http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... cades.html
Infraestructures amenaçades
La retallada d'inversió pública posa en risc l'execució immediata de la Sagrera, el tren a l'aeroport o més trams de metro
15/05/10 02:00 - Barcelona - xavier miró
Hi haurà frenada d'inversions en infraestructures. El govern espanyol vol estalviar 6.045 milions en inversió pública i la Generalitat també reduirà la seva. És impensable que s'aturin grans obres en execució com els túnels del tren d'alta velocitat (TAV) a Barcelona i Girona o l'L9 del metro barceloní. És previsible que els tocarà pagar els plats trencats a la prolongació del FGC i de línies de metro. Però la Sagrera, rodalies o els accessos al port estan amenaçats. En aquest darrer cas, les obres no estan ni adjudicades i és més fàcil aparcar-les però, si la retallada del Ministeri de Foment acaba sent radical, no es pot descartar que també es paralitzin obres que ja s'han licitat tot i que encara no han començat com l'estació de la Sagrera o l'accés de rodalies a l'aeroport del Prat.
La frenada retardarà projectes com les prolongacions de les línies L2 i L1 de metro. L'L1 entre Bellvitge i el Prat no té els projectes constructius acabats, però sí l'L2 entre Sant Antoni i el Parc Logístic. Així i tot, no s'adjudicarà ara, quan s'han decidit les primeres mesures dràstiques d'estalvi en inversió pública. Hi ha altres obres que la Generalitat té adjudicades però per començar, com la cua de maniobres dels Ferrocarrils (FGC) a la plaça de Catalunya o el túnel de Sabadell. De fet, el govern català té més difícil que l'espanyol salvar la reducció actual d'ingressos que ja l'ha obligat recentment a estendre el sistema de concessió privada per pagar una obra caríssima com l'L9 de metro. Avui encara no se sap a quin volum de diners afectarà la retallada interna de la Generalitat en la seva obra pública, però el conseller Castells ja reconeixia ahir que n'hi haurà. Les obres afectades no es coneixeran fins d'aquí una o dues setmanes.
6.045 milions menys
El Ministeri de Foment ja sap de quin mal ha de morir. La inversió estatal es reduirà en 6.045 milions i és previsible que a Foment li toqui un bon tros del pastís. El ministre Blanco desvetllarà, dimecres al Congrés, les obres que es retardaran. És impensable que s'aturin la construcció dels túnels i els trams en obres de la línia del TAV de Barcelona fins a la frontera francesa, perquè voldria dir no posar en marxa la connexió amb França al 2012. Sembla que tenen tots els números projectes que al mateix Pacte Nacional per a les Infraestructures de Catalunya es qualifiquen de «prioritaris i urgents» com els nous accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona, amb un cost d'entre 400 i 500 milions, que no s'han adjudicat i que estan molt endarrerits. No preocupen tant projectes com el Quart Cinturó entre Sabadell i Granollers o l'autovia mediterrània entre Tarragona i Barcelona, perquè encara no s'han fet públics els estudis de traçats. Per més ràpid que es tramitin, la redacció dels projectes constructius i la licitació de les obres retardarà tant l'inici d'obres que, probablement, ja coincidirà de manera natural amb la sortida del forat econòmic. El més temible per a la Generalitat o l'Ajuntament de Barcelona és que Blanco decideixi paralitzar obres ja licitades i que des de Catalunya es consideren estratègiques, com la nova estació del TAV a la Sagrera o el nou accés de rodalies a la T1 de l'aeroport del Prat. En cas de retallada extrema, es podrien aturar perquè no condicionen ni el TAV ni l'aeroport. L'estació ja es preveia que no entraria en funcionament fins molt després del TAV i la connexió ferroviària al Prat estarà garantida en el futur per l'L9 de metro. Cal recordar que Foment ha anunciat que explorarà el mecanisme de concessions privades amb què preveu garantir milers de milions als anys vinents.
Retallada d'inversions de l'Estat a Catalunya
Per començar, podrien aparcar definitivament la construcció d'autovies de franc i pasar les actuals a concessions privades. El que diré serà molt polèmic, però ja està bé de finançar els desplaçaments de llarga distància amb els diners de tothom. El problema és que la conversió a autovies d'antigues carreteres ha deixat la mobilitat de proximitat sense alternatives, de manera que caldria tornar a fer carreteres en cas d'implantar peatges a totes les autopistes (com s'està fent a Portugal, per exemple).
D'altra banda, el govern central podria replantejar-se coses com la LAV a Àvila o fer un ramal pripi de Palència a Santander, en lloc de continuar-lo des de Bilbao. Quant a la Generalitat, ara ja és massa tard perquè el túnel ja està foradat, però la giragonsa de l'L9 pel Prat podria haver-se estalviat. O potser l'L1 es mantindrà tal qual pels segles dels segles... I ja parlant del metro, perillen tots els perllongaments que encara no estan en marxa, juntament amb l'extensió de l'L8, la cua de maniobres de Pl. Catalunya i el Túnel d'Horta.
D'altra banda, el govern central podria replantejar-se coses com la LAV a Àvila o fer un ramal pripi de Palència a Santander, en lloc de continuar-lo des de Bilbao. Quant a la Generalitat, ara ja és massa tard perquè el túnel ja està foradat, però la giragonsa de l'L9 pel Prat podria haver-se estalviat. O potser l'L1 es mantindrà tal qual pels segles dels segles... I ja parlant del metro, perillen tots els perllongaments que encara no estan en marxa, juntament amb l'extensió de l'L8, la cua de maniobres de Pl. Catalunya i el Túnel d'Horta.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
dels 108.000 milions dels pressupost de defensa han tocat.... 0 euros. Ole, metro no tindreu però si voleu mobilitat tenim uns tancs que no fem servir que tenen uns consums quasi ecològics.
Nadal avisa que la retallada obligarà a ajornar infraestructures i que afectarà tots els treballadors públics
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha destacat aquest dissabte a El Far d'Empordà (Alt Empordà) que la retallada no afectarà a obres concretes sinó al calendari d'execució d'aquestes. Segons ha dit 'em conformo si no ens fan parar cap obra i simplement n'endarrereixen alguna'. D'altra banda, Nadal ha remarcat que cal ser 'austers' i que la retallada anunciada pel govern espanyol és 'imprescindible' i que afectarà a tots els treballadors públics. Tot i això, ha afirmat que els esforços han de quedar repartits 'equitativament': qui més poder adquisitiu té més s'haurà 'd'estrènyer el cinturó', i qui més malament ho passi haurà de tenir 'més oportunitats que mai'.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05 ... _98552.php
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha destacat aquest dissabte a El Far d'Empordà (Alt Empordà) que la retallada no afectarà a obres concretes sinó al calendari d'execució d'aquestes. Segons ha dit 'em conformo si no ens fan parar cap obra i simplement n'endarrereixen alguna'. D'altra banda, Nadal ha remarcat que cal ser 'austers' i que la retallada anunciada pel govern espanyol és 'imprescindible' i que afectarà a tots els treballadors públics. Tot i això, ha afirmat que els esforços han de quedar repartits 'equitativament': qui més poder adquisitiu té més s'haurà 'd'estrènyer el cinturó', i qui més malament ho passi haurà de tenir 'més oportunitats que mai'.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05 ... _98552.php
Ah, i si tots plegats tinguessin dos dits de front (i prou mostres han donat que justifiquen els dubtes al respecte), arxivarien d'immediat a les escombraries tots els projectes de soterrament que van demanant alegrement per tot arreu.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05 ... _98574.php
El 30% de les infraestructures s’hauran de pagar a terminis
El pagament retardat qüestiona la capacitat de mantenir un alt volum d’inversió
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 16/05/2010 01:18
La factura de l’obra pública no para de créixer. I caldran molts anys per pagar-la. En ple debat sobre la retallada de la despesa pública, la inversió en infraestructures a Catalunya no s’atura. I ho fa a cavall d’uns mètodes de finançament que permeten ajornar els pagaments i traslladar la pressió fiscal a exercicis futurs. Per exemple, la construcció de la línia 9 o el pla d’autovies de la Generalitat descansa en bona part en aquests mètodes. Actualment, el 30% del volum d’obra pública que realitza la Generalitat es pagarà a terminis.
