De El Punt:
------------------
Punt i a part. Barcelona va com una moto
La matriculació de motos es dispara i l'Ajuntament crea més places d'aparcament per evitar la saturació de les voreres
L'ús de la moto no para de créixer. El 2002, el parc de motos i ciclomotors a Barcelona era de 230.429. L'any 2004 es va tancar amb un cens d'uns 260.000 vehicles de motor de dues rodes. El creixement experimentat el 2004 és el més alt dels últims anys, un increment degut en part al fet que ara es poden conduir motos fins a 125 centímetres cúbics amb el carnet de turismes. Només durant els tres últims mesos de l'any passat es van matricular de nou prop de 6.000 motos, el mateix número que durant tot un any sencer. La implantació recent de l'àrea verda d'aparcament al centre de Barcelona ha anat acompanyada també de la creació d'unes 3.000 noves places d'estacionament per a motos, bàsicament a l'Eixample. L'objectiu és treure els vehicles de les voreres
«Ens diuen que és millor circular amb moto que no pas amb cotxe, però quan arribes al centre de la ciutat què fas? Te la poses a la butxaca?» Gabriel Fernández és un administratiu que cada dia va a la feina -en un edifici a la plaça de Catalunya- amb moto, i hi troba a faltar llocs per aparcar senyalitzats. El Pacte per la Mobilitat -impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i signat l'any 2000- estableix entre els objectius estratègics promocionar l'estacionament de les motos en aparcaments i incrementar el nombre de places disponibles a la calçada, que ara és de prop de 21.000, després de les 3.000 noves que van començar a funcionar coincidint amb la implantació de l'àrea verda. A l'octubre, quan l'àrea verda s'estengui gairebé a tota la ciutat, es crearan unes 3.000 places més per a motos. La prioritat de pintar més places a la calçada persegueix l'objectiu de treure vehicles de les voreres, que han de ser per als vianants. Les ordenances municipals marquen que les motocicletes i els ciclomotors s'han d'estacionar als espais destinats especificament per a aquesta finalitat i, en el supòsit que no n'hi hagin, podran estacionar a la calçada, en semibateria, ocupant una amplada màxima d'un metre i mig, i sense impedir l'accés als vehicles immediats.
Voreres plenes.
També poden aparcar a les voreres, les andanes i els passejos de més de tres metres d'amplada. A la vorera només hi poden estacionar en semibateria quan aquesta té una amplada entre tres i sis metres. Un passeig per multitud de carrers del centre de la ciutat permet copsar com aquesta normativa es vulnera sistemàticament: les motos ocupen voreres indistintament de la seva amplada i dificulten en molts casos el pas dels vianants. «Hem de treure obstacles de les voreres», repetia l'alcalde, Joan Clos, fa uns mesos durant una visita que va fer a la rambla del Raval, on va aprofitar per anunciar que, igual com es farà al districte de Gràcia, també al cor de la ciutat es busca lloc per construir un aparcament subterrani exclusivament per a motos. La croada iniciada per l'Ajuntament contra l'accés dels cotxes persegueix que la gent arribi al centre de la ciutat amb transport públic o amb altres sistemes de transport que provoquin menys congestió, com ara les motos.
Madrid, al darrere.
Als anys vuitanta, l'Ajuntament va incloure en els ordenances la possibilitat d'aparcar les motos sobre les voreres. A Madrid, tot just ara s'ho plantegen. De fet, el cas madrileny està ara en via morta perquè associacions de vianants van recórrer contra l'ordenança i un jutjat va acceptar el recurs. «Som una de les ciutats europees que anem al davant pel que fa afavorir l'ús de la moto», explica Àngel López, director de l'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament.
El parc creix.
El 1998 hi havia a Barcelona 221.483 motos i ciclomotors. El 2002, la xifra era de 230.429, i les dades del 2004 indiquen que el parc ja és de 260.000 motos i ciclomotors. L'últim increment notable es va produir l'últim trimestre de l'any passat. En tres mesos es van matricular prop de 6.000 motocicletes, la mateixa xifra que en tot un any anterior. Això s'explica, en part, pel canvi de normativa: ara es pot conduir una moto fins a 125 centímetres cúbics amb el mateix carnet de conduir que es requereix per a un turisme. Dels més de 6,5 milions de desplaçaments que es produeixen diàriament per Barcelona, el transport públic n'agafa una mica més de la meitat. Entre els desplaçaments en transport privat, les motos i els ciclomotors suposen un 26% del total, quan l'any 2002, segons l'estadística municipal, era d'un 15,6%. El creixement en pocs mesos és espectacular.
La moto urbana.
La predilecta per desplaçar-se pel centre de la ciutat és la moto de petita cilindrada, per sota dels 125 centímetres cúbics. Sense tenir en compte els ciclomotors -no inclosos en el cens del 2003, l'últim disponible en l'estadística municipal-, més de la meitat del parc el formen els vehicles de menys de 125 centímetres cúbics. Una quarta part dels vehicles de motor de dues rodes tenen entre 126 i 250 centímetres cúbics. El percentatge de grans motocicletes, les de més de 750 centímetres cúbics, també va augmentar un 5,4%. Aquestes últimes, però, pertanyen sobretot a persones aficionades al motociclisme i són utilitzades per desplaçar-se fora de la ciutat i no per fer moviments interns.
-------------------------------
Punt i a part. «Si vols arribar a temps, el millor és anar amb moto»
«Si vols assegurar-te d'arribar a temps al lloc on vas, el millor mitjà és la moto.» Montse Pegueroles, de Tortosa, és advocada de Price Waterhouse Coopers. Fa cinc anys va decidir que el vehicle de motor de dues rodes era el més pràctic per circular per una ciutat congestionada com Barcelona. «Per anar de casa a la factultat amb transport públic trigava tres quarts d'hora; si anava amb moto, podia anar a dinar a casa», explica. Des de llavors, el mitjà de transport no ha canviat, excepte quan plou. «La moto dóna qualitat de vida.» També hi ha inconvenients, bàsicament la velocitat amb què circula tothom a Barcelona. «La gent que va amb cotxe no és conscient del perill que pot tenir anar amb moto; i també hi ha motoristes que són uns inconscients», afegeix. Pel que fa a l'aparcament, no hi ha problemes. Costa trobar places pintades a la calçada, però l'opció de les voreres no falla mai. Pegueroles creu que no està prou senyalitzat en quines voreres es pot aparcar i en quines no. «Intentes posar-hi sentit comú i no dificultar el pas dels vianants», conclou.
