Tema relacionat: Estudien fer tramvia al Camp de Tarragona
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1021
NOVES INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT
El tramvia s'estén per Catalunya per la seva flexibilitat i ajustat cost
1. • La Generalitat projecta 146 quilòmetres més de traçat amb plans a les quatre demarcacions
2. • El de Manresa serà el primer a inaugurar-se, i el de Tarragona, el que donarà servei a més població
XABIER BARRENA
BARCELONA
El tradicional centralisme barceloní ha motivat que la construcció o no dels quatre quilòmetres que separen la plaça de les Glòries de la de Francesc Macià sigui considerada com el principi i el final de tots els tramvies. Com en moltes altres coses, hi ha llum fora del cap i casal, fins al punt que, pel que fa a tramvies, la Generalitat prepara sis nous traçats --146 quilòmetres, més el Lleida-Manresa en una iniciativa que bé es podria titular la Catalunya del tramvia. Els resultats aconseguits a Barcelona --bons segons la Conselleria d'Obres Públiques--, la flexibilitat que aporta el tramvia, pel que fa a recorregut i serveis, i el cost de construcció --sempre molt inferior al de qualsevol túnel-- han animat la Generalitat a estendre el tramvia en els pròxims anys com a mitjà de transport ideal per complementar les ambicioses i cares operacions ferroviàries també en projecte, com l'eix orbital i l'eix transversal.
Dels sis traçats, quatre són els que s'estima que es posaran en servei a mitjà termini: el del Camp de Tarragona (28 quilòmetres), l'Igualada- Martorell (35 quilòmetres), el Lleida- Balaguer i, sobretot, per ser el més avançat, el Manresa-Súria-Sallent (25 quilòmetres tots dos). El de Girona i, molt en especial, el disseny del Lleida-Manresa tenen un temps de cocció més llarg, encara que per motius diferents.
DIFERÈNCIES RESPECTE A BCN
Una sagaç mirada dels trajectes permet intuir que es tracta de projectes de tramvia no homologables als existents a Barcelona. A diferència de la xarxa barcelonina, que discorre en traçat urbà, tots els projectes combinen trams en ciutat i interurbans. Per fer front a aquesta dualitat, la Generalitat adoptarà uns combois --ja en funcionament a Espanya, a la línia Alacant-Dénia que dóna prestacions diferents en funció de l'entorn per on passi. Es tracta d'un híbrid entre tramvia i tren, un tramtren, que circula a una velocitat comercial bastant semblant a la de Rodalies, en terreny interurbà, per baixar fins als 30-40 quilòmetres per hora tan bon punt com trepitja una ciutat.
De tots els plans, el que està més definit és la conversió de l'antic tren de la sal, un ferrocarril de mercaderies que portava l'or blanc des de les mines fins a Manresa. El traçat en forma de i grega (y) comunicarà, cap al 2012 --es preveu tenir el projecte llest al llarg del 2010--, la capital del Bages amb Súria (15 quilòmetres), per un costat, i Sallent (13 quilòmetres), per l'altre. Els treballs se centraran en l'electrificació del traçat --el recorrien pesades locomotores de vapor o dièsel-- i, especialment, en la construcció d'estacions, ja que més enllà de les pròpies terminals aquells trens no necessitaven més baixadors.
IMPULS AL CAMP
Pel que fa a la població a la qual donarà servei és innegable que el projecte de més importància és el del tramvia del Camp de Tarragona, dins de la segona àrea metropolitana catalana, amb prop de 400.000 habitants. El Tramcamp és un projecte amb més d'un lustre de vida al qual la Generalitat de Catalunya li ha donat ara una empenta. En aquests moments s'està en plena fase de redacció de l'estudi informatiu i de l'impacte mediambiental.
El traçat del Tramcamp unirà Cambrils, Vila-seca, Tarragona, Reus, l'aeroport de Reus i l'estació intermodal del Camp de Tarragona. Aquesta última estació ferroviària --no se l'ha de confondre amb la de l'AVE Madrid-Barcelona de Perafort-- neix del desdoblament de la línia fèrria del litoral que s'estén entre Castelló i Tarragona. Precisament, el nou traçat alliberarà les vies que uneixen Tarragona i Cambrils, que adaptades convenientment passaran a formar part del Tramcamp.
El tren de la Pobla, especialment entre Lleida i Balaguer, és un altre dels projectes més o menys definits. De fet, ara se n'està redactant l'estudi informatiu. Al seu dia en mans de Renfe, avui operada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, actualment la línia disposa de set freqüències diàries. La conversió en tramvia permetrà tenir unes freqüències més grans i la creació d'alguna estació més que s'afegirà a les que ja hi ha.
L'últim dels plans ja projectats és el de la línia Igualada-Martorell. Aquest traçat, de via única, ja existeix, tot i que amb un servei per sota de la demanda. La conselleria considera que el desdoblament, a més d'excessivament costós, causaria un impacte excessiu sobre el territori. Un tramtren, en canvi, garanteix unes freqüències de pas més bones que connectaran la comarca de l'Anoia amb Martorell, on ara coincideixen Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe i, en un futur, s'hi afegiran les línies orbital i transversal.
