Alguna grossa deu estar passant per qué:
* [21/05/2010 14:03]
R4
Per incidència a les instal.lacions Sagrera - Sant Andreu es restringeix la circulació a la línia R4 Sud a dos trens per sentit i hora.
* [21/05/2010 14:03]
R2 Sud, R2 Nord
Per incidència a les instal.lacions entre Sagrera i Sant Andreu destinació Aeroport desviats desde Sant Andreu per Plaça de Catalunya.
* [21/05/2010 14:22]
R2 Sud, R2 Nord
Per incidència que afecta a les instal.lacions d'electrificiació entre Sagrera i Passeig de Gràcia afectacions superiors a 20 minuts.
I que és aixó de dos/trens per hora a la R4 Sud nomès?Per qué com sigui el que penso,carregar-se els Badalona-Martorell en tot el seu trajecte per qué els Aeroport-Sant Celoni i no se si els Granollers-Castelldefels i els MD de Girona per Plaça Catalunya,es per dir-li quatre coses.Primer que el túnel de Pl.Catalunya ara té molt menys trànsit,al no circular ni la R3 ni la R7 ni els L'Hospitalet-Terrassa de la R4 i els trens de la R2,R2 Nord i MD Girona hi caben perfectament,i segon que abans és podien carregar els Hospitalet-Mataró de reforços,aquells que surten als :10 i :40 minuts de L'Hospitalet pel migdia i tarda,peró no,ens carreguem els Badalona-Martorell sencers i au va,tren cada 30 minuts a Martorell.Estic fins els nassos del tracte que te Rodalies Renfe,gestioni qui gestioni als usuaris de la R4.Amb una mica d'intel.ligència és pot fer les coses una mica millor!
Retards, avaries i deficiències en el servei de RENFE
Re: Retards, avaries i deficiències en el servei de RENFE
Mako448 l’ha editat per darrera vegada el dia: Divendres 21/05/2010 14:32, en total s’ha editat 2 vegades.
No sé si te a veure amb la incidència d'abans,però la via 11 de Sants és fora de servei i els trens passen per la 9.
-
UT440_132M
- N10
- Entrades: 3941
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
Rodalies de Catalunya
[21/05/2010 20:33]
R2 Nord
Degut a una incidència a les instal.lacions a Granollers Centre demora de 20 minuts en ambdòs sentits a la línia R2 Nord.
[21/05/2010 20:33]
R2 Nord
Degut a una incidència a les instal.lacions a Granollers Centre demora de 20 minuts en ambdòs sentits a la línia R2 Nord.
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
-
UT440_132M
- N10
- Entrades: 3941
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
http://www.osona.com/noticia/20565/avar ... linia/tren
Actualitzat el 25/05/2010 a les 11:27h
Una avaria provoca retards de 45 minuts a la línia de tren
Durant mitja hora el servei ha estat aturat
-Incidències Rodalies
La línia de tren Barcelona-Ripoll-Puigcerdà pateix retards de 45 minuts de mitjana des d'un quart de dotze. Abans, durant mitja hora, el servei ha estat interromput per una nova avaria en el sistema de senyalització a l'alçada de Vic. Mentre ha durat l'avaria els trens s'han esperat a les estacions.
Rodalies de Catalunya
[25/05/2010 12:32]
R7
Tren Sant Andreu Arenal (12.03h)-Martorell (12.44h), circula amb demora de 15 minuts per incidència a les instal·lacions ja solventada
[25/05/2010 12:22]
R1
Tren l'Hospitalet de Llobregat (12.05h)-Maçanet (13.50h), circula amb 15 minuts de retard per una avaria en origen ja solventada
[25/05/2010 11:58]
R3
Tren Sant Andreu Arenal (11.20h)-Ripoll (13.11h), circula amb una demora de 30 minuts per incidència a les instal·lacions ja solventada
Actualitzat el 25/05/2010 a les 11:27h
Una avaria provoca retards de 45 minuts a la línia de tren
Durant mitja hora el servei ha estat aturat
-Incidències Rodalies
La línia de tren Barcelona-Ripoll-Puigcerdà pateix retards de 45 minuts de mitjana des d'un quart de dotze. Abans, durant mitja hora, el servei ha estat interromput per una nova avaria en el sistema de senyalització a l'alçada de Vic. Mentre ha durat l'avaria els trens s'han esperat a les estacions.
