Estacions d'Horta i Santa Coloma???

Documents, fotografies, museus i tot allò relacionat amb la història dels transports.
Documentos, fotografías, museos y todo aquello relacionado con la historia de los transportes.
Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
Entrades: 6993
Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
Contacta:

Re: Estacions d'Horta i Santa Coloma???

Entrada Autor: wefer » Dijous 19/02/2009 0:50

BRILL 18 ha escrit: He editat el missatje es lo millor que surt, l'original no es de gran qualitat, es millor la del tranvia a vapor, de totes maneres es veu que esta ubicat al costat de la riera
És a dir... el baixador estava just en el lloc on fins fa un parell de setmanes hi havia el pont de la Riera d'Horta:
Imatge
Aquest pont, precisament, aquests dies l'estan desmuntant per les obres de l'Alta Velocitat.



Avatar de l’usuari
Fran-Ikarus
N11
N11
Entrades: 5698
Ubicació: Allá donde se cruzan los sagaleses, donde el mar no se puede concebir
Contacta:

Entrada Autor: Fran-Ikarus » Dijous 19/02/2009 8:43

I tot just fa 3 dies que he hagut de canviar d'itinerari, per sortir cap al Nus de la Trinitat :evil:


Exhiba abono o pase antes de que se lo exijan

Avatar de l’usuari
Vilarrubla
N8
N8
Entrades: 673
Ubicació: Urgell(et)

Entrada Autor: Vilarrubla » Dijous 12/08/2010 21:53

fubang ha escrit:L'estació de Santa Coloma estava situada al Km 7, entre les de S. Andreu (Km 6) i Montcada (Km 12).
De la de Santa Coloma no se sap res més a part d'això?


El que trobo dolç a tu t'amargue.

Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23217
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Dijous 05/09/2013 20:58

http://eltranvia48.blogspot.com.es/2013 ... l?spref=tw

El antiguo apeadero ferroviario de Horta (1854-1917)

«Párase segunda vez el tren ante un hermoso y sólido puente de piedra, por debajo del cual debe continuar su marcha. La causa de este alto es una pequeña estación situada a la mano izquierda del camino, junto al puente y en la que en un rótulo se lee: HORTA». Muy pocas personas tienen constancia de que antaño existió un pequeño y modesto apeadero ferroviario entre las estaciones del Clot y de San Andrés, al lado del curso de la riera de Horta, tal y como describe esta guía ferroviaria del año 1854. Lamentablemente existe escasa documentación al respecto pero sin embargo merece la pena hacer una referencia porque forma parte de aquellas pequeñas cosas que construyen la gran memoria histórica local.
El 22 de julio de 1854 la compañía ferroviaria Caminos de Hierro de Barcelona a Granollers inauguró la segunda línea de ferrocarril de Cataluña, entre la capital catalana y la capital vallesana. Hasta 1862 no llegó a la ciudad de Girona. En 1875 fue adquirida por la Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF), en 1878 llegó hasta Portbou y la fronteras francesa y en 1898 pasó a la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA).
Entre las diversas estaciones de la línea, a caballo de Sant Andreu de Palomar y la Sagrera (Sant Martí de Provençals) había un apeadero llamado "Horta", cuyo nombre hacía referencia al municipio de San Juan de Horta, de unos 3.500 habitantes, que no se anexionó a Barcelona hasta el año 1904. Estaba bastante alejado del término municipal de dicho pueblo, a unos 5 kilómetros de distancia y media hora a pie, lo cual resultaba muy incómodo de acceder por el tiempo de desplazamiento y el estado de conservación de los caminos y carreteras.


