El metro Transversal
"Corta ferroviaria de la Bordeta al Clot"
Aquí teniu notícia de l'Hemeroteca del 7 d'octubre del 1928, a on es parla del projecte que s'havia de fer inicialment, la "Corta ferroviaria de la Bordeta al Clot", i l'influència del Transversal en les millores ferroviàries: http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 07-034.pdf
potser es casualitat, però em sembla que aquest article està signat pel dissenyador del Transversal: Fernando Reyes.
Diria que no és cap casualitat. Fa dies, cercant informació sobre uns esdeveniments geològics a la conca del Segre a la dècada del 1880, vaig topar amb un article científic del mismíssim Comas Solà. A La Vanguardia sempre han col.laborat eminències de la nostra terra i de la resta de l'Estat, i per això entre d'altres té el prestigi que té i que no arribarà a tenir mai El Periódico, per posar un exemple.El LLOP ha escrit:potser es casualitat, però em sembla que aquest article està signat pel dissenyador del Transversal: Fernando Reyes.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
Petit OT:
Home, és que El Periódico té 20 i pico d'anys, i clar, comptar amb Santiago Rusiñol, Fernando Reyes, etc., difícil... No sé si va passar el mateix amb el Diari de Barcelona (tandebó algun dia facin una hemeroteca online d'aquest, perquè data del 1792
, i allà trobariem fins i tot quan van inaugurar el Barcelona-Mataró. Seria tot un tresor disponible!!!).
Home, és que El Periódico té 20 i pico d'anys, i clar, comptar amb Santiago Rusiñol, Fernando Reyes, etc., difícil... No sé si va passar el mateix amb el Diari de Barcelona (tandebó algun dia facin una hemeroteca online d'aquest, perquè data del 1792
, i allà trobariem fins i tot quan van inaugurar el Barcelona-Mataró. Seria tot un tresor disponible!!!).
Un altre OT, qui disposa del fons del Diari de Barcelona, s'el va quedar alguna entitat pública o algun altre diari?
Per cert, gracies per apropar aquest i altres enllaços que he vist, es un plaer llegir-los i aprendre, hi han coses que costarien força estona trobar-les.
Per cert, gracies per apropar aquest i altres enllaços que he vist, es un plaer llegir-los i aprendre, hi han coses que costarien força estona trobar-les.
Probablement, sigui a l'Arxiu de la Ciutat.
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1646
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
La capçalera del Diari de Barcelona, se la va quedar l'Ajuntament, i per tant tot el fons històric també. Hi ha una edició digital del Diari de Barcelona. Salut
Ja, però parlem de l'Hemeroteca. l'edició on line de l'Ajuntament no té res a veure amb l'original.
A http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 28-008.pdf es parla de projectes de ferrocarrils, entre ells un per fer arribar el Transversal a Castelldefels!!!
També ho anomenen a http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 18-007.pdf
També ho anomenen a http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 18-007.pdf
-
Mortadel·lo
- N9
- Entrades: 1381
a l'arxiu històric està gairebé tot, i l'estan digitalitzant em semblametring ha escrit:Probablement, sigui a l'Arxiu de la Ciutat.
ES PELIGROSO ASOMARSE
Efectivament, tota l'hemeroteca del Diari de Barcelona es troba a la casa de l'Ardiaca en paper. No està digitalitzada de moment, i si no m'equivoco, part de l'hemeroteca està microfilmada. Poder falten alguns exemplars, però hi és tota des dels seus inicis.
Abans de la seva desaparició es tractava del diari editat més antic d'Europa (o del món) que encara seguia treballant. Finalment cap al 1993 ó 94 per falta de mitjans va acabar plegant, no sense fer un últim intent de guanyar lectors regalant la col·lecció de Tintin en vhs amb cada exemplar. Els mitjans de la competència no van fer mai cap menció a aquesta institució que se n'anava en orris, i només el dia del seu tancament van fer ressò a les noticies "plorant" la seva desaparició. Fora d'això, la fi del diari va passar més desapercebuda que moltes notícies intrascendents.
