No.Em referia a un ascensor com el de Puigcerdà.Guigui ha escrit:Amb tota l'estructura (passarel·la o passadís subterrani) que això requeria? Era molt més fàcil així.
Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
-
Jordi Freixas
Re: Ascensor
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Dubto que existissin, de fet, l'ascensor inclinat no és més que una versió del funicular. Tot i així, per la posició, sabent que abaix paraven tramvies i autobusos, ben segur que era un lloc molt transitat durant l'exposició universal de 1929.Jordi Freixas ha escrit:No.Em referia a un ascensor com el de Puigcerdà.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
-
Jordi Freixas
Home... depèn de la capacitat de l'ascensor en qüestió. Podriem estar d'acord en que el creuament era necessari perquè hi hagués fluidesa amb la gent qu anava a l'exposició, però crec que el funicular es va amortitzar molt més a Núria, a on el traçat era més idoni per una infraestructra com aquesta, que no pas a Barcelona. T'imagines que a Puigcerda enlloc de l'ascensor inclinat hi hagués un funicular?
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
... comparem doncs Gelida amb Puigcerdà... i Gèlida és deficitari, però pensa que allò devia tenir molts usuaris sabent que va ser un gran esdeveniment, connectava la xarxa amb el palau, i era una entrada, que per a alguns, era més ràpid que anar per la principal.Jordi Freixas ha escrit:Home... depèn de la capacitat de l'ascensor en qüestió. Podriem estar d'acord en que el creuament era necessari perquè hi hagués fluidesa amb la gent qu anava a l'exposició, però crec que el funicular es va amortitzar molt més a Núria, a on el traçat era més idoni per una infraestructra com aquesta, que no pas a Barcelona. T'imagines que a Puigcerda enlloc de l'ascensor inclinat hi hagués un funicular?
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
^Estació inferior. Es podria recuperar intacta eliminant el petit mur, la vegetació i la terra
^Plataforma
^El pont. La part més elevada, és l'andana de l'estació superior
^Perspectiva del pont
^Estació superior vista des d'avall, he marcat les andanes. Es podria recuperar intacta, eliminant el mur de posterior construcció, i traient la terra.
^Vista de l'estació superior des de dalt. Ens permet fer-nos una idea de la utilitat que tenia aquest funicular.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
Passa una cosa en aquest fil: que s'està parlant de dos funiculars diferents, el del castell i el de l'Exposició del 1929. Retitularé el fil.
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
És cert, de totes formes, no descarto anar a visitar la famosa escala, si puc, de l'antic funicular del castell. L'accés és públic? (entre matolls i tal) oi?metring ha escrit:Passa una cosa en aquest fil: que s'està parlant de dos funiculars diferents, el del castell i el de l'Exposició del 1929. Retitularé el fil.
S'admeten com a noves estacions fantames de Barcelona?
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
-
Jordi Freixas
Però aquestes fotos són concretament del funicular de l'exposició, oi?
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Sí, del Palau Nacional.Jordi Freixas ha escrit:Però aquestes fotos són concretament del funicular de l'exposició, oi?
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
El que vam veure fa un parell d'anys va ser l'esplanada i la vam baixar, sense vies ni cap altre resta.Lluita1714 ha escrit:És cert, de totes formes, no descarto anar a visitar la famosa escala, si puc, de l'antic funicular del castell. L'accés és públic? (entre matolls i tal) oi?metring ha escrit:Passa una cosa en aquest fil: que s'està parlant de dos funiculars diferents, el del castell i el de l'Exposició del 1929. Retitularé el fil.
S'admeten com a noves estacions fantames de Barcelona?
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1646
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
En relació al tema del funicular de l'Exposició
N'Alemany ha dit:
"No només això: hi havia una línia de tramvia (no sé quin nº) que pujava des del Paral·lel, pel carrer Lleida fins a l'estació inferior del funicular, i després de fer un cul de sac tornava a baixar pel carrer de la guàrdia urbana (o viceversa). Els autobusos de l'exposició, directament pujaven des de l'av. maria cristina i també pujaven pel carrer de la g.u. per continuar pujant pel carrer de sta. Madrona després de passar també per la part baixa del funicular."
La línia de tramvia de l'Exposició era la nº 19, servida en principi per dos tramvies, els nº 858 i 859, que eren uns cotxes experimentals de plataforma central.
Cal agraïr la tasca dels companys Alemany i Lluita 1714, a l'hora de recuperar la memòria històrica dels transports a Barcelona. Salut
N'Alemany ha dit:
"No només això: hi havia una línia de tramvia (no sé quin nº) que pujava des del Paral·lel, pel carrer Lleida fins a l'estació inferior del funicular, i després de fer un cul de sac tornava a baixar pel carrer de la guàrdia urbana (o viceversa). Els autobusos de l'exposició, directament pujaven des de l'av. maria cristina i també pujaven pel carrer de la g.u. per continuar pujant pel carrer de sta. Madrona després de passar també per la part baixa del funicular."
