeix un dels membres de l'equip de control. Menys tensiĂł, però, no significa menys perill, i quan es detecten paquets abandonats se segueix sempre el protocol de seguretat. De fet, TMB ha apostat molt fort per la seguretat, ja que considera que Ă©s un aspecte clau per augmentar la satisfacciĂł de l'usuari.
A banda de furts i petits delictes, l'altra gran batalla dels responsables del metro de Barcelona Ă©s contra els grafiters, que sĂłn capaços de pintar de dalt a baix un tren en menys de cinc minuts. Per fer-ho utilitzen diferents estratègies, però la mĂ©s habitual Ă©s activar el fre de seguretat i bloquejar el tren. D'aquesta forma poden pintar tranquil·lament el tren i marxar rĂ pidament per on han vingut. "Costa lluitar-hi, però cada cop els ho posem mĂ©s difĂcil", comenten al centre de control. VĂdeovigilĂ ncia i intervencions dels Mossos a banda, el que fa TMB Ă©s retirar immediatament de circulaciĂł el comboi pintat. "L'enviem a la cotxera mĂ©s pròxima i el substituĂŻm per un tren de reserva", explica un dels supervisors.
És una guerra a llarg termini. "Intentem desanimar-los i fer que la seva obra no duri res", assenyalen els responsables de seguretat. Per aquesta raó un tren amb pintades no circula mai, és norma sagrada de la casa. I a les estacions també s'hi fan actuacions perquè les pintades durin poc. De fet, a les noves i a les que s'estan remodelant les parets estan revestides d'un material especial que permet netejar els esprais amb aigua. També l'ordenança de civisme i la llei ferrovià ria que està redactant el Parlament contribuiran a lluitar contra l'incivisme a les andanes.
Un Ibertren amb 10.000 persones
Tot i aquests problemes el metro ha de seguir funcionant. En aquest centre d'operacions tambĂ© hi ha moments mĂ©s o menys còmics que acaben amb alguna interrupciĂł del servei. Com per exemple un cop que es va vessar una garrafa d'oli en una de les andanes de la lĂnia vermella a l'estaciĂł de plaça Catalunya. "En casos com aquest, cal evitar que algun client prengui mal. Per això vam haver de tancar l'andana", explica un dels supervisors del centre.
L'obsessiĂł del centre de control Ă©s aconseguir l'absoluta regularitat dels combois. No es tracta tant que passin mĂ©s trens sinĂł que els que passin tinguin una freqüència de pas semblant, ja que això augmenta la percepciĂł de puntualitat. Des d'aquĂ, s'indica als maquinistes si han d'accelerar o no el pas. Ho poden fer a travĂ©s de la rĂ dio o amb els senyals semafòrics que hi ha al principi de les andanes. "És com jugar a trens, però amb la responsabilitat de tenir-hi 10.000 persones dins", explica el supervisor.
El control no s'acaba tampoc als tĂşnels. Els vestĂbuls tambĂ© estan vigilats i sĂłn un bon lloc per detectar el frau. Cada cop hi ha mĂ©s vigilants a les entrades, però no sĂłn suficients. Tot i que el frau observat durant el 2005 va disminuir respecte a l'any anterior, TMB calcula que hi ha 18.000 passatgers cada dia que no paguen. Tot i que amb prou feines representen un 1,5% dels usuaris, aquest any es destinaran 12 milions d'euros a la lluita contra el frau, que inclouran el reforçament del personal de seguretat a les andanes, l'increment de cĂ meres i major presència de patrulles de revisors en combois i andanes.
Sota el centre de control del metro hi ha l'altre gran germĂ de la ciutat. Les cĂ meres de control dels busos urbans, que sĂłn propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sĂłn els ulls que controlen les principals lĂnies que creuen Barcelona del Tibidabo al mar i del Besòs al Llobregat. Els autobusos tenen unes necessitats d'atenciĂł diferents a les del metro, però l'objectiu Ă©s el mateix: la regularitat i la puntualitat.