La Guía Cicerone de Barcelona: aumentado, corregido y vindicado, de Antoni de Bofarull publicada en 1855, hace referencia a la puesta en servicio de esta línea ferroviaria y alude al apeadero de Horta y al municipio: «El tren hace apoyo en la segunda parada ante un sólido puente de piedra que pertenece ya a la demarcación de Horta. Esta población, que disfruta de buenas y excelentes aguas, tiene dos iglesias: la de S. Ginés, edificio gótico de una sola pieza, y la de S. Juan que consta de tres reducidas naves. Cuenta con hermosas casas de recreo, mereciendo ser citada en primer lugar la conocida como «El laberinto», propiedad del Sr. Marqués de Alfarrás, y después la de Inglada. Existen también los restos de un antiguo edificio llamado «El Fontanet» que en otro tiempo sirvió de casa de recreo al archiduque Carlos de Austria».
Su situación de aislamiento era tal que no fue hasta 1857 que se dio a conocer gracias a una referencia que el escritor y político Víctor Balaguer hizo en su Guía de Barcelona a Granollers: «Esa escalera que vemos a nuestra izquierda y ante el cual se detiene el tren, es la que conduce a la Estación de Horta. La estación a la que acabamos de llegar y frente a la cual descansamos dos minutos, está sola i aislada, y dista bastante, ciertamente del pueblo que le da nombre. Es solo un centinela avanzado que se adelanta hacia el ferrocarril para indicar a los viajeros que media hora más allá encontrarán un pueblo pintoresco que agrupa sus casas bajo la montaña de San Gerónimo».

Imatge

El apeadero, a pesar de ubicarse a nivel del suelo, las vías ferroviarias que cruzaban la riera de Horta por el puente de piedra estaban más elevadas que los terrenos circundantes, por lo que habían unas escalinatas que conectaban la caseta de del apeadero con el tramo donde se detenían los trenes. El personal constaba de un guardagujas y de un centinela que indicaba a los pasajeros el camino hacia Sant Andreu de Palomar y Sant Joan d'Horta. La oferta era muy escasa, de al menos cuatro trenes al día (dos de subida y dos de bajada) por lo que nunca fue rentable en cuanto a número de pasajeros.Posiblemente ello descartó la implantación de algún servicio regular de tartana o diligencia entre Horta y el apeadero porque no salía a cuenta, pues tampoco se ha hallado constancia de su existencia.
Según información de la época, las mayoría de usuarios del apeadero lo usaban para desplazarse hasta Montcada i Reixac, Sant Andreu, el Clot o Barcelona. El tiempo que empleaba un tren entre Horta y el Clot y entre Horta y Sant Andreu era de solo 3 minutos, y de Horta a Barcelona de 8-10 minutos. Las tarifas para viajar del apeadero de Horta a la estación de San Andrés era de 2,12 pesetas en primera clase, 1,53 pesetas en segunda clase y de 0,94 pesetas en tercera clase.
El máximo incidente destacado sucedió el miércoles 31 de julio de 1889, cuando el guardagujas del apeadero de Horta, mientras comía en la caseta, fue sorprendido y atado de pies y manos por dos hombres enmascarados que entraron y le robaron 1000 pesetas de una paga, dos billetes de 50 pesetas, el reloj y algunos objetos de valor. Tras la marcha de los ladrones, el guardagujas, todo y estar atado, logró ir a la casa de payés más cercana para que lo desataran.

Imatge

La comunicaciones mejoraron relativamente con la puesta en servicio del tranvía de vapor de la Sagrera a Horta (la "Capsa de Mistos") que circuló entre 1883 y 1901, aunque desgraciadamente limitó su trayecto hasta la actual avenida Meridiana, ante las vías ferroviarias de Caminos de Hierro del Norte de España, que en 1909 inauguró su apeadero ferroviario (actual Sant Andreu-Arenal), lo que supuso una clara preferencia por esta estación por parte de los habitantes de Horta por cuestión de proximidad y de oferta de trenes diarios. En sustitución al tranvía de vapor, el 31 de julio de 1905 se restableció nuevamente la línea aunque electrificada, que posteriormente en 1911 pasó a identificarse como línea 47. Este fue el servicio más cercano al apeadero de Horta. La línea era en realidad un servicio auxiliar del tranvía Sant Andreu (línea 40) y tenía sólo dos únicas salidas desde la Sagrera (enlazando directamente con dicha línea de tranvía en la calle de la Sagrera) a las 6:00h ya las 13:15 h, y dos desde Horta a las 12:00h ya las 17:35h. El precio del billete era de sólo 10 céntimos, siendo la única tarifa para todo su recorrido.