De fet, el context polític i econòmic ha fet que la Generalitat trobés en aquest tipus de finançaments un filó d’or per intentar corregir el dèficit d’infraestructures de Catalunya. A l’intent de pal·liar aquesta mancança històrica, s’hi uneix la debilitat del sistema de finançament autonòmic i les lleis d’estabilitat pressupostària, que limiten l’endeutament de les administracions. “Davant la impossibilitat del sector públic d’endeutar-se, el sector privat actua de pont i assumeix el deute”, explica la catedràtica de la UPF Teresa Garcia-Milà.
Però l’origen dels mètodes de pagament diferit no era tant contribuir a maquillar els comptes públics com traspassar part del risc de construcció i gestió d’una infraestructura. En definitiva, i partint de la premissa que la gestió privada és més eficient que la pública, oferir un servei, el de la mobilitat, de manera més eficient. Un altre dels avantatges d’aquests tipus de finançaments és que permet avançar obres que, pagant al comptat, trigarien molts anys a fer-se. Però no tot són flors i violes. La creu d’aquest sistemes és que un abús hipoteca la capacitat de fer obra pública en el futur. Com sempre, la clau està a trobar l’equilibri, cosa difícil enmig d’una crisi com l’actual, en què tant administracions com constructores tenen molts problemes per trobar finançament.
El fet que a Catalunya amb aquests sistemes s’estiguin abordant grans obres, algunes de les quals amb molts problemes per realitzar-se, com el desdoblament de l’Eix Transversal i el túnel de FGC a Sabadell, ha obert el debat. Un dels fòrums de discussió recent és el Palau Robert, que ha organitzat una exposició i diferents col·loquis sobre el futur de les infraestructures. Per aquest escenari han anat passant polítics, economistes i empresaris, que han mostrat la seva preocupació perquè el model no funciona com hauria de fer-ho.
Més tard i més cares
“El problema és que el model que s’aplica implica pagar més tard i més cares les obres. És només un mecanisme d’enginyeria financera per gastar i no pagar”, explica l’economista Germà Bel. En aquest sentit, ell remarca que en la majoria de concessions actuals “no hi ha un traspàs efectiu de risc cap a les constructores”.
En la posició contrària, en canvi, Carles Sumarroca, el conseller delegat de Comsa Emte, una de les empreses catalanes del sector, considera que el model és vàlid, però cal afinar-lo. “Ara mateix el problema és trobar finançament al mercat. Per això cal definir molt bé quina part del risc ha d’assumir cada part. Si volem que els privats juguin hi ha d’haver una bona perspectiva de guanys”, conclou.
Amb el model actual, però, aquesta perspectiva de guanys és difícil, ja que, excepte les autopistes de peatge, qui marca les regles de joc és l’administració. En aquest sentit, l’exdirector de projectes del Banc Europeu d’Inversions, Mateu Turró, introdueix en el debat la necessitat de canviar les polítiques tarifàries. “Cal ser valents a l’hora de fer pagar l’ús de les infraestructures. No pot ser que si la línia 9 dóna millor servei, l’usuari pagui el mateix”. Turró critica el paternalisme de les administracions i la falta de rigor a l’hora de finançar projectes que no són sostenibles econòmicament.
L’AVE, un problema
Turró posa el dit a la nafra amb l’AVE. “Si Espanya és el país del món amb més quilòmetres d’AVE, tenim un problema”, rebla ell. I el cert és que molts dels mals de la manca de finançament d’infraestructures molt més productives econòmicament, com el ferrocarril de mercaderies, venen del fet que l’Estat s’ha gastat la majoria de fons europeus de cohesió en estendre l’AVE a llocs com Astúries o Gijón, on el preu del bitllet no permetrà ni tan sols fer front a un 20% del cost de manteniment que tenen les línies. Això sí: el model espanyol d’infraestructures ha permès un creixement desmesurat de les concessionàries. De les 10 primeres del món, 7 són espanyoles.
El 30% de les infraestructures s’hauran de pagar a terminis
El pagament retardat qüestiona la capacitat de mantenir un alt volum d’inversió
Quim Torrent
Barcelona
Ult. Act. 16/05/2010 01:18
La factura de l’obra pública no para de créixer. I caldran molts anys per pagar-la. En ple debat sobre la retallada de la despesa pública, la inversió en infraestructures a Catalunya no s’atura. I ho fa a cavall d’uns mètodes de finançament que permeten ajornar els pagaments i traslladar la pressió fiscal a exercicis futurs. Per exemple, la construcció de la línia 9 o el pla d’autovies de la Generalitat descansa en bona part en aquests mètodes. Actualment, el 30% del volum d’obra pública que realitza la Generalitat es pagarà a terminis.
De fet, el context polític i econòmic ha fet que la Generalitat trobés en aquest tipus de finançaments un filó d’or per intentar corregir el dèficit d’infraestructures de Catalunya. A l’intent de pal·liar aquesta mancança històrica, s’hi uneix la debilitat del sistema de finançament autonòmic i les lleis d’estabilitat pressupostària, que limiten l’endeutament de les administracions. “Davant la impossibilitat del sector públic d’endeutar-se, el sector privat actua de pont i assumeix el deute”, explica la catedràtica de la UPF Teresa Garcia-Milà.
Però l’origen dels mètodes de pagament diferit no era tant contribuir a maquillar els comptes públics com traspassar part del risc de construcció i gestió d’una infraestructura. En definitiva, i partint de la premissa que la gestió privada és més eficient que la pública, oferir un servei, el de la mobilitat, de manera més eficient. Un altre dels avantatges d’aquests tipus de finançaments és que permet avançar obres que, pagant al comptat, trigarien molts anys a fer-se. Però no tot són flors i violes. La creu d’aquest sistemes és que un abús hipoteca la capacitat de fer obra pública en el futur. Com sempre, la clau està a trobar l’equilibri, cosa difícil enmig d’una crisi com l’actual, en què tant administracions com constructores tenen molts problemes per trobar finançament.
El fet que a Catalunya amb aquests sistemes s’estiguin abordant grans obres, algunes de les quals amb molts problemes per realitzar-se, com el desdoblament de l’Eix Transversal i el túnel de FGC a Sabadell, ha obert el debat. Un dels fòrums de discussió recent és el Palau Robert, que ha organitzat una exposició i diferents col·loquis sobre el futur de les infraestructures. Per aquest escenari han anat passant polítics, economistes i empresaris, que han mostrat la seva preocupació perquè el model no funciona com hauria de fer-ho.
Més tard i més cares
“El problema és que el model que s’aplica implica pagar més tard i més cares les obres. És només un mecanisme d’enginyeria financera per gastar i no pagar”, explica l’economista Germà Bel. En aquest sentit, ell remarca que en la majoria de concessions actuals “no hi ha un traspàs efectiu de risc cap a les constructores”.
En la posició contrària, en canvi, Carles Sumarroca, el conseller delegat de Comsa Emte, una de les empreses catalanes del sector, considera que el model és vàlid, però cal afinar-lo. “Ara mateix el problema és trobar finançament al mercat. Per això cal definir molt bé quina part del risc ha d’assumir cada part. Si volem que els privats juguin hi ha d’haver una bona perspectiva de guanys”, conclou.
Amb el model actual, però, aquesta perspectiva de guanys és difícil, ja que, excepte les autopistes de peatge, qui marca les regles de joc és l’administració. En aquest sentit, l’exdirector de projectes del Banc Europeu d’Inversions, Mateu Turró, introdueix en el debat la necessitat de canviar les polítiques tarifàries. “Cal ser valents a l’hora de fer pagar l’ús de les infraestructures. No pot ser que si la línia 9 dóna millor servei, l’usuari pagui el mateix”. Turró critica el paternalisme de les administracions i la falta de rigor a l’hora de finançar projectes que no són sostenibles econòmicament.