Rodalies de Catalunya
[25/05/2010 12:32]
R7
Tren Sant Andreu Arenal (12.03h)-Martorell (12.44h), circula amb demora de 15 minuts per incidència a les instal·lacions ja solventada
[25/05/2010 12:22]
R1
Tren l'Hospitalet de Llobregat (12.05h)-Maçanet (13.50h), circula amb 15 minuts de retard per una avaria en origen ja solventada
[25/05/2010 11:58]
R3
Tren Sant Andreu Arenal (11.20h)-Ripoll (13.11h), circula amb una demora de 30 minuts per incidència a les instal·lacions ja solventada
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
Aquest matí alguns trens de la R2 Nord anaven amb demores de 10-15 minuts.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... alies.html
Un circ anomenat rodalies
26/05/10 02:00 - La Garriga - a. ballbona
«Fins als últims 1.000 anys no s'ha estabilitzat el clima del planeta.» Els viatgers que van quedar atrapats ahir a la Garriga, com en altres estacions de la línia 3 de rodalies, a causa de retards de gairebé 50 minuts, van tenir temps d'aprendre coses com ara aquestes. Era el documental del 33 posat al bar de l'estació, on també es venen els bitllets i hi ha un d'aquells panells informatius anunciat fa mesos pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, com a solució dels flagrants forats d'informació.
A les 10.41 h d'ahir, l'hora en què havia de passar per la Garriga un tren en direcció a Barcelona, el panell indicava que faltaven nou minuts perquè passés. A dos quarts de dotze del migdia, continuaven faltant nou minuts perquè passés el mateix tren. Mentrestant, els viatgers esperant, exasperats però resignats, sense fer gaires preguntes, avesats com estan a no rebre cap informació útil de l'estació, ni de la megafonia ni dels panells informatius. Els mateixos treballadors de l'estació –el personal que ven bitllets i serveix al bar– s'assabenten d'avaries i altres relíquies d'incidències com els viatgers, a partir dels anuncis de megafonia, centralitzats des de Barcelona, sense rebre cap trucada prèvia.
I la megafonia no feia més que informar de fets consumats, d'obvietats dignes d'una anàlisi en profunditat. A les 11, quan el retard era de 20 minuts, la megafonia informava que «per una incidència a les instal·lacions» hi havia retards de fins a 20 minuts. Una estona després, quan continuava sense passar cap tren, precisava que «la circulació estava momentàniament interrompuda». I res més. A l'interior de l'estació, on el temps semblava haver-se aturat feia dècades –si no fos pel documental del 33!– un usuari feia la temptativa de preguntar alguna cosa. No servia per a res. Rebia, de resposta, una encongida d'espatlles i un «no ho sé, si a nosaltres no ens diuen res», mentre un altre personatge amb aire de treballador ferroviari –si no fos que no es movia d'allà– hi posava cullerada i deia que «tot està antiquat», que és normal que hi hagi avaries cada dos per tres i que ara la Generalitat n'ha d'assumir les conseqüències.
I aleshores ve la imatge del conseller Nadal rebent amb els braços oberts la gestió de rodalies i assegurant que visitaran cada lavabo, si cal, per comprovar que tots estan nets i tot és impecable. I, aleshores, el desvalgut viatger pensa que tant li és si els lavabos estan nets o bruts, que ja sortirà pixat de casa, però que almenys els trens surtin mínimament a l'hora i, si no, que l'informin –el que la majoria de la població entén per informar– del que passa. I no pas això d'ahir: quan el panell continuava indicant que faltaven nou minuts per a l'arribada del tren i el retard ja era de 45 minuts, la megafonia deia que havia quedat normalitzada la incidència que afectava la R3 i que per aquest motiu els trens podien tenir demores de més de 40 minuts.
Aquesta mena de circ, acompanyat de no saber si el tren passarà d'aquí a cinc o 35 o 55 minuts, provoca que alguns viatgers busquin alternatives per arribar a Barcelona, com ara l'autobús, que tarda, però, una hora. Finalment, la megafonia anunciava un tren «en breu». Passarien encara uns minuts fins que els viatgers ja fossin a dalt del tren. Després, només els caldria arribar a Sant Andreu Arenal i fer mitja hora més de metro per plantar-se al centre de Barcelona.
La R3 encara té una sola via de Montcada i Reixac en amunt. Això fa que qualsevol incidència generi de seguida un caos que ja forma part de la rutina de milers de ciutadans. La d'ahir, segons fonts d'Adif, va ser motivada per una avaria en el sistema de senyalització i seguretat que va deixar fora de servei la línia de les 10.35 a les 11.12 h. El viatger que a les 10.41 era a l'estació de la Garriga disposat a anar a Barcelona no va arribar a Sant Andreu Arenal fins a les 12.05 h (hi hauria hagut d'arribar a les 11.13), i al centre de Barcelona, a tres quarts d'una. Abans d'entretenir-se a repassar els lavabos –es diu per dins el sofert viatger–, facin el favor de repassar les estacions i infraestructures atrotinades d'aquesta mena de prehistòria del tren que és la R3.