El Diari de Barcelona és cabdal per fer estudis històrics de la ciutat no tant per la seva antiguitat, sinó per intentar ser bastant imparcial, així com els desapareguts Noticiero Universal i altres. La Vanguàrdia ens ofereix la possibilitat de consultar-la des de casa, però sempre ha anat ballant segons el qui manava, i en assumptes de caire municipal o autonòmic com majoritàriament són els que ens interessen, no acaba de ser una font fiable (per molts anys que fa que s'editi).
De tota manera és un luxe poder fer consultes des de la cadira, però insisteixo que per profonditzar cal anar a embrutar-se els dits a l'arxiu municipal i perdre hores, moooooltes hores passant planes.
Abans de la seva desaparició es tractava del diari editat més antic d'Europa (o del món) que encara seguia treballant. Finalment cap al 1993 ó 94 per falta de mitjans va acabar plegant, no sense fer un últim intent de guanyar lectors regalant la col·lecció de Tintin en vhs amb cada exemplar. Els mitjans de la competència no van fer mai cap menció a aquesta institució que se n'anava en orris, i només el dia del seu tancament van fer ressò a les noticies "plorant" la seva desaparició. Fora d'això, la fi del diari va passar més desapercebuda que moltes notícies intrascendents.
El Diari de Barcelona és cabdal per fer estudis històrics de la ciutat no tant per la seva antiguitat, sinó per intentar ser bastant imparcial, així com els desapareguts Noticiero Universal i altres. La Vanguàrdia ens ofereix la possibilitat de consultar-la des de casa, però sempre ha anat ballant segons el qui manava, i en assumptes de caire municipal o autonòmic com majoritàriament són els que ens interessen, no acaba de ser una font fiable (per molts anys que fa que s'editi).
De tota manera és un luxe poder fer consultes des de la cadira, però insisteixo que per profonditzar cal anar a embrutar-se els dits a l'arxiu municipal i perdre hores, moooooltes hores passant planes.
Què és alló??
Ja, és el millor, però quan deixen consultarAlemany ha escrit:Efectivament, tota l'hemeroteca del Diari de Barcelona es troba a la casa de l'Ardiaca en paper. No està digitalitzada de moment, i si no m'equivoco, part de l'hemeroteca està microfilmada. Poder falten alguns exemplars, però hi és tota des dels seus inicis.
Abans de la seva desaparició es tractava del diari editat més antic d'Europa (o del món) que encara seguia treballant. Finalment cap al 1993 ó 94 per falta de mitjans va acabar plegant, no sense fer un últim intent de guanyar lectors regalant la col·lecció de Tintin en vhs amb cada exemplar. Els mitjans de la competència no van fer mai cap menció a aquesta institució que se n'anava en orris, i només el dia del seu tancament van fer ressò a les noticies "plorant" la seva desaparició. Fora d'això, la fi del diari va passar més desapercebuda que moltes notícies intrascendents.
El Diari de Barcelona és cabdal per fer estudis històrics de la ciutat no tant per la seva antiguitat, sinó per intentar ser bastant imparcial, així com els desapareguts Noticiero Universal i altres. La Vanguàrdia ens ofereix la possibilitat de consultar-la des de casa, però sempre ha anat ballant segons el qui manava, i en assumptes de caire municipal o autonòmic com majoritàriament són els que ens interessen, no acaba de ser una font fiable (per molts anys que fa que s'editi).
De tota manera és un luxe poder fer consultes des de la cadira, però insisteixo que per profonditzar cal anar a embrutar-se els dits a l'arxiu municipal i perdre hores, moooooltes hores passant planes.
Un article de l'Avui, que no entenc molt bé el motiu pel qual el fan, però be...
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12 ... _80889.php
La línia metropolitana
La L1 es va pensar com un metro transversal per unir les principals estacions de ferrocarril de la ciutat de Barcelona
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 10/12/2009 02:22
El metro va arribar tard a Barcelona. El 1924, quan s’hi va inaugurar la primera línia de metro –un tram del que ara és la línia 3–, ja feia 35 anys que els ferrocarrils suburbans circulaven pels budells de Londres. Tot i ser la ciutat més europea de l’Estat, la inestabilitat política que es va viure en el canvi de segle i la falta de recursos després de la Primera Guerra Mundial van fer que fins a la segona meitat de la dècada dels anys 20 no s’obrissin les dues primeres línies.
