“Mataró, ciutat de valors”: novembre dedicat a Biada

[metring]

http://www.biada.com/mataro-ciutat-de-v ... niciativa/

“Mataró, ciutat de valors”: novembre dedicat a Biada i la iniciativa

El mes de novembre de 2014 estarà ple d’activitats en torn de Miquel Biada i el primer ferrocarril, per transmetre que la creativitat dels mataronins pot arribar a límits que traspassen la història, com va fer Miquel Biada en aportar a Mataró el primer ferrocarril peninsular.

L’emprenedoria, la innovació, la creativitat aporta als altres la riquesa o capacitat que tenim, i la fa rendir. Suposa projectar-se en el demà, amb una actitud vital d’actuar, de defugir l’immobilisme, la por, i la inèrcia. No és només començar, sinó que implica continuar amb constància: les dificultats no han d’acabar amb la iniciativa, sinó que cal superar-les. Per això cal recolzar-se en el grup, treballar en equip, en xarxa. La iniciativa té un gran valor social perquè pot aportar progrés a la societat i millorar la vida de les persones. La innovació tecnològica ofereix eines per crear i progressar: ahir el ferrocarril, avui internet.

Miquel Biada forma part de la identitat mataronina: va portar el tren, el primer tren. La seva popularitat va començar immediatament després de morir, i es va mantenir durant una generació; el catalanisme de fi de segle XIX va recuperar la seva memòria, i es va convertir en un mite que el franquisme va procurar traslladar el seu protagonisme a un promotor madrileny. Ja desmitificat, Biada és una icona del progrés de Mataró.

El valor de Biada li ve de que es va fer a sí mateix, a partir de la seva experiència, i no a partir d’un origen acomodat. El seu coratge es va forjar des de jove en l’emigració, la navegació i la guerra. El fet d’haver viscut i treballat a l’estranger li donà una diferent visió de futur: allà va conèixer la revolució del ferrocarril.

Es va comprometre a portar el ferrocarril a Mataró, aprofitant que la seva posició econòmica i social li ho permetia. Hauria pogut dedicar-se a donar-se la gran vida, però va voler treballar en un projecte per a la col·lectivitat, compromès amb la seva ciutat i pàtria. Va treballar en grup cercant gent persuadida del mateix: accionistes fidels, junta directiva.

Però el que el va fer merèixer l’estima de Mataró va ser la manera com es va dedicar al projecte, el seu esforç i compromís total. Com a tresorer, la seva responsabilitat va ser aconseguir finançament, però va topar amb la por dels inversors i una gran crisi econòmica europea. Ell va cercar solucions pactant a dues bandes: va aconseguir el compromís d’un petit nucli d’accionistes i la confiança dels constructors en el seu compromís de pagar puntualment. Els historiadors reconeixen que el tren de Mataró és un cas únic de superació de la crisi de 1847.

El tren va implicar una revolució que aportà progrés urbà, industrial i social a Mataró i les poblacions costaneres perquè va facilitar el comerç amb el mercat de Barcelona i va afavorir la creació d’indústries per la facilitat de transportar les matèries i productes. És el transport de masses més sostenible avui dia.

Mataró ja no va ser el que era. Ben comunicat amb Barcelona, la mentalitat de la seva gent va canviar, perquè el seu espai vital es va ampliar. Inversament, es va impulsar un incipient turisme d’oci procedent de Barcelona, que Mataró va saber acollir i aprofitar. Aquesta experiència col·lectiva va calar en el conscient mataroní, de manera que ara la iniciativa i la creació són valors genuïns de Mataró.