Un circ anomenat rodalies
26/05/10 02:00 - La Garriga - a. ballbona
«Fins als últims 1.000 anys no s'ha estabilitzat el clima del planeta.» Els viatgers que van quedar atrapats ahir a la Garriga, com en altres estacions de la línia 3 de rodalies, a causa de retards de gairebé 50 minuts, van tenir temps d'aprendre coses com ara aquestes. Era el documental del 33 posat al bar de l'estació, on també es venen els bitllets i hi ha un d'aquells panells informatius anunciat fa mesos pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, com a solució dels flagrants forats d'informació.
A les 10.41 h d'ahir, l'hora en què havia de passar per la Garriga un tren en direcció a Barcelona, el panell indicava que faltaven nou minuts perquè passés. A dos quarts de dotze del migdia, continuaven faltant nou minuts perquè passés el mateix tren. Mentrestant, els viatgers esperant, exasperats però resignats, sense fer gaires preguntes, avesats com estan a no rebre cap informació útil de l'estació, ni de la megafonia ni dels panells informatius. Els mateixos treballadors de l'estació –el personal que ven bitllets i serveix al bar– s'assabenten d'avaries i altres relíquies d'incidències com els viatgers, a partir dels anuncis de megafonia, centralitzats des de Barcelona, sense rebre cap trucada prèvia.
I la megafonia no feia més que informar de fets consumats, d'obvietats dignes d'una anàlisi en profunditat. A les 11, quan el retard era de 20 minuts, la megafonia informava que «per una incidència a les instal·lacions» hi havia retards de fins a 20 minuts. Una estona després, quan continuava sense passar cap tren, precisava que «la circulació estava momentàniament interrompuda». I res més. A l'interior de l'estació, on el temps semblava haver-se aturat feia dècades –si no fos pel documental del 33!– un usuari feia la temptativa de preguntar alguna cosa. No servia per a res. Rebia, de resposta, una encongida d'espatlles i un «no ho sé, si a nosaltres no ens diuen res», mentre un altre personatge amb aire de treballador ferroviari –si no fos que no es movia d'allà– hi posava cullerada i deia que «tot està antiquat», que és normal que hi hagi avaries cada dos per tres i que ara la Generalitat n'ha d'assumir les conseqüències.
I aleshores ve la imatge del conseller Nadal rebent amb els braços oberts la gestió de rodalies i assegurant que visitaran cada lavabo, si cal, per comprovar que tots estan nets i tot és impecable. I, aleshores, el desvalgut viatger pensa que tant li és si els lavabos estan nets o bruts, que ja sortirà pixat de casa, però que almenys els trens surtin mínimament a l'hora i, si no, que l'informin –el que la majoria de la població entén per informar– del que passa. I no pas això d'ahir: quan el panell continuava indicant que faltaven nou minuts per a l'arribada del tren i el retard ja era de 45 minuts, la megafonia deia que havia quedat normalitzada la incidència que afectava la R3 i que per aquest motiu els trens podien tenir demores de més de 40 minuts.
Aquesta mena de circ, acompanyat de no saber si el tren passarà d'aquí a cinc o 35 o 55 minuts, provoca que alguns viatgers busquin alternatives per arribar a Barcelona, com ara l'autobús, que tarda, però, una hora. Finalment, la megafonia anunciava un tren «en breu». Passarien encara uns minuts fins que els viatgers ja fossin a dalt del tren. Després, només els caldria arribar a Sant Andreu Arenal i fer mitja hora més de metro per plantar-se al centre de Barcelona.
La R3 encara té una sola via de Montcada i Reixac en amunt. Això fa que qualsevol incidència generi de seguida un caos que ja forma part de la rutina de milers de ciutadans. La d'ahir, segons fonts d'Adif, va ser motivada per una avaria en el sistema de senyalització i seguretat que va deixar fora de servei la línia de les 10.35 a les 11.12 h. El viatger que a les 10.41 era a l'estació de la Garriga disposat a anar a Barcelona no va arribar a Sant Andreu Arenal fins a les 12.05 h (hi hauria hagut d'arribar a les 11.13), i al centre de Barcelona, a tres quarts d'una. Abans d'entretenir-se a repassar els lavabos –es diu per dins el sofert viatger–, facin el favor de repassar les estacions i infraestructures atrotinades d'aquesta mena de prehistòria del tren que és la R3.