La línia de tramvia de l'Exposició era la nº 19, servida en principi per dos tramvies, els nº 858 i 859, que eren uns cotxes experimentals de plataforma central.
Cal agraïr la tasca dels companys Alemany i Lluita 1714, a l'hora de recuperar la memòria històrica dels transports a Barcelona. Salut
- Fitxers adjunts
-
- Els tramvies de Barcelona el 1929. tramvia.org (Pere Carol)
- 1929.jpg (60.98 KiB) Visualitzat 5886 cops
El plànol és fascinant per a documentar el creixement explosiu de Barcelona al darrer segle. No pas en el sentit despectiu del terme, sinó establint una comparació amb les grans ciutats dels països en qüestió, podríem qualificar-lo de tercermundista.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
A veure, tinc uns quants punts a comentar. Val a dir que he trobat la font a on vaig llegir la informació que en anteriors comentaris deia de memòria, es tracta de l'impagable llibre "Los funiculares y teleféricos españoles", de Joan M. Gallardo.
- 122-042-132 comentes que la línia de tramvia que feia el recorregut des del Paral·lel fins a la part baixa del funicular era la 19, tot i que al llibre de Gallardo apareix un plànol a on diu que es tractava de la 61. Es possible que provisionalment hi passessin varies linies en funció de l'afluència, doncs cal entendre que va ser a l'època una celebració similar a la dels jj.oo. del 92, amb l'agravant de que no hi havia tants cotxes particulars.
- Sobre la conveniència de construir-lo, com moltes altres coses de l'exposició del 29, podria tractar-se d'una infrastructura més construïda una mica a cegues i amb el pito al cul. Em refereixo a que, per exemple, el funicular del castell, el telefèric del port i altres van ser inaugurats durant l'exposició o inclús després, per falta de temps. El llibre de Gallardo diu: "Entró en funcionamiento poco antes de inaugurarse la Exposición, y funcionó con pleno éxito durante el año en que estuvo abierto al público. Puede decirse que durante este año se amortizó la inversión hecha, pues el precio de los billetes se fijó en 30 céntimos de peseta para la subida, 15 cts. para la bajada y 40 para la ida y vuelta; eran unos precios no muy reducidos para aquella época si se tiene en cuenta la brevedad del trayecto."
- Definitivament, no era més fàcil construir un ascensor vertical, i no cal més que anar a veure el terreny per veure que hauria calgut molta més obra per poder fer una instal·lació d'aquest tipus, principalment en fer un gran esvoranc al terreny per poder-hi ubicar la part baixa de l'ascensor en vertical a la superior. Recordem les presses amb que es van fer les últimes feines de l'exposició.
-Per últim, una altra cita del llibre de Gallardo: "Ya durante los trabajos de construcción se vió claramente que la instalación no tendría utilidad en el futuro, puesto que los magníficos jardines se encontraban aún algo apartados de la ciudad y, excepto en días festivos, era muy probable que aquel alejado lugar se viese poco concurrido. Así pues, en aquel momento se decidió que la instalación tan sólo tendría utilidad durante la Exposición y que a continuación se desmantelaría."
Altres instal·lacions de la zona foren un ascensor exterior construït al costat del Palau d'Alfons XIII (és un quadret vermell que apareix al plànol del 1929 que vaig passar), i un telefèric que havia d'anar des dels voltants del Palau Nacional fins a una zona entre el castell i el cementiri. El primer es va desmantellar també en acabar l'esposició, i el segon ni tan sols es va començar a construïr.
OFF TOPIC: Un exemple d'aquestes obres projectades com a provisionals era el Poble Espanyol, que literalment es va construïr com una mena de "relleno" a la resta d'atraccions segons va admetre un dels seus arquitectes anys després, Ramon Reventós. Va resultar que el Poble Espanyol, juntament amb la monumentalitat de l'exposició i el contingut del museu d'art instal·lat al Palau Nacional formaren els tres pilars d'èxit de la pròpia Exposició, i que per motius desconeguts no es va arribar a enderrocar. Les presses, la falta de previsió, la carència de càlculs de rentabilitat/utilitat i la constant fluctuació dels pressupostos foren la tònica de l'exposició del 29. Va resultar un èxit de pura casualitat, i els deutes no es van acabar de pagar fins al mandat de Porcioles.
Perdó per extendre'm tant.