El fet de compartir via amb altres usuaris dificulta molt la tasca dels conductors i controladors. Cada autobús porta un GPS, cosa que permet saber gairebé a temps real la seva situació, però costa molt determinar el temps que trigarà a arribar a la següent parada ja que tot i veure les imatges dels carrers, amb la tecnologia actual no hi ha manera de determinar el comportament del trà nsit de manera rà pida i eficient. En el que sà que s'ha millorat molt és en l'assistència rà pida en cas d'accident, avaria o de qualsevol altra incidència. TMB té dividida la ciutat en zones, on hi ha vehicles d'intervenció rà pida que s'acosten al lloc on s'ha avariat el vehicle.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
- Ecomobisostrans
- N10

- Entrades: 3736
- Membre des de: 11 maig 2005, 09:59
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- UbicaciĂł: Barcelona
- Contacta:
Re: Cada dia 18.000 persones no paguen al metro de Barcelona
No seria convenient que a l'entrada i sortida de cada estaciĂł hi haguĂ©s canvi d'agulles en X (o entre estcions molt pròximes un al mig de les 2 estacions) d'aquesta forma si alguna incidència afecta una estaciĂł el tram tallat seria menor, inclus si la incidència ho permet es podria donar pas alternatiu als trens en aquella estacio. (mes val un petit retard pel pas alternatiu que una linia tallada)AVUI ha escrit:...El tren parat a Diagonal bloqueja el pas d'altres combois, però això no vol dir que quedi tota la lĂnia inutilitzada. De moment, el que toca Ă©s restablir el servei de forma parcial. Dins de les lĂnies hi ha uns punts amb canvi d'agulles on els trens poden fer mitja volta. En aquest cas, el servei es restablirĂ de Lesseps a Canyelles i de Catalunya a Zona UniversitĂ ria...
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difĂşndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
Cahorand ha escrit:Ho confesso: des de fa anys no pago el metro ni el bus...
Però és que mon pare és empleat de TMB i, com a fill seu, ho tinc gratuit!!!![]()
A mi en passa el mateix, però el meu pare no és dedicaba a ferrocarrils, ....
El món és un teatre. Hi vens, hi actues i marxes. ... ... (I deixes de molestar, ... emprenyar, .... etz., etz.)
- Mr. Baricentro
- N6

- Entrades: 311
- Membre des de: 11 jul. 2005, 16:20
- Ubicació: España
- Contacta:
Estic d'accort. (i si és logra eliminarlos, ... tampoc)marcel ha escrit:Ni fent pagar als que es colen i als empleats, una xarxa com la del metro no serà MAI rendible economicament.Duke ha escrit:Entre els que es salten la barrera i els "enxufismes" no m'extranya que els transports públics siguin deficitaris, només l'agafen els que per A o per B no paguen
El món és un teatre. Hi vens, hi actues i marxes. ... ... (I deixes de molestar, ... emprenyar, .... etz., etz.)
barcelona | LLUITA CONTRA EL FRAU FERROVIARI
LLUITA CONTRA EL FRAU FERROVIARI
El frau baixa, però encara es colen 25.000 persones al dia
La lluita activa contra el frau s'ha convertit en un aspecte essencial per garantir la seguretat dels usuaris del metro i els Ferrocarrils FGC instal·la una mà quina per evitar que els infractors s'escapin sense pagar
Quim Torrent
La lluita contra el frau estĂ donant els seus fruits, però cada dia es colen mĂ©s de 25.000 persones entre les instal·lacions del metro de Barcelona (TMB) i dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). D'uns anys cap aquĂ, aquestes dues empreses han liderat la lluita contra el frau en instal·lacions ferroviĂ ries a Catalunya.
Blindatge d'estacions i increment de la vigilà ncia i les patrulles de control són algunes de les mesures que han permès reduir a nivells gairebé residuals les xifres de frau, que en el cas de TMB no arriben al 2%.
Malgrat tot, això segueix representant que entre 15.000 i 18.000 passatgers continuen entrant cada dia feiner al metro sense pagar ni un cèntim d'euro.
TMB, però, engloba la lluita contra el frau dins d'un concepte més genèric: la seguretat. Com explica el seu conseller delegat, Constantà Serrallonga, "el nostre objectiu és cuidar l'usuari, fer-nos-en responsables en el sentit més global del terme". I això no només passa per evitar que la gent es coli, sinó per garantir-li la seguretat. Per això, en dos anys TMB ha doblat la despesa en aquests aspecte, que el 2006 se situarà en 12 milions.
L'estratègia empresarial de FGC es basa en la millora de la percepciĂł del servei per part dels clients. La del Vallès, que n'Ă©s l'exemple mĂ©s clar, Ă©s probablement la lĂnia mĂ©s ben valorada pels usuaris de ferrocarril a Catalunya. I segons explicava el president de la companyia, Joan Torres, en la presentaciĂł del contracte programa, la lluita contra el frau "Ă©s un dels aspectes mĂ©s importants" de cara a satisfer l'usuari que paga religiosament.