----------------------------
Punt i a part. «Alguns no tenen miraments i aparquen la moto on volen»
En una sola nit, Quique Roldan pot arribar a portar una quinzena de pizzes a domicili. És un dels repartidors de Telepizza i coneix a la perfecció la trama urbana i els avantatges i inconvenients de circular amb moto per feina. «Hi ha zones més tranquil·les, com ara Poble Sec, però com més t'acostes al centre més complicacions hi ha perquè el trànsit és molt dens», explica. La seva queixa: els conductors de turismes no tenen cap respecte per les motos. «I pitjor encara si ets repartidor de pizzes, ja que tenim molt mala fama; per culpa de quatre bojos ho acabem pagant tots.» Problemes per aparcar? No en té, però admet que els conductors de motos i ciclomotors sovint no tenen cap mirament per deixar el seu vehicle a dalt de qualsevol vorera, compleixi o no l'amplada mínima necessària, que és de tres metres. Sobre l'aparcament, però, critica l'ocupació que fan alguns turismes de zones senyalitzades per a motos. Quique Roldan creu que existeix un control exhaustiu de la Guàrdia Urbana de la velocitat i l'aparcament. Moto o cotxe? Ho té clar: a la ciutat, la moto.
----------------------------
260.000 motos i ciclomotors
Aquest és el nombre aproximat de motos i ciclomotors que hi ha a la ciutat de Barcelona. L'any 2002, el cens era de 230.222 motos i ciclomotors. En dos anys, el número de matriculacions s'ha disparat. L'àrea de Mobilitat de l'Ajuntament calcula que el 25% dels vehicles que circulen a la ciutat són motos i ciclomotors.
21.000 aparcaments
A tota la ciutat hi ha prop de 21.000 aparcaments destinats a motos i ciclomotors. Amb l'entrada en funcionament de l'àrea verda s'han pintat unes 3.000 places més, bàsicament a l'Eixample. L'Ajuntament projecta ara construir el primer aparcament subterrani exclusivament per a motos. El farà a Gràcia, a sota del nou casal per a joves.
41.400 sancions
Durant el 2004, la Guàrdia Urbana va tramitar 41.411 sacions relacionades amb infraccions comeses per conductors de motos i ciclomotors. El grup més important de multes fan referència a la circulació per espais no autoritzats (10.681) i l'estacionament en voreres que no compleixen l'amplada mínima permesa (10.907).
6.596 accidents
Un total de 6.596 ciclomotors i motocicletes es van veure implicats l'any passat en accidents. Representen prop d'un terç dels vehicles implicats en accidents, tot i que en nombres absoluts s'observa una disminució pel que fa a ciclomotors. Vint conductors de moto o ciclomotor van morir el 2004 a causa d'un accident.
215.000 desplaçaments
A Barcelona es fan durant un dia feiner més de 6,5 milions de desplaçaments, entre transport públic i privat. Els desplaçaments en vehicle privat representen un 36,2% del total. El nombre de desplaçaments diaris en moto és de 215.000. La tendència dels últims anys és de creixement pel que fa a nombre de desplaçaments.
75.571 motos fins a 125 cc
Més de la meitat de les motos censades no superen els 125 centímetres cúbics. Segons l'última estadística disponible, d'aquesta tipologia n'hi ha 75.571, mentre que el següent grup més nombrós -motos de 126 a 250 cc- no arriba a les 36.000 motos. La moto urbana de petita cilindrada és la preferida pels ciutadans.
Augment en l'ús de la moto
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Augment en l'ús de la moto
wefer l’ha editat per darrera vegada el dia: Dissabte 21/01/2006 16:05, en total s’ha editat 1 vegada.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
Una pregunta a los "vespineros"... ¿por qué leches os teneis que poner siempre los primeros en los semáforos y llegar allí haciendo eslálom entre los coches? ¿por qué no os esperais como todo el mundo en vuestro sitio y salís cuando os toca? porque según el código de circulación, que yo sepa, las motos no pueden hacer esa maniobra puesto que es ilegal y se han de limitar a ir por el centro de su carril como todos los demás.
Si se aprovechase esto y se colocasen urbanos en los semáforos multando a todo aquél que realizase esta peligrosa maniobra, igual se sacabn unos eurillos más para emplearse luego en temas de movilidad.
Y de los cliclistas que se pasan los semáforos en rojo ya ni hablamos, que todos hemos de guardarles 1,5 metros de seguridad, respetarlos cuando pasamos a su lado, etc. correcto, faltaría más... pero luego van ellos y cuando todos estamos parados en un semáforo en rojo, te llegan por detrás, se asoman, y se lo saltan como si la cosa no fuese con ellos y el código no se les aplicase ni nada de nada.
Hombreeeeeeeeee, que el semáforo hay que respetarlo vengamos en coche, en moto, en bici o como sea.
Saludos,
Sergio
Una pregunta a los "vespineros"... ¿por qué leches os teneis que poner siempre los primeros en los semáforos y llegar allí haciendo eslálom entre los coches? ¿por qué no os esperais como todo el mundo en vuestro sitio y salís cuando os toca? porque según el código de circulación, que yo sepa, las motos no pueden hacer esa maniobra puesto que es ilegal y se han de limitar a ir por el centro de su carril como todos los demás.
Si se aprovechase esto y se colocasen urbanos en los semáforos multando a todo aquél que realizase esta peligrosa maniobra, igual se sacabn unos eurillos más para emplearse luego en temas de movilidad.
Y de los cliclistas que se pasan los semáforos en rojo ya ni hablamos, que todos hemos de guardarles 1,5 metros de seguridad, respetarlos cuando pasamos a su lado, etc. correcto, faltaría más... pero luego van ellos y cuando todos estamos parados en un semáforo en rojo, te llegan por detrás, se asoman, y se lo saltan como si la cosa no fuese con ellos y el código no se les aplicase ni nada de nada.
Hombreeeeeeeeee, que el semáforo hay que respetarlo vengamos en coche, en moto, en bici o como sea.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Supongo que se pondrán delante del semáforo básicamente para hacerse ver, ya que si estan entre los coches son mucho más difíciles de ver y podrían ocurrir accidentes. Por lo menos cuándo vas en bici es lo mejor que puedes hacer, si hay coches parados en un semáforo o STOP adelantarlos y colocarte delante para hacerte ver. Si no, no te ven y pasa lo que pasa...