L’AVE, un problema
Turró posa el dit a la nafra amb l’AVE. “Si Espanya és el país del món amb més quilòmetres d’AVE, tenim un problema”, rebla ell. I el cert és que molts dels mals de la manca de finançament d’infraestructures molt més productives econòmicament, com el ferrocarril de mercaderies, venen del fet que l’Estat s’ha gastat la majoria de fons europeus de cohesió en estendre l’AVE a llocs com Astúries o Gijón, on el preu del bitllet no permetrà ni tan sols fer front a un 20% del cost de manteniment que tenen les línies. Això sí: el model espanyol d’infraestructures ha permès un creixement desmesurat de les concessionàries. De les 10 primeres del món, 7 són espanyoles.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.lavanguardia.es/economia/not ... n-ano.html
Blanco anuncia que algunas obras de tren y carreteras tendrán un retraso medio de un año
Fomento prevé ahorrar 1.200 millones de euros con la aplicación de su Plan de Austeridad
19/05/2010 | Actualizada a las 17:36h | Economía
Madrid. (EFE).- El ministro de Fomento, José Blanco, anunció que debido al Plan de Ajuste previsto por el Gobierno, algunas de las obras de ferrocarril y carreteras licitadas van a tener un retraso medio de un año.
Blanco, que acudió a la Comisión de Fomento del Congreso, indicó que se va a dar preferencia a aquellas estructuras que sean necesarias, porque, dijo, antes de "construir más, debemos ser capaces de sacar mejor rendimiento a las que tenemos". Además de los retrasos, el ministro dijo que se van a ajustar las obras públicas y que habrá casos en los que sea preciso reprograman las inversiones, de forma que se llegue a "postponer, suspender e incluso anular", algunos de los contratos en ejecución.
Aunque se van a priorizar las obras en ferrocarriles, en las tres formas de alta velocidad, línea convencional y mercancías, "se tendrá en cuenta la colaboración público-privada para llevarlas adelante, lo mismo que las carreteras". "Nos encontramos en un momento en el que debe prevalecer la racionalidad y la austeridad", dijo Blanco.
Fomento prevé ahorrar 1.200 millones de euros con la aplicación de su Plan de Austeridad, con la reducción de los gastos corrientes hasta en un 15 por ciento para el ministerio, y un 8 por ciento para las entidades y empresas dependientes del Grupo, informaron fuentes oficiales.
El Plan contempla un ahorro en gastos de personal de 638 millones de euros, lo que supone una reducción de un 8,2 %, de los que 17,9 millones corresponden al Ministerio (-4%) y 620 millones al resto de empresas del Grupo Fomento (-8,5%).
En este caso, se trata de un ahorro adicional al previsto con el recorte del 5% en el sueldo de los funcionarios y del 15% en altos cargos, que disminuye en casi 9 millones de euros el gasto en personal hasta 2014.
El gasto corriente se reducirá también en el mismo periodo en 560 millones, lo que representa una disminución de más de un 8%, y de ellos, 25,9 millones son del propio Departamento y 534 millones de las entidades y empresas dependientes.
Además, el Ministerio de Fomento duplicará la reducción del número de cargos directivos prevista en el Plan de Racionalización aprobado por el Gobierno para todo el sector público empresarial, al reducir en 45 el número de los directivos con los que cuenta y que pasará de 219 a 174. Ello supondrá una disminución del gasto del 20,5% y un ahorro económico directo de 12,15 millones de euros.
Por su parte, el número de miembros en los Consejos de Administración del Grupo Fomento se reducirá en 324 puestos, al pasar de los 893 actuales a 569. Esto implica una reducción del 36,3%, también más del doble de la prevista para el conjunto de la Administración, y una rebaja de 8,2 millones de euros en el gasto por este concepto.
Esta mañana, Blanco ha dicho que "si hay retraso de obras en toda España, por supuesto que también habrá en Catalunya", y ha asegurado que cumplirá con la Disposición Tercera del Estatuto que establece que la inversión no puede bajar de la aportación de Catalunya al PIB estatal.
Blanco anuncia que algunas obras de tren y carreteras tendrán un retraso medio de un año
Fomento prevé ahorrar 1.200 millones de euros con la aplicación de su Plan de Austeridad
19/05/2010 | Actualizada a las 17:36h | Economía
Madrid. (EFE).- El ministro de Fomento, José Blanco, anunció que debido al Plan de Ajuste previsto por el Gobierno, algunas de las obras de ferrocarril y carreteras licitadas van a tener un retraso medio de un año.
Blanco, que acudió a la Comisión de Fomento del Congreso, indicó que se va a dar preferencia a aquellas estructuras que sean necesarias, porque, dijo, antes de "construir más, debemos ser capaces de sacar mejor rendimiento a las que tenemos". Además de los retrasos, el ministro dijo que se van a ajustar las obras públicas y que habrá casos en los que sea preciso reprograman las inversiones, de forma que se llegue a "postponer, suspender e incluso anular", algunos de los contratos en ejecución.
Aunque se van a priorizar las obras en ferrocarriles, en las tres formas de alta velocidad, línea convencional y mercancías, "se tendrá en cuenta la colaboración público-privada para llevarlas adelante, lo mismo que las carreteras". "Nos encontramos en un momento en el que debe prevalecer la racionalidad y la austeridad", dijo Blanco.
Fomento prevé ahorrar 1.200 millones de euros con la aplicación de su Plan de Austeridad, con la reducción de los gastos corrientes hasta en un 15 por ciento para el ministerio, y un 8 por ciento para las entidades y empresas dependientes del Grupo, informaron fuentes oficiales.
El Plan contempla un ahorro en gastos de personal de 638 millones de euros, lo que supone una reducción de un 8,2 %, de los que 17,9 millones corresponden al Ministerio (-4%) y 620 millones al resto de empresas del Grupo Fomento (-8,5%).
En este caso, se trata de un ahorro adicional al previsto con el recorte del 5% en el sueldo de los funcionarios y del 15% en altos cargos, que disminuye en casi 9 millones de euros el gasto en personal hasta 2014.
El gasto corriente se reducirá también en el mismo periodo en 560 millones, lo que representa una disminución de más de un 8%, y de ellos, 25,9 millones son del propio Departamento y 534 millones de las entidades y empresas dependientes.
Además, el Ministerio de Fomento duplicará la reducción del número de cargos directivos prevista en el Plan de Racionalización aprobado por el Gobierno para todo el sector público empresarial, al reducir en 45 el número de los directivos con los que cuenta y que pasará de 219 a 174. Ello supondrá una disminución del gasto del 20,5% y un ahorro económico directo de 12,15 millones de euros.
Por su parte, el número de miembros en los Consejos de Administración del Grupo Fomento se reducirá en 324 puestos, al pasar de los 893 actuales a 569. Esto implica una reducción del 36,3%, también más del doble de la prevista para el conjunto de la Administración, y una rebaja de 8,2 millones de euros en el gasto por este concepto.
Esta mañana, Blanco ha dicho que "si hay retraso de obras en toda España, por supuesto que también habrá en Catalunya", y ha asegurado que cumplirá con la Disposición Tercera del Estatuto que establece que la inversión no puede bajar de la aportación de Catalunya al PIB estatal.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
Saludos,
Sergio
No olvides que tenemos que mantener la "NO guerra" de Afganistán y seguir mandando gente para allá a la vez que hemos de traernos de turismo a presos de Guantánamo para que Obama esté contento y diga luego públicamente que las medidas de Zapatero están muy bien y le haga un guiño haciendo algún comentario también positivo de la alianza de civilizaciones, auqnue luego se la pase por ahí mismito.El LLOP ha escrit:dels 108.000 milions dels pressupost de defensa han tocat.... 0 euros. Ole, metro no tindreu però si voleu mobilitat tenim uns tancs que no fem servir que tenen uns consums quasi ecològics.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
¿Por qué han de peligrar ampliaciones? ¿por qué han de peligrar líneas que son básicas para la gente? no lo entiendo ni lo comparto. Eso sí, como ZP es de León tranquilos que el AVE llegará a León pase lo que pase y caiga quien caiga. ¿Es una prioridad grandísima para el país llevar el AVE de Madrid a León y de León a Madrid antes que llevar el AVE de Barcelona a Bilbao y Santander por el eje del Ebro a partir de Zaragoza hasta donde ya llega? porque a mi me parece que el AVE a León y Asturias es necesario, pero nunca prioritario antes que una línea básica como lo es el ampliar la línea de alta velocidad de Zaragoza a Pamplona y de Pamplona a la "Y vasca" que también se tendría que acelerar y ampliar de Bilbao a Santander y conexión de Irún con Francia.