El problema de FGC és diferent del metro. El 80% del frau que detecten és el que es coneix com a salt de corona. Això vol dir que l'usuari paga una zona, però fa un recorregut des dues o més zones tarifà ries. És una estafa més complicada de detectar, ja que l'usuari entra de forma normal a les instal·lacions i només s'ha d'espavilar per trobar la forma de sortir.
Per evitar-ho FGC està blindant les estacions que tenen més afluència de fora de Barcelona, per evitar que un usuari amb un bitllet incorrecte pugui sortir.
Però això no Ă©s suficient de cara al futur. Cal contrarestar l'enginy dels infractors. I aquĂ Ă©s on entra en joc el que s'ha batejat com a mĂ quina del perdĂł. Es tracta d'una expenedora de bitllets de sortida que s'ha col·locat a RubĂ, que funciona com les anul·lacions de multa de les zones blaves. Si nomĂ©s s'ha comès el frau de zona, la mĂ quina permet pagar una multa de 4 euros i d'aquesta forma poder sortir de l'estaciĂł, sense que un vigilant et multi amb la sanciĂł per viatjar amb bitllet incorrecte que puja a 40 euros. A RubĂ, amb la mĂ quina del perdĂł, s'ha reduĂŻt el frau a la meitat.
Les xifres de frau dels ferrocarrils són una mica superiors. Dels 75 milions de viatgers que l'any passat van utilitzar els serveis, un 4% no van pagar o van pagar menys. Això, traduït a xifres reals, representen unes 10.000 persones cada dia.
Diari AVUI diumenge, 18 d'Abril del 2006
El frau baixa, però encara es colen 25.000 persones al dia
La lluita activa contra el frau s'ha convertit en un aspecte essencial per garantir la seguretat dels usuaris del metro i els Ferrocarrils FGC instal·la una mà quina per evitar que els infractors s'escapin sense pagar
Quim Torrent
La lluita contra el frau estĂ donant els seus fruits, però cada dia es colen mĂ©s de 25.000 persones entre les instal·lacions del metro de Barcelona (TMB) i dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). D'uns anys cap aquĂ, aquestes dues empreses han liderat la lluita contra el frau en instal·lacions ferroviĂ ries a Catalunya.
Blindatge d'estacions i increment de la vigilà ncia i les patrulles de control són algunes de les mesures que han permès reduir a nivells gairebé residuals les xifres de frau, que en el cas de TMB no arriben al 2%.
Malgrat tot, això segueix representant que entre 15.000 i 18.000 passatgers continuen entrant cada dia feiner al metro sense pagar ni un cèntim d'euro.
TMB, però, engloba la lluita contra el frau dins d'un concepte més genèric: la seguretat. Com explica el seu conseller delegat, Constantà Serrallonga, "el nostre objectiu és cuidar l'usuari, fer-nos-en responsables en el sentit més global del terme". I això no només passa per evitar que la gent es coli, sinó per garantir-li la seguretat. Per això, en dos anys TMB ha doblat la despesa en aquests aspecte, que el 2006 se situarà en 12 milions.
L'estratègia empresarial de FGC es basa en la millora de la percepciĂł del servei per part dels clients. La del Vallès, que n'Ă©s l'exemple mĂ©s clar, Ă©s probablement la lĂnia mĂ©s ben valorada pels usuaris de ferrocarril a Catalunya. I segons explicava el president de la companyia, Joan Torres, en la presentaciĂł del contracte programa, la lluita contra el frau "Ă©s un dels aspectes mĂ©s importants" de cara a satisfer l'usuari que paga religiosament.
El problema de FGC és diferent del metro. El 80% del frau que detecten és el que es coneix com a salt de corona. Això vol dir que l'usuari paga una zona, però fa un recorregut des dues o més zones tarifà ries. És una estafa més complicada de detectar, ja que l'usuari entra de forma normal a les instal·lacions i només s'ha d'espavilar per trobar la forma de sortir.
Per evitar-ho FGC està blindant les estacions que tenen més afluència de fora de Barcelona, per evitar que un usuari amb un bitllet incorrecte pugui sortir.