- 122-042-132 comentes que la línia de tramvia que feia el recorregut des del Paral·lel fins a la part baixa del funicular era la 19, tot i que al llibre de Gallardo apareix un plànol a on diu que es tractava de la 61. Es possible que provisionalment hi passessin varies linies en funció de l'afluència, doncs cal entendre que va ser a l'època una celebració similar a la dels jj.oo. del 92, amb l'agravant de que no hi havia tants cotxes particulars.
- Sobre la conveniència de construir-lo, com moltes altres coses de l'exposició del 29, podria tractar-se d'una infrastructura més construïda una mica a cegues i amb el pito al cul. Em refereixo a que, per exemple, el funicular del castell, el telefèric del port i altres van ser inaugurats durant l'exposició o inclús després, per falta de temps. El llibre de Gallardo diu: "Entró en funcionamiento poco antes de inaugurarse la Exposición, y funcionó con pleno éxito durante el año en que estuvo abierto al público. Puede decirse que durante este año se amortizó la inversión hecha, pues el precio de los billetes se fijó en 30 céntimos de peseta para la subida, 15 cts. para la bajada y 40 para la ida y vuelta; eran unos precios no muy reducidos para aquella época si se tiene en cuenta la brevedad del trayecto."
- Definitivament, no era més fàcil construir un ascensor vertical, i no cal més que anar a veure el terreny per veure que hauria calgut molta més obra per poder fer una instal·lació d'aquest tipus, principalment en fer un gran esvoranc al terreny per poder-hi ubicar la part baixa de l'ascensor en vertical a la superior. Recordem les presses amb que es van fer les últimes feines de l'exposició.
-Per últim, una altra cita del llibre de Gallardo: "Ya durante los trabajos de construcción se vió claramente que la instalación no tendría utilidad en el futuro, puesto que los magníficos jardines se encontraban aún algo apartados de la ciudad y, excepto en días festivos, era muy probable que aquel alejado lugar se viese poco concurrido. Así pues, en aquel momento se decidió que la instalación tan sólo tendría utilidad durante la Exposición y que a continuación se desmantelaría."
Altres instal·lacions de la zona foren un ascensor exterior construït al costat del Palau d'Alfons XIII (és un quadret vermell que apareix al plànol del 1929 que vaig passar), i un telefèric que havia d'anar des dels voltants del Palau Nacional fins a una zona entre el castell i el cementiri. El primer es va desmantellar també en acabar l'esposició, i el segon ni tan sols es va començar a construïr.
OFF TOPIC: Un exemple d'aquestes obres projectades com a provisionals era el Poble Espanyol, que literalment es va construïr com una mena de "relleno" a la resta d'atraccions segons va admetre un dels seus arquitectes anys després, Ramon Reventós. Va resultar que el Poble Espanyol, juntament amb la monumentalitat de l'exposició i el contingut del museu d'art instal·lat al Palau Nacional formaren els tres pilars d'èxit de la pròpia Exposició, i que per motius desconeguts no es va arribar a enderrocar. Les presses, la falta de previsió, la carència de càlculs de rentabilitat/utilitat i la constant fluctuació dels pressupostos foren la tònica de l'exposició del 29. Va resultar un èxit de pura casualitat, i els deutes no es van acabar de pagar fins al mandat de Porcioles.
Perdó per extendre'm tant.
Què és alló??
Fantàstica l'explicació! No entenc la mentalitat que van tenir a les hores, per lo de enderrocar el funi de l'exposició, al·legant que hi haurien poques visites als jardins, quan el temps ha demostrat que Montjuïc és força concorregut, i amb més transport, hauria estat més accessible. Es tracta de comunicar millor les zones per fer-les més visitables, no?
Desconeixia lo de l'ascensor del Palau Alfons XII, i sort que no van "reaccionar a temps", perquè ara no tindriem ni el Poble Espanyol!
Desconeixia lo de l'ascensor del Palau Alfons XII, i sort que no van "reaccionar a temps", perquè ara no tindriem ni el Poble Espanyol!
Segur? Cal traslladar-se a la mentalitat d'aquella època: a banda que el turisme a Montjuïc no es va començar a impulsar fins els primers seixanta arrel de la cesió del castell, avui dia la zona del funicular (del palau nacional) segueix sent bastant oblidada i molt pocs turistes hi passen per allà, per no dir barcelonins.metring ha escrit:Fantàstica l'explicació! No entenc la mentalitat que van tenir a les hores, per lo de enderrocar el funi de l'exposició, al·legant que hi haurien poques visites als jardins, quan el temps ha demostrat que Montjuïc és força concorregut, i amb més transport, hauria estat més accessible. Es tracta de comunicar millor les zones per fer-les més visitables, no?