El Rodalies Maçanet-L'Hospitalet que passa a les 18.49 per Clot Aragó,a les 19.12 encara no havia passat!
I el Castelldefels-Granollers Centre de les 18.58 per Clot Aragó ha passat a les 19.10 i per megafonia s'informava que aquest tren "anava al límit de la seva capacitat",i que 10 minuts més tard hi hauria un tren a Sant Celoni.El Castelldefels-Granollers Centre anava servida per una 451 en simple,i si anava plena rebentar,i 3 i no 10 minuts més tard ha aparegut el Sant Celoni servit per doble de Civia més buit del normal.
A més un Regional procedent de Portbou anava amb més de 30 minuts de retard.
I el Castelldefels-Granollers Centre de les 18.58 per Clot Aragó ha passat a les 19.10 i per megafonia s'informava que aquest tren "anava al límit de la seva capacitat",i que 10 minuts més tard hi hauria un tren a Sant Celoni.El Castelldefels-Granollers Centre anava servida per una 451 en simple,i si anava plena rebentar,i 3 i no 10 minuts més tard ha aparegut el Sant Celoni servit per doble de Civia més buit del normal.
A més un Regional procedent de Portbou anava amb més de 30 minuts de retard.
Aquesta nit he pogut veure que un rodalies que vindria o bé de Vilafranca o de Sant Vicenç de Calders i destinació Badalona s'ha quedat tirat a Castellbisbal, el cobria la unitat 465.240 i era sobre les 22.20 hores. Els viatgers estaven tots a l'andana esperant el següent tren, encara que alguns han optat per agafar el R7 destinació Sant Andreu Arenal on anava servidor i servit per doble de 447.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7 ... 74688.html
El tren se'n va buit
Per falta d'avisos, un tren surt de l'estació sense cap passatger a bord
30/05/10 02:00 - MANUEL CUYÀS
Els viatgers de la següent estació, què deuen pensar? Que el passatge s'ha volatilitzat?
Un matí arribo a l'estació del tren i veig que la gent, que en circumstàncies normals estaria repartida al llarg de l'andana, es troba tota concentrada a la boca del pas subterrani que comunica amb les altres andanes. A la via cinc hi ha un tren, amb origen en aquesta estació i per tant buit, que fa tota la pinta d'haver de sortir d'un moment a l'altre cap a Barcelona. Com que els altaveus no indiquen res, els candidats a viatgers no s'aventuren a baixar les escales del pas subterrani i anar fins a la via cinc i tornar-les a pujar, perquè tenen por que mentre fan aquesta maniobra arribi un altre tren a l'andana u on es troben i el perdin.
M'uneixo al grup expectant. L'altaveu sembla que vagi per dir una cosa i tots fem un gest semblant al que fan els atletes situats en el punt de sortida d'una cursa quan veuen alçar-se la pistola. L'altaveu només anuncia, en català i castellà, que està prohibit fumar «en tot el recinte de l'estació». Ens relaxem una mica, fem uns estiraments, i de seguida l'altaveu torna a fer senyal de voler parlar. Una noia precipitada ja ha baixat dos graons quan la veu avisa, en català i castellà, que la gent s'ha d'abstenir de travessar les vies i que ha d'utilitzar els passos subterranis. L'avís no pot anar per a nosaltres de cap manera, perquè si hi ha unes persones aquí i al món sencer disposades a passar per un pas subterrani som les que ens trobem reunides en aquest punt. Són avisos gravats, que es repeteixen de tant en tant automàticament i que se senten de manera simultània a totes les estacions. Fins i tot a les estacions que en comptes de tenir passos subterranis els tenen elevats. El tren de la via cinc segueix quiet, però és una quietud estranya, una quietud tensa. Si hi ha la calma tensa, per què no s'ha de poder tensar la quietud?
Ho veuen, com era una quietud estranya? Sense que els altaveus hagin dit ni ase ni bèstia sobre el tren objecte de les nostres observacions, se senten els sorollets que indiquen que les portes es tanquen, les portes efectivament es tanquen i el tren se'n va cap a Barcelona sense cap passatger a dins. Un tren buit, un tren que només transporta aire, un tren amb només tara, sense càrrega ni màxima ni mínima, sense gent ni dreta ni asseguda. La noia que havia baixat dos graons els torna a pujar, el grup es dispersa per l'andana, un senyor comenta que ja que els altaveus no han funcionat el maquinista o algú del personal de l'estació hauria pogut fer l'avís. Vostès s'imaginen un maquinista baixant de la màquina i des de l'andana cinc fer gestos a la gent de l'andana u per indicar-los que pugin al tren perquè el tren que esperen és aquell? L'última vegada que vaig veure una escena semblant va ser a L'home tranquil, una pel·lícula de John Ford del 1952, l'any que vaig néixer.