Imatge

Finalmente, al comprobar la escasísima rentabilidad del apeadero de Horta desde su puesta en servicio y tras el inicio de las obras de construcción de la nueva estación de mercancías de la Sagrera, sumado a la ventaja que ofrecía la línea 46 de tranvías entre Horta y la plaza de Urquinaona, en una fecha incierta del año 1917 fue definitivamente clausurada y desmantelada, un final que pasó desapercibido igual que su estreno.

Imatge



Avatar de l’usuari
Euromed
N6
N6
Entrades: 247

Entrada Autor: Euromed » Dijous 19/09/2013 15:37

fubang ha escrit:Bona tarda.

Les estacions d'Horta i Santa Coloma varen existir, i es trobaven a la línia de Barcelona a França per Granollers, i surten al menys a horaris de trens de l'any 1881. Desconec el temps que varen estar en servei.

L'estació d'Horta estava situada al Km 5 de la línia, entre les del Clot (Km 3) i Sant Andreu (Km 6).

L'estació de Santa Coloma estava situada al Km 7, entre les de S. Andreu (Km 6) i Montcada (Km 12).

L'any 1881, a les dues estacions només hi tenien parada un tren d'anada i un de tornada, que circulaven entre Barcelona i Granollers, curiosament tots dos al matí, i en canvi, no hi tenia parada cap tren de la tarda.
Hola a tothom:
En un llibre horari-guia de 1917 encara surten les dues estacions o baixadors.
Salutacions



jms
N5
N5
Entrades: 159

Entrada Autor: jms » Dijous 17/10/2013 22:36

Penjo una imatge d'entre els anys 1942-1948 de la casella del pas a nivell a la riera d'Horta amb la línia de Barcelona a Manresa. Podem veure l' encreuament del fil de contacte del filobus amb la catenària de la línia de Manresa.
jms
Fitxers adjunts
Barcelona Meridiana-Horta.jpg
Barcelona Meridiana-Horta.jpg (171.41 KiB) Visualitzat 8162 cops



Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23217
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Divendres 17/10/2014 18:10

Atenció, la joia de la corona!!!

L'antiga estació de la línia de Ferrocarril a Granollers, a Santa Coloma!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


https://www.google.es/amp/s/horafoscant ... oloma/amp/
Fitxers adjunts
81-estacic3b3-santa-coloma-eduard-molins.jpg
81-estacic3b3-santa-coloma-eduard-molins.jpg (366.96 KiB) Visualitzat 6629 cops



Avatar de l’usuari
Adolescent barceloní
N9
N9
Entrades: 2374
Ubicació: Entre el Barcelonès i Osona
Contacta:

Entrada Autor: Adolescent barceloní » Divendres 17/10/2014 18:13

Com?? Que Santa Coloma ha tingut tren?


Juanjo Rubio. Software Engineer. Faig coses a ARCA, ACEMA, BusClàssicBCN i Jove de Barcelona. Aficionat al transport públic, a la fotografia i a les telecomunicacions. Diguéssim que el nom d'usuari fa (mooolt de) temps que se'm va quedar petit.

Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23217
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Divendres 17/10/2014 18:14

Adolescent barceloní ha escrit:Com?? Que Santa Coloma ha tingut tren?
Doncs si :D Llegeix aquest fil:
http://transport.cat/viewtopic.php?f=23 ... nta+coloma



Avatar de l’usuari
Euromed
N6
N6
Entrades: 247

Entrada Autor: Euromed » Divendres 17/10/2014 19:03

metring ha escrit:
Adolescent barceloní ha escrit:Com?? Que Santa Coloma ha tingut tren?
Doncs si :D Llegeix aquest fil:
http://transport.cat/viewtopic.php?f=23 ... nta+coloma
Y Horta també.

Salutacions.



Avatar de l’usuari
Euromed
N6
N6
Entrades: 247

Entrada Autor: Euromed » Divendres 17/10/2014 19:49

Hola a tothom:
Pujo copia de uns horaris de trens de 1915, en que es veu els baixadors de HORTA i SANTA COLOMA de GRAMANET
Salutacions
GUIA.jpg



WMD626
N6
N6
Entrades: 260
Ubicació: Sant Antoni L2 - Poble Sec L3

Entrada Autor: WMD626 » Divendres 17/10/2014 20:23

Al Museu de Vilanova tenen exposat un anunci del "Cierre Provisional de la Estación de Horta", i és de 1929. O sigui que això del tancament el 1917 que diuen en algun lloc és dubtós... Potser es va tornar a obrir després i es va tancar el 1929 , segurament de forma definitiva. Un tema més per buscar!!!



Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
Entrades: 6993
Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
Contacta:

Entrada Autor: wefer » Dissabte 18/10/2014 0:27

Hi ha més informació del baixador de Santa Coloma de Gramenet i un altre a Montcada i Reixac aquí:
http://primulajps.wordpress.com/2012/03 ... ta-coloma/

Per cert, que l'edifici que comenta de Montcada encara existeix i el deveu haver vist si heu passat per la línia de Girona. Crec que avui dia és un edifici particular.
Aquí, a Google Maps:
https://maps.google.es/maps?ll=41.46246 ... 2&t=h&z=20

I aquí el que es veu des de Street View:
https://maps.google.es/maps?ll=41.46262 ... 6,,0,-2.18



Avatar de l’usuari
Euromed
N6
N6
Entrades: 247

Entrada Autor: Euromed » Dissabte 18/10/2014 15:32

WMD626 ha escrit:Al Museu de Vilanova tenen exposat un anunci del "Cierre Provisional de la Estación de Horta", i és de 1929. O sigui que això del tancament el 1917 que diuen en algun lloc és dubtós... Potser es va tornar a obrir després i es va tancar el 1929 , segurament de forma definitiva. Un tema més per buscar!!!
Hola a Tothom:
He consultat el llibre itinerari nº 38 de 2 de Juny de 1924 de la Cia. M.Z.A. i l´baixador d´Horta ja no surt, i en canvi si que ja surt "Barcelona-Clot (Sagrera)".
També he consultat el llibre "Els transports a Horta" de en Desideri Diez i Quijano (Col-leccio "Historia D´Horta"). A la pag 42 del llibre diu:

L´estació d´Horta ,potser insospitada per als actuals veïns, subsistí i es mantingué en servei fins la seva desaparició , el 1917, engollida per l´enorme estació de mercaderies de la Sagrera. Una altra incidencia d´agesta estació, en la historia de les comunicacions d´Horta és la d´haver obert, potser de moment amb poc exit, una nova travessia Barcelona-Horta via Sagrera, que quedá transitoriament abandonada en inagurar-se el tramvia eléctric directe a Hortaa la primeria d´aquest segle. (es tracta del segle XX).