Pero repito, prioridades aparte, que es un tema muy importante y que ahora nos tiene metidos de lleno en la construcción de líneas de Villarriba a Villabajo porque así llegamos a los pueblos de nuestros políticos, porque seamos claros, algunas líneas no tienen más interés que ese... prioridades aparte, aquí si se quiere recortar, tenemos infinidad de lugares y puntos donde hacerlo:
- Inversiones para colocar nuevos radares en autopistas y autovías que son las más seguras = redúzcase a 0
- Elimínese el Ministerio de Igualdad
- Elimínese el Ministerio de Vivienda
- Elimínense funcionarios en todos los ministerios
- Elimínense altos cargos públicos en plan directores, subdirectores, secretarios, subsecretarios y demás tropa innecesaria por ser improductivos
- Contrólense las bajas laborales de los funcionarios y el absentismo laboral
- Inclúyanse mecanismos para fichar y controlar informáticamente el acceso y salida (especialmente para fumar y cafetitos varios)
- Incídase en la productividad del funcionariado público y estúdiese el tema de ampliar horarios o cambiarlos para atender al público también por la tarde o en algunos casos solamente en horario de tarde, que es cuando la mayoría de los mortales pueden ir a hacer gestiones: cámbiese el horario de 8 a 14h por otro más eficaz y efectivo por las tardes, de 14 a 20h, por ejemplo ¿no tienen el puesto asegurado de por vida? pues que se repartan y hagan turnos de atención al ciudadano continuada, unos por la mañana y otros por la tarde.
- Bájense los sueldos y los privilegios los políticos y toda esta fauna denominada "la Casta"
- Bájense sustancialmente o elimínense las dietas, primas, privilegios, coches oficiales, comidas oficiales, viajes oficiales, gastos de representación y demás dispendios excesivos e intolerables que para nada se han ganado ninguno de todos estos cuatreros
- Elimínense privilegios como las retenciones que tienen en el IRPF, el que solamente cotizando durante 7 u 8 años ya pueden acceder a una jubilación para la que cualquier otro trabajador ha de trabajar toda su vida, el poder simultanear todos los trabajos que quieran con los sueldos que sea
- Establézcase un tope salarial para los políticos y que jamás se puedan pasar de ahí, audítese todo esto y audítense las cuentas de los políticos y altos cargos públicos para que no se lleven ni un duro
Realizando todo este tipo de controles y acciones, seguro que no solamente no hay que tocar un duro en cuanto a transporte, sanidad, etc. sino que segurísimo que tendríamos muchísimo más dinero para disponer de él en mejoras e inversiones urgentes.
Y es que si ellos no están dispuestos a renunciar a eso, o se les echa a la calle o que no toquen ni un duro de las inversiones necesarias para la gente, porque nosotros tampoco estamos dispuestos a renunciar a nuestro pan de cada día. ¿Alguien sabe lo que cobra un político? ¿alguien sabe lo que se va cada año en este tipo de gastos? ¿se hacen públicas las listas de absentismo en el Parlamento, Ayuntamientos, Autonomías, etc para comprobar si esta gente está donde tiene que estar o si hace las funciones para las que se les ha seleccionado y elegido públicamente? porque es que igual se nos va cada año ahí solamente más del doble de esos 6000 millones ¿eh? o más del triple...
Saludos,
Sergio
Volvemos a lo de siempre y a lo que creo yo que debería haber sido un tema básico desde el principio: las prioridades. Recortar 6000 millones en dos años significa recortar 3000 millones por año, tampoco es tanto, pero nos obliga a ponernos prioridades. Y lógicamente cositas como el AVE de Villarriba a Villabajo deberían ser infraestructuras que se pospusiesen indefinidamente. Solamente con eso, el primer año ya se habría hecho ese recorte. Tampoco entiendo por qué el recorte hay que hacerlo en Transportes y temas de interés general para la movilidad de las personas puesto que simplemente eliminando idioteces y anormalidades varias como el Ministerio de Igualdad y el Ministerio de Vivienda, dos chorradas enormes y estúpidas como ellas solas que ahora mismo suponen un gasto que no sé yo si será superior contando todos los funcionarios y altos cargos que están allí, que esos irrisorios 6000 millones de los que hablan.Guigui ha escrit:Per començar, podrien aparcar definitivament la construcció d'autovies de franc i pasar les actuals a concessions privades. El que diré serà molt polèmic, però ja està bé de finançar els desplaçaments de llarga distància amb els diners de tothom. El problema és que la conversió a autovies d'antigues carreteres ha deixat la mobilitat de proximitat sense alternatives, de manera que caldria tornar a fer carreteres en cas d'implantar peatges a totes les autopistes (com s'està fent a Portugal, per exemple).
D'altra banda, el govern central podria replantejar-se coses com la LAV a Àvila o fer un ramal pripi de Palència a Santander, en lloc de continuar-lo des de Bilbao. Quant a la Generalitat, ara ja és massa tard perquè el túnel ja està foradat, però la giragonsa de l'L9 pel Prat podria haver-se estalviat. O potser l'L1 es mantindrà tal qual pels segles dels segles... I ja parlant del metro, perillen tots els perllongaments que encara no estan en marxa, juntament amb l'extensió de l'L8, la cua de maniobres de Pl. Catalunya i el Túnel d'Horta.
¿Por qué han de peligrar ampliaciones? ¿por qué han de peligrar líneas que son básicas para la gente? no lo entiendo ni lo comparto. Eso sí, como ZP es de León tranquilos que el AVE llegará a León pase lo que pase y caiga quien caiga. ¿Es una prioridad grandísima para el país llevar el AVE de Madrid a León y de León a Madrid antes que llevar el AVE de Barcelona a Bilbao y Santander por el eje del Ebro a partir de Zaragoza hasta donde ya llega? porque a mi me parece que el AVE a León y Asturias es necesario, pero nunca prioritario antes que una línea básica como lo es el ampliar la línea de alta velocidad de Zaragoza a Pamplona y de Pamplona a la "Y vasca" que también se tendría que acelerar y ampliar de Bilbao a Santander y conexión de Irún con Francia.
Pero repito, prioridades aparte, que es un tema muy importante y que ahora nos tiene metidos de lleno en la construcción de líneas de Villarriba a Villabajo porque así llegamos a los pueblos de nuestros políticos, porque seamos claros, algunas líneas no tienen más interés que ese... prioridades aparte, aquí si se quiere recortar, tenemos infinidad de lugares y puntos donde hacerlo:
- Inversiones para colocar nuevos radares en autopistas y autovías que son las más seguras = redúzcase a 0
- Elimínese el Ministerio de Igualdad
- Elimínese el Ministerio de Vivienda
- Elimínense funcionarios en todos los ministerios
- Elimínense altos cargos públicos en plan directores, subdirectores, secretarios, subsecretarios y demás tropa innecesaria por ser improductivos
- Contrólense las bajas laborales de los funcionarios y el absentismo laboral
- Inclúyanse mecanismos para fichar y controlar informáticamente el acceso y salida (especialmente para fumar y cafetitos varios)
- Incídase en la productividad del funcionariado público y estúdiese el tema de ampliar horarios o cambiarlos para atender al público también por la tarde o en algunos casos solamente en horario de tarde, que es cuando la mayoría de los mortales pueden ir a hacer gestiones: cámbiese el horario de 8 a 14h por otro más eficaz y efectivo por las tardes, de 14 a 20h, por ejemplo ¿no tienen el puesto asegurado de por vida? pues que se repartan y hagan turnos de atención al ciudadano continuada, unos por la mañana y otros por la tarde.
- Bájense los sueldos y los privilegios los políticos y toda esta fauna denominada "la Casta"
- Bájense sustancialmente o elimínense las dietas, primas, privilegios, coches oficiales, comidas oficiales, viajes oficiales, gastos de representación y demás dispendios excesivos e intolerables que para nada se han ganado ninguno de todos estos cuatreros
- Elimínense privilegios como las retenciones que tienen en el IRPF, el que solamente cotizando durante 7 u 8 años ya pueden acceder a una jubilación para la que cualquier otro trabajador ha de trabajar toda su vida, el poder simultanear todos los trabajos que quieran con los sueldos que sea
- Establézcase un tope salarial para los políticos y que jamás se puedan pasar de ahí, audítese todo esto y audítense las cuentas de los políticos y altos cargos públicos para que no se lleven ni un duro
Realizando todo este tipo de controles y acciones, seguro que no solamente no hay que tocar un duro en cuanto a transporte, sanidad, etc. sino que segurísimo que tendríamos muchísimo más dinero para disponer de él en mejoras e inversiones urgentes.