En lo de los ciclistas que se pasan el semáforo en rojo, totalmente de acuerdo. Todo y eso, yo tenía suerte que en mi trayecto en bici entre casa y el instituto no hay ni un sólo semáforo...
En lo de los ciclistas que se pasan el semáforo en rojo, totalmente de acuerdo. Todo y eso, yo tenía suerte que en mi trayecto en bici entre casa y el instituto no hay ni un sólo semáforo...
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola Robert,
Si se ponen donde se tienen que poner, es decir, no sobre las líneas de separación de los carriles sino en el centro del mismo ocupando el espacio que sea, sí que se les ve y nadie les hace nada.
Lo que tienen que hacer es colocarse donde toca, no donde no pueden ni deben hacerlo como las líneas de separación entre carriles, que ahí es precisamente donde no se les ve.
Saludos,
Sergio
Si se ponen donde se tienen que poner, es decir, no sobre las líneas de separación de los carriles sino en el centro del mismo ocupando el espacio que sea, sí que se les ve y nadie les hace nada.
Lo que tienen que hacer es colocarse donde toca, no donde no pueden ni deben hacerlo como las líneas de separación entre carriles, que ahí es precisamente donde no se les ve.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Totalmente de acuerdo. Ahora bien, en el caso de las bicicletas, es mejor ponerse delante del todo en los semáforos debido a su menor velocidad, para, en primer lugar hacerse ver mejor, para poder girar mejor si se va a efectuar dicha maniobra y lo más importante, no tragarse el humo de los coches. Además, si te situas detrás de un coche puede que tiré para atrás de manera imprevista, y cómo la mayoría nunca se fija si hay algo detrás (menos una bicicleta) puede que te arroyen por delante sin darte cuenta. De ahí ponerse delante.
Ahora bien, suerte que el tráfico por el núcleo urbano de Castellar no tiene nada que ver con el de BCN, pero ya he topado con más de un impaciente porqué iba por el centro del carril y no llegaba aún al STOP correspondiente que me iba pitando contínuamente.
Saludos.
Ahora bien, suerte que el tráfico por el núcleo urbano de Castellar no tiene nada que ver con el de BCN, pero ya he topado con más de un impaciente porqué iba por el centro del carril y no llegaba aún al STOP correspondiente que me iba pitando contínuamente.
Saludos.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De l'AVUI:
--------------------------
Quatre de cada deu viatges en vehicle privat dins de Barcelona es fan amb moto
- El canvi de reglament dispara les vendes a L'enquesta de l'ATM detecta un nou avenç d'1,4 punts en la quota d'ús del transport públic
Oriol Pàmies
Anar amb motocicleta està cada cop més de moda a Barcelona. Els embussos i les facilitats per conduir motos lleugeres amb el carnet de cotxe han provocat que quatre de cada deu viatges dins de la ciutat amb vehicle privat es facin amb moto o ciclomotor, segons l'última onada de l'enquesta de mobilitat en dia feiner que han elaborat l'Autoritat del Transport Metropolità i l'Ajuntament, i que es va divulgar ahir.
Com a ciutat mediterrània, Barcelona sempre ha estat propícia als amants de les dues rodes. Però l'auge actual va començar el setembre passat, quan va entrar en vigor el reglament que permet als posseïdors del carnet de classe B (per a turismes) conduir motos de fins a 125 centímetres cúbics. El 2004 es van matricular 26.762 motos a la demarcació de Barcelona, el 40% més que l'any anterior. Els vuit primers mesos del 2005 ja se n'han registrat 25.688, a més de 9.157 ciclomotors.
Amb aquesta allau compradora, el parc de motos i ciclomotors de la ciutat voreja les 250.000 unitats, que fan uns 297.000 moviments diaris, el 40,8% dels que es fan en vehicle privat, descomptant els dels transportistes i altres professionals del volant. El fenomen és típicament urbà i de curt recorregut, perquè només el 9% dels viatges d'interconnexió a fora de la ciutat es fan amb moto. Al conjunt de la regió metropolitana, els motoristes suposen només el 3,7% dels desplaçaments.
L'enquesta, feta per telèfon a 4.753 persones de més de 16 anys residents a les set comarques metropolitanes, registra un nou creixement de la mobilitat, de l'ordre del 4%, molt per sobre de l'increment de població, que va ser de l'1,1%. Ara es fan una mica més de 12 milions de desplaçaments al dia. Si no s'ha notat un augment de la congestió és perquè el transport públic ha captat gairebé tot aquest creixement i ja té una quota del 24,5% (1,4 punts més que l'any anterior), davant del 41,3% del vehicle privat (1,7 punts menys). El restant 34,2% són trajectes a peu (de més de cinc minuts).
--------------------------
Quatre de cada deu viatges en vehicle privat dins de Barcelona es fan amb moto
- El canvi de reglament dispara les vendes a L'enquesta de l'ATM detecta un nou avenç d'1,4 punts en la quota d'ús del transport públic
Oriol Pàmies
Anar amb motocicleta està cada cop més de moda a Barcelona. Els embussos i les facilitats per conduir motos lleugeres amb el carnet de cotxe han provocat que quatre de cada deu viatges dins de la ciutat amb vehicle privat es facin amb moto o ciclomotor, segons l'última onada de l'enquesta de mobilitat en dia feiner que han elaborat l'Autoritat del Transport Metropolità i l'Ajuntament, i que es va divulgar ahir.
Com a ciutat mediterrània, Barcelona sempre ha estat propícia als amants de les dues rodes. Però l'auge actual va començar el setembre passat, quan va entrar en vigor el reglament que permet als posseïdors del carnet de classe B (per a turismes) conduir motos de fins a 125 centímetres cúbics. El 2004 es van matricular 26.762 motos a la demarcació de Barcelona, el 40% més que l'any anterior. Els vuit primers mesos del 2005 ja se n'han registrat 25.688, a més de 9.157 ciclomotors.
Amb aquesta allau compradora, el parc de motos i ciclomotors de la ciutat voreja les 250.000 unitats, que fan uns 297.000 moviments diaris, el 40,8% dels que es fan en vehicle privat, descomptant els dels transportistes i altres professionals del volant. El fenomen és típicament urbà i de curt recorregut, perquè només el 9% dels viatges d'interconnexió a fora de la ciutat es fan amb moto. Al conjunt de la regió metropolitana, els motoristes suposen només el 3,7% dels desplaçaments.
