Un vell tramvia de Saragossa podría a tornar a circular.

[foronda 141]

Adjunto enllaç de "El Periódico de Aragón"

http://www.elperiodicodearagon.com/noti ... s=og.likes

[wefer]

Adjunto enllaç de "El Periódico de Aragón"
http://www.elperiodicodearagon.com/noti ... s=og.likes

El viejo tranvía de 1976 podría volver a circular por las calles de Zaragoza. Solo hace falta voluntad, ganas para buscar cómo hacerlo y, cómo no, dinero para que sea una realidad.

Aaah, no falta gairebé res, només voluntat i els diners
Aquest acudit de l'Eugenio resumeix millor el que penso:

[davida]

Hi ha un altre tramvia de Zaragoza en servei regular al museu del ferrocarril d'Azpeitia. Pero el recorregut sols es un centenar de metres.

[lauria1226]

Penso que no cal perdre el temps intentant explicar com funciona això de la preservació i restauració del material ferroviari en una societat acostumada encara i malgrat la que està caient a acabar-ho tot a cop de talonari de diner públic.
Per si algú no ho sabia els diners no venen de la divina providència que el Rei (L'estat) distribueix al seu criteri. Els diners son l'excedent del treball. Això vol dir que a falta de diners si hi ha un grup prou engrescat i ben dirigit que s'ho proposi ho pot aconseguir sense grans pressupostos, clar que com que aquí estem entre personatges d'altíssima volada que amb el càrrec de tresorer, secretari o president d'una associació de tres, ja es creuen que son Sant Pere, no hi ha res a comentar, aquest tipus de debats cada cop s'assemblen més a les converses del "Banc del si no fos". Vells abans dels 30 i els de 60 amb el cor de 20 però amb artrosi. Vet aquí el panorama.

[alf_]

Penso que no cal perdre el temps intentant explicar com funciona això de la preservació i restauració del material ferroviari en una societat acostumada encara i malgrat la que està caient a acabar-ho tot a cop de talonari de diner públic.
Per si algú no ho sabia els diners no venen de la divina providència que el Rei (L'estat) distribueix al seu criteri. Els diners son l'excedent del treball. Això vol dir que a falta de diners si hi ha un grup prou engrescat i ben dirigit que s'ho proposi ho pot aconseguir sense grans pressupostos, clar que com que aquí estem entre personatges d'altíssima volada que amb el càrrec de tresorer, secretari o president d'una associació de tres, ja es creuen que son Sant Pere, no hi ha res a comentar, aquest tipus de debats cada cop s'assemblen més a les converses del "Banc del si no fos". Vells abans dels 30 i els de 60 amb el cor de 20 però amb artrosi. Vet aquí el panorama.

Te besaría por esa verdad del tamaño de la Torre de Collserola.

[wefer]

Els diners son l'excedent del treball. Això vol dir que a falta de diners si hi ha un grup prou engrescat i ben dirigit que s'ho proposi ho pot aconseguir sense grans pressupostos,

És prou utòpic, però desgraciadament poc realista. Sempre podràs trobar un cas particular on això que dius es compleixi, però en general la realitat va per una altra banda.
Posem el cas concret de la restauració d'un tramvia:

1. Primer, has d'aconseguir el tramvia. Difícil en un país com aquest on no hi ha voluntat, i on prefereixen que es podreixi en un descampat abans de cedir-lo a algú que "vés a saber per a què el vol".
2. En segon lloc, necessites un lloc per desar-lo. A mi, a casa ja et dic que no m'hi cap, ni crec que a la casa de (gairebé) ningú. On es suposa que l'has de deixar? Espera... tornem a demanar ajuda a les institucions perquè et cedeixin també un local en condicions.
3. Si has aconseguit els passos 1 i 2 (improbable), ara et toca transportar-lo. Saps el que costa un transport d'un tramvia? Doncs no és precisament barat.
4. Tot seguit, evaluem l'estat del vahicle... i fem una valoració de tot el material necessari per a la restauració: maquinària, materials, etc. Uf!!!

Parem aquí: encara no hem començat a restaurar el tramvia i ja ens hem gastat un dineral, a més d'haver d'aconseguir que ens cedeixin el vehicle i un local apropiat. Déu n'hi do!!!
El següent pas és aconseguir que la gent es comprometi a aportar-hi moltes hores i diners per seguir.
Una vegada aconseguim acabar-lo, necessitarem mantenir-lo... que és tant o més car que restaurar-lo.

Resumint: no hi ha res impossible, òbviament, però és molt difícil. I és mes difícil com més gran és el vehicle. Sense ajudes públiques és gairebé impossible fer res i ara mateix els pdoers públics d'aquest país estan per a altres temes. A això li podem sumar que les persones interessades en aquests temes som quatre gats, la qual cosa no facilita fer res.

Si veiem com es fan les coses en els països on aquests temes funcionen, ens adonem que és molt difícil trasplantar les maneres de fer en el nostre país: allí una consciència generalitzada sobre el patrimoni s'uneix a un nivell econòmic alt i a situacions personals més còmodes, molt diferents de les que tenim a Catalunya.
No és el mateix tenir feines amb les que es pot viure còmodament i amb horaris decents, que la situació de la majoria de gent a Espanya actualment que o bé viuen en la misèria, o tenen que fer més hores que un ventilador per poder arribar a final de mes. Comenta'ls a aquesta gent que, a sobre, col·laborin amb projectes d'aquest tipus, sigui econòmicament o amb temps. Difícil, molt difícil...

[TramviaBlau]

Els del Periodico de Aragón son igual de dolents que els d´aquí que no saben que el seu veí Jose Maria Valero té molts mes d´aquests tres que comenten????