Y es que si ellos no están dispuestos a renunciar a eso, o se les echa a la calle o que no toquen ni un duro de las inversiones necesarias para la gente, porque nosotros tampoco estamos dispuestos a renunciar a nuestro pan de cada día. ¿Alguien sabe lo que cobra un político? ¿alguien sabe lo que se va cada año en este tipo de gastos? ¿se hacen públicas las listas de absentismo en el Parlamento, Ayuntamientos, Autonomías, etc para comprobar si esta gente está donde tiene que estar o si hace las funciones para las que se les ha seleccionado y elegido públicamente? porque es que igual se nos va cada año ahí solamente más del doble de esos 6000 millones ¿eh? o más del triple...
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... tacio.html
Badalona salva les inversions de l'Estat per al passeig marítim i l'estació
Dels 400.000 euros que havien d'anar al poblat ibèric del turó d'en Boscà, no se'n té notícia
20/05/10 02:00 - Badalona - MARTA MEMBRIVES
Les inversions més importants de l'Estat a Badalona durant aquest mandat ja estan adjudicades i, per aquest motiu, tiren endavant sense que quedin afectades per les retallades pressupostàries anunciades pel govern espanyol. De fet, a l'estació de Renfe ja fa uns dies que s'hi treballa i aquesta mateixa setmana s'han començat a fer les prospeccions per a la construcció del nou pas sota la via del tren. Pel que fa a l'allargament del passeig marítim fins al port, està previst que en breu es faci l'adjudicació definitiva a l'empresa Cyes, que ha obtingut el projecte per 8 milions d'euros, que representa una rebaixa del 15% del preu total.
Badalona ha salvat els dos projectes que depenien del finançament de l'Estat per tirar endavant perquè ja havien estat adjudicats i un cop s'arriba a aquest punt del procés és molt complicat i econòmicament costós que es faci enrere. Es tracta de l'allargament del passeig marítim des de la Rambla fins al port i la remodelació de l'estació de Renfe, dues obres importants que sumen una inversió d'11,3 milions d'euros, una quantitat que difícilment es podrà repetir en els propers anys a causa de la contenció pressupostària anunciada per Rodríguez Zapatero.
En el cas de la remodelació integral de l'estació de Renfe de Badalona, una obra llargament reivindicada des de l'Ajuntament i els col·lectius d'usuaris del transport públic, ja s'ha començat a treballar. L'empresa que fa les obres, Constructora Familiar SA, ha començat aquesta setmana els treballs de prospecció previs a la construcció del nou pas sota la via del tren, que tindrà ascensors i escales mecàniques per fer-lo totalment accessible. Un cop aquest nou pas estigui acabat, es posarà en marxa la remodelació del que ja hi ha, perquè la voluntat és que totes les obres es desenvolupin sense entorpir la circulació de trens i viatgers per l'estació de Badalona. L'alcalde, Jordi Serra, ha explicat que aquestes obres no inclouran la connexió de l'estació amb l'aparcament del carrer d'Eduard Maristany, tal com havien reivindicat alguns col·lectius, perquè «és complex i car». Tot i això, Serra ha avançat que l'Ajuntament demanarà que es faci en el futur.
Les obres, a l'estiu
L'allargament del passeig marítim, que en aquest nou tram anirà des de la Rambla fins al port de Badalona, encara té possibilitats de començar aquest estiu, tal com ha assegurat l'alcalde, que manté que els tràmits burocràtics previs al començament de les obres podrien estar enllestits a principi de juliol i que, per aquest motiu, ell és partidari que les obres comencin durant l'estiu i no s'esperi que passi la temporada de platja per encetar-les.
Un total de 34 empreses es van presentar al concurs convocat pel Ministeri de Medi Ambient, que va acabar adjudicant l'obra a Cyes per un pressupost de 8 milions d'euros, el que representa una rebaixa del 15% sobre el que s'havia previst inicialment. L'empresa adjudicatària ha treballat en l'ampliació de diversos ports de l'Estat i també té experiència en la construcció de passejos marítims com ara la segona fase del de Pineda de Mar i el camí de ronda de Llançà.
Un cop estigui acabat aquest tram de passeig marítim, en quedaran encara dos pendents d'executar. Un és el que comença a la platja de la Mora, a l'altra banda del port, i ha d'arribar fins a la tèrmica del Besòs passant per Sant Adrià. En aquest cas, Serra assegura que el projecte es redactarà a través de Barcelona Regional. L'altre és el que uneix Badalona amb Montgat i ha de passar pels terrenys de la Lejía Conejo, que són propietat de la Mancomunitat.
Badalona salva les inversions de l'Estat per al passeig marítim i l'estació
Dels 400.000 euros que havien d'anar al poblat ibèric del turó d'en Boscà, no se'n té notícia
20/05/10 02:00 - Badalona - MARTA MEMBRIVES
Les inversions més importants de l'Estat a Badalona durant aquest mandat ja estan adjudicades i, per aquest motiu, tiren endavant sense que quedin afectades per les retallades pressupostàries anunciades pel govern espanyol. De fet, a l'estació de Renfe ja fa uns dies que s'hi treballa i aquesta mateixa setmana s'han començat a fer les prospeccions per a la construcció del nou pas sota la via del tren. Pel que fa a l'allargament del passeig marítim fins al port, està previst que en breu es faci l'adjudicació definitiva a l'empresa Cyes, que ha obtingut el projecte per 8 milions d'euros, que representa una rebaixa del 15% del preu total.
Badalona ha salvat els dos projectes que depenien del finançament de l'Estat per tirar endavant perquè ja havien estat adjudicats i un cop s'arriba a aquest punt del procés és molt complicat i econòmicament costós que es faci enrere. Es tracta de l'allargament del passeig marítim des de la Rambla fins al port i la remodelació de l'estació de Renfe, dues obres importants que sumen una inversió d'11,3 milions d'euros, una quantitat que difícilment es podrà repetir en els propers anys a causa de la contenció pressupostària anunciada per Rodríguez Zapatero.
En el cas de la remodelació integral de l'estació de Renfe de Badalona, una obra llargament reivindicada des de l'Ajuntament i els col·lectius d'usuaris del transport públic, ja s'ha començat a treballar. L'empresa que fa les obres, Constructora Familiar SA, ha començat aquesta setmana els treballs de prospecció previs a la construcció del nou pas sota la via del tren, que tindrà ascensors i escales mecàniques per fer-lo totalment accessible. Un cop aquest nou pas estigui acabat, es posarà en marxa la remodelació del que ja hi ha, perquè la voluntat és que totes les obres es desenvolupin sense entorpir la circulació de trens i viatgers per l'estació de Badalona. L'alcalde, Jordi Serra, ha explicat que aquestes obres no inclouran la connexió de l'estació amb l'aparcament del carrer d'Eduard Maristany, tal com havien reivindicat alguns col·lectius, perquè «és complex i car». Tot i això, Serra ha avançat que l'Ajuntament demanarà que es faci en el futur.
Les obres, a l'estiu
L'allargament del passeig marítim, que en aquest nou tram anirà des de la Rambla fins al port de Badalona, encara té possibilitats de començar aquest estiu, tal com ha assegurat l'alcalde, que manté que els tràmits burocràtics previs al començament de les obres podrien estar enllestits a principi de juliol i que, per aquest motiu, ell és partidari que les obres comencin durant l'estiu i no s'esperi que passi la temporada de platja per encetar-les.
Un total de 34 empreses es van presentar al concurs convocat pel Ministeri de Medi Ambient, que va acabar adjudicant l'obra a Cyes per un pressupost de 8 milions d'euros, el que representa una rebaixa del 15% sobre el que s'havia previst inicialment. L'empresa adjudicatària ha treballat en l'ampliació de diversos ports de l'Estat i també té experiència en la construcció de passejos marítims com ara la segona fase del de Pineda de Mar i el camí de ronda de Llançà.
Un cop estigui acabat aquest tram de passeig marítim, en quedaran encara dos pendents d'executar. Un és el que comença a la platja de la Mora, a l'altra banda del port, i ha d'arribar fins a la tèrmica del Besòs passant per Sant Adrià. En aquest cas, Serra assegura que el projecte es redactarà a través de Barcelona Regional. L'altre és el que uneix Badalona amb Montgat i ha de passar pels terrenys de la Lejía Conejo, que són propietat de la Mancomunitat.