L'enquesta, feta per telèfon a 4.753 persones de més de 16 anys residents a les set comarques metropolitanes, registra un nou creixement de la mobilitat, de l'ordre del 4%, molt per sobre de l'increment de població, que va ser de l'1,1%. Ara es fan una mica més de 12 milions de desplaçaments al dia. Si no s'ha notat un augment de la congestió és perquè el transport públic ha captat gairebé tot aquest creixement i ja té una quota del 24,5% (1,4 punts més que l'any anterior), davant del 41,3% del vehicle privat (1,7 punts menys). El restant 34,2% són trajectes a peu (de més de cinc minuts).
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De l'AVUI:
----------------------------------
Les matriculacions de motocicletes s'anoten el 2005 un avenç del 75%
- Les facilitats normatives continuen sostenint l'evolució a l'alça del sector
- Aquest any també serà "excel·lent", segons la patronal
Redacció
Les vendes de motocicletes continuen imparables a Espanya: l'any passat es va tancar amb un avenç del 75,6 per cent, fins a les 205.626 unitats. Segons va destacar ahir l'Associació Nacional d'Empreses del Sector de les Dues Rodes (Anesdor), es tracta del segon exercici consecutiu amb xifres rècord, cosa que ha permès que Espanya es converteixi en el segon mercat europeu de motos, només superat per Itàlia i al davant d'Estats com Alemanya i França.
L'any anterior les matriculacions ja havien crescut un 56,7 per cent, sobretot gràcies a la constant evolució a l'alça del segment de les motos de fins a 125 centímetres cúbics. Ahir el secretari general d'Anesdor, José Franqueira, va qualificar d'"espectacular" el creixement d'aquest mercat el 2005, ja que les vendes s'han arribat a multiplicar per cinc.
Més facilitats
El fort impuls de les matriculacions de motos lleugeres es deu als canvis en la normativa, que s'apliquen des del mes d'octubre de l'any passat. Des de llavors els titulars d'un permís de conduir per a turismes (el de tipus B) amb tres anys d'antiguitat poden pilotar motocicletes de fins a 125 metres cúbics i 15 cavalls de potència (permís A1).
"S'ha demostrat que aquestes motos són una alternativa al cotxe, a la ciutat", sosté Franqueira, que assegura que han facilitat la mobilitat a persones que fins ara tenien dificultats per moure's pels centres urbans. El responsable de la patronal va agrair a les administracions el suport rebut per aconseguir aquest canvi d'hàbits.
Indici de desacceleració
Malgrat tot, les dades de la patronal indiquen que es comença a veure un alentiment en aquest segment, ja que al desembre les vendes de motocicletes van moderar el creixement fins al 5 per cent. Tot i això, l'associació de fabricants confia que el 2006 sigui de nou un any "excel·lent" i que la xifra de matriculacions se situï "fins i tot per sobre del rècord de l'any passat".
Per marques i segons les xifres d'Anesdor, Honda va consolidar l'any passat la seva posició de lideratge, ja que va tancar l'exercici amb 47.526 unitats venudes, xifra que significa un avenç superior al 58 per cent. Darrere la firma japonesa hi ha les també cases nipones Yamaha-MBK i el grup Suzuki, a banda de l'europea Piaggio-Vespa-Gilera i la coreana Kymco.
----------------------------------
Les matriculacions de motocicletes s'anoten el 2005 un avenç del 75%
- Les facilitats normatives continuen sostenint l'evolució a l'alça del sector
- Aquest any també serà "excel·lent", segons la patronal
Redacció
Les vendes de motocicletes continuen imparables a Espanya: l'any passat es va tancar amb un avenç del 75,6 per cent, fins a les 205.626 unitats. Segons va destacar ahir l'Associació Nacional d'Empreses del Sector de les Dues Rodes (Anesdor), es tracta del segon exercici consecutiu amb xifres rècord, cosa que ha permès que Espanya es converteixi en el segon mercat europeu de motos, només superat per Itàlia i al davant d'Estats com Alemanya i França.
L'any anterior les matriculacions ja havien crescut un 56,7 per cent, sobretot gràcies a la constant evolució a l'alça del segment de les motos de fins a 125 centímetres cúbics. Ahir el secretari general d'Anesdor, José Franqueira, va qualificar d'"espectacular" el creixement d'aquest mercat el 2005, ja que les vendes s'han arribat a multiplicar per cinc.
Més facilitats
El fort impuls de les matriculacions de motos lleugeres es deu als canvis en la normativa, que s'apliquen des del mes d'octubre de l'any passat. Des de llavors els titulars d'un permís de conduir per a turismes (el de tipus B) amb tres anys d'antiguitat poden pilotar motocicletes de fins a 125 metres cúbics i 15 cavalls de potència (permís A1).
"S'ha demostrat que aquestes motos són una alternativa al cotxe, a la ciutat", sosté Franqueira, que assegura que han facilitat la mobilitat a persones que fins ara tenien dificultats per moure's pels centres urbans. El responsable de la patronal va agrair a les administracions el suport rebut per aconseguir aquest canvi d'hàbits.
Indici de desacceleració
Malgrat tot, les dades de la patronal indiquen que es comença a veure un alentiment en aquest segment, ja que al desembre les vendes de motocicletes van moderar el creixement fins al 5 per cent. Tot i això, l'associació de fabricants confia que el 2006 sigui de nou un any "excel·lent" i que la xifra de matriculacions se situï "fins i tot per sobre del rècord de l'any passat".
Per marques i segons les xifres d'Anesdor, Honda va consolidar l'any passat la seva posició de lideratge, ja que va tancar l'exercici amb 47.526 unitats venudes, xifra que significa un avenç superior al 58 per cent. Darrere la firma japonesa hi ha les també cases nipones Yamaha-MBK i el grup Suzuki, a banda de l'europea Piaggio-Vespa-Gilera i la coreana Kymco.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
De El Periódico de Catalunya:
-----------------------------------
Els motoristes inexperts fan créixer els accidents de trànsit a BCN
• Els conductors que només tenen carnet de cotxe inverteixen la tendència a la baixa dels sinistres
• Els fabricants de motos, que han augmentat les vendes, pagaran cursos de formació als novells
ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Barcelona està pagant cara la normativa aprovada el 2004 pel Govern que permet als conductors de cotxe amb carnet B portar motos de fins a 125 cc sense tenir cap formació específica. El nombre d'accidents protagonitzats per aquest nou col.lectiu va créixer de forma espectacular l'any passat, fins al punt de condicionar, segons l'ajuntament, les xifres globals de sinistres de trànsit a la ciutat. Aquestes últimes van pujar un 4,7% (de 10.695 a 11.196) el 2005, després de cinc anys consecutius de descensos.