A L'HORITZÓ En un horitzó més llunyà, sempre en termes de redacció del projecte, hi ha el tramvia de Girona. A diferència dels altres cinc, el gironí s'haurà de fer completament nou, de dalt a baix. No hi ha res que es pugui aprofitar ni infraestructura prèvia. El traçat que s'està estudiant es troba entre l'aeroport de Girona i Flaçà, passant per la capital gironina i la seva estació de l'AVE. A Flaçà, a més, connectarà amb les línies de bus cap a la Costa Brava, tot i que, en una segona fase, seria el tramvia el que arribaria a la costa.
L'últim dels plans --i aquest sí que va per llarg-- és el de Manresa-Lleida. Per convertir-se en realitat, només cal construir l'eix transversal ferroviari que alliberi l'actual traçat de Renfe. Sota aquest supòsit, la línia es readaptaria amb les característica de tramtren.
El tramvia s'estén per Catalunya
El Periódico "en su salsa":
Aquest diari s'està especialitzant darrerament en esperpents transportils. Fa unes setmanes, l'evocació provinciana de l'ampliació de la xarxa de metro a Barcelona, ara l'al·legoria al tramvia com a panacea als nostres mals. Ja friso per la següent edició de teatre còmic.
I tant, perquè soterrar el tram entre Manresa i Lleida o entre Martorell i Igualada era una alternativa real...Els resultats aconseguits a Barcelona --bons segons la Conselleria d'Obres Públiques--, la flexibilitat que aporta el tramvia, pel que fa a recorregut i serveis, i el cost de construcció --sempre molt inferior al de qualsevol túnel-- han animat la Generalitat a estendre el tramvia en els pròxims anys com a mitjà de transport ideal per complementar les ambicioses i cares operacions ferroviàries també en projecte, com l'eix orbital i l'eix transversal.
Ah, un tren no pot tenir freqüències decents. No han sentit parlar del metro?La conversió en tramvia permetrà tenir unes freqüències més grans i la creació d'alguna estació més que s'afegirà a les que ja hi ha.
Tram-tren en via única? Això ja agafa tocs d'"Humor amarillo"...La conselleria considera que el desdoblament, a més d'excessivament costós, causaria un impacte excessiu sobre el territori. Un tramtren, en canvi, garanteix unes freqüències de pas més bones que connectaran la comarca de l'Anoia amb Martorell, on ara coincideixen Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe i, en un futur, s'hi afegiran les línies orbital i transversal.
Aquest diari s'està especialitzant darrerament en esperpents transportils. Fa unes setmanes, l'evocació provinciana de l'ampliació de la xarxa de metro a Barcelona, ara l'al·legoria al tramvia com a panacea als nostres mals. Ja friso per la següent edició de teatre còmic.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Aquests del PSCriódico... 
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
www.elperiodico.cat ha escrit:actualment la línia disposa de set freqüències diàries
Possibles explicacions:
1) els intèrvals de pas són diferents, i per això entre dos trens consecutius hi ha una freqüència diferent de la resta del dia
2) la notícia ha estat redactada per un nen que ha repetit quatre vegades P-3.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
A Kalsruhe hi han trams on els tram-trens circulen per línies de via única. Els alemanys també tenen tocs de "Humor amarillo"?Guigui ha escrit:Tram-tren en via única? Això ja agafa tocs d'"Humor amarillo"...
No. Però els alemanys saben què es fan (o almenys demostren saber-ne més que la colla del 3%), i no se'ls acudiran perles d'aquest estil, per reprendre el que diu l'òrgan socialista:UT596001 ha escrit:A Kalsruhe hi han trams on els tram-trens circulen per línies de via única. Els alemanys també tenen tocs de "Humor amarillo"?
Analitzant el text, el que ens venen a dir és que no volen desdoblar, però faran un tram-tren, que permetrà millors freqüències. És a dir, milloraran les freqüències perquè hi haurà tram-tren, cosa aparentment impossible mantenint el tren. Per què? Un tram-tren pot saltar per sobre d'un altre quan se'l troba al davant?La conselleria considera que el desdoblament, a més d'excessivament costós, causaria un impacte excessiu sobre el territori. Un tramtren, en canvi, garanteix unes freqüències de pas més bones que connectaran la comarca de l'Anoia amb Martorell, on ara coincideixen Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe i, en un futur, s'hi afegiran les línies orbital i transversal.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
automotorserie 436
- N7
- Entrades: 557
Etos gobernantes parece que han inventado la sopa de ajo con los tranvías, os paso un link con una foto con las líneas de tranvía que todavía existían hace 20 años
http://es.geocities.com/imagesbcn01/1888tranvias.jpg
Es para tirarse de los pelos!
Y no quiero ir más atrás con los cierres de varias líneas entre 1965 y 1973...
todo un estropicio.
Estos se creen que ahora van a arreglar el problema de la movilidad implantando tranvías por doquier.
Saludos al Foro
http://es.geocities.com/imagesbcn01/1888tranvias.jpg
Es para tirarse de los pelos!
Y no quiero ir más atrás con los cierres de varias líneas entre 1965 y 1973...
todo un estropicio.Estos se creen que ahora van a arreglar el problema de la movilidad implantando tranvías por doquier.