Carta enviada al Conseller Nadal per l'entrevista de Rac1:
Bon dia,
TGV Barcelona – Frontera francesa
Estic molt preocupat.
Sr, Nadal, realment creu possible que el govern espanyol es plantegi paralitzar i/o retardar les obres de la línia del TGV entre Barcelona i França?
Una línia que la Unió Europea considera prioritària per garantir la “igualtat de tots els ciutadans europeus” (tal com indiquen els rètols) i que finança en una part molt important.
Una línia que fa 30 anys que Generalitat va projectar i que no ens van deixar construir a finals dels 80 per declarar-la competència estatal.
Una línia que crearà riquesa, noves oportunitats de negoci i de turisme i que posarà Barcelona i Catalunya a l’elit de les comunicacions ferroviàries europees.
Una línia que també serà de mercaderies indispensable per la indústria, les exportacions catalanes (el 20% de tot Espanya), el sector logístic i sobretot vital pels ports de Tarragona i Barcelona.
En fi, crec que si el govern espanyol es planteja o s’ha plantejat això és que viuen a la parra, viuen en un altre món, no saben que és Europa o el que és més greu, sospito que saben molt bé el que significarà per Catalunya el TGV Barcelona – frontera francesa, un abans i un després en la nostra economia, tal com confirmen tots els estudis realitzats.
Moltes gràcies i molta sort.
Bon dia,
TGV Barcelona – Frontera francesa
Estic molt preocupat.
Sr, Nadal, realment creu possible que el govern espanyol es plantegi paralitzar i/o retardar les obres de la línia del TGV entre Barcelona i França?
Una línia que la Unió Europea considera prioritària per garantir la “igualtat de tots els ciutadans europeus” (tal com indiquen els rètols) i que finança en una part molt important.
Una línia que fa 30 anys que Generalitat va projectar i que no ens van deixar construir a finals dels 80 per declarar-la competència estatal.
Una línia que crearà riquesa, noves oportunitats de negoci i de turisme i que posarà Barcelona i Catalunya a l’elit de les comunicacions ferroviàries europees.
Una línia que també serà de mercaderies indispensable per la indústria, les exportacions catalanes (el 20% de tot Espanya), el sector logístic i sobretot vital pels ports de Tarragona i Barcelona.
En fi, crec que si el govern espanyol es planteja o s’ha plantejat això és que viuen a la parra, viuen en un altre món, no saben que és Europa o el que és més greu, sospito que saben molt bé el que significarà per Catalunya el TGV Barcelona – frontera francesa, un abans i un després en la nostra economia, tal com confirmen tots els estudis realitzats.
Moltes gràcies i molta sort.
Pràcticamnet confirmat pel conseller Nadal a RAC1 9:45h
Accés ferroviari a l'aeroport, de nou, aturat.
Em cansa ser TAAAAAAN solidari amb Espanya (dèficit fiscal; entre 16.000 i 20.000 milions d'Euros 10 a 12% PIB català)
Accés ferroviari a l'aeroport, de nou, aturat.
Em cansa ser TAAAAAAN solidari amb Espanya (dèficit fiscal; entre 16.000 i 20.000 milions d'Euros 10 a 12% PIB català)
Blanco adverteix que Espanya podria suprimir línies de tren poc rendibles
José Blanco és d'aquells socialistes que tenen carta blanca per parlar clar. El ministre de Foment ha demanat als sindicats una "resposta proporcionada" a la reforma laboral que aquest dimecres aprovarà el Govern. A més, ha advertit que hi ha línies de ferrocarril que no són rendibles.
Així, s'ha plantejat la supressió d'alguns serveis ferroviaris que tenen pocs usuaris si existeixen alternatives de comunicació, atès que el manteniment de les infraestructures absorbeix molts recursos "que no cauen del cel".
El ministre ha xifrat en sis milions d'euros diaris el manteniment de les línies, el que el duu a pensar que el debat en deu anys no serà sobre quines infraestructures cal fer, sinó sobre com pagar el manteniment de les que ja existeixen.
I és que la planificació de les infraestructures d'últimes dècades s'han realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
http://www.catalunyapress.cat/cat/notic ... _30625.php
José Blanco és d'aquells socialistes que tenen carta blanca per parlar clar. El ministre de Foment ha demanat als sindicats una "resposta proporcionada" a la reforma laboral que aquest dimecres aprovarà el Govern. A més, ha advertit que hi ha línies de ferrocarril que no són rendibles.
Així, s'ha plantejat la supressió d'alguns serveis ferroviaris que tenen pocs usuaris si existeixen alternatives de comunicació, atès que el manteniment de les infraestructures absorbeix molts recursos "que no cauen del cel".
El ministre ha xifrat en sis milions d'euros diaris el manteniment de les línies, el que el duu a pensar que el debat en deu anys no serà sobre quines infraestructures cal fer, sinó sobre com pagar el manteniment de les que ja existeixen.
I és que la planificació de les infraestructures d'últimes dècades s'han realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
http://www.catalunyapress.cat/cat/notic ... _30625.php
Així suprimirà l'ave???Sky ha escrit:Blanco adverteix que Espanya podria suprimir línies de tren poc rendibles
José Blanco és d'aquells socialistes que tenen carta blanca per parlar clar. El ministre de Foment ha demanat als sindicats una "resposta proporcionada" a la reforma laboral que aquest dimecres aprovarà el Govern. A més, ha advertit que hi ha línies de ferrocarril que no són rendibles.
Així, s'ha plantejat la supressió d'alguns serveis ferroviaris que tenen pocs usuaris si existeixen alternatives de comunicació, atès que el manteniment de les infraestructures absorbeix molts recursos "que no cauen del cel".
El ministre ha xifrat en sis milions d'euros diaris el manteniment de les línies, el que el duu a pensar que el debat en deu anys no serà sobre quines infraestructures cal fer, sinó sobre com pagar el manteniment de les que ja existeixen.
I és que la planificació de les infraestructures d'últimes dècades s'han realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
http://www.catalunyapress.cat/cat/notic ... _30625.php
És a dir, que el tema de la ruïna econòmica de l'AVE no va tan mal encaminada. A bona hora se n'adonen...Sky ha escrit:I és que la planificació de les infraestructures d'últimes dècades s'han realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
liniadelRipollés
- N10
- Entrades: 3191
- Facebook: http://ca-es.facebook.com/profile.php?id=1101204269
De moment hi ha rumors de quatre de línies de tren a tancar.
Recordeu d'escriure en contra a :
http://www1.mpr.es/es/formulario/41/esc ... presidenta
En cas que el MIFO vulgui executar aquest pla, cal recordar-los que pel que fa a les línies previsibles de tancament amb trens de mercaderies i regionals s'ha d'aconseguir almenys mantenir el tràfic de mercaderies encara que sigui amb la línia sencera en règim de blocatge per ocupació sense personal per abaratir costos o marxa de maniobres. L'objectiu seria mantenir el traçat utilitzat feblement per passar el temporal de crisi, sense tancament de línia. (Canfranc/Zafra-Huelva/Zafra Sevilla...)
En el cas de línies de tràfic exclusiu de regionals que vulguin directament tancar-les caldria aconseguir almenys declarar-les temporalment suspeses per evitar que futures infraestructures sobre el traçat ocupin la via de forma definitiva.
Cal citar-los l'exemple de la línia de La Pobla de Segur com una línia on s'està fent una promoció de territori coherent conjuntament amb el sector privat. Per cert, cal reafirmar allò de gràcies pel traspàs.
Esperem que cap línia de Catalunya la considerin amb pocs viatgers i si és el cas espero la sol.licitud de traspàs d'infraestructura i servei a la Generalitat o empresa dependent d'aquesta. Em preocupa moltíssim la situació estacionària de les obres del Calaf-Manresa !!!!
Al País Valencià podem parlar de perill per la Xàtiva Alcoi almenys.
Recordeu d'escriure en contra a :
http://www1.mpr.es/es/formulario/41/esc ... presidenta
En cas que el MIFO vulgui executar aquest pla, cal recordar-los que pel que fa a les línies previsibles de tancament amb trens de mercaderies i regionals s'ha d'aconseguir almenys mantenir el tràfic de mercaderies encara que sigui amb la línia sencera en règim de blocatge per ocupació sense personal per abaratir costos o marxa de maniobres. L'objectiu seria mantenir el traçat utilitzat feblement per passar el temporal de crisi, sense tancament de línia. (Canfranc/Zafra-Huelva/Zafra Sevilla...)