Alertat per aquesta situació, el consistori ultima un conveni amb els fabricants --que han incrementat les vendes de forma significativa gràcies al canvi legislatiu-- per oferir cursos gratuïts de formació als conductors.
El regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Jordi Hereu, va fonamentar la teoria municipal sobre les causes de l'increment d'accidents en diverses dades, com la que el nombre de motos amb menys d'un any d'antiguitat implicades en un accident gairebé es va duplicar el 2005 (de 478 a 927).
Del 2004 al 2005 el parc de motos de la ciutat va créixer més del doble que del 2003 al 2004. L'any passat, 717 conductors amb permís de classe B es van veure implicats en un accident (el 20% del total de sinistres de motocicletes). A més a més, el nombre de víctimes d'entre 30 i 44 anys (el sector d'edat que més s'ha apuntat a aquesta pràctica) va augmentar en 338 persones.
Segons Hereu, sense la incidència d'aquestes xifres, "la tendència descendent hauria continuat". Per aquest motiu, el regidor va anunciar que posaran en marxa un paquet de mesures dirigides a aquests conductors. Entre elles destaca un conveni amb l'Associació Nacional de Fabricants de Vehicles de Dues Rodes (Anesdor) per oferir sessions teoricopràctiques gratuïtes d'entre tres i quatre hores als motociclistes inexperts.
PRÀCTIQUES OBLIGATÒRIES
Les actuacions previstes inclouen una campanya de conscienciació dirigida de forma exclusiva als motociclistes, i dispositius especials de la Guàrdia Urbana. "No forma part de les nostres competències, però si poguéssim faríem obligatòries les pràctiques prèvies entre aquells conductors de cotxe que poden portar ara motos de més cilindrada", va assegurar Hereu, en al.lusió crítica a la normativa del Govern, que no inclou aquesta possibilitat.
Segons les dades de l'ajuntament, els accidents del 2005 van causar 13.489 ferits i 49 víctimes mortals. D'aquestes últimes, 17 anaven en moto (12 el 2004). Aquest mitjà de transport va ser també el que més va créixer (un 21%) en nombre de sinistres.
Les causes més habituals dels accidents van ser, per part dels conductors, la falta d'atenció, no fer cas del semàfor, no respectar les distàncies i girar en el carril indegut. En el cas dels vianants, amb 17 víctimes mortals, els sinistres es van deure al fet de travessar per fora del pas de vianants (401) o per desobeir els semàfors (226).
El balanç municipal del 2005 mostra que s'han reduït els accidents a les vies d'accés a Barcelona, però que augmenten els que s'han produït a les rondes (15,3%). Hereu va vincular també aquest fet als conductors de cotxes que circulen des de fa un any en moto.
MÉS SINISTRES EN BICI
El protagonisme de les bicicletes en els accidents també ha augmentat en l'últim any i puja un 16,6% respecte al 2004, una situació que l'ajuntament atribueix a l'increment progressiu del seu ús per part dels ciutadans.
Cliqueu aquí per veure el document en PDF
-----------------------------------
Els motoristes inexperts fan créixer els accidents de trànsit a BCN
• Els conductors que només tenen carnet de cotxe inverteixen la tendència a la baixa dels sinistres
• Els fabricants de motos, que han augmentat les vendes, pagaran cursos de formació als novells
ALBERT OLLÉS
BARCELONA
Barcelona està pagant cara la normativa aprovada el 2004 pel Govern que permet als conductors de cotxe amb carnet B portar motos de fins a 125 cc sense tenir cap formació específica. El nombre d'accidents protagonitzats per aquest nou col.lectiu va créixer de forma espectacular l'any passat, fins al punt de condicionar, segons l'ajuntament, les xifres globals de sinistres de trànsit a la ciutat. Aquestes últimes van pujar un 4,7% (de 10.695 a 11.196) el 2005, després de cinc anys consecutius de descensos.
Alertat per aquesta situació, el consistori ultima un conveni amb els fabricants --que han incrementat les vendes de forma significativa gràcies al canvi legislatiu-- per oferir cursos gratuïts de formació als conductors.
El regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, Jordi Hereu, va fonamentar la teoria municipal sobre les causes de l'increment d'accidents en diverses dades, com la que el nombre de motos amb menys d'un any d'antiguitat implicades en un accident gairebé es va duplicar el 2005 (de 478 a 927).
Del 2004 al 2005 el parc de motos de la ciutat va créixer més del doble que del 2003 al 2004. L'any passat, 717 conductors amb permís de classe B es van veure implicats en un accident (el 20% del total de sinistres de motocicletes). A més a més, el nombre de víctimes d'entre 30 i 44 anys (el sector d'edat que més s'ha apuntat a aquesta pràctica) va augmentar en 338 persones.
Segons Hereu, sense la incidència d'aquestes xifres, "la tendència descendent hauria continuat". Per aquest motiu, el regidor va anunciar que posaran en marxa un paquet de mesures dirigides a aquests conductors. Entre elles destaca un conveni amb l'Associació Nacional de Fabricants de Vehicles de Dues Rodes (Anesdor) per oferir sessions teoricopràctiques gratuïtes d'entre tres i quatre hores als motociclistes inexperts.
PRÀCTIQUES OBLIGATÒRIES
Les actuacions previstes inclouen una campanya de conscienciació dirigida de forma exclusiva als motociclistes, i dispositius especials de la Guàrdia Urbana. "No forma part de les nostres competències, però si poguéssim faríem obligatòries les pràctiques prèvies entre aquells conductors de cotxe que poden portar ara motos de més cilindrada", va assegurar Hereu, en al.lusió crítica a la normativa del Govern, que no inclou aquesta possibilitat.
Segons les dades de l'ajuntament, els accidents del 2005 van causar 13.489 ferits i 49 víctimes mortals. D'aquestes últimes, 17 anaven en moto (12 el 2004). Aquest mitjà de transport va ser també el que més va créixer (un 21%) en nombre de sinistres.
Les causes més habituals dels accidents van ser, per part dels conductors, la falta d'atenció, no fer cas del semàfor, no respectar les distàncies i girar en el carril indegut. En el cas dels vianants, amb 17 víctimes mortals, els sinistres es van deure al fet de travessar per fora del pas de vianants (401) o per desobeir els semàfors (226).
El balanç municipal del 2005 mostra que s'han reduït els accidents a les vies d'accés a Barcelona, però que augmenten els que s'han produït a les rondes (15,3%). Hereu va vincular també aquest fet als conductors de cotxes que circulen des de fa un any en moto.