Saludos al Foro
Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona
Perdona noi ,pero no.las líneas de tranvía que todavía existían hace 20 años
-
automotorserie 436
- N7
- Entrades: 557
Los tranvías dejaron de circular en 1971, cierto es que el mapa es de hace 120 años, pero durante mucho tiempo, años y algunas décadas, las vías estaban ahí.ping ha escrit:Perdona noi ,pero no.las líneas de tranvía que todavía existían hace 20 años
Saludos
Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona
Encara que no estic d´acord al cent per cent amb tu, casi millor mostrar un plànol de la darrera etapa dels tranvies (vora 40 anys), i no un de fa 120.
http://www.tramvia.org/tb/planols/1968.jpg
http://www.tramvia.org/tb/planols/1968.jpg
-
automotorserie 436
- N7
- Entrades: 557
Muchas gracias por el plano
Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona
http://www.aterrassa.cat/article/ciutat ... adell.html
Proposen el TramVallès per millorar la mobilitat entre Terrassa i Sabadell
Aquesta proposta combina un tramvia i un carril bus per unir Terrassa, Sant Cugat i Montcada, a més de les dues capitals
ATERRASSA.cat
Terrassa
Ult. Act. 02.10.2008 - 10:26 hs
Iniciativa per Catalunya Verds ha posat en marxa una campanya per difondre la proposta de tramvia i carril bus anomenada TramVallès. El traçat vol unir Sabadell, Badia i Barberà en una primera fase. El projecte s'ha presentat a principis d'any per l'associació per la Promoció del Transport Públic i inicialment proposa el tramvia com a columna vertebral de la mobilitat entre Sabadell, Badia del Vallès i Barberà.
Les agrupacions locals de ICV a Badia, Barberà i Sabadell han posat en marxa diferents iniciatives per promoure aquest mitjà de transport públic a la comarca. Des de Sabadell, la portaveu d'aquesta formació, Carme García, ha reiterat que "ICV aposta decididament per aquesta proposta de mobilitat, també a la co-capital vallesana" i ha destacat la necessitat de connectar millor Sabadell i Terrassa amb transport públic, com fa aquest tramvia.
Per la seva part, el ple municipal de Badia ja ha aprovat una moció a favor d'aquest transport, mentre que a Barberà, ICV ha anunciat que proposaran la moció durant el mes d'octubre.
Proposen el TramVallès per millorar la mobilitat entre Terrassa i Sabadell
Aquesta proposta combina un tramvia i un carril bus per unir Terrassa, Sant Cugat i Montcada, a més de les dues capitals
ATERRASSA.cat
Terrassa
Ult. Act. 02.10.2008 - 10:26 hs
Iniciativa per Catalunya Verds ha posat en marxa una campanya per difondre la proposta de tramvia i carril bus anomenada TramVallès. El traçat vol unir Sabadell, Badia i Barberà en una primera fase. El projecte s'ha presentat a principis d'any per l'associació per la Promoció del Transport Públic i inicialment proposa el tramvia com a columna vertebral de la mobilitat entre Sabadell, Badia del Vallès i Barberà.
Les agrupacions locals de ICV a Badia, Barberà i Sabadell han posat en marxa diferents iniciatives per promoure aquest mitjà de transport públic a la comarca. Des de Sabadell, la portaveu d'aquesta formació, Carme García, ha reiterat que "ICV aposta decididament per aquesta proposta de mobilitat, també a la co-capital vallesana" i ha destacat la necessitat de connectar millor Sabadell i Terrassa amb transport públic, com fa aquest tramvia.
Per la seva part, el ple municipal de Badia ja ha aprovat una moció a favor d'aquest transport, mentre que a Barberà, ICV ha anunciat que proposaran la moció durant el mes d'octubre.
http://www.lamalla.cat/infolocal/girona ... ?id=214391
Girona estudia la creació d'un tramvia interurbà que assoleixi els 120 km/h
La Diputació estudia la proposta de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic
El darrer butlletí del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (Cilma) publica el projecte, presentat per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), segons el qual el nou tren lleuger podria superar els 120 quilòmetres a les zones interurbanes i només avançaria a velocitat habitual de tramvia en travessies urbanes i en el tram costaner Sant Feliu de Guixols-Palamós.
Segons publica el Diari de Girona, la Diputació estudia la viabilitat de construir un tramvia al voltant de les Gavarres, per tal d'unir diversos municipis de l'Alt Empordà, el Gironès i la Selva. Aquesta iniciativa permetria reduir el temps de desplaçament entre Girona, Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols. La proposta portaria el nom de TramGavarres i ja havia estat presentada el 2006, però la Diputació va decidit recuperar-la el passat mes de febrer.
Girona estudia la creació d'un tramvia interurbà que assoleixi els 120 km/h
La Diputació estudia la proposta de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic
El darrer butlletí del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (Cilma) publica el projecte, presentat per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), segons el qual el nou tren lleuger podria superar els 120 quilòmetres a les zones interurbanes i només avançaria a velocitat habitual de tramvia en travessies urbanes i en el tram costaner Sant Feliu de Guixols-Palamós.
Segons publica el Diari de Girona, la Diputació estudia la viabilitat de construir un tramvia al voltant de les Gavarres, per tal d'unir diversos municipis de l'Alt Empordà, el Gironès i la Selva. Aquesta iniciativa permetria reduir el temps de desplaçament entre Girona, Palamós, Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols. La proposta portaria el nom de TramGavarres i ja havia estat presentada el 2006, però la Diputació va decidit recuperar-la el passat mes de febrer.