Mentre esperem un tren que, efectivament, ens reculli i fins i tot quan ens ha recollit i anem tots per fi cap a Barcelona, jo no em puc treure del cap el tren que circula sense cap passatger. Em pregunto què deu haver passat quan ha arribat a l'estació que ve després de la nostra, la segona del trajecte. Jo sóc a l'andana esperant-lo, i si veig que va buit, em sembla que no hi pujo. Els passatgers d'aquesta segona estació que dic, que és la de Vilassar, estan acostumats que els trens que vénen de Mataró, que és on se situa el principi d'aquesta història verídica, arribin plens o amb els mataronins havent agafat els millors seients, que sempre són, com tothom sap, els que estan encarats al sentit de la marxa. Què deuen haver pensat els viatgers de Vilassar, avui, en veure que no hi ha ningú al tren? Que els passatgers s'han volatilitzat? Que hi són però no es veuen perquè han quedat reduïts a la condició d'ectoplasmes? Que Mataró ha quedat arrasada per una catàstrofe i no hi ha hagut supervivents ni per agafar el tren i fugir? Que els passatgers de Mataró, quan anaven a pujar-hi, han detectat algun perill imminent? Recordo algunes històries de por sobre vaixells que han estat trobats a la deriva sense passatgers ni tripulació i amb els llums tots encesos, i no puc fer res més que comprendre els viatgers de Vilassar i, en conseqüència, els de totes les estacions del trajecte, si tots s'han abstingut de pujar al tren fantasma per si de cas.
Jo només sé que la Renfe, la porti la Magdalena Álvarez o en Joaquim Nadal, dóna molt joc per fer cròniques periodístiques. He perdut el compte de les que la companyia ferroviària m'ha suggerit des que en sóc client habitual i escric al diari. Ara: normalment les cròniques sobre trens, tant les meves com les dels altres, tracten de viatges realitzats. Malament, amb retards, amb incidències a la catenària i a la via, amb els passatgers espremuts com llimones, però realitzats. A veure com supero un altre dia la crònica d'un tren buit i d'un viatge no fet, perquè si l'hagués fet no hi hauria hagut crònica, perquè el tren no hauria anat buit.
El tren se'n va buit
Per falta d'avisos, un tren surt de l'estació sense cap passatger a bord
30/05/10 02:00 - MANUEL CUYÀS
Els viatgers de la següent estació, què deuen pensar? Que el passatge s'ha volatilitzat?
Un matí arribo a l'estació del tren i veig que la gent, que en circumstàncies normals estaria repartida al llarg de l'andana, es troba tota concentrada a la boca del pas subterrani que comunica amb les altres andanes. A la via cinc hi ha un tren, amb origen en aquesta estació i per tant buit, que fa tota la pinta d'haver de sortir d'un moment a l'altre cap a Barcelona. Com que els altaveus no indiquen res, els candidats a viatgers no s'aventuren a baixar les escales del pas subterrani i anar fins a la via cinc i tornar-les a pujar, perquè tenen por que mentre fan aquesta maniobra arribi un altre tren a l'andana u on es troben i el perdin.
M'uneixo al grup expectant. L'altaveu sembla que vagi per dir una cosa i tots fem un gest semblant al que fan els atletes situats en el punt de sortida d'una cursa quan veuen alçar-se la pistola. L'altaveu només anuncia, en català i castellà, que està prohibit fumar «en tot el recinte de l'estació». Ens relaxem una mica, fem uns estiraments, i de seguida l'altaveu torna a fer senyal de voler parlar. Una noia precipitada ja ha baixat dos graons quan la veu avisa, en català i castellà, que la gent s'ha d'abstenir de travessar les vies i que ha d'utilitzar els passos subterranis. L'avís no pot anar per a nosaltres de cap manera, perquè si hi ha unes persones aquí i al món sencer disposades a passar per un pas subterrani som les que ens trobem reunides en aquest punt. Són avisos gravats, que es repeteixen de tant en tant automàticament i que se senten de manera simultània a totes les estacions. Fins i tot a les estacions que en comptes de tenir passos subterranis els tenen elevats. El tren de la via cinc segueix quiet, però és una quietud estranya, una quietud tensa. Si hi ha la calma tensa, per què no s'ha de poder tensar la quietud?