En el cas de línies de tràfic exclusiu de regionals que vulguin directament tancar-les caldria aconseguir almenys declarar-les temporalment suspeses per evitar que futures infraestructures sobre el traçat ocupin la via de forma definitiva.
Cal citar-los l'exemple de la línia de La Pobla de Segur com una línia on s'està fent una promoció de territori coherent conjuntament amb el sector privat. Per cert, cal reafirmar allò de gràcies pel traspàs.
Esperem que cap línia de Catalunya la considerin amb pocs viatgers i si és el cas espero la sol.licitud de traspàs d'infraestructura i servei a la Generalitat o empresa dependent d'aquesta. Em preocupa moltíssim la situació estacionària de les obres del Calaf-Manresa !!!!
Al País Valencià podem parlar de perill per la Xàtiva Alcoi almenys.
Si em toca l'abonament anual de TMB, què faré? ..... Provar totes les cancel·ladores.
-
automotorserie 436
- N7
- Entrades: 557
Me parece que va a ser que no...Guigui ha escrit:És a dir, que el tema de la ruïna econòmica de l'AVE no va tan mal encaminada. A bona hora se n'adonen...Sky ha escrit:I és que la planificació de les infraestructures d'últimes dècades s'han realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
Reobertura dels Carrilets de Girona, Tarragona i Barcelona
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
6 milions d'€ diaris són 2200 milions d'€ a l'any, per si algú encara pensa en pessetes 360.000 milions de pessetes l'any algú dirà si és molt o poc però a mi no em sembla molt podríem mirar el que es "deixa de fer" per això de tota manera si es tanquessin línies encara que s'estalviessin diners no s'estalviaria tot el que deixaria de costar doncs per altrabanda disminuirien els ingressos i es generarien altres costos.
Per molt que ens intentin fer creure, per molt que la gent s'ho cregui, són uns diners ben invertits, de fet tan Renfe com Adif, amb tot allò que poguem criticar han fet un esforç molt gran per millorar any rere any els seus resultats econòmics, amb polítiques discutibles i que no ens agraden, a mi el primer.
La manera d'aconseguir que aquests diners es donin per ben invertits és que el ferrocarril sigui el mitjà de transport bàsic per a la majoria de transports de viatgers i de mercaderies.
Per molt que ens intentin fer creure, per molt que la gent s'ho cregui, són uns diners ben invertits, de fet tan Renfe com Adif, amb tot allò que poguem criticar han fet un esforç molt gran per millorar any rere any els seus resultats econòmics, amb polítiques discutibles i que no ens agraden, a mi el primer.
La manera d'aconseguir que aquests diners es donin per ben invertits és que el ferrocarril sigui el mitjà de transport bàsic per a la majoria de transports de viatgers i de mercaderies.
Sky ha escrit:Blanco adverteix que Espanya podria suprimir línies de tren poc rendibles
José Blanco és d'aquells socialistes que tenen carta blanca per parlar clar. El ministre de Foment ha demanat als sindicats una "resposta proporcionada" a la reforma laboral que aquest dimecres aprovarà el Govern. A més, ha advertit que hi ha línies de ferrocarril que no són rendibles.
Així, s'ha plantejat la supressió d'alguns serveis ferroviaris que tenen pocs usuaris si existeixen alternatives de comunicació, atès que el manteniment de les infraestructures absorbeix molts recursos "que no cauen del cel".
El ministre ha xifrat en sis milions d'euros diaris el manteniment de les línies, el que el duu a pensar que el debat en deu anys no serà sobre quines infraestructures cal fer, sinó sobre com pagar el manteniment de les que ja existeixen.
I és que la planificació de les infraestructures d'últimes dècades s'han realitzat "per sobre de les possibilitats que un país com Espanya es pot permetre".
http://www.catalunyapress.cat/cat/notic ... _30625.php
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
Tal com pinta el panorama, també sóc molt pessimista pel que fa al reobriment del tram Manresa-Calaf. Dubto que des del Vallès puguem tornar a vitjar cap a Lleida utilitzant el traçat complet fins al final. Però és que amb el panorama actual, també sonen a música celestial projectes com el de l'Eix Transversal, o fins i tot la Via Orbital... I no sé per què, però m'està començant a fer la impressió que són tots els projectes ferroviaris els que estan a l'ull de l'huracà. M'agradaria equivocar-me, però -en molts detalls- semblo observar que fins i tot allò que se'n diu "ciutadania" -potser convenientment manipulada per interessos no aliens a empreses del món de les "quatre rodes"- està molt, però que molt crítica, davant el que té a veure amb els rails.
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
Algo escuché el otro día en palabras del Ministro José Blanco sobre que no se podía mantener la línea ferroviaria de Madrid a Burgos con una media diaria de 4 pasajeros y que líneas de esta ocupación no tenían sentido. Lógicamente está hablando de la línea convencional de tren y lógicamente si hay una media de 4 viejros al día... por muy convencional que sea, casi mejor que alquilen entre los 4 un minibus. ¿Habrá que hacer minibus-sharing?
Aparte de todo esto, evidentemente están haciendo como con el tranvía en Barcelona, que por las calles por las que pasa han eliminado o desviado por otras zonas determinados trayectos de bus para beneficiar al tranvía por supuesta duplicidad (que vino después, claro). Con el AVE pasa igual, como la política es pasar las circulaciones de viajeros de las líneas convencionales a las de alta velocidad, acertado o no, están haciendo lo mismo, cuando se crea una línea de alta velocidad, van eliminando trenes de los convencionales hasta dejarlos en horarios y franjas residuales para beneficiar al AVE, con lo que la línea convencional en esos horarios y franjas no son utilizados por la gente, lo que les lleva aluego a analizar la rentabilidad de la línea convencional y se toma finalmente la decisión de quitarla porque como no es rentable... dejando solamente operativa la de alta velocidad.
Repito, acertada o no, es la política que tienen. Si además donde no hay AVE tienen números que afirman que hay una media de 4 usuarios en trayectos de Madrid a Burgos... pues lo tienen en bandeja. A mi no parecería mal si no fuera porque los precios del AVE son demasiado elevados y demasiado parecidos a los del avión cuando los tiempos son muy competitivos y muy buenos pero tampoco es para tanto. Y tampoco me parecería mal si se hubiesen priorizado los corredores más importantes de la península y no el unir ni llevar el AVE de Villarriba a Villabajo.
El AVE de Levante, el que une Madrid y Valencia, aparte de para llevar a los madrileños a la playa en verano, no tiene mayor utilidad económica para el país. Mientras que un importantísimo corredor como el del Ebro entre Barcelona y Bilbao, que ya llega a Zaragoza tendrá que esperar todavía tiempo y otro importantísimo corredor como el del Cantábrico entre Bilbao y La Coruña ni siquiera está planteado en firme y con seriedad. Ni que decir tiene que el corredor del Mediterráneo desde Algeciras a la frontera franccesa bordeando el litoral y pasando por Almería, Alicante, Valencia y Barcelona también es elemental.
Los esfuerzos se han invertido en un ramalito a Toledo, cuando la línea Madrid-Sevilla inicial ya debió pasar por allí, en el AVE gallego que está pasando por todos los bosques de aquellas tierras y lo va a unir casi todo allí, en el AVE que llega al pueblo de Zapatero para dejárselo como legado, en la línea de Madrid a Valencia pasando por Cuenca, con ramales a Murcia y Alicante y Castellón, para llegar a Oropesa de Mar y Marina d'Or, ciudad de vacaciones... ¿o por qué nos pensamos que van a ampliar las cercanías de Valencia más al norte? sí, sí, la línea de Valencia a castellón de cercanías será ampliada más al norte hasta cubrir la "ciudad de vacaciones" y más allá. Debe ser que así llegarán en AVE hasta castellón y a partir de ahí, cercanías hasta Oropesa y Marina d'Or. Ese es el interés económico que tienen las líneas y esas son las prioridades que tenemos: que los madrileños vayan a la playa. Lo mismo que el ramal a Málaga de la línea Madrid -Sevilla, que bien entendido es correcto y bueno pero que lo han hecho por lo que lo han hecho: para llegar a Torremolinos, Marbella, Fuengirola, etc.