Però això no Ă©s suficient de cara al futur. Cal contrarestar l'enginy dels infractors. I aquĂ Ă©s on entra en joc el que s'ha batejat com a mĂ quina del perdĂł. Es tracta d'una expenedora de bitllets de sortida que s'ha col·locat a RubĂ, que funciona com les anul·lacions de multa de les zones blaves. Si nomĂ©s s'ha comès el frau de zona, la mĂ quina permet pagar una multa de 4 euros i d'aquesta forma poder sortir de l'estaciĂł, sense que un vigilant et multi amb la sanciĂł per viatjar amb bitllet incorrecte que puja a 40 euros. A RubĂ, amb la mĂ quina del perdĂł, s'ha reduĂŻt el frau a la meitat.
Les xifres de frau dels ferrocarrils són una mica superiors. Dels 75 milions de viatgers que l'any passat van utilitzar els serveis, un 4% no van pagar o van pagar menys. Això, traduït a xifres reals, representen unes 10.000 persones cada dia.
Diari AVUI diumenge, 18 d'Abril del 2006
El món és un teatre. Hi vens, hi actues i marxes. ... ... (I deixes de molestar, ... emprenyar, .... etz., etz.)
Coli's, empenyi'm i emprenyi'm!
Hola!
Enceto aquest fil arran del succès que he presenciat aquesta tarda (dimarts 22 d'agost) al vestĂbul ex-via d'estacionament de la Plaça Espanya L1.
Resulta que estava esperant la xicota, quan he vist com un immigrant d'orĂgen africĂ voliar colar-se darrere d'una noia primeta. La noia, amb un parell de collons, l'ha empès com ha pogut perquè no es colès. Doncs el malparit i filldesamare l'ha empès amb tal força (val a dir que el personatge en qĂĽestiĂł era un negre de 2 metres d'eslora) que una mica mĂ©s i la llença a terra.
Acte seguit, servidor ha començat a vociferar amb moltĂssima mala ai carai! "¡Pero se puede saber que haces, gilipollas!" seguit de crits de molts altres viatgers que tambĂ© l'escridassaven dient-li de tot menys maco mentre el personatge corria amb por cap a una 4000 que estava estacionada. La noia, afortunadament, es trobava bĂ©.
Ja sé que escridassant aquest desgraciat potser m'emporto una ai carai!, però no ho he pogut evitar. Enteneu la situació. Em va fer sentir rà bia i impotència, perquè m'imaginava la meva xicota en situació similar.
Quelcom semblant em passà fa poques setmanes a l'estació de rodalies de Badalona; en aquest cas, un senyor d'aquella religió que si te'n rius s'enfaden, em va empènyer a contracorrent, vull dir, ell volia entrar per on jo sortia. També el vaig escridassar amb unes paraules que prefereixo no escriure perquè feririen sensibilitats.
Veig que el colar-se amb violència comença a ésser cosa habitual, espero que m'equivoqui.
I sĂ, jo tambĂ© sĂłc dels que es fot enrere quan algĂş vol colar-se per darrere meu. Feu-ho, Ă©s un esport molt sa.
Salut!
Enceto aquest fil arran del succès que he presenciat aquesta tarda (dimarts 22 d'agost) al vestĂbul ex-via d'estacionament de la Plaça Espanya L1.
Resulta que estava esperant la xicota, quan he vist com un immigrant d'orĂgen africĂ voliar colar-se darrere d'una noia primeta. La noia, amb un parell de collons, l'ha empès com ha pogut perquè no es colès. Doncs el malparit i filldesamare l'ha empès amb tal força (val a dir que el personatge en qĂĽestiĂł era un negre de 2 metres d'eslora) que una mica mĂ©s i la llença a terra.
Acte seguit, servidor ha començat a vociferar amb moltĂssima mala ai carai! "¡Pero se puede saber que haces, gilipollas!" seguit de crits de molts altres viatgers que tambĂ© l'escridassaven dient-li de tot menys maco mentre el personatge corria amb por cap a una 4000 que estava estacionada. La noia, afortunadament, es trobava bĂ©.
Ja sé que escridassant aquest desgraciat potser m'emporto una ai carai!, però no ho he pogut evitar. Enteneu la situació. Em va fer sentir rà bia i impotència, perquè m'imaginava la meva xicota en situació similar.
Quelcom semblant em passà fa poques setmanes a l'estació de rodalies de Badalona; en aquest cas, un senyor d'aquella religió que si te'n rius s'enfaden, em va empènyer a contracorrent, vull dir, ell volia entrar per on jo sortia. També el vaig escridassar amb unes paraules que prefereixo no escriure perquè feririen sensibilitats.
