Transport.cat

Alemany ha escrit:Heus aquí el que us deia. No es veu sencer, però es veu clarament que a l'edifici de la cantonada, com a mínim hi va haver infrastructura del metro. La foto està presa entre el 1925 i el 1928,Potser es va instal·lar allà l'accés allà mentre no estava feta la boca (què raro), o que es tractés d'unes oficines provisionals (més raro encara...!). En qualsevol cas i fins que no aparegui més documentació, apunto la possibilitat que el local de superficie estigui comunicat subterràniament amb el vestíbul del metro.

Vilarrubla ha escrit:

Alemany ha escrit:Heus aquí el que us deia. No es veu sencer, però es veu clarament que a l'edifici de la cantonada, com a mínim hi va haver infrastructura del metro. La foto està presa entre el 1925 i el 1928,Potser es va instal·lar allà l'accés allà mentre no estava feta la boca (què raro), o que es tractés d'unes oficines provisionals (més raro encara...!). En qualsevol cas i fins que no aparegui més documentació, apunto la possibilitat que el local de superficie estigui comunicat subterràniament amb el vestíbul del metro.

No sembla la única cosa estranya... hi ha com unes cadires o bancs al voltant de la suposada boca de metro, no?

Mortadel·lo ha escrit:misteri solucionat:
http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/p ... 0/pdf.html

RESTAURANT BRASSERIE-CAFE BAR
SALON DE BILLARES
GRAN METRO
Plaza del Angel, Vía Layetana, 23-Tel 2490
GRANDES SALONES PARA BANQUETES Y BODAS

Mortadel·lo ha escrit:misteri solucionat:
http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/p ... 0/pdf.html

RESTAURANT BRASSERIE-CAFE BAR
SALON DE BILLARES
GRAN METRO
Plaza del Angel, Vía Layetana, 23-Tel 2490
GRANDES SALONES PARA BANQUETES Y BODAS

Joaquim Maria Puyal ha escrit:Actualment el Palau de la Música és patrimoni de la humanitat. Ara, com és natural, no intervindrem en la controvèrsia tot i que la bondat, generalment, acull la diversitat. Només pretenc dir que allò que no es valora no es conserva. I que determinades modes o comportaments poden arrossegar riu avall patrimonis irrecuperables.

La destrucció del Modernisme em fa pensar en tantes altres destruccions degudes a la ignorància o a la nostra insensatesa i que ha patit la nostra ciutat. Tants cafès, locals i botigues com hem perdut: el Glacier, l’Oro del Rhin, el Terminus, Can Beristain, La Puñalada, el Colón, La Pansa, Can Llibre i Serra, La Luna… Quina enveja que em fa Viena amb els seus cafès, o les botigues que s’han mantingut a Londres! ¿Quants dels nostres fills «moderns» no s’han carregat locals esplèndids heretats dels pares o dels avis, i en el local despersonalitzat resultant, a sobre, hi han penjat —com se’n dol Antoni de Moragas— una fotografia de tal com era abans? Ara resulta que no tenim cafès amb caràcter i que hem d’inventar el fals antic: nous que semblin vells.

¿Què me’n dieu de les estacions de tren que hem perdut? ¿O alguna del metro? No ens queden tan lluny les fantàstiques parades austríaques d’Otto Wagner. O, encara més a prop, les de París, una capital que llueix amb orgull les seves brasseries. Aquí ens ho hauríem carregat tot. Em vénen al cap tantes estructures precioses i duradores de ferro colat que han passat a millor vida! Els munts de fanals, papereres, bancs, taulells de marbre o de fusta, llibreries, armaris, rètols, rajoles pintades a mà, daurats i marqueteries que hem enviat a dida.

¿Quanta gent ha perdut un habitatge amb la dignitat inherent, tot i la senzillesa, el bon gust i la gràcia, i ara viu en un pis despersonalitzat d’un barri sense encant? Afores iguals a tot arreu, amb edificacions innecessàriament lletges. Els nostres pobles cada cop tenen menys personalitat. S’assemblen cada cop més. Són iguals, perquè han estat guiats pel mateix mal gust. A Barcelona hem fet desgavells a les illes de l’Eixample, ocupant interiors i fent pisos damunt dels límits d’alçada inicialment correctes. Sovint ens hem rendit a la falsa modernitat i, sense que calgués, hem canviat moltes coses per acabar sortint-hi perdent.