Ho veuen, com era una quietud estranya? Sense que els altaveus hagin dit ni ase ni bèstia sobre el tren objecte de les nostres observacions, se senten els sorollets que indiquen que les portes es tanquen, les portes efectivament es tanquen i el tren se'n va cap a Barcelona sense cap passatger a dins. Un tren buit, un tren que només transporta aire, un tren amb només tara, sense càrrega ni màxima ni mínima, sense gent ni dreta ni asseguda. La noia que havia baixat dos graons els torna a pujar, el grup es dispersa per l'andana, un senyor comenta que ja que els altaveus no han funcionat el maquinista o algú del personal de l'estació hauria pogut fer l'avís. Vostès s'imaginen un maquinista baixant de la màquina i des de l'andana cinc fer gestos a la gent de l'andana u per indicar-los que pugin al tren perquè el tren que esperen és aquell? L'última vegada que vaig veure una escena semblant va ser a L'home tranquil, una pel·lícula de John Ford del 1952, l'any que vaig néixer.
Mentre esperem un tren que, efectivament, ens reculli i fins i tot quan ens ha recollit i anem tots per fi cap a Barcelona, jo no em puc treure del cap el tren que circula sense cap passatger. Em pregunto què deu haver passat quan ha arribat a l'estació que ve després de la nostra, la segona del trajecte. Jo sóc a l'andana esperant-lo, i si veig que va buit, em sembla que no hi pujo. Els passatgers d'aquesta segona estació que dic, que és la de Vilassar, estan acostumats que els trens que vénen de Mataró, que és on se situa el principi d'aquesta història verídica, arribin plens o amb els mataronins havent agafat els millors seients, que sempre són, com tothom sap, els que estan encarats al sentit de la marxa. Què deuen haver pensat els viatgers de Vilassar, avui, en veure que no hi ha ningú al tren? Que els passatgers s'han volatilitzat? Que hi són però no es veuen perquè han quedat reduïts a la condició d'ectoplasmes? Que Mataró ha quedat arrasada per una catàstrofe i no hi ha hagut supervivents ni per agafar el tren i fugir? Que els passatgers de Mataró, quan anaven a pujar-hi, han detectat algun perill imminent? Recordo algunes històries de por sobre vaixells que han estat trobats a la deriva sense passatgers ni tripulació i amb els llums tots encesos, i no puc fer res més que comprendre els viatgers de Vilassar i, en conseqüència, els de totes les estacions del trajecte, si tots s'han abstingut de pujar al tren fantasma per si de cas.
Jo només sé que la Renfe, la porti la Magdalena Álvarez o en Joaquim Nadal, dóna molt joc per fer cròniques periodístiques. He perdut el compte de les que la companyia ferroviària m'ha suggerit des que en sóc client habitual i escric al diari. Ara: normalment les cròniques sobre trens, tant les meves com les dels altres, tracten de viatges realitzats. Malament, amb retards, amb incidències a la catenària i a la via, amb els passatgers espremuts com llimones, però realitzats. A veure com supero un altre dia la crònica d'un tren buit i d'un viatge no fet, perquè si l'hagués fet no hi hauria hagut crònica, perquè el tren no hauria anat buit.
Què deuen haver pensat els viatgers de Vilassar, avui, en veure que no hi ha ningú al tren?
Quant temps fa que aquest senyor es va actualitzar per darrera vegada sobre qüestions ferroviàries?Jo només sé que la Renfe, la porti la Magdalena Álvarez o en Joaquim Nadal, dóna molt joc per fer cròniques periodístiques.
Sabem que el servei de rodalia presenta unes deficiències greus, però a l'hora de fer-ne crítica, si us plau, tinguem una mica de rigor, no fos cas que de tant quedar en ridícul encara sembli que a Renfomentadif ho fan de meravella.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Bé aviam, des de fa unes setmanes a Mataró la megafonia és automàtica, potsé es deuria averiar en aquell moment, però en qualsevol cas el factor de circulació (si és que encara n'hi ha) l'hauria d'haver anunciat manualment.
De tota manera, el tren també té teleindicadors que marquen la destinació, i ja en última instància, el tren té un maquinista a qui se li pot preguntar si sortirà en pocs minuts.
De tota manera, el tren també té teleindicadors que marquen la destinació, i ja en última instància, el tren té un maquinista a qui se li pot preguntar si sortirà en pocs minuts.