Veig que el colar-se amb violència comença a ésser cosa habitual, espero que m'equivoqui.
I sĂ, jo tambĂ© sĂłc dels que es fot enrere quan algĂş vol colar-se per darrere meu. Feu-ho, Ă©s un esport molt sa.
Salut!
PACO "Plataforma per l'AboliciĂł del Cotxe Oficial" Soci nĂşm. 2
-
victorcasta
- N10

- Entrades: 4277
- Membre des de: 14 maig 2005, 11:32
- UbicaciĂł: Horta
Quelcom de semblant em va passar. Va haver-hi un dia que em vaig cansar que alguns amb mĂ©s cara que esquena, es dediquessin a colar-se darrere meu. N'estava fart de fer, dit sense embuts, el gilipolles, pagant jo i els altres passant aixĂ perquè sĂ. AixĂ doncs un dia, a Plaça Catalunya-Renfe, fico la T-10 a la mĂ quina i sento una presència enganxada al meu darrere, però no trec la tarjeta de la mĂ quina perquè les portes no s'obrin, desprĂ©s d'esperar uns segons, em giro i li dic: "QuĂ©? A quĂ© esperas?". Es va enretirar amb una mirada d'odi. Va colar-se amb una altra persona, i va seguir-me escales mecĂ niques avall, mirant-me a l'andana i fins que no vaig arribar a Terrassa, no em va deixar de mirar-me. Per l'hora que era (mĂ©s tard de les onze de la nit) reconec que em vaig acollonir una mica. 
Mare meva,el futur de la societat,que Ă©s,això?Ja no es pot agafar el metro per gentuza que Ă©s colen,i a mĂ©s,riure dels passatgers(A cas no tenim dret a ultilixar el tren,,ja em va passar i sabeu que li vaig dir,que quieres q llame al segurata por tno tener billete?,la gent d'acord amb mi i el ni es va callar),es dediquen a tirar sacs de ciment als trens,Ă©s dediquen a tirar pedres i ferir als passatgers,toquen la'alarma d'un metro per pintar-ho o d'un tren,es dediquen a dir que han posat una bomba(falsa) a una estaciĂł per fastidiar els viatgers i tallar la circulaciĂł i llançar un espray a la conductora del metro,perĂł,que passa que ja no Ă©s pot anar a transport pĂşblic o qu'e? I tot per culpa de 4 chulos o desgraciats que no sempre sĂłn immigrants,sobretot gitnaos,i aqui on visc n'hi ha un munt,per desgrĂ cia,i la seguretat he de dir que em sembla PĂSIMA
Encara quem molts opinen com jo,una vegada a Sant Andreu un noi va entrar colant-se(no el vaig veure),el cap d'estacióm li va trapar i el immigrant li va dir és que soys unos racistas,la resposta del agent va ser"Si todo soys iguales"crec que se'l va endur la policia i tot.Peró els que fan aquestes coses no són immigrants,són aquella gent que úna mala pinta,pinta de gamberro i "nengs"maleducats qué només pensen en divertie-se ells i fastidiar els altres,vivim en una societat vergonyosa!
Encara quem molts opinen com jo,una vegada a Sant Andreu un noi va entrar colant-se(no el vaig veure),el cap d'estacióm li va trapar i el immigrant li va dir és que soys unos racistas,la resposta del agent va ser"Si todo soys iguales"crec que se'l va endur la policia i tot.Peró els que fan aquestes coses no són immigrants,són aquella gent que úna mala pinta,pinta de gamberro i "nengs"maleducats qué només pensen en divertie-se ells i fastidiar els altres,vivim en una societat vergonyosa!
Re: Coli's, empenyi'm i emprenyi'm!
Jo ja ho faig, ja... i m'encanta.JaMiRo! ha escrit:I sĂ, jo tambĂ© sĂłc dels que es fot enrere quan algĂş vol colar-se per darrere meu. Feu-ho, Ă©s un esport molt sa.
No suporto la gent que es cola. Una vegada, a Collblanc, un nano que no deuria tenir més de 15 anys se'm va enganxar al darrere per passar les validadores. El meu sisè sentit em va adevrtir que alguna cosa hi havia al darrera... em vaig girar i me'l vaig quedar mirant, fixament, sense dir-li res. Ell ni es va moure. Se'm va quedar mirant... Va ser un parell de segons només. Com que veia que no es mouria el vaig empènyer suaument cap enrere i vaig validar el bitllet. Quan vaig passar em vaig girar per assegurar-me que no aprofitava per passar també.