MÉS SINISTRES EN BICI
El protagonisme de les bicicletes en els accidents també ha augmentat en l'últim any i puja un 16,6% respecte al 2004, una situació que l'ajuntament atribueix a l'increment progressiu del seu ús per part dels ciutadans.
Cliqueu aquí per veure el document en PDF
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.avui.cat/
-----------------------------------
Rècord en les vendes de motos
Redacció
Les matriculacions de motocicletes van assolir un nou rècord mensual el passat mes d'agost, després d'augmentar un 26,4% en un any i situar-se en les 22.434 unitats venudes.
L'Associació Nacional d'Empreses del Sector de Dues Rodes (Anesdor) va informar ahir que en els vuit primers mesos de l'any, les vendes de motos van registrar un nivell rècord, amb 182.620 unitats, que suposen una progressió del 28% respecte al gener-agost del 2005. Honda va ser la marca que més va vendre.
-----------------------------------
Rècord en les vendes de motos
Redacció
Les matriculacions de motocicletes van assolir un nou rècord mensual el passat mes d'agost, després d'augmentar un 26,4% en un any i situar-se en les 22.434 unitats venudes.
L'Associació Nacional d'Empreses del Sector de Dues Rodes (Anesdor) va informar ahir que en els vuit primers mesos de l'any, les vendes de motos van registrar un nivell rècord, amb 182.620 unitats, que suposen una progressió del 28% respecte al gener-agost del 2005. Honda va ser la marca que més va vendre.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Ja poden posar-se en marxa amb el tema de la invasió de la motocicleta a l'espai reservat als vianants, perquè hi ha zones on és exagerat. Consti que sóc eventual usuari de l'automòbil i la motocicleta... 
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
Com que en aquest país ningú te c*ll*ns de prendre decisions, doncs no passarà res.
Jo n'estic fart de veure com el concepte de 'carril' desapareix quan parlem de motos. I que moltes vegades degut al reprís no et dóna temps a veure-les, perquè com van fent esses constantment...
Em sembla molt bé el tema motos per descongestionar el trànsit, però crec que s'hauria de ser bastant més estrictes amb elles. Perquè molta severitat amb els cotxes, però les motos ara fan el que volen.
Jo n'estic fart de veure com el concepte de 'carril' desapareix quan parlem de motos. I que moltes vegades degut al reprís no et dóna temps a veure-les, perquè com van fent esses constantment...
Em sembla molt bé el tema motos per descongestionar el trànsit, però crec que s'hauria de ser bastant més estrictes amb elles. Perquè molta severitat amb els cotxes, però les motos ara fan el que volen.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/
---------------------------------------
La moto conquereix Barcelona
La capital catalana encapçala el rànquing de motocicletes per habitant en les ciutats de més de 50.000 habitants
SÍLVIA ROIG. Barcelona
Un nombre creixent de motocicletes caracteritza la mobilitat actual a Barcelona, fet que porta la ciutat a encapçalar la llista de poblacions de més de 50.000 habitants de Catalunya amb més motos i ciclomotors per habitant. L'oferta de transport públic és força variada, i això fa reduir el nombre de cotxes per habitant a la ciutat, que és superat per altres poblacions més petites com ara Granollers i Cerdanyola del Vallès. En canvi, el metro i l'autobús no sembla que siguin una bona alternativa a la moto, que es converteix en una opció molt utilitzada perquè facilita la mobilitat, tot i que l'índex d'accidents de motoristes ha crescut en els darrers anys. Vilanova i la Geltrú i Girona segueixen de prop Barcelona en la llista de ciutats amb més motocicletes per habitant.
El cotxe particular o el transport públic són dues de les opcions preferents per moure's per Barcelona, però la motocicleta pren cada cop més força a l'hora de traslladar-se de manera ràpida i còmoda. Barcelona és la ciutat amb més motocicletes i ciclomotors per habitant de les poblacions de més de 50.000 habitants de Catalunya, seguida de Vilanova i la Geltrú, Girona, Tarragona i Castelldefels. La mitjana catalana de motocicletes per habitant se situa en 0,11, o el que és el mateix, 11,8 per cada 100 habitants, i només és superada per les tres primeres ciutats que encapçalen la llista. A Barcelona hi ha 252.042 motos i ciclomotors, segons dades del 2005, que representen un 26,1% del nombre total de vehicles. L'evolució del parc mòbil en els darrers anys demostra un creixement més destacat dels vehicles de dues rodes que dels turismes. L'any 2005 hi va haver un creixement de 21.820 motos i ciclomotors a la Ciutat Comtal respecte del 2001. Joan Grané, representant a Catalunya de l'associació Mútua Motera, considera que l'augment del nombre de motos és degut a la convalidació de carnets. Des del mes d'octubre del 2004, tothom que tingui més de tres anys d'experiència amb el carnet de cotxe B1 pot convalidar-lo pel carnet A1, que permet conduir motocicletes de fins a 125 centímetres cúbics.
Pau Noy, vocal de relacions internacionals de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, creu que s'ha convertit en una bona alternativa a l'automòbil, fins al punt que Barcelona s'encamina cap a «una ciutat sense cotxes» seguint el model d'altres ciutats europees com ara Londres. Però amb les motocicletes aquest exemple no sembla que funcioni, i cada any guanyen terreny a la ciutat. Segons Noy, un dels motius perquè aquesta alternativa no funcioni és que «els ajuntaments posen facilitats» a la mobilitat de les motos «permetent que s'aparquin a les voreres». No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona, en la nova ordenança de circulació, regula l'estacionament de bicicletes i motos, i estableix zones en què està prohibit aparcar-les.
Com a conseqüència de l'augment del nombre de vehicles de dues rodes, també hi ha més accidents. Segons la direcció general de Trànsit, en els accidents ocorreguts el 2005 a Catalunya, una de cada quatre víctimes mortals anava en moto o ciclomotor, i un total de 130 conductors d'aquests vehicles de dues rodes van perdre la vida. Durant el 2006, malgrat que l'índex general d'accidents va disminuir un 2,9% i el d'accidents de cotxe, un 8,7%, els accidents de moto van continuar augmentant i a Barcelona el nombre va créixer un 13,7% respecte de l'any anterior –hi va haver 4.234 accidents de motocicleta a la ciutat–. Més d'una quarta part d'aquests motoristes accidentats havien fet la convalidació, la qual es calcula que ha provocat una reducció aproximada de 50.000 cotxes a la ciutat, però un augment de 50.000 motocicletes.