Avui he llegit un article al Diari Més Sabadell i he trobat la proposta molt interessant. Sobretot perquè enllaça Barberà i Badia amb l'Autonoma de manera directa cosa que milloraria moltissim l'oferta actual per anar a l'autonoma des d'aquests municipis ja que ara suposa anar a sabadell o cerdanyola i allà fer transbort amb la conseqüent perdua de temps. També seria força interessant per la gent d'algunes zones de sabadell que no tinguin aprop una estació i sobretot per la gent de Terrassa i Manresa (el meu cas) que podriem baixar a Barberà i enllaçar amb el TramVallès que segurament ens deixaria més aprop de la facultat en alguns casos.metring ha escrit:http://www.aterrassa.cat/article/ciutat ... adell.html
Proposen el TramVallès per millorar la mobilitat entre Terrassa i Sabadell
Aquesta proposta combina un tramvia i un carril bus per unir Terrassa, Sant Cugat i Montcada, a més de les dues capitals
ATERRASSA.cat
Terrassa
Ult. Act. 02.10.2008 - 10:26 hs
Iniciativa per Catalunya Verds ha posat en marxa una campanya per difondre la proposta de tramvia i carril bus anomenada TramVallès. El traçat vol unir Sabadell, Badia i Barberà en una primera fase. El projecte s'ha presentat a principis d'any per l'associació per la Promoció del Transport Públic i inicialment proposa el tramvia com a columna vertebral de la mobilitat entre Sabadell, Badia del Vallès i Barberà.
Les agrupacions locals de ICV a Badia, Barberà i Sabadell han posat en marxa diferents iniciatives per promoure aquest mitjà de transport públic a la comarca. Des de Sabadell, la portaveu d'aquesta formació, Carme García, ha reiterat que "ICV aposta decididament per aquesta proposta de mobilitat, també a la co-capital vallesana" i ha destacat la necessitat de connectar millor Sabadell i Terrassa amb transport públic, com fa aquest tramvia.
Per la seva part, el ple municipal de Badia ja ha aprovat una moció a favor d'aquest transport, mentre que a Barberà, ICV ha anunciat que proposaran la moció durant el mes d'octubre.
Si ho fan així, el projecte està predestinat al fracàs. Un tren-tram només té sentit si funciona com a tramvia a les capçaleres, però mai en una part intermèdia del trajecte, ja que faria perdre molta competitivitat als viatges entre cap i cap de línia. Per tant, un trajecte entre Llagostera i Palamós, si ha d'anar a pas de burra a partir de St. Feliu de Guíxols, serà molt més atractiu en cotxe. Sembla mentida que una associació com la PTP, que vol promoure l'ús del transport públic, no sigui capaç de veure-ho.metring ha escrit:El darrer butlletí del Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (Cilma) publica el projecte, presentat per l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), segons el qual el nou tren lleuger podria superar els 120 quilòmetres a les zones interurbanes i només avançaria a velocitat habitual de tramvia en travessies urbanes i en el tram costaner Sant Feliu de Guixols-Palamós.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Veig molta frustració per no poder escriure en un dari per aquí.
Més enllà de humores amarillos i al.legories, la informació del periódico, és certa o falsa?
La Generalitat té intenció d'estendre un mitjà de transport tant lamentable com el tranvia més enllà de Barcelona, o no?
A veure si ens estem equivocant i estem disparant al missatger, bàsicament perque no tenim collons de disparar a qui en un despatx pensa aquestes animalades.
Això sí que seria de P3.
El tranvia es una forma barata de fer veure que es fa transport públic, però sense invertir-hi realment. Metro i tren són la solució.
El tranvia de Barcelona, pensat en els anys 80 fa pena. Es tarda menys en cotxe d'anar de Sant Feliu a Francesc MAcià que en tramvia. Això per no dir que la gent de Sant Feliu on vol anar es al guinardó, al Poble nou..on sigui i que requereix, per tant, d'un segon transport...quan ja porta 50 minuts de trajecte!!
Si passem això al territori és una bogeria.
Menys disparar contra qui ens explica el que passarà i més criticar a qui pensa bajanades.
Més enllà de humores amarillos i al.legories, la informació del periódico, és certa o falsa?
La Generalitat té intenció d'estendre un mitjà de transport tant lamentable com el tranvia més enllà de Barcelona, o no?
A veure si ens estem equivocant i estem disparant al missatger, bàsicament perque no tenim collons de disparar a qui en un despatx pensa aquestes animalades.
Això sí que seria de P3.
El tranvia es una forma barata de fer veure que es fa transport públic, però sense invertir-hi realment. Metro i tren són la solució.
El tranvia de Barcelona, pensat en els anys 80 fa pena. Es tarda menys en cotxe d'anar de Sant Feliu a Francesc MAcià que en tramvia. Això per no dir que la gent de Sant Feliu on vol anar es al guinardó, al Poble nou..on sigui i que requereix, per tant, d'un segon transport...quan ja porta 50 minuts de trajecte!!
Si passem això al territori és una bogeria.
Menys disparar contra qui ens explica el que passarà i més criticar a qui pensa bajanades.