Al cap d'unes setmanes, també a Collblanc, se'm va volguer colar un altre paio. Aquest era més gran que jo i tenia unes pintes que feien por... Aquesta vegada va aconseguir passar, perquè no vaig adonar-me de la seva presència, però no em vaig callar i li vaig dir ben fort alguna cosa que no m'en recordo exactament què era, però era del pal «Avia'm si paguem...» Ho vaig dir fort per tal que la taquillera se n'adonès... i se'n va adonar. El tio es deuria espantar una mica i va baixar cap a l'andana depressa. Jo havia d'agafar el tren a la mateixa andana que ell... Quan vaig baixar a l'andana, al passar pel seu costat, em va dir alguna cosa que no vaig entendre. No em va treure l'ull de sobre fins que no va arribar el comboi. Per sort no va fer res més, suposo perquè l'andana estava petada de gent.
Com dic, m'encanta dar el cante quan es cola algú, especialment si se'm colen a mi. Però tinc tendència a fer sovint coses sense rumiar gaire... i, és clar, a vegades se't cola cada paio que penses que més valdria no haver dit res. Tanmateix, no m'ho callo mai; no em puc estar de fer-ho.
Cahorniverns, nicarons, magas è garuns
-
victorcasta
- N10

- Entrades: 4277
- Membre des de: 14 maig 2005, 11:32
- UbicaciĂł: Horta
- Carlos L'H
- N6

- Entrades: 161
- Membre des de: 08 oct. 2005, 15:16
- UbicaciĂł: Hospitalet - Florida (L1) Pubilla Cases (L5)
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7426
- Membre des de: 19 abr. 2005, 23:55
- UbicaciĂł: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Fet que li va succeir a la meva germana farĂ una setmana:
Surt del metro i agafa les escales mecĂ niques per pujar al vestĂbul. Davant, uns 4 o 5 graons mĂ©s amunt, portava un rapat però vestit "de bien". Quan l'individu era a mitja escala, es gira i veu que pujava la meva germana (sola). El personatge, es gira, i continua amunt com si res. A l'arribar al final de l'escala, el rapat li dĂłna al botĂł d'emergència, para l'escala i sense ni girar-se se'n va xiulant. La meva germana es va quedar parada a mitja escala, amb aquesta cara:
La meva conclusió és que hi ha molta molta gent pel món que no hauria d'anar pel món lliurement, sinó que hauria d'estar controlada en recintes adequats per tractar-los.
Surt del metro i agafa les escales mecĂ niques per pujar al vestĂbul. Davant, uns 4 o 5 graons mĂ©s amunt, portava un rapat però vestit "de bien". Quan l'individu era a mitja escala, es gira i veu que pujava la meva germana (sola). El personatge, es gira, i continua amunt com si res. A l'arribar al final de l'escala, el rapat li dĂłna al botĂł d'emergència, para l'escala i sense ni girar-se se'n va xiulant. La meva germana es va quedar parada a mitja escala, amb aquesta cara:
La meva conclusió és que hi ha molta molta gent pel món que no hauria d'anar pel món lliurement, sinó que hauria d'estar controlada en recintes adequats per tractar-los.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferrovià ria - Web ferrovià ria - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
Com per exemple un nĂnxolwefer ha escrit: La meva conclusiĂł Ă©s que hi ha molta molta gent pel mĂłn que no hauria d'anar pel mĂłn lliurement, sinĂł que hauria d'estar controlada en recintes adequats per tractar-los.
Fa uns dies a la L5 el mateix, arribo amb la meva nòvia i una parella baixa darrera nosaltres. Nosaltres vam trigar a trobar les targes, i ells no es movien, cosa que em va fer sospitar. La noia va passar pegada darrera la meva companya i es va quedar al mig de la BT per interferir la cèl.lula i que el noi pogués passar. Com que jo em vaig ficar al mig, ella va apartar-se acabant d'entrar i es va tancar la barrera. Com que tenia el noi darrera meu, em preparo, fico la meva tarja, i rà pidament la trec i arrenco, entro de cop i se li tanca als nassos! La noia se'l va quedar mirant amb una cara de decepció... Em sembla que ell s'ho va fer per saltar la BT, i això que no hi havia gaire espai per sobre.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
A mà també em fa molta rà bia que intentin entrar darrera meu per colar-se. Sempre procuro que no ho facin, i un cop una noia va estar-se força estona esperant a que fiqués la targeta, però no es va escapar d'una bronca. I un altre cop, un senyor que semblava també intentar colar-se darrera meu, va resultar ser un empleat de la Renfe que volia entrar, i es clar, jo no sabia que ho era, i em va dir que feia bé de no permetre el pas 
- Serie-1000-metro
- N7

- Entrades: 506
- Membre des de: 19 maig 2005, 21:39
- UbicaciĂł: Barcelona i Osseja (Cerdanya Francesa)
- Contacta:
Hola!