Aixó marauradament passa bastant sovint,una de les estacions on més passa és,sens dubte,Badalona,sobretot desde que és capçalera dels trens de la R4 Sud.La megafonia funciona quan li dóna la gana,i no sempre anuncia tots els trens quan funciona.I clar per exemple jo l'altre dia vaig pujar a un Badalona-St.Vicenç que va sortir de la via 3 i que no va ser anunciat per megafonia i a sobre va sortir amb els indicadorss exteriors posant "Badalona"(anava a St.Vicenç),obiament per despitar-se.Tot i aixó,va pujar gent,peró molt poca.O també que quan el proper tren direcció Barcelona és de la R1 i passa per via 2,doncs per megafonia dient que el proper tren és el que va a Martorell per la via 3...metring ha escrit:http://www.elpunt.cat/noticia/article/7 ... 74688.html
El tren se'n va buit
Per falta d'avisos, un tren surt de l'estació sense cap passatger a bord
30/05/10 02:00 - MANUEL CUYÀS
Els viatgers de la següent estació, què deuen pensar? Que el passatge s'ha volatilitzat?
A BAdalona val a dir que la informació es nefasta. Tot i això ara han posat una pantalla amb les pròximes sortides en el vestívol i la gent no va tant despisatada. El que feia abans per determinar quin seria el pròxim tren cap a Barcelona era mirar els senyals de sortida de la via 2. Si aquests estàven oberts volia dir que el pròxim venia del Maresme per la via 2. En cas d'estar tancats en pujava a un tren estacionat a la via 4 o 3 i observaba els senyals de sortida de la 2. Si s'obrien donava prou temps per anar tranquilament cap a la via 2. Si no s'obrien i arrivaba un tren per la 2, volia dir que aquest s'esperava que entrès un per la 3 o per la 4. Doanava temps a cambiar i pujar-se al tren de la 2... 
Si la megafonia falla la pantalla posa el missatge "Renfe Rodalies". Servidor sense anar més lluny es va trobar amb una situació similar divendres passat a Martorell, sort que com sé que era un tren que començava allà (era un R7) i a més aquests sempre surten de la via 8 vaig dirigir-me a aquesta via i el tren per sort posava la destinació al frontal. No es va anunciar per megafonia.MZA_1600 ha escrit:I hi ha una pantalla en el vestívol...
I avui a Manresa passava el mateix, amb la salvetat que qui suplia la seva funció era el vigilant de seguretat.
Esta mañana en Hospitalet exactamente lo mismo, TODAS las pantallas (las de pie de via, los TFT´s y la nueva "pantalla" que han puesto para anunciar las circulaciones) sin información.
Suerte que mirando por las vias el tren tenía el destino puesto en el frontal y además lo han anunciado por megafonia... hay veces en que ni una cosa ni otra, y cómo además nos fallen las pantallas lo tenemos claro
Suerte que mirando por las vias el tren tenía el destino puesto en el frontal y además lo han anunciado por megafonia... hay veces en que ni una cosa ni otra, y cómo además nos fallen las pantallas lo tenemos claro
Ayer, en uno de mis ya habituales viajes a Caldas d'Estrach para ir a San Vicente, algo parecido debió suceder en Mataró, ya que a parte de bajar mucho del pasaje, habia bastante gente reunida en otro anden, y eso que circulamos por la vía 3. De Mataró a San Andrés de Llavaneras y Caldas d'Estrach se viajó perfectamente, sin aglomeraciones y sentados tranquilamente.
Saludos,
Saludos,
metring ha escrit:http://www.elpunt.cat/noticia/article/7 ... 74688.html
El tren se'n va buit
Per falta d'avisos, un tren surt de l'estació sense cap passatger a bord
30/05/10 02:00 - MANUEL CUYÀS
Els viatgers de la següent estació, què deuen pensar? Que el passatge s'ha volatilitzat?
Un matí arribo a l'estació del tren i veig que la gent, que en circumstàncies normals estaria repartida al llarg de l'andana, es troba tota concentrada a la boca del pas subterrani que comunica amb les altres andanes. A la via cinc hi ha un tren, amb origen en aquesta estació i per tant buit, que fa tota la pinta d'haver de sortir d'un moment a l'altre cap a Barcelona. Com que els altaveus no indiquen res, els candidats a viatgers no s'aventuren a baixar les escales del pas subterrani i anar fins a la via cinc i tornar-les a pujar, perquè tenen por que mentre fan aquesta maniobra arribi un altre tren a l'andana u on es troben i el perdin.