En el cas del Periódico, hom comença a dubtar de qui és el missatger i qui l'ideòleg perquè a voltes sembla que estiguin fosos en un sol ens. Altrament, no ens intentarien vendre compulsivament la moto de totes les bondats que suposadament es coven a banda i banda de la Plaça Sant Jaume.Piazzolla ha escrit:A veure si ens estem equivocant i estem disparant al missatger, bàsicament perque no tenim bemols de disparar a qui en un despatx pensa aquestes animalades.
I, per cert, si dones una volteta pel Fòrum, veuràs com els usuaris de cotxe i despatx oficial també reben de valent.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://es.noticias.yahoo.com/5/20090221 ... a5357.html
Responsables de FGC visiten el TRAM d'Alacant per exportar el model a Lleida i Manresa (Bages)
Responsables de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han visitat aquesta setmana les instal·lacions del TRAM Metropolità d'Alacant, per conèixer de primera mà els tallers del Campello i les unitats de tren-TRAM, el seu disseny, tecnologia i funcionament. Seguir leyendo el arículo
L'objectiu era comprovar els avantatges d'aquestes unitats per importar-les a Lleida i Manresa (Bages), on es pretén posar en marxa dues línies servides per tren-TRAM per al tràfic de viatgers de diverses poblacions, segons han informat fonts de la Generalitat valenciana en un comunicat.
El director de Projectes de FGC, Pere Mateu, ha explicat que, actualment, hi ha en marxa dos estudis informatius per a l'ús d'aquestes unitats, capaços de circular tant per plataforma tramviària com ferroviària.
El primer d'ells fa referència a la línia que connectarà Manresa (Bages) amb poblacions com Sallent i Súria, aprofitant antics ramals de mercaderies. "Aquests ramals travessen diferents nuclis urbans i pobles, de manera que l'objectiu és servir aquests ramals amb el tren-TRAM", ha subratllat Mateu.
Respecte a la Línia de Lleida, transferida per RENFE a FGC el 2004, Mateu ha indicat que estan estudiant "la possibilitat de comunicar els pobles que travessa per mitjà d'aquestes unitats".
Acompanyat pel director tècnic de FGC, Santi Soriano, Pere Mateu ha comprovat el disseny exterior i interior dels trens TRAM, les seves prestacions i millores introduïdes per guanyar en confort i comoditat per als viatgers. Després de conèixer els tallers del Campello, han viatjat fins a Benidorm en la Línia 1 per traslladar-se després a Alacant, on han conegut l'estació subterrània de Mercat.
Tant Mateu com Soriano han destacat l'"avançada tecnologia" del TRAM d'Alacant, i han qualificat d'"altament interessant" la visita cursada a les cotxeres del tramvia. "Ens han causat molt bona impressió aquestes instal·lacions", han postil·lat.
La visita d'aquesta setmana és la tercera que el TRAM Metropolità d'Alacant rep aquest any d'una delegació per conèixer i importar el seu model. L'any passat van ser nou les delegacions que van viatjar fins a la capital per conèixer de prop les prestacions del TRAM. Alhora, el 2007 van acudir assistents a la Fira de Transport Ferroviari Rail Fòrum, certamen que va acollir Fira València amb representants del sector ferroviari de més de 28 països.
"La seva flexibilitat, modernitat i confortabilitat han estat les característiques destacades per representants polítics i sindicals de ciutats com Melbourne (Austràlia), Kemnitz i Rostock (Alemanya), Guadalajara (Mèxic), Santiago de Xile (Xile), República Dominicana, Junta d'Andalusia, Màlaga, així com per representants de l'Associació Llatinoamericana de Metros i Subterranis", han subratllat fonts del Consell.
Responsables de FGC visiten el TRAM d'Alacant per exportar el model a Lleida i Manresa (Bages)
Responsables de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) han visitat aquesta setmana les instal·lacions del TRAM Metropolità d'Alacant, per conèixer de primera mà els tallers del Campello i les unitats de tren-TRAM, el seu disseny, tecnologia i funcionament. Seguir leyendo el arículo
L'objectiu era comprovar els avantatges d'aquestes unitats per importar-les a Lleida i Manresa (Bages), on es pretén posar en marxa dues línies servides per tren-TRAM per al tràfic de viatgers de diverses poblacions, segons han informat fonts de la Generalitat valenciana en un comunicat.
El director de Projectes de FGC, Pere Mateu, ha explicat que, actualment, hi ha en marxa dos estudis informatius per a l'ús d'aquestes unitats, capaços de circular tant per plataforma tramviària com ferroviària.
El primer d'ells fa referència a la línia que connectarà Manresa (Bages) amb poblacions com Sallent i Súria, aprofitant antics ramals de mercaderies. "Aquests ramals travessen diferents nuclis urbans i pobles, de manera que l'objectiu és servir aquests ramals amb el tren-TRAM", ha subratllat Mateu.
Respecte a la Línia de Lleida, transferida per RENFE a FGC el 2004, Mateu ha indicat que estan estudiant "la possibilitat de comunicar els pobles que travessa per mitjà d'aquestes unitats".
