A la web de l'enllaç podeu veure un vídeo també:
http://eldigital.bcn.cat/el-passatge-de ... 77636.html
El passatge de les casetes dels tramviaires
El passatge de l’Arquitecte Millàs, situat al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, és peculiar per dos motius. En primer lloc, perquè el terreny pertany als seus veïns i, per tant, ells mateixos en tenen cura. I en segon lloc, perquè conserva 18 de les cases que la Cooperativa d’Empleats dels Tramvies de Barcelona hi va construir l’any 1925. El passatge era el carrer central d’un conjunt en forma d’illa amb 32 cases de planta baixa i 4 de dues plantes, aquestes darreres a les cantonades exteriors de l’illa, als actuals carrers d’Escòcia i de la Jota.
La promoció es va engegar, com moltes altres illes cooperatives d’aquest estil, arran de la Llei de cases barates del 1911. Molts gremis i sindicats professionals van promocionar habitatges per resoldre un dels principals problemes socials de l’època: l’accés a habitatges de preus assequibles. La zona de l’actual Vilapicina i la Torre Llobeta eren aleshores camps de cultiu de la masia de Can Garrigó, i en aquest context la Cooperativa d’Empleats dels Tramvies de Barcelona va decidir engegar una promoció de cases per als treballadors, molts d’ells procedents d’Andalusia i altres parts de l’Estat espanyol.
Les cases van ser dissenyades per l’arquitecte que dóna nom al passatge: Antoni Millàs i Figuerola (l’Hospitalet de Llobregat, 1862 – Barcelona, 1939), autor recurrent dels projectes arquitectònics dels tramviaires, com ara l’antic edifici de la Companyia de Tramvies o les antigues cotxeres de Sants, entre altres.
Els habitatges es van sortejar entre els socis de la cooperativa, i els afortunats van formar una gran família, un petit poble que celebrava les festes, les bodes i les comunions al carrer. Els veïns més veterans encara recorden que eren molt lluny del centre de la ciutat i que s’alimentaven amb les verdures, els llegums i la llet, entre altres coses, de les masies de la zona, especialment de Can Garrigó, situada a pocs metres del passatge.
Als anys seixanta una reforma urbanística va amenaçar la zona, però els veïns es van mobilitzar per preservar casa seva i el passatge durant els anys vuitanta, i finalment l’indret va ser declarat Patrimoni Cultural de la Ciutat. El passatge —un paradís tranquil entre els carrers d’Escòcia, de la Jota, Santapau i Malgrat— conserva pràcticament totes les cases del conjunt original, excepte un parell, que s’han remodelat o fins i tot enderrocat. Més mala sort han tingut les cases de l’exterior de l’illa, de les quals pràcticament no en queda cap, excepte les cantoneres de dues plantes, que donen als carrers d’Escòcia i de la Jota.
El passatge de les casetes dels tramviaires
Un altre article:
http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/ ... ires/#None
Un passatge a Vilapicina i la Torre Llobeta construït per als tramviaires
Actualitzat el 20.04.2015 a les 13:14 Marta de San Nicolás / Ruth Rodríguez
Comenta
El passatge de l'Arquitecte Millàs, situat al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, conserva 18 de les cases que la Cooperativa d'Empleats dels Tramvies de Barcelona hi va construir l'any 1925. El passatge era la part central d'un conjunt en forma d'illa amb 32 cases de planta baixa i quatre de dues plantes.
Són les segones cases més antigues, després de les del passatge d’Escòcia, que es van construir als terrenys parcel·lats de l’antiga finca de Can Garrigó. Els veïns més veterans encara recorden com estaven d’allunyats del centre de la ciutat i com s’alimentaven amb les verdures, els llegums i la llet, entre altres coses, de les masies de la zona, especialment de Can Garrigó, situada a pocs metres del passatge.
El passatge particular conserva encara l‘encant de colònia de casetes que recorda els antics pobles. Als anys 60 una reforma urbanística va amenaçar les cases, però els veïns es van mobilitzar per preservar-les i, finalment, el passatge es va declarar patrimoni cultural de la ciutat durant els anys 80.
Amagar la transcripció
La Montserrat és una de les filles dels tramviaires que es van instal·lar als anys 20 en aquesta colònia de cases. Van ser construïdes per la Cooperativa d'Empleats dels Tramvies de Barcelona en una de les reparcel·lacions de l'antiga finca de Can Garrigó.
MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna
"El meu pare havia treballat a la companyia de Tramviares de Barcelona. Tot va anar a sorteig, hi va haver a qui li va tocar una casa i a qui li va tocar un terreny."
Les casetes van ser dissenyades per l'arquitecte Millàs, que va donar nom al passatge.
JORDI SÁNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris
"Aquest arquitecte devia fer moltes feines per als tramviaires, perquè, a banda d'aquestes cases, va fer les cotxeres de Sants."
Construïdes entre 1925 i 1926, són les segones cases més antigues de tota la finca de Can Garrigó, després de les cases del passatge d'Escòcia.
MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna
"La meva mare es va fer un tip de plorar quan va venir perquè aquí no hi havia llums ni havia res. Tot eren camps. I li van dir al meu pare que amb el temps això seria molt cèntric que amb el temps el tramvia passaria per davant de casa. El tramvia no, però l'autobús sí que passa per aquí darrere."
MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna
"Es va fer com una espècie de colònia, érem molt amics, com una família, era com un minipoble, es feien les revetlles, se celebraven les comunions, es posaven les taules al carrer."
Una de les peculiaritats d'aquestes casetes és que formaven part d'un conjunt d'illa, delimitada per quatre cases de doble planta situades a cada cantonada. La part central encara manté l'encant de passatge particular i, des dels anys 80, està protegida com a patrimoni de la ciutat.
http://www.btv.cat/btvnoticies/2015/04/ ... ires/#None
Un passatge a Vilapicina i la Torre Llobeta construït per als tramviaires
Actualitzat el 20.04.2015 a les 13:14 Marta de San Nicolás / Ruth Rodríguez
Comenta
El passatge de l'Arquitecte Millàs, situat al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta, conserva 18 de les cases que la Cooperativa d'Empleats dels Tramvies de Barcelona hi va construir l'any 1925. El passatge era la part central d'un conjunt en forma d'illa amb 32 cases de planta baixa i quatre de dues plantes.
Són les segones cases més antigues, després de les del passatge d’Escòcia, que es van construir als terrenys parcel·lats de l’antiga finca de Can Garrigó. Els veïns més veterans encara recorden com estaven d’allunyats del centre de la ciutat i com s’alimentaven amb les verdures, els llegums i la llet, entre altres coses, de les masies de la zona, especialment de Can Garrigó, situada a pocs metres del passatge.
El passatge particular conserva encara l‘encant de colònia de casetes que recorda els antics pobles. Als anys 60 una reforma urbanística va amenaçar les cases, però els veïns es van mobilitzar per preservar-les i, finalment, el passatge es va declarar patrimoni cultural de la ciutat durant els anys 80.
Amagar la transcripció
La Montserrat és una de les filles dels tramviaires que es van instal·lar als anys 20 en aquesta colònia de cases. Van ser construïdes per la Cooperativa d'Empleats dels Tramvies de Barcelona en una de les reparcel·lacions de l'antiga finca de Can Garrigó.
MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna
"El meu pare havia treballat a la companyia de Tramviares de Barcelona. Tot va anar a sorteig, hi va haver a qui li va tocar una casa i a qui li va tocar un terreny."
Les casetes van ser dissenyades per l'arquitecte Millàs, que va donar nom al passatge.
JORDI SÁNCHEZ, Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris
"Aquest arquitecte devia fer moltes feines per als tramviaires, perquè, a banda d'aquestes cases, va fer les cotxeres de Sants."
Construïdes entre 1925 i 1926, són les segones cases més antigues de tota la finca de Can Garrigó, després de les cases del passatge d'Escòcia.
MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna
"La meva mare es va fer un tip de plorar quan va venir perquè aquí no hi havia llums ni havia res. Tot eren camps. I li van dir al meu pare que amb el temps això seria molt cèntric que amb el temps el tramvia passaria per davant de casa. El tramvia no, però l'autobús sí que passa per aquí darrere."
MARIA MONTSERRAT YSERN, veïna
"Es va fer com una espècie de colònia, érem molt amics, com una família, era com un minipoble, es feien les revetlles, se celebraven les comunions, es posaven les taules al carrer."
Una de les peculiaritats d'aquestes casetes és que formaven part d'un conjunt d'illa, delimitada per quatre cases de doble planta situades a cada cantonada. La part central encara manté l'encant de passatge particular i, des dels anys 80, està protegida com a patrimoni de la ciutat.
Interessant aportació sobre el tema a http://railsiferradures.blogspot.com.es ... as_26.html , a on ens esmenten i aclareixen que l'arquitecte Antonio Millás no va construir les cases, sinó que les va reformar.
Curiosament utilitzo de parking els baixos de unes d'aquestes cases de Tranviaires.
L'altre dia parlant em va dir que ell havia vist rebuts de l'aigua que es pagaven a la companyia de Tranvies.
L'altre dia parlant em va dir que ell havia vist rebuts de l'aigua que es pagaven a la companyia de Tranvies.
Molt interessant, sí. Però el que puntualitzen és que l'arquitecte que va fer les casetes dels tramviaires no és el mateix que va fer les cotxeres de Sants, com diuen allà, sinó Tiberi Sabater, un dels grans arquitectes barcelonins del segle XIX. D'altra banda, el reportatge sobre les cotxeres de Sants de Carrils i Ferradures (amb esquemes de vies inclosos) és molt recomanable.metring ha escrit:Interessant aportació sobre el tema a http://railsiferradures.blogspot.com.es ... as_26.html , a on ens esmenten i aclareixen que l'arquitecte Antonio Millás no va construir les cases, sinó que les va reformar.