També a l´esmentat llibre itinerari, encara surten Sta Coloma (apd) que estava al PK 7,7 de la linia de Granollers, i també surt un nou apartador anomenat Aguas de Barcelona (apt) aquest situat al PK 9,3. (Per que feu un calcul Sant Andreu es al PK 6,7 i Montcada al PK 12,4)

Salutacions



WMD626
N6
N6
Entrades: 260
Ubicació: Sant Antoni L2 - Poble Sec L3

Entrada Autor: WMD626 » Dissabte 18/10/2014 20:16

Doncs llavors, com s'explica el que jo vaig veure a Vilanova? (és un document original i el tenen emmarcat i tot!!!). Si et passes pel Museu, ja ho veuràs. Precisament perquè ja conec el que diu en Desideri Díez, em va estranyar. Hi ha d'haver alguna cosa més, després de 1917... I encara afegiré que l'anunci era de "cierre provisional" (!!!). :nose



Avatar de l’usuari
Euromed
N6
N6
Entrades: 247

Entrada Autor: Euromed » Dissabte 18/10/2014 21:31

WMD626 ha escrit:Doncs llavors, com s'explica el que jo vaig veure a Vilanova? (és un document original i el tenen emmarcat i tot!!!). Si et passes pel Museu, ja ho veuràs. Precisament perquè ja conec el que diu en Desideri Díez, em va estranyar. Hi ha d'haver alguna cosa més, després de 1917... I encara afegiré que l'anunci era de "cierre provisional" (!!!). :nose
Hola WMD626:
No poso en dubte el que dius i més si es un document del museu. Jo el que he posat ho he tret de uns llocs concrets. Algún misteri deu de tenir el tema. Esperem que algú mes ens pugui aclarir alguna cosa.
Per la meva part, intentaré buscar algun planol de Barcelona sobre el any 1900 i mirar on estava exactament l´edifici ´de l´baixador d´Horta, aixi com quan es va inagurar l´estació de La Sagrera.El que es molt posible es que desaparegues amb la posada en servei de La Sagrera.
Salutacions



WMD626
N6
N6
Entrades: 260
Ubicació: Sant Antoni L2 - Poble Sec L3

Entrada Autor: WMD626 » Dissabte 18/10/2014 22:35

Jo tampoc dubto del que dius, que també està documentat. És més, l'explicació del Desideri Díez seria molt versemblant: es fa l'estació nova a la Sagrera i es "carreguen" la d'Horta. I els horaris que ens dones són també indiscutibles... Però llavors, apareix això, i ens ho tomba... Com en tantes coses, és qüestió de seguir buscant, que cada cop apareixen més dades que permeten rebatre el que donàvem tots (jo també) per "veritats indiscutibles".

Salutacions cordials



Avatar de l’usuari
metring
Administrador
Entrades: 23217
Ubicació: Fabra i Puig

Entrada Autor: metring » Dissabte 18/10/2014 23:25

Un interessant article sobre Santa Coloma, a http://www.forumgrama.cat/wp/lestacio-d ... ta-coloma/:

L’estació de tren de Santa Coloma

Publicat el 2 gener, 2012 per Redacció

Santa Coloma comptava amb un apeadero. Entrevista al fill de l’encarregat de la casilla.

Ningú no en sap donar raó i la majoria dels consultats asseguren que a Santa Coloma mai no hi ha hagut una estació de tren. Però, gràcies a Joan López i a Toni Escolano, trobo la Núria Sáenz, néta del guarda-agulles del desaparegut apeadero de Santa Coloma. D’aquest baixador ella no en té una notícia precisa però m’adreça al seu oncle, Joan Sáenz, que va néixer a la casilla i en guarda una memòria diàfana.

- Se’n deia l’apeadero de Santa Coloma i la companyia ferroviària el coneixia pel quilòmetre 114/8.-

- Recorda quan es va fer?

- No, quan el meu pare, que s’encarregava del pas a nivell de Poblenou hi va anar destinat ja hi era. Nosaltres en dèiem la casilla. Era una casa amb quatre habitacions, amb menjador-cuina i un rebedor. Sobre la porta hi havia un rètol amb el nom de Santa Coloma. El meu germà Miquel i jo vam néixer allí. L’Enric havia nascut a Poblenou.