Acompanyat pel director tècnic de FGC, Santi Soriano, Pere Mateu ha comprovat el disseny exterior i interior dels trens TRAM, les seves prestacions i millores introduïdes per guanyar en confort i comoditat per als viatgers. Després de conèixer els tallers del Campello, han viatjat fins a Benidorm en la Línia 1 per traslladar-se després a Alacant, on han conegut l'estació subterrània de Mercat.
Tant Mateu com Soriano han destacat l'"avançada tecnologia" del TRAM d'Alacant, i han qualificat d'"altament interessant" la visita cursada a les cotxeres del tramvia. "Ens han causat molt bona impressió aquestes instal·lacions", han postil·lat.
La visita d'aquesta setmana és la tercera que el TRAM Metropolità d'Alacant rep aquest any d'una delegació per conèixer i importar el seu model. L'any passat van ser nou les delegacions que van viatjar fins a la capital per conèixer de prop les prestacions del TRAM. Alhora, el 2007 van acudir assistents a la Fira de Transport Ferroviari Rail Fòrum, certamen que va acollir Fira València amb representants del sector ferroviari de més de 28 països.
"La seva flexibilitat, modernitat i confortabilitat han estat les característiques destacades per representants polítics i sindicals de ciutats com Melbourne (Austràlia), Kemnitz i Rostock (Alemanya), Guadalajara (Mèxic), Santiago de Xile (Xile), República Dominicana, Junta d'Andalusia, Màlaga, així com per representants de l'Associació Llatinoamericana de Metros i Subterranis", han subratllat fonts del Consell.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/ ... oport-Flaa
La Generalitat construirà abans del 2015 el tramvia que unirà l´aeroport amb Flaçà
El tripartit tanca l'acord pel Pacte Nacional d'Infraestructures i destinarà 100 milions d'euros per crear el nou transport.
La Generalitat aposta pel ferrocarril com a alternativa al transport amb vehicle privat.
aniol resclosa
ACORD PER AL FUTUREls tres socis de Govern de la Generalitat han tancat el Pacte Nacional per les Infraestructures, que es traslladarà ara a l'oposició i als agents socials, en el qual han inclòs la construcció del tramvia que travessarà l'àrea urbana de Girona, des de l'aeroport fins a Flaçà i que estarà fet abans de 2015. ICV ha admès la seva satisfacció per l'esforç que ha suposat convèncer els socialistes.
L. FANALS/DDG | GIRONA
El PSC, ERC i ICV han tancat un acord respecte al contingut bàsic del Pacte Nacional per les Infraestructures després d'anys de discussions i distanciaments. El tramvia de Girona, entre l'aeroport i Flaçà, serà una de les obres prioritàries per les comarques gironines. En l'acord s'ha donat ja un pressupost i terminis: s'anuncia una inversió de 100 milions d'euros abans del 2015.
Tot i encara s'ha de negociar amb els partits de l'oposició i amb diversos sectors socials, és la primera vegada que el govern tripartit es posa d'acord sobre el tramvia de Girona. Iniciativa per Catalunya considera que és un gran èxit que s'inclogui el tramvia en aquest Pacte perquè ha costat molt convèncer els socis socialistes. El ?coordinador d'ICV a les comarques de Girona, Enric Pardo, afirma que "resoldrà molts problemes de mobilitat en una part de l'àrea urbana de Girona i, a més, permetrà eliminar trànsit de les carreteres".
El representant ecosocialista també va recordar que "és cert que tenim un sistema de rodalies que ha de millorar i que se li ha de prestar més atenció, però també és cert que a més del sistema de rodalies necessitem un sistema de transport ferroviari d'unes característiques diferents". L'objectiu dels ecosocialistes és que "pugui tenir parades urbanes cada 300 metres i doni un servei de proximitat entre els barris de Girona, els polígons industrials i les poblacions del voltant". Dimarts passat, el mateix Enric Pardo va avançar en el ple de l'Ajuntament de Girona que les al·legacions al Pla Director Urbanístic del Gironès es fonamentaran en aquest acord.
El Pacte Nacional per les Infraestructures és el document que prefigura les grans infraestructures viàries i ferroviàries que s'han de construir a Catalunya a mitjà termini. Entre les seves prioritats es troba incrementar significativament el transport ferroviari.
Amés del tramvia, l'acord del tripartit català posa en relleu també la necessitat de la variant ferroviària de Figueres. L'acord proposa invertir 85 milions d'euros, també abans del 2015. A més es preveu l'eliminació del pas a nivell de Flaçà, amb una inversió de cinc milions d'euros.
En aquesta primera fase del Pacte per les Infraestructures, es proposa estudiar la viabilitat del perllongament de la C-1 de rodalies Renfe de Blanes a Lloret de Mar i la seva interconnexió amb el sistema de rodalies de Girona i Barcelona.
En una segona fase del Pacte per les Infraestructures s'inclouen la creació d'un sistema de tren de rodalies propi, que tindria com a centre la ciutat de Girona i que ?enllaçaria amb Blanes pel sud i Figueres pel nord. Aquesta opció però no compta ni amb pressupost ni amb data d'execució.
Altres inversions viàries
Tot i que les ferroviàries són les inversions més remarcables, també s'inclouen projectes viaris com la variant d'Olot i les Preses -amb 300 milions d'euros-, el nou tram entre Tordera i Lloret de Mar -amb 61 milions d'euros- o el condicionament de la C-31 entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià -amb 63 milions d'euros.