M'uneixo al grup expectant. L'altaveu sembla que vagi per dir una cosa i tots fem un gest semblant al que fan els atletes situats en el punt de sortida d'una cursa quan veuen alçar-se la pistola. L'altaveu només anuncia, en català i castellà, que està prohibit fumar «en tot el recinte de l'estació». Ens relaxem una mica, fem uns estiraments, i de seguida l'altaveu torna a fer senyal de voler parlar. Una noia precipitada ja ha baixat dos graons quan la veu avisa, en català i castellà, que la gent s'ha d'abstenir de travessar les vies i que ha d'utilitzar els passos subterranis. L'avís no pot anar per a nosaltres de cap manera, perquè si hi ha unes persones aquí i al món sencer disposades a passar per un pas subterrani som les que ens trobem reunides en aquest punt. Són avisos gravats, que es repeteixen de tant en tant automàticament i que se senten de manera simultània a totes les estacions. Fins i tot a les estacions que en comptes de tenir passos subterranis els tenen elevats. El tren de la via cinc segueix quiet, però és una quietud estranya, una quietud tensa. Si hi ha la calma tensa, per què no s'ha de poder tensar la quietud?
Ho veuen, com era una quietud estranya? Sense que els altaveus hagin dit ni ase ni bèstia sobre el tren objecte de les nostres observacions, se senten els sorollets que indiquen que les portes es tanquen, les portes efectivament es tanquen i el tren se'n va cap a Barcelona sense cap passatger a dins. Un tren buit, un tren que només transporta aire, un tren amb només tara, sense càrrega ni màxima ni mínima, sense gent ni dreta ni asseguda. La noia que havia baixat dos graons els torna a pujar, el grup es dispersa per l'andana, un senyor comenta que ja que els altaveus no han funcionat el maquinista o algú del personal de l'estació hauria pogut fer l'avís. Vostès s'imaginen un maquinista baixant de la màquina i des de l'andana cinc fer gestos a la gent de l'andana u per indicar-los que pugin al tren perquè el tren que esperen és aquell? L'última vegada que vaig veure una escena semblant va ser a L'home tranquil, una pel·lícula de John Ford del 1952, l'any que vaig néixer.
Mentre esperem un tren que, efectivament, ens reculli i fins i tot quan ens ha recollit i anem tots per fi cap a Barcelona, jo no em puc treure del cap el tren que circula sense cap passatger. Em pregunto què deu haver passat quan ha arribat a l'estació que ve després de la nostra, la segona del trajecte. Jo sóc a l'andana esperant-lo, i si veig que va buit, em sembla que no hi pujo. Els passatgers d'aquesta segona estació que dic, que és la de Vilassar, estan acostumats que els trens que vénen de Mataró, que és on se situa el principi d'aquesta història verídica, arribin plens o amb els mataronins havent agafat els millors seients, que sempre són, com tothom sap, els que estan encarats al sentit de la marxa. Què deuen haver pensat els viatgers de Vilassar, avui, en veure que no hi ha ningú al tren? Que els passatgers s'han volatilitzat? Que hi són però no es veuen perquè han quedat reduïts a la condició d'ectoplasmes? Que Mataró ha quedat arrasada per una catàstrofe i no hi ha hagut supervivents ni per agafar el tren i fugir? Que els passatgers de Mataró, quan anaven a pujar-hi, han detectat algun perill imminent? Recordo algunes històries de por sobre vaixells que han estat trobats a la deriva sense passatgers ni tripulació i amb els llums tots encesos, i no puc fer res més que comprendre els viatgers de Vilassar i, en conseqüència, els de totes les estacions del trajecte, si tots s'han abstingut de pujar al tren fantasma per si de cas.
Jo només sé que la Renfe, la porti la Magdalena Álvarez o en Joaquim Nadal, dóna molt joc per fer cròniques periodístiques. He perdut el compte de les que la companyia ferroviària m'ha suggerit des que en sóc client habitual i escric al diari. Ara: normalment les cròniques sobre trens, tant les meves com les dels altres, tracten de viatges realitzats. Malament, amb retards, amb incidències a la catenària i a la via, amb els passatgers espremuts com llimones, però realitzats. A veure com supero un altre dia la crònica d'un tren buit i d'un viatge no fet, perquè si l'hagués fet no hi hauria hagut crònica, perquè el tren no hauria anat buit.
Alguna cosa deu haver passat aquest matí,llàstima que faci tard 
* [03/06/2010 10:38]
R1, R4
Circulació restablerta entre Clot Aragó i Mataró. Els trens de les línies R1 i R4 sud circulen amb retards de 30 minuts.
Algú ha patit l'incidència,per saber que ha passat?Via única potser?Per qué del Clot a Mataró hi ha un bon tros...
* [03/06/2010 10:38]
R1, R4
Circulació restablerta entre Clot Aragó i Mataró. Els trens de les línies R1 i R4 sud circulen amb retards de 30 minuts.
Algú ha patit l'incidència,per saber que ha passat?Via única potser?Per qué del Clot a Mataró hi ha un bon tros...