Regió-7, 6 de febrer de 2025 ha escrit:
L’empresariat vol treure la pols al tren transversal
En el catà leg d’infraestructures, Foment també hi posa traçat ferroviari que el tripartit va imaginar fa dues dècades, ja que considera que seria una gran aposta pel reequilibri i per potenciar el transport de mercaderies
David Bricollé
Manresa 06 FEB 2025 6:25
Foment del Treball considera que treure del calaix i fer realitat l’eix transversal ferroviari, que entre altres comarques passaria pel Bages i l'Anoia, seria una aposta de paÃs i un gran salt endavant. Per això, aquesta ambiciosa proposta, que es va posar sobre lat taula fa ja dues dècades i que beneficiaria de ple la Catalunya Central, forma part també del Catà leg de les 100 infraestructures bà siques per a Catalunya, que l’organització patronal ha presentat recentment, com a palanca de reivindicació de la inversió en els pròxims anys.
Per a Foment, segons detalla en el mateix document, disposar en el futur del tren transversal suposaria, des de la perspectiva «econòmica, social i mediambiental», afavorir «el desenvolupament industrial i logÃstic, reduint costos de transport i augmentant la competitivitat de les regions connectades». En aquest sentit, l’entitat exposa que «es preveu un augment del trà nsit de mercaderies ferroviari i la captació d’inversions en sectors industrials, grà cies a la proximitat als mercats europeus. Aquest projecte equilibraria el desenvolupament territorial, especialment a zones de l’interior i del nord de Catalunya que pateixen desconnexió ferrovià ria».
També argumenta que l’eix transversal ferroviari «reduirà desigualtats entre el litoral i l’interior, millorant l’accés a serveis, infraestructures i oportunitats laborals, contribuint a frenar el despoblament». I subratlla que «la infraestructura oferirà una alternativa sostenible al transport per carretera, minimitzant emissions de CO₂ i consum energètic. També reduirà la pressió sobre carreteres com l’Eix Transversal o l’AP-7, disminuint l'impacte ambiental generat pel trà nsit pesat».
De fet, en l’entrevista que Regió7 va fer i publicar el novembre passat amb el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, deia que aquest no era un projecte mort i enterrat, ans al contrari, sinó que afirmava que «forma part de la xarxa ferrovià ria que aquest govern vol programar i que, evidentment, haurem de fer per trams».
I és que va ser el govern tripartit, amb el mateix Nadal en el cà rrec actual i el seu germà (Joaquim) de conseller, que el juny del 2005 va presentar en un acte al Palau de Pedralbes els primers estudis d'un eix ferroviari transversal que, seguint el model de la carretera, connectés d'est a oest el territori i que passava de ple per la Catalunya Central.
360 quilòmetres
La idea de l'eix ferroviari transversal era fer realitat un tren gairebé d'alta velocitat tant per a passatgers com per a mercaderies, que podria circular entre 160 i 250 km/h en el primer cas, i entre 100 i 120 km/h en el segon. Una lÃnia ferrovià ria que posava en relació ciutats com Lleida, Mollerussa, Tà rrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i l'aeroport de Girona, en un traçat de 360 quilòmetres de longitud.
Quan se'n van presentar els primers estudis el 2005, aquest ferrocarril transversal portava de bracet per a Manresa un benefici afegit. Es dibuixava una nova connexió -amb ample de via europea- des de la capital del Bages fins a Martorell, que es presentava com la que seria l'anhelada porta d'accés rà pid cap a Barcelona. Aquest ramal, però, ja va saltar de la planificació tres anys després, quan se'n va fer una primera aprovació del Pla Director UrbanÃstic. Aquella connexió es va desplaçar de Manresa cap a Igualada.
El cà lcul era que amb la posada en servei de l'eix ferroviari transversal Manresa quedaria a 40 minuts de trajecte de Girona, i a 50 de Lleida. Per posar en marxa aquell tren es va calcular una inversió de 6.500 milions d'euros (18 milions per quilòmetre de via construït). La previsió en el moment de la presentació era que el nou tren transversal havia d'estar en funcionament el 2020, tot i que la voluntat era que alguns trams es poguessin obrir abans.