Jo ja si els veig que es colen ja pasu de dir algu, T.M.B, vol que la gent es coli, aixi que ja paso de cridar l'atenció si algu es cola, i si no que T.M.B, no canbies esl torniquets per portes, i les portes de reixa de sortida, perque amb les portes lunic que han de fer es acostarse al que paga i pasar derrere d'ell, aixà de facil, e canvi amb el sistema antic, tenien que o be saltar el torniquet o buscar la balada de la reixa de sortida ficant el dits per dins de la ranura, al menys abanç tenien que fer un petit esforç, ara ja ni això, ara colarse es ben senzill, aixà que comque T.M.B, els i dona fecilitats, posant portes a totes les estacions o cuasibé totes, no seré jo el que sarrisqui a que li clabin una ai carai!.
El que mi em treu de pollegera, es que la gent no respecti el DEIXEU SORTIR/DEJEN SALIR, això si que memprenya, jo cuan sobren les portes del tren, sigi, 1000, 1100, 4000, 2000... etc.... esta ple de gent devant de la porta, doblego els colses, com si em fes mes ample, i sortu a saco, i dels que i a a devant salvese quien pueda....
Salut!
LLarga vida als 1000ls!!!!!!!!!!
Jo ja si els veig que es colen ja pasu de dir algu, T.M.B, vol que la gent es coli, aixi que ja paso de cridar l'atenció si algu es cola, i si no que T.M.B, no canbies esl torniquets per portes, i les portes de reixa de sortida, perque amb les portes lunic que han de fer es acostarse al que paga i pasar derrere d'ell, aixà de facil, e canvi amb el sistema antic, tenien que o be saltar el torniquet o buscar la balada de la reixa de sortida ficant el dits per dins de la ranura, al menys abanç tenien que fer un petit esforç, ara ja ni això, ara colarse es ben senzill, aixà que comque T.M.B, els i dona fecilitats, posant portes a totes les estacions o cuasibé totes, no seré jo el que sarrisqui a que li clabin una ai carai!.
El que mi em treu de pollegera, es que la gent no respecti el DEIXEU SORTIR/DEJEN SALIR, això si que memprenya, jo cuan sobren les portes del tren, sigi, 1000, 1100, 4000, 2000... etc.... esta ple de gent devant de la porta, doblego els colses, com si em fes mes ample, i sortu a saco, i dels que i a a devant salvese quien pueda....
Salut!
LLarga vida als 1000ls!!!!!!!!!!
Me'n recordo d'un altre cas, ja fa alguns mesos, en què entrant a una estació del Llobregat - Anoia (no recordo quina, però sé que era entre Cornellà i Barcelona) una senyora de mitjana edat va passar darrere meu enganxat a mi. Val a dir que en aquest cas vaig permetre que es colés, més que res perquè just passar la barrera tarifà ria vaig fer un crit a l'agent d'estació advertint-la que la senyora de marres havia passat sense pagar.
No cal dir la cara de joia que va fer la impagadora quan vaig alertar a l'agent d'estació. Ella dient-me el nom del porc i jo amb un somriure malèvol d'orella a orella que dissimulava com podia
Ah, i la felicitaciĂł de l'agent d'estaciĂł!
Si hi ha personal a l'estació, no impediu que es colin aprofitant-se de vosaltres. Deixeu-los fer i delateu-los, és 40 euros més efectiu
No cal dir la cara de joia que va fer la impagadora quan vaig alertar a l'agent d'estació. Ella dient-me el nom del porc i jo amb un somriure malèvol d'orella a orella que dissimulava com podia
Si hi ha personal a l'estació, no impediu que es colin aprofitant-se de vosaltres. Deixeu-los fer i delateu-los, és 40 euros més efectiu