Curiosament, la línia 1 del metro no és la més antiga. Aquesta línia, que ara uneix l’Hospitalet de Llobregat amb Santa Coloma de Gramenet passant pel centre de Barcelona, va ser la segona que es va posar en servei. En aquell moment, el 10 de juny del 1926, se l’anomenava la línia Transversal i unia la desapareguda estació de la Bordeta amb la plaça Catalunya.
La idea de construir aquesta línia va ser de l’enginyer Ferran Reyes, que el 1912 va projectar unir les llavors poblacions segregades de Sants i Sant Martí de Provençals. Encara que no ho sabia, Reyes ja pensava en aquell moment en un concepte que ara està molt de moda, la intermodalitat. La proposta inicial era que la línia unís les dues principals estacions de ferrocarril de la ciutat: la del Nord i la de França, amb altres d’importants com la de plaça Espanya i la de plaça Catalunya.
Tot i que la proposta va ser acceptada, l’execució del projecte de Reyes va haver d’esperar fins als anys 20. El 8 de juny del 1922 en Cametes (així era conegut popularment Alfons XIII) posava la primera pedra –de fet, van ser dues palades de sorra– de la que acabaria sent la línia vermella del metro barceloní. La construcció del túnel de la línia va ser molt complicada, ja que el fet de passar pel centre de la ciutat, amb molt de trànsit de tramvies i cotxes, va obligar a obrir-lo amb galeria i no a cel obert, com s’havien fet fins aleshores la majoria de túnels.
Una obra d’aquelles dimensions va requerir l’ajuda de tecnologia estrangera i gran quantitat d’obrers, que tenien com a objectiu acabar el túnel en només tres anys, ja que es volia acabat el 1925. Els accidents, però, van ser inevitables. Com explica l’historiador Carles Salmerón a El metro de Barcelona, el més destacat es va produir l’abril del 1924, quan el sostre de la galeria a la cruïlla de la Gran Via amb Villaroel va cedir i va sepultar onze treballadors.
No va ser, doncs, fins a l’any 26 que es van posar en servei els primers quatre quilòmetres de la Transversal, per on circulaven fins a 12 trens alhora. Les coses no van anar gaire bé. Les expectatives sobre el nombre de passatgers no es van complir i la societat privada que explotava la línia va començar a tenir problemes. Finalment, el 1928 es va decidir abaixar el preu del bitllet –de 35 cèntims a 25– i el nombre de viatgers es va duplicar en dos mesos, fins a arribar a més de 30.000 cada dia. L’Exposició Universal del 29 va fer que la línia arribés a passar dels 42.000 viatgers, però el canvi de gestors amb l’adveniment de la República va tornar a refredar les coses. Amb tot, el govern Macià va donar un nou impuls a la línia en inaugurar ampliacions fins a Marina i Santa Eulàlia.
De refugi a línia metropolitana
Durant la Guerra Civil les estacions van servir de refugi antiaeri durant els bombardeigs de l’aviació franquista. Com en tantes altres coses, el resultat de la guerra va obrir un forat negre en la història del metro. Les ampliacions no van arribar fins a la dècada dels 50, just abans de la integració de les dues grans línies de metro de la ciutat dins la nova companyia Ferrocarril Metropolità de Barcelona, constituïda el 1960. Als seixanta i setanta, la construcció de les línies 4 i 5 es va endur gran part del pressupost de construcció del metro. No va ser fins als anys 80 que la línia 1 es va tornar a allargar per esdevenir una realitat metropolitana i donar servei a l’Hospitalet i Santa Coloma.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12 ... _80889.php
La línia metropolitana
La L1 es va pensar com un metro transversal per unir les principals estacions de ferrocarril de la ciutat de Barcelona
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 10/12/2009 02:22
El metro va arribar tard a Barcelona. El 1924, quan s’hi va inaugurar la primera línia de metro –un tram del que ara és la línia 3–, ja feia 35 anys que els ferrocarrils suburbans circulaven pels budells de Londres. Tot i ser la ciutat més europea de l’Estat, la inestabilitat política que es va viure en el canvi de segle i la falta de recursos després de la Primera Guerra Mundial van fer que fins a la segona meitat de la dècada dels anys 20 no s’obrissin les dues primeres línies.