La família Sáenz van tenir una indiscutible inclinació ferroviària, el germà gran feia d’escrivent a l’Estació de Franca i el Miquel de maquinista. Aquest, perquè durant la guerra conduïa un tren blindat, va ser castigat pels nacionals i el van destinar a Madrid.

- En canvi a mi mai no m’ha agradat treballar al tren. Vaig fer de dependent d’una tocineria, que vaig deixar quan, un matí, en anar a buscar l’amo vaig trobar-lo mort enmig d’un bassal de sang. S’havia suïcidat. Vaig agafar tal pànic que no vaig tornar-hi mai més. Gràcies a la influència del veterinari Cussó, de Santa Coloma, em vaig col·locar a l’escorxador de Badalona.

- La seva infància va transcórrer a la Casilla?

- Sí, i enmig de tota classe de bèsties. LaRenfe ens havia donat les terres contigües, les cuidava el pare amb l’ajut d’un mosso; hi teníem vedells, porc, gallines… Tot allò estava despoblat i les terres eren de conreu.-

- Quina feina feia el seu pare com encarregat de la casilla?-

- Tenia dos treballs: vigilar el pas a nivell de la carretera Vella de Santa Coloma a Sant Andreu i despatxar els trens.-

- Despatxar els trens?

- Vull dir donar-los pas: de dia amb la bandereta i de nit amb un fanal. També s’encarregava de fer els bitllets dels passatgers. la Renfe tenia uns volants que el pare havia d’omplir, com fan avui els revisors amb els viatgers que pugen al tren sense bitllet. Els diners que recollia els duia a l’estació de Sant Andreu.

- Per tant hi havia gent que feia servir l’apeadero.

- Sí, pero no gaire. El tren només parava a les 7 del matí, direcció Barcelona, i a les 7 o 8 del vespre, direcció Granollers. La majoria dels que hi pujaven anaven i venien de Barcelona.

- Quina gent era? Estiuejants?

- No, no ho crec.

- Pagesos? Algú m’ha parlat deis maduixaires…

- No; els maduixaires que collien les maduixes en aquells camps, quan acabaven la jornada, per no carretejar els cistells a Santa Coloma els deixaven a la casilla i, l’endemá al matí, venien a buscar-los per dur-los a la Boqueria, agafant el tramvia que sortia de Sant Andreu. Normalment qui utilitzava el tren eren treballadors que es dirigien ales fàbriques de Barcelona.-

Joan Sáenz i els seus germans van anar a col·legi ais padres de Sant Andreu. Per tant -diu- ell no es feia gaire amb la gent de Santa Coloma. Només amb els pagesos que havien de passar per allí quan anaven a Barcelona. A la casilla va passar-hi la infància i la joventut, fins que es va casar. Llavors va anar a viure a Sant Andreu, al carrer de la Jota, que es on s’està, encara.

- Quan el pare es va jubilar es va instal·lar a Santa Coloma, hi tenia una caseta sota l’Ajuntament, a la carretera de al Roca. Ja vell va anar a viure al carrer Pare Benet, on va morir, igual que la mare. Estan enterrats al cementiri de Santa Coloma.-

- Segons la seva néta, la Núria –que encara viu al carrer del Pare Benet-, li deien senyor Francisco, no?

- Però no se’n deia, de Francisco, sino Aciscle. El coneixien com el Francisco de l’estació o de la casilla. També a nosaltres ens deien els nens de l’estació… Recordo que els padres acostumaven a portar els alumnes al Besòs, a una salzereda molt frondosa que hi havia a la riba del riu .Havien de passar peí costat mateix de la casilla. Els malalts del manicomi de Sant Andreu també hi baixaven.

- El seu pare duia algun uniforme?

- No, només la gorra. I tenia una banderola i un xiulet. A fora de la casilla hi havia una campana, penjada sobre la porta. Per cert, la van robar!-

- ¿També s’encarregava de moure les agulles de les vies?