CIUTATS AMB MÉS COTXES
Entre les poblacions catalanes amb més cotxes per habitant hi ha el Prat de Llobregat, Granollers, Girona, Cerdanyola del Vallès i Rubí. El Prat de Llobregat encapçala la llista, però entre els turismes que s'hi comptabilitzen també hi ha els vehicles de lloguer de l'aeroport. Granollers, segons dades del 2005, té 27.801 turismes, nombre que representa 47,9 cotxes per cada 100 habitants, percentatge al qual s'acosta Girona. Barcelona no està situada en els primers llocs de la llista, i és superada per més d'una desena de ciutats més petites però amb més automòbils en relació amb el nombre d'habitants. Aquesta diferència és el resultat de l'oferta de transport públic, ja que el metro i l'autobús s'han convertit en bones alternatives al cotxe. A més, des de la regidoria de mobilitat de Barcelona s'intenta potenciar l'ús de la bicicleta i el transport públic per tal d'afavorir els desplaçaments interns i vetllar per una mobilitat sostenible.
En les altres ciutats, on no existeixen les àrees verdes, l'oferta de transport públic és més feble i agafar el cotxe és una manera habitual de desplaçar-se, ja que l'aparcament al carrer resulta gratuït per als conductors.
---------------------------------------
La moto conquereix Barcelona
La capital catalana encapçala el rànquing de motocicletes per habitant en les ciutats de més de 50.000 habitants
SÍLVIA ROIG. Barcelona
Un nombre creixent de motocicletes caracteritza la mobilitat actual a Barcelona, fet que porta la ciutat a encapçalar la llista de poblacions de més de 50.000 habitants de Catalunya amb més motos i ciclomotors per habitant. L'oferta de transport públic és força variada, i això fa reduir el nombre de cotxes per habitant a la ciutat, que és superat per altres poblacions més petites com ara Granollers i Cerdanyola del Vallès. En canvi, el metro i l'autobús no sembla que siguin una bona alternativa a la moto, que es converteix en una opció molt utilitzada perquè facilita la mobilitat, tot i que l'índex d'accidents de motoristes ha crescut en els darrers anys. Vilanova i la Geltrú i Girona segueixen de prop Barcelona en la llista de ciutats amb més motocicletes per habitant.
El cotxe particular o el transport públic són dues de les opcions preferents per moure's per Barcelona, però la motocicleta pren cada cop més força a l'hora de traslladar-se de manera ràpida i còmoda. Barcelona és la ciutat amb més motocicletes i ciclomotors per habitant de les poblacions de més de 50.000 habitants de Catalunya, seguida de Vilanova i la Geltrú, Girona, Tarragona i Castelldefels. La mitjana catalana de motocicletes per habitant se situa en 0,11, o el que és el mateix, 11,8 per cada 100 habitants, i només és superada per les tres primeres ciutats que encapçalen la llista. A Barcelona hi ha 252.042 motos i ciclomotors, segons dades del 2005, que representen un 26,1% del nombre total de vehicles. L'evolució del parc mòbil en els darrers anys demostra un creixement més destacat dels vehicles de dues rodes que dels turismes. L'any 2005 hi va haver un creixement de 21.820 motos i ciclomotors a la Ciutat Comtal respecte del 2001. Joan Grané, representant a Catalunya de l'associació Mútua Motera, considera que l'augment del nombre de motos és degut a la convalidació de carnets. Des del mes d'octubre del 2004, tothom que tingui més de tres anys d'experiència amb el carnet de cotxe B1 pot convalidar-lo pel carnet A1, que permet conduir motocicletes de fins a 125 centímetres cúbics.
Pau Noy, vocal de relacions internacionals de l'Associació per la Promoció del Transport Públic, creu que s'ha convertit en una bona alternativa a l'automòbil, fins al punt que Barcelona s'encamina cap a «una ciutat sense cotxes» seguint el model d'altres ciutats europees com ara Londres. Però amb les motocicletes aquest exemple no sembla que funcioni, i cada any guanyen terreny a la ciutat. Segons Noy, un dels motius perquè aquesta alternativa no funcioni és que «els ajuntaments posen facilitats» a la mobilitat de les motos «permetent que s'aparquin a les voreres». No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona, en la nova ordenança de circulació, regula l'estacionament de bicicletes i motos, i estableix zones en què està prohibit aparcar-les.
Com a conseqüència de l'augment del nombre de vehicles de dues rodes, també hi ha més accidents. Segons la direcció general de Trànsit, en els accidents ocorreguts el 2005 a Catalunya, una de cada quatre víctimes mortals anava en moto o ciclomotor, i un total de 130 conductors d'aquests vehicles de dues rodes van perdre la vida. Durant el 2006, malgrat que l'índex general d'accidents va disminuir un 2,9% i el d'accidents de cotxe, un 8,7%, els accidents de moto van continuar augmentant i a Barcelona el nombre va créixer un 13,7% respecte de l'any anterior –hi va haver 4.234 accidents de motocicleta a la ciutat–. Més d'una quarta part d'aquests motoristes accidentats havien fet la convalidació, la qual es calcula que ha provocat una reducció aproximada de 50.000 cotxes a la ciutat, però un augment de 50.000 motocicletes.
CIUTATS AMB MÉS COTXES
Entre les poblacions catalanes amb més cotxes per habitant hi ha el Prat de Llobregat, Granollers, Girona, Cerdanyola del Vallès i Rubí. El Prat de Llobregat encapçala la llista, però entre els turismes que s'hi comptabilitzen també hi ha els vehicles de lloguer de l'aeroport. Granollers, segons dades del 2005, té 27.801 turismes, nombre que representa 47,9 cotxes per cada 100 habitants, percentatge al qual s'acosta Girona. Barcelona no està situada en els primers llocs de la llista, i és superada per més d'una desena de ciutats més petites però amb més automòbils en relació amb el nombre d'habitants. Aquesta diferència és el resultat de l'oferta de transport públic, ja que el metro i l'autobús s'han convertit en bones alternatives al cotxe. A més, des de la regidoria de mobilitat de Barcelona s'intenta potenciar l'ús de la bicicleta i el transport públic per tal d'afavorir els desplaçaments interns i vetllar per una mobilitat sostenible.