Si no se saben entender las prioridades económicas del país y que las líneas de ancho europeo, aparte de para viajeros deben servir para las mercancías y para comunicar los ejes portuarios nacionales con las salidas hacia Europa:
- Corredor Mediterráneo (Algeciras-Málaga-Almería-Valencia-Barcelona-Francia)
- Corredor Cantábrico (Vigo-La Coruña-Gijón-Santander-Bilbao-Francia)
- Eje del valle del Ebro (Bilbao-Zaragoza-Barcelona)
Si esto no se entiende, no se quiere ver y no se entiende como urgente y prioritario en España, pues al final, lógicamente, habrá crisis, nos llevaremos las manos a la cabeza, no se generarán puestos de trabajo, no se transportará nada por ferrocarril y las autopistas y autovías irán colapsadas, nos llevará a realizar y construir autovías en paralelo a las autopistas existentes, los puertos españoles estarán aislados del mundo y del continente europeo perdiendo volumen de negocio y bajando en las toneladas y movimientos anuales, etc.
Pero tranquilidad, no pasa nada, que mientras que el Sr. Mariano de Chamberí pueda ir en el AVE a su chalet en Gandía, Cullera o Marina d'Or y bañarse en la playa en verano y todos los puentes de guardar, todo está solucionado.
Es simplemente un problema de prioridades y de buen gobierno. El "maligno", ya sabeis, el de antes, con todo lo malo que era, las primeras autopistas que hizo en España fueron las del Mediterráneo de Barcelona a Alicante (A-7), la del eje del Ebro de Barcelona a Bilbao con el ramal navarro (A-2+A-68+A-15), la A-8 que unía las capitales vascas, la A-1 que no comenzaba en Madrid, sino que unía Miranda con Burgos para enlazarla con Bilbao, las que vertebraban el eje minero asturiano y leonés (A-66+A-8), la que unía las capitales de la costa atlántica gallega (A-9) y la de Sevilla a Cádiz (A-4). No había a principios de los 80 más autopistas en España. En Madrid solamente se tenía la A-6 que llegaba hasta donde hoy sigue llegando en Adanero. Nada más.
¿Y por qué lo hizo así "el maligno" si era tan malo? pues lógicamente porque los principales polos industriales y económicos estaban donde estaban y eran la principal fuente de generación de riqueza y de ingresos del país junto al turismo.
Prioridades...
Saludos,
Sergio
Algo escuché el otro día en palabras del Ministro José Blanco sobre que no se podía mantener la línea ferroviaria de Madrid a Burgos con una media diaria de 4 pasajeros y que líneas de esta ocupación no tenían sentido. Lógicamente está hablando de la línea convencional de tren y lógicamente si hay una media de 4 viejros al día... por muy convencional que sea, casi mejor que alquilen entre los 4 un minibus. ¿Habrá que hacer minibus-sharing?
Aparte de todo esto, evidentemente están haciendo como con el tranvía en Barcelona, que por las calles por las que pasa han eliminado o desviado por otras zonas determinados trayectos de bus para beneficiar al tranvía por supuesta duplicidad (que vino después, claro). Con el AVE pasa igual, como la política es pasar las circulaciones de viajeros de las líneas convencionales a las de alta velocidad, acertado o no, están haciendo lo mismo, cuando se crea una línea de alta velocidad, van eliminando trenes de los convencionales hasta dejarlos en horarios y franjas residuales para beneficiar al AVE, con lo que la línea convencional en esos horarios y franjas no son utilizados por la gente, lo que les lleva aluego a analizar la rentabilidad de la línea convencional y se toma finalmente la decisión de quitarla porque como no es rentable... dejando solamente operativa la de alta velocidad.
Repito, acertada o no, es la política que tienen. Si además donde no hay AVE tienen números que afirman que hay una media de 4 usuarios en trayectos de Madrid a Burgos... pues lo tienen en bandeja. A mi no parecería mal si no fuera porque los precios del AVE son demasiado elevados y demasiado parecidos a los del avión cuando los tiempos son muy competitivos y muy buenos pero tampoco es para tanto. Y tampoco me parecería mal si se hubiesen priorizado los corredores más importantes de la península y no el unir ni llevar el AVE de Villarriba a Villabajo.
El AVE de Levante, el que une Madrid y Valencia, aparte de para llevar a los madrileños a la playa en verano, no tiene mayor utilidad económica para el país. Mientras que un importantísimo corredor como el del Ebro entre Barcelona y Bilbao, que ya llega a Zaragoza tendrá que esperar todavía tiempo y otro importantísimo corredor como el del Cantábrico entre Bilbao y La Coruña ni siquiera está planteado en firme y con seriedad. Ni que decir tiene que el corredor del Mediterráneo desde Algeciras a la frontera franccesa bordeando el litoral y pasando por Almería, Alicante, Valencia y Barcelona también es elemental.
Los esfuerzos se han invertido en un ramalito a Toledo, cuando la línea Madrid-Sevilla inicial ya debió pasar por allí, en el AVE gallego que está pasando por todos los bosques de aquellas tierras y lo va a unir casi todo allí, en el AVE que llega al pueblo de Zapatero para dejárselo como legado, en la línea de Madrid a Valencia pasando por Cuenca, con ramales a Murcia y Alicante y Castellón, para llegar a Oropesa de Mar y Marina d'Or, ciudad de vacaciones... ¿o por qué nos pensamos que van a ampliar las cercanías de Valencia más al norte? sí, sí, la línea de Valencia a castellón de cercanías será ampliada más al norte hasta cubrir la "ciudad de vacaciones" y más allá. Debe ser que así llegarán en AVE hasta castellón y a partir de ahí, cercanías hasta Oropesa y Marina d'Or. Ese es el interés económico que tienen las líneas y esas son las prioridades que tenemos: que los madrileños vayan a la playa. Lo mismo que el ramal a Málaga de la línea Madrid -Sevilla, que bien entendido es correcto y bueno pero que lo han hecho por lo que lo han hecho: para llegar a Torremolinos, Marbella, Fuengirola, etc.
Si no se saben entender las prioridades económicas del país y que las líneas de ancho europeo, aparte de para viajeros deben servir para las mercancías y para comunicar los ejes portuarios nacionales con las salidas hacia Europa:
- Corredor Mediterráneo (Algeciras-Málaga-Almería-Valencia-Barcelona-Francia)
- Corredor Cantábrico (Vigo-La Coruña-Gijón-Santander-Bilbao-Francia)
- Eje del valle del Ebro (Bilbao-Zaragoza-Barcelona)
Si esto no se entiende, no se quiere ver y no se entiende como urgente y prioritario en España, pues al final, lógicamente, habrá crisis, nos llevaremos las manos a la cabeza, no se generarán puestos de trabajo, no se transportará nada por ferrocarril y las autopistas y autovías irán colapsadas, nos llevará a realizar y construir autovías en paralelo a las autopistas existentes, los puertos españoles estarán aislados del mundo y del continente europeo perdiendo volumen de negocio y bajando en las toneladas y movimientos anuales, etc.
Pero tranquilidad, no pasa nada, que mientras que el Sr. Mariano de Chamberí pueda ir en el AVE a su chalet en Gandía, Cullera o Marina d'Or y bañarse en la playa en verano y todos los puentes de guardar, todo está solucionado.
Es simplemente un problema de prioridades y de buen gobierno. El "maligno", ya sabeis, el de antes, con todo lo malo que era, las primeras autopistas que hizo en España fueron las del Mediterráneo de Barcelona a Alicante (A-7), la del eje del Ebro de Barcelona a Bilbao con el ramal navarro (A-2+A-68+A-15), la A-8 que unía las capitales vascas, la A-1 que no comenzaba en Madrid, sino que unía Miranda con Burgos para enlazarla con Bilbao, las que vertebraban el eje minero asturiano y leonés (A-66+A-8), la que unía las capitales de la costa atlántica gallega (A-9) y la de Sevilla a Cádiz (A-4). No había a principios de los 80 más autopistas en España. En Madrid solamente se tenía la A-6 que llegaba hasta donde hoy sigue llegando en Adanero. Nada más.
¿Y por qué lo hizo así "el maligno" si era tan malo? pues lógicamente porque los principales polos industriales y económicos estaban donde estaban y eran la principal fuente de generación de riqueza y de ingresos del país junto al turismo.
Prioridades...
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"