Curiosament, la línia 1 del metro no és la més antiga. Aquesta línia, que ara uneix l’Hospitalet de Llobregat amb Santa Coloma de Gramenet passant pel centre de Barcelona, va ser la segona que es va posar en servei. En aquell moment, el 10 de juny del 1926, se l’anomenava la línia Transversal i unia la desapareguda estació de la Bordeta amb la plaça Catalunya.
La idea de construir aquesta línia va ser de l’enginyer Ferran Reyes, que el 1912 va projectar unir les llavors poblacions segregades de Sants i Sant Martí de Provençals. Encara que no ho sabia, Reyes ja pensava en aquell moment en un concepte que ara està molt de moda, la intermodalitat. La proposta inicial era que la línia unís les dues principals estacions de ferrocarril de la ciutat: la del Nord i la de França, amb altres d’importants com la de plaça Espanya i la de plaça Catalunya.
Tot i que la proposta va ser acceptada, l’execució del projecte de Reyes va haver d’esperar fins als anys 20. El 8 de juny del 1922 en Cametes (així era conegut popularment Alfons XIII) posava la primera pedra –de fet, van ser dues palades de sorra– de la que acabaria sent la línia vermella del metro barceloní. La construcció del túnel de la línia va ser molt complicada, ja que el fet de passar pel centre de la ciutat, amb molt de trànsit de tramvies i cotxes, va obligar a obrir-lo amb galeria i no a cel obert, com s’havien fet fins aleshores la majoria de túnels.
Una obra d’aquelles dimensions va requerir l’ajuda de tecnologia estrangera i gran quantitat d’obrers, que tenien com a objectiu acabar el túnel en només tres anys, ja que es volia acabat el 1925. Els accidents, però, van ser inevitables. Com explica l’historiador Carles Salmerón a El metro de Barcelona, el més destacat es va produir l’abril del 1924, quan el sostre de la galeria a la cruïlla de la Gran Via amb Villaroel va cedir i va sepultar onze treballadors.
No va ser, doncs, fins a l’any 26 que es van posar en servei els primers quatre quilòmetres de la Transversal, per on circulaven fins a 12 trens alhora. Les coses no van anar gaire bé. Les expectatives sobre el nombre de passatgers no es van complir i la societat privada que explotava la línia va començar a tenir problemes. Finalment, el 1928 es va decidir abaixar el preu del bitllet –de 35 cèntims a 25– i el nombre de viatgers es va duplicar en dos mesos, fins a arribar a més de 30.000 cada dia. L’Exposició Universal del 29 va fer que la línia arribés a passar dels 42.000 viatgers, però el canvi de gestors amb l’adveniment de la República va tornar a refredar les coses. Amb tot, el govern Macià va donar un nou impuls a la línia en inaugurar ampliacions fins a Marina i Santa Eulàlia.
De refugi a línia metropolitana
Durant la Guerra Civil les estacions van servir de refugi antiaeri durant els bombardeigs de l’aviació franquista. Com en tantes altres coses, el resultat de la guerra va obrir un forat negre en la història del metro. Les ampliacions no van arribar fins a la dècada dels 50, just abans de la integració de les dues grans línies de metro de la ciutat dins la nova companyia Ferrocarril Metropolità de Barcelona, constituïda el 1960. Als seixanta i setanta, la construcció de les línies 4 i 5 es va endur gran part del pressupost de construcció del metro. No va ser fins als anys 80 que la línia 1 es va tornar a allargar per esdevenir una realitat metropolitana i donar servei a l’Hospitalet i Santa Coloma.
Jo tampoc. Per això, m'he estat de penjar-lo aquí després de llegir-lo aquest matí.metring ha escrit:Un article de l'Avui, que no entenc molt bé el motiu pel qual el fan, però be...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Be, potser pugui ser útil com a resum de la història, pels qui no la coneixen, perquè no hagin conegut la biblia salmeroniana, perquè siguin joves, per exemple.
... o perquè no hagin llegit la wiki de l'FTC. 
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.