Com a exemple, el tram del funicular del castell va ser una de les instal·lacions més rentables a la posguerra per un motiu mai reflectit oficialment: els més de 50.000 habitants que tenien les barraques situades en el triangle format pel castell, el cementiri i l'estadi (a més d'altres zones). La última gran renovació la va patir al 1965, coincidint amb el nou impuls ja comentat que se li va dornar a la muntanya però també coincidint amb l'erradicació del barraquisme a la zona. A partir de llavors va començar a deixar de ser rentable, especialment amb la construcció del telefèric el 1970 i això es va reflectir en una falta d'inversió que l'abocaria a la clausura definitiva. No vull ni pensar què hauria estat del funicular del palau nacional, situat a un punt a on hi ha que anar a buscar-lo i tenint en compte que la majoria de gent humil de les barraques preferiria pujar a peu les escales en cinc minuts que pagar per pujar en funicular.
Tot això canvia a l'actualitat des de la reactivació que va tenir la muntanya arrel del 92, quan precisament llavors es van tornar a muntar escales mecàniques per pujar al palau nacional.
Què és alló??
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Sempre han calgut festivals per omplir Montjuïc i mantenir-lo cuidat. De fet la muntanya va estar ben cuidada fins al 2000, moment en que ja van començar a descuidar-la de tot el que s'havia fet al 92. Ha sigut l'espai predilecte per exposicions i olimpíades, doncs suporta bé les grans aglomeracions, al contrari que la resta de la ciutat, i encara s'hi pot edificar si és necessari, quedant una muntanya de palaus i estadis com tenim avui. Però només es mou amb els grans esdeveniments, i realment el funicular del Palau Nacional, amb prou feines va ser rentable l'any de la expo, per tant, dubto molt que ho sigui la resta d'anys, i molt menys des de la desaparició de la xarxa tramviària.
D'altra banda, no en tenia ni idea de l'existència de tants mitjans de transport a Montjuïc, i hauria de ser un exemple a seguir per cobrir les zones on encara queda activitat. Avui dia són principalment l'estadi Lluís Companys, Iberona (que posteriorment se li va rebatejar com a Poble Espanyol, amb la dictadura de Ribera) el palau Sant Jordi i el Castell, així doncs trobo que avui dia, si s'haguessin mantingut les formes de transport a la zona, només haguessin sobreviscut els funiculars del castell, de Montjuïc, i el tramvia potser.
D'altra banda, no en tenia ni idea de l'existència de tants mitjans de transport a Montjuïc, i hauria de ser un exemple a seguir per cobrir les zones on encara queda activitat. Avui dia són principalment l'estadi Lluís Companys, Iberona (que posteriorment se li va rebatejar com a Poble Espanyol, amb la dictadura de Ribera) el palau Sant Jordi i el Castell, així doncs trobo que avui dia, si s'haguessin mantingut les formes de transport a la zona, només haguessin sobreviscut els funiculars del castell, de Montjuïc, i el tramvia potser.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1646
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
A n'Alemany
Doncs també tens raó amb el tema del nº de la línia de tramvia que pujava fins l'exposició, en el plànol de l'any 1929 hi consta la línia 19, però a l'any 1936 hi figura la línia 61. Salut.
Doncs també tens raó amb el tema del nº de la línia de tramvia que pujava fins l'exposició, en el plànol de l'any 1929 hi consta la línia 19, però a l'any 1936 hi figura la línia 61. Salut.
Hola
Avui donan un cop d'ull a la pagina del institut cartografic he trobar, deixant de banda els errors garrafals. je trobat aixo
Avui donan un cop d'ull a la pagina del institut cartografic he trobar, deixant de banda els errors garrafals. je trobat aixo
- creuament del funicular del castell
- getimage21.jpg (45.43 KiB) Visualitzat 5628 cops
- getimageCA1HRC2C.jpg (43.9 KiB) Visualitzat 5626 cops
- Fitxers adjunts
-
- l'antic funicular de montjuich amb els colors verd porcioles
- getimageCA338MZD.jpg (44.63 KiB) Visualitzat 5625 cops
Brill 18, moltíssimes gràcies per aquestes fotos impagables que no coneixia...! Les dues de dalt corresponen al tram Miramar-Castell, mentre que la tercera és del tram Paral·lel-Miramar. Imagino que no portaven any, però semblen fetes entre el 1967 (traspàs al FCMB) i la clausura del tram del castell, el 1981.BRILL 18 ha escrit:Hola
Avui donan un cop d'ull a la pagina del institut cartografic he trobar, deixant de banda els errors garrafals. je trobat aixo
Gràcies altra vegada!
Què és alló??
-
Lluita1714
- N9
- Entrades: 1964
- Ubicació: Aigüestoses
Renoi, quin mal van fer a la muntanya eliminant el funicular del castell... grans imatges, gràcies Brill!
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.