http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/10/ ... -100-anys/
L’empresa automobilística David compleix 100 anys
L'empresa David, una de les automobilístiques pioneres d'Espanya, compleix 100 anys. La història de la companyia va lligada a la de l'edifici que va construir al número 230 del carrer d'Aribau i que va ser punt de trobada de la Gauche Divine. Actualment acull oficines, un aparcament i un centre comercial.
L’empresa va arrencar el 1914 molt lligada als “down-car”, uns vehicles que els pilots havien d’arrossegar fins a la part alta de la ciutat. Un cop allà, es llançaven a màxima velocitat. Els germans Armangué, fundadors de David S.A., van idear un motor perquè aquests cotxes també poguessin pujar pendents.
A finals dels anys 20, l’empresa estava en auge amb la fabricació de taxis. Per això, van demanar a l’arquitecte Ignasi Mas Morell la construcció d’un edifici al 230 del carrer d’Aribau. L’immoble es va inaugurar el 1931 i va acollir una flota de 1.000 vehicles.
Als anys 60, la finca es va obrir al carrer de Tuset amb la compra de les plantes baixes dels números 19 i 21. Així, es va poder obrir una terrassa i les Galeries David. Gràcies a això, l’edifici va ser punt de trobada del moviment cultural de la Gauche Divine. Actualment, l’edifici David acull oficines, un aparcament i un centre comercial.
100 anys de l'empresa de cotxes David
http://bereshitbcn.blogspot.com.es/2016 ... treet.html
La necròpolis de Tuset Street
L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA
Cada cop es fa més evident que el subsòl de Barcelona amaga molts misteris. El darrer és la descoberta que ens explica avui la Cristina Savall a El Periódico. Han estat trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, i que posteriorment va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.
Segons els primers resultats aportats pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta -permeteu-me la broma- que siguin cadàvers de la gouche divine.
El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment.
Cal preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. S'especula amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.
Es parla també d'un possible fossar de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.
Però mentre no apareguin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no tinguem els resultats del carboni-14, posem una mica d'atenció a aquest indret i veurem que no estava pas desert.
En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany, a la dreta (planta i dos
pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor (planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau
amb les Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta, l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley, de Pla de Barcelona
Enfront ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (aproximadament amb l'actual carrer de Balmes, hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).
Tot plegat és molt suggeridor i porta a fer volar la imaginació i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. Al final, però, la realitat potser serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.
Llanço una primera hipòtesi. Segons Josep Pujades, responsable del servei d'arqueologia de l'ICUB, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran, probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, segurament en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal. En aquest cas, però, com que no n'hi havia a Gràcia potser es va optar per enterrar-los en un lloc poc habitat.
Si això fos així, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets. Aquest cementiri tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.
La necròpolis de Tuset Street
L'edifici David, a la segona meitat de la dècada de 1950
Arxiu David SA
Cada cop es fa més evident que el subsòl de Barcelona amaga molts misteris. El darrer és la descoberta que ens explica avui la Cristina Savall a El Periódico. Han estat trobats al voltant d'un centenar de cadàvers en el subsòl de l'antiga fàbrica de cotxes David, que va ser inaugurada l'any 1931 al carrer d'Aribau, 230-240, i que posteriorment va ser concebut com un espai integral d'aparcament i pupil·latge de vehicles amb estació de servei inclosa, situada a la segona planta de l'edifici. L'any 1964 es va ampliar amb la finca de Tuset, 19, i entre 1967 i 1969 es van inaugurar una terrassa i les Galeries David després reconvertides en el popular Drugstore. Tot plegat situat a l'illa de cases delimitada pels carrers Aribau, Travessera de Gràcia, Tuset i Moià.
Segons els primers resultats aportats pel Servei d'Arqueologia de Barcelona, la necròpolis podria tenir més d'un centenar d'anys, la qual cosa descarta -permeteu-me la broma- que siguin cadàvers de la gouche divine.
El primer que sorprèn de tot plegat és que quan es van fer les obres de la fàbrica David no sortissin a la llum els esquelets ni cap evidència del jaciment.
Cal preguntar-se què hi havia en aquests terrenys abans que s'hi aixequés l'edifici actual. S'especula amb el cementiri del convent del Bon Pastor (que també funcionava d'asil d'acollida de noies), però aquesta institució religiosa va ser construïda a l'illa Aribau, Bon Pastor, Muntaner, Travessera, i la parròquia de la Mare de Déu de Núria del carrer del Bon Pastor forma part d'aquell convent.
Es parla també d'un possible fossar de l'epidèmia de tifus de 1914, provocada per la contaminació de l'aqüeducte Baix de Montcada per filtració d'aigües fecals. Aquesta hipòtesi coincidiria temporalment amb l'antiguitat dels ossos proposada a priori.
Però mentre no apareguin més dades sobre l'origen de la necròpolis i no tinguem els resultats del carboni-14, posem una mica d'atenció a aquest indret i veurem que no estava pas desert.
En una fotografia de 1912, la Diagonal en primer pla; el Col·legi Alemany, a la dreta (planta i dos
pisos); a l'esquerra, el convent del Bon Pastor (planta i dos pisos); en vertical, el carrer d'Aribau
amb les Dames Negres al fons i sobre l'edifici alt de la dreta, l'espai on s'ha trobat la necròpolis
Fotografia cedida per Peter Cowley, de Pla de Barcelona
Enfront ja hem vist que s'hi va construir el convent del Bon Pastor (1886). A la mateixa illa, al carrer de Moià i on avui hi ha l'Institut Francès, hi havia el Col·legi Alemany (1903). Pel costat de Tuset, delimitant amb la Riera d'en Malla (aproximadament amb l'actual carrer de Balmes, hi havia l'Asil Duran (1890-1942). I a l'altre costat de la Travessera de Gràcia hi ha l'escola i la congregació de les Dames Negres (1867).
Tot plegat és molt suggeridor i porta a fer volar la imaginació i veure aquest espai com un nexe d'unió entre institucions que, de tant en tant, es veien obligades a desfer-se dels seus morts. Al final, però, la realitat potser serà més prosaica quan esbrinem què hi havia en aquest indret. Us convido a tots a regirar arxius i preguntar per esbrinar d'on venien aquest cadàvers.
Llanço una primera hipòtesi. Segons Josep Pujades, responsable del servei d'arqueologia de l'ICUB, no es tracta d'una fossa comuna sinó d'un enterrament secundari. Això vol dir que aquest munt de calaveres, fèmurs, tíbies i húmers són ossos de dones, homes, nens i gent gran, probablement van ser traslladats des d'una necròpolis pròxima, segurament en el moment en què van ser prohibits els cementiris parroquials i traslladats els cossos al cementiri municipal. En aquest cas, però, com que no n'hi havia a Gràcia potser es va optar per enterrar-los en un lloc poc habitat.
Si això fos així, podria tractar-se dels ossos escurats de l'antic cementeri del convent de Jesús (vegeu l'article El Raval de Jesús: el barri oblidat de 1714), destruït definitivament el 1823 i substituït per Santa Maria de Gràcia, construït al carrer de Gràcia, per sobre dels Jardinets. Aquest cementiri tenia la peculiaritat d'acollir els morts de les epidèmies i era un lloc de pelegrinatge dels barcelonins per Tots Sants.