En les altres ciutats, on no existeixen les àrees verdes, l'oferta de transport públic és més feble i agafar el cotxe és una manera habitual de desplaçar-se, ja que l'aparcament al carrer resulta gratuït per als conductors.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Serà una més de les fantàstiques lleis que tenim, molt ben redactades d'aplicació nul·la? Perquè no em diran que amb la legislació vigent no n'hi ha prou per retirar motos mal aparcades en voreres estretes, passos de vianants, parades d'autobús, etc.No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona, en la nova ordenança de circulació, regula l'estacionament de bicicletes i motos, i estableix zones en què està prohibit aparcar-les.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Notícia de l'Avui:
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Els accidents de motoristes amb carnet de cotxe augmenten un 25 %
ACN / Miquel Codolar
Barcelona
Ult. Act. 10.01.2008 - 17:16 hs
El regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, ha lamentat aquest dijous l'augment d'un 25,5% dels motoristes amb permís classe B, sense el carnet específic per a moto, implicats en accidents de trànsit, respecte les dades del 2006.
Aquests conductors l'any 2006 van estar implicats en 1.170 dels 4.078 accidents de moto, i el 2007 ho han estat de 1.468 dels 4.418 accidents.
Pel que fa al volum total d'accidents amb motoristes implicats, l'augment ha estat del 8,3 %. Narváez ha fet aquestes declaracions durant la presentació de les dades de seguretat viària corresponents a l'any 2007.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Els accidents de motoristes amb carnet de cotxe augmenten un 25 %
ACN / Miquel Codolar
Barcelona
Ult. Act. 10.01.2008 - 17:16 hs
El regidor de mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, ha lamentat aquest dijous l'augment d'un 25,5% dels motoristes amb permís classe B, sense el carnet específic per a moto, implicats en accidents de trànsit, respecte les dades del 2006.
Aquests conductors l'any 2006 van estar implicats en 1.170 dels 4.078 accidents de moto, i el 2007 ho han estat de 1.468 dels 4.418 accidents.
Pel que fa al volum total d'accidents amb motoristes implicats, l'augment ha estat del 8,3 %. Narváez ha fet aquestes declaracions durant la presentació de les dades de seguretat viària corresponents a l'any 2007.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.lamalla.cat/infolocal/barcel ... ?id=260469
Barcelona reflexiona envers l'ús responsable de les motos
En una nova edició del Fòrum de Seguretat Viària
LAMALLA.CAT
Sobretot per ciutat, cada cop són més els que aparquen el cotxe i es decideixen per la moto. Els que l'agafen diuen que és una de les maneres més ràpides i econòmiques de moure's per la ciutat. Però aquest vehicle també té inconvenients com ara l'alta sinistralitat. Per combatre-la, aquest dilluns ha obert les portes la setzena edició del Fòrum de Seguretat Viària a Barcelona, una de les ciutats europees on es concentren més motoristes.
El Fòrum de Seguretat Viària, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i el RACC, es tracta d'una trobada que té com a objectiu implantar bones pràctiques que afavoreixin la conducció segura dels vehicles de dues rodes. Al llarg d'aquest dilluns experts de diferents països han reflexionat sobre els diversos aspectes de la mobilitat de les motos a la ciutat.
Entre els ponents ha destacat la participació del director general de la Direcció General de Tràfic, Pere Navarro, que ha remarcat que "la possibilitat de matar-se en una ciutat amb una moto de 500 centímetres cúbics és més elevada que amb una de 125". En aquest sentit, Navarro ha afegit que "el problema rau en les motos d'alta cilindrada".
Un altre dels participants en aquestes jornades ha estat el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró, que ha proposat reduir l'índex d'alcoholèmia permès als conductors de motos i als reincidents en delictes de trànsit. Vilaró també ha assenyalat que "donat que es més dificil mantenir l'equilibri en una moto que en un cotxe l'índex d'alcoholèmia que es permet als conductors hauria de ser menor per a tots aquells que portin un vehicle de dues rodes". El cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona també ha apuntat que el "cost del servei dels controls d'alcoholèmia hauria d'anar a càrrec dels mateixos conductors de circulin beguts".
En aquestes jornades de seguretat viària també hi ha assistit el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, l'expert en Seguretat Viària de l'Automòbil Club d'Itàlia, Lucca Pascotto i el director del Departament tècnic de la Fundació del RACC, Pere Sauret; entre d'altres.
Publicat 04/05/2009 18:14h
Barcelona reflexiona envers l'ús responsable de les motos
En una nova edició del Fòrum de Seguretat Viària
LAMALLA.CAT
Sobretot per ciutat, cada cop són més els que aparquen el cotxe i es decideixen per la moto. Els que l'agafen diuen que és una de les maneres més ràpides i econòmiques de moure's per la ciutat. Però aquest vehicle també té inconvenients com ara l'alta sinistralitat. Per combatre-la, aquest dilluns ha obert les portes la setzena edició del Fòrum de Seguretat Viària a Barcelona, una de les ciutats europees on es concentren més motoristes.
El Fòrum de Seguretat Viària, organitzat per l'Ajuntament de Barcelona i el RACC, es tracta d'una trobada que té com a objectiu implantar bones pràctiques que afavoreixin la conducció segura dels vehicles de dues rodes. Al llarg d'aquest dilluns experts de diferents països han reflexionat sobre els diversos aspectes de la mobilitat de les motos a la ciutat.
Entre els ponents ha destacat la participació del director general de la Direcció General de Tràfic, Pere Navarro, que ha remarcat que "la possibilitat de matar-se en una ciutat amb una moto de 500 centímetres cúbics és més elevada que amb una de 125". En aquest sentit, Navarro ha afegit que "el problema rau en les motos d'alta cilindrada".
Un altre dels participants en aquestes jornades ha estat el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró, que ha proposat reduir l'índex d'alcoholèmia permès als conductors de motos i als reincidents en delictes de trànsit. Vilaró també ha assenyalat que "donat que es més dificil mantenir l'equilibri en una moto que en un cotxe l'índex d'alcoholèmia que es permet als conductors hauria de ser menor per a tots aquells que portin un vehicle de dues rodes". El cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona també ha apuntat que el "cost del servei dels controls d'alcoholèmia hauria d'anar a càrrec dels mateixos conductors de circulin beguts".
En aquestes jornades de seguretat viària també hi ha assistit el regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez, el director del Servei Català de Trànsit, Josep Pérez Moya, l'expert en Seguretat Viària de l'Automòbil Club d'Itàlia, Lucca Pascotto i el director del Departament tècnic de la Fundació del RACC, Pere Sauret; entre d'altres.
Publicat 04/05/2009 18:14h
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.