El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), ha advertit que "el corredor mediterrani es farà igualment" hi hagin o no inversions per part de les institucions europees. La Generalitat defensa que l'eix ferroviari mediterrani s'inclogui al Llibre Verd del transport , però assegura que "en el cas que Europa acabés rebutjant aquesta possibilitat, el corredor es farà igualment, però amb un problema, que a diferència d'uns altres corredors reconeguts per la UE que tenen ajudes pressupostàries, aquest no en tindria", va advertir Nadal. A més, el responsable de les infraestructures assegura que el corredor està en estudi perquè "finalment ha prevalgut la raó, i allò que era obvi per la geografia, ha acabat essent-ho també per a la política".
El conseller d'Obres Públiques, en una entrevista que publica el setmanari El Temps, també va advertir que l'obra per ?desencallar el corredor ?mediter?rani entre Castelló de la Plana i Tarragona "no depèn del Govern català, sinó de Foment" que és "qui hauria de fer públic un horitzó raonable i creïble".
CiU exigeix els regionals
Des de CiU, el portaveu parlamentari, Oriol Pujol, va valorar des de Girona l'elaboració del Pacte Nacional, i va considerar que si la Generalitat accepta el traspàs només dels trens de Rodalies estarà "condemnant Girona a tenir un servei ferroviari del segle passat i tercermundista". Pujol creu que el Govern català ha de lluitar també per assumir també el servei de mitjana distància (que és el que arriba fins a Girona), ja que l'Estatut preveu aquesta possibilitat. En aquest sentit, el representant de CiU considera que les vies que donen només servei a Catalunya s'han de poder desclassificar fàcilment i deixar de ser considerades d'interès general, la qual cosa en permetria el traspàs a la Generalitat, igual que en el cas de l'aeroport. Així doncs, els parlamentari convergent veu "imprescindible" que es pacti el traspàs conjunt de Rodalies i Regionals, i que inclogui tant els trens com les infraestructures.
A banda d'això, però, Pujol creu que s'han de fer accions per millorar el servei als usuaris a curt termini. Així doncs, va proposar que els trens de mitjana distància circulin cada 30 minuts, que s'indemnitzin els usuaris directament cada vegada que un tren arribi 15 minuts tard i que els accessos siguin mitjanament correctes. "És injustificable que tot això no s'implanti ara", va assegurar. A mitjà termini, a més, va afegir que cal crear un servei de Rodalies integrat a les comarques gironines (Girona-Blanes, Girona-Portbou i Girona-Maçanet), amb freqüència de pas cada hora i cada 30 minuts en les hores punta; que s'estableixi un servei de regionals de velocitat alta entre Barcelona i Figueres i treballar per la integració tarifària del servei.
Pel que fa a l'aeroport, va considerar que el Pacte Nacional ha d'incloure un calendari per al traspàs dels aeròdroms de Girona, Reus i Sabadell, "encara que el de Girona guanyi diners", i va assegurar que seguirà defensant el traspàs del Roine perquè considera que l'informe presentat pel govern espanyol, on es descarta, està realitzat "amb voluntat política i no tècnica".
La Generalitat construirà abans del 2015 el tramvia que unirà l´aeroport amb Flaçà
El tripartit tanca l'acord pel Pacte Nacional d'Infraestructures i destinarà 100 milions d'euros per crear el nou transport.
La Generalitat aposta pel ferrocarril com a alternativa al transport amb vehicle privat.
aniol resclosa
ACORD PER AL FUTUREls tres socis de Govern de la Generalitat han tancat el Pacte Nacional per les Infraestructures, que es traslladarà ara a l'oposició i als agents socials, en el qual han inclòs la construcció del tramvia que travessarà l'àrea urbana de Girona, des de l'aeroport fins a Flaçà i que estarà fet abans de 2015. ICV ha admès la seva satisfacció per l'esforç que ha suposat convèncer els socialistes.
L. FANALS/DDG | GIRONA
El PSC, ERC i ICV han tancat un acord respecte al contingut bàsic del Pacte Nacional per les Infraestructures després d'anys de discussions i distanciaments. El tramvia de Girona, entre l'aeroport i Flaçà, serà una de les obres prioritàries per les comarques gironines. En l'acord s'ha donat ja un pressupost i terminis: s'anuncia una inversió de 100 milions d'euros abans del 2015.
Tot i encara s'ha de negociar amb els partits de l'oposició i amb diversos sectors socials, és la primera vegada que el govern tripartit es posa d'acord sobre el tramvia de Girona. Iniciativa per Catalunya considera que és un gran èxit que s'inclogui el tramvia en aquest Pacte perquè ha costat molt convèncer els socis socialistes. El ?coordinador d'ICV a les comarques de Girona, Enric Pardo, afirma que "resoldrà molts problemes de mobilitat en una part de l'àrea urbana de Girona i, a més, permetrà eliminar trànsit de les carreteres".
El representant ecosocialista també va recordar que "és cert que tenim un sistema de rodalies que ha de millorar i que se li ha de prestar més atenció, però també és cert que a més del sistema de rodalies necessitem un sistema de transport ferroviari d'unes característiques diferents". L'objectiu dels ecosocialistes és que "pugui tenir parades urbanes cada 300 metres i doni un servei de proximitat entre els barris de Girona, els polígons industrials i les poblacions del voltant". Dimarts passat, el mateix Enric Pardo va avançar en el ple de l'Ajuntament de Girona que les al·legacions al Pla Director Urbanístic del Gironès es fonamentaran en aquest acord.