- No, això ho feia un guarda-agulles que venia de Sant Andreu. Hi havia dues derivacions: una via anava a la Maquinista i l’altra –en dèiem “la quarta”- era una via morta, on aparcaven els combois. Aquelles agulles encara em sembla que les vegi: de la rodona del capdamunt jo en deia el tortell. Fins allò van acabar robant!

Ara, el senyor Joan ja surt poc al carrer. Es cansa molt. Però fa poc encara va anar a veure aquells verals i va veure que a banda i banda de la via hi ha dos petits trams de l’antiga carretera. Per allí passava el rec comtal. Hi havia un molí fariner, que aprofitava les seves aigües.

- Feia molta pujada. Els diumenges, com que la tartana que duia els viatgers era mes gran, al matí deixaven un cavall per reforçar el tir. En aquell temps de la companyia no en dèiem la Renfe sinó MZA (Madrid, Zaragoza, Alicante), i deis trens que passaven per aquí, els del Nord. La barrera que interceptava el pas deis carros no era de les que pugen i baixen sinó una barra que corria amb rodetes per una via que travessava la carretera. Al costat de la casilla hi havia un magatzem i un pou. L’havien fet com a menjador per ais treballadors que construien la Maquinista. Hi anaven a dinar i van seguir fent-ho, un cop que la fàbrica funcionava. La meva mare els feia el menjar.

- D’on era el seu pare?

-De Montcada i la mare era de les Mallorquines de la Selva. Ella, de jove va traslladar-se a Barcelona per servir a casa desl Trias de Bes.

Joan Sáenz no sap quan el baixador va deixar de funcionar.Però gràcies al seu testimoni, tan viu i pormenoritzat, hem pogut recuperar un tros de la memòria de la Santa Coloma de quan era un poble petit, que tenia una “estació” de tren.



Avatar de l’usuari
wefer
Administrador
Entrades: 6993
Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
Contacta:

Entrada Autor: wefer » Diumenge 19/10/2014 1:06

Pel que s'explica en aquest article i mirant plànols aeris antics, dedueixo que l'antic abaixador de Santa Coloma de Gramenet estava entre el que avui dia són els ponts del carrer Palomar i el Passeig de Santa Coloma. En aquest punt travessava un camí que suposo és el que es refereix l'article com "antiga carretera Sant Andreu-Santa Coloma" i que, efectivament, coincideix amb el punt quilomètric 7,7 de la línia:
https://maps.google.es/maps?ll=41.44485 ... 4&t=h&z=16

Pel que fa al d'Horta, també mirant els plànols antics veig que la única carretera que travessava les vies per la zona nord de l'estació de la Sagrera era la que (suposo) anava vorejant la Riera d'Horta. Avui dia encara existeix però s'anomena "carrer de Bonaventura Gispert":
https://maps.google.es/maps?output=classic&dg=oo

Per cert, la part sud d'aquest carrer és per anar-la a fotografiar abans que les obres acabin amb ella, ja que es manté pràcticament com deuria ser tota la carretera entre Sant Andreu i la costa fa 100 anys o més:
https://maps.google.es/maps?output=classic&dg=oo



Metropondikas
N5
N5
Entrades: 108

Entrada Autor: Metropondikas » Dilluns 20/10/2014 10:00

Bon dia,

Desconec si ja s´ha dit al fil (no l´he llegit sencer). Em sona haver llegit alguna cosa sobre les estacions d´Horta i de Santa Coloma al llibre de Jordi Julià La Sagrera i la xarxa ferroviària de Barcelona. No és segur, però, que sigui en aquest llibre. Recordo que es deia que l´estació d´Horta quedava lluny del nucli poblacional dient-se així perquè era dintre del terme municipal d´Horta (municipi independent encara) o bé degut al pas de la Riera d´Horta pels encontorns. Ho hauria de regellir, però...

Salutacions,
MANEL



Respon

Torna a “Història del transport / Historia del transporte”