El Pacte Nacional per les Infraestructures és el document que prefigura les grans infraestructures viàries i ferroviàries que s'han de construir a Catalunya a mitjà termini. Entre les seves prioritats es troba incrementar significativament el transport ferroviari.
Amés del tramvia, l'acord del tripartit català posa en relleu també la necessitat de la variant ferroviària de Figueres. L'acord proposa invertir 85 milions d'euros, també abans del 2015. A més es preveu l'eliminació del pas a nivell de Flaçà, amb una inversió de cinc milions d'euros.
En aquesta primera fase del Pacte per les Infraestructures, es proposa estudiar la viabilitat del perllongament de la C-1 de rodalies Renfe de Blanes a Lloret de Mar i la seva interconnexió amb el sistema de rodalies de Girona i Barcelona.
En una segona fase del Pacte per les Infraestructures s'inclouen la creació d'un sistema de tren de rodalies propi, que tindria com a centre la ciutat de Girona i que ?enllaçaria amb Blanes pel sud i Figueres pel nord. Aquesta opció però no compta ni amb pressupost ni amb data d'execució.
Altres inversions viàries
Tot i que les ferroviàries són les inversions més remarcables, també s'inclouen projectes viaris com la variant d'Olot i les Preses -amb 300 milions d'euros-, el nou tram entre Tordera i Lloret de Mar -amb 61 milions d'euros- o el condicionament de la C-31 entre la Tallada d'Empordà i Torroella de Fluvià -amb 63 milions d'euros.
El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), ha advertit que "el corredor mediterrani es farà igualment" hi hagin o no inversions per part de les institucions europees. La Generalitat defensa que l'eix ferroviari mediterrani s'inclogui al Llibre Verd del transport , però assegura que "en el cas que Europa acabés rebutjant aquesta possibilitat, el corredor es farà igualment, però amb un problema, que a diferència d'uns altres corredors reconeguts per la UE que tenen ajudes pressupostàries, aquest no en tindria", va advertir Nadal. A més, el responsable de les infraestructures assegura que el corredor està en estudi perquè "finalment ha prevalgut la raó, i allò que era obvi per la geografia, ha acabat essent-ho també per a la política".
El conseller d'Obres Públiques, en una entrevista que publica el setmanari El Temps, també va advertir que l'obra per ?desencallar el corredor ?mediter?rani entre Castelló de la Plana i Tarragona "no depèn del Govern català, sinó de Foment" que és "qui hauria de fer públic un horitzó raonable i creïble".
CiU exigeix els regionals
Des de CiU, el portaveu parlamentari, Oriol Pujol, va valorar des de Girona l'elaboració del Pacte Nacional, i va considerar que si la Generalitat accepta el traspàs només dels trens de Rodalies estarà "condemnant Girona a tenir un servei ferroviari del segle passat i tercermundista". Pujol creu que el Govern català ha de lluitar també per assumir també el servei de mitjana distància (que és el que arriba fins a Girona), ja que l'Estatut preveu aquesta possibilitat. En aquest sentit, el representant de CiU considera que les vies que donen només servei a Catalunya s'han de poder desclassificar fàcilment i deixar de ser considerades d'interès general, la qual cosa en permetria el traspàs a la Generalitat, igual que en el cas de l'aeroport. Així doncs, els parlamentari convergent veu "imprescindible" que es pacti el traspàs conjunt de Rodalies i Regionals, i que inclogui tant els trens com les infraestructures.
A banda d'això, però, Pujol creu que s'han de fer accions per millorar el servei als usuaris a curt termini. Així doncs, va proposar que els trens de mitjana distància circulin cada 30 minuts, que s'indemnitzin els usuaris directament cada vegada que un tren arribi 15 minuts tard i que els accessos siguin mitjanament correctes. "És injustificable que tot això no s'implanti ara", va assegurar. A mitjà termini, a més, va afegir que cal crear un servei de Rodalies integrat a les comarques gironines (Girona-Blanes, Girona-Portbou i Girona-Maçanet), amb freqüència de pas cada hora i cada 30 minuts en les hores punta; que s'estableixi un servei de regionals de velocitat alta entre Barcelona i Figueres i treballar per la integració tarifària del servei.
Pel que fa a l'aeroport, va considerar que el Pacte Nacional ha d'incloure un calendari per al traspàs dels aeròdroms de Girona, Reus i Sabadell, "encara que el de Girona guanyi diners", i va assegurar que seguirà defensant el traspàs del Roine perquè considera que l'informe presentat pel govern espanyol, on es descarta, està realitzat "amb voluntat política i no tècnica".
-
genissimon
- N10
- Entrades: 3163
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Travessarà Girona pel viaducte de renfe?? o caldrà tornar a posar la ciutat "potes enlaire" ?
Perquè un tramvia en superfície estaria bé, però tenint el viaducte ja construit.... són ganes.
Salut !!
Perquè un tramvia en superfície estaria bé, però tenint el viaducte ja construit.... són ganes.
Salut !!
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.