http://www.laptp.org/forum/index.php?showtopic=1251
Minotaure ha escrit:Trens de rodalies de Barcelona: una visiĂł de futur
Per Juan Manuel RodrĂguez
He trobat aquest article datat del 10 d'abril del 2007 que deixo aquĂ per el debat.
http://www.catalunyaaccio.org/elnord/ec ... -visi.html
10 abril 2007
Trens de rodalies de Barcelona: una visiĂł de futur
El gran problema de la xarxa de rodalies de Barcelona no sĂłn les obres del TGV. Tampoc no ho Ă©s nomĂ©s la manca d’inversiĂł en manteniment, com s’estĂ dient ara. El gran problema de fons, el gran drama, Ă©s que els trens de rodalies no serveixen per al que han de servir, que Ă©s que la gent vagi a treballar o estudiar cada dia en tren i no en cotxe i, per tant, treure cotxes de les entrades i sortides de Barcelona. Per a aconseguir això, calia imaginar-se fa 15 anys com havia de ser avui la xarxa de rodalies. No es va curar la malaltia, sinĂł que nomĂ©s se’n van atenuar els sĂmptomes. Ara cal imaginar-se com ha de ser d’aquĂ a 20 Ăł 25 anys i ningĂş no ho estĂ fent. Tothom s’omple la boca amb la necessĂ ria remodelaciĂł de la xarxa de rodalies, però ningĂş no proposa res amb cara i ulls, res que serveixi per a un futur a mitjĂ i llarg termini. No s’hi atreveix ningĂş, perquè cal refer de dalt a baix l’estructura de la xarxa. Cal fer que les lĂnies de rodalies entrin a Barcelona justament per sota de les grans avingudes, que Ă©s justament per on entren els cotxes. En altres paraules, cal fer urgentment tĂşnels per sota de la Diagonal i la Gran Via (la Meridiana ja tĂ© el tĂşnel fet). I cal fer-ho ja. AixĂ de dur, aixĂ de clar. Tota la resta dels problemes no sĂłn mĂ©s que sĂmptomes de tot això. Anem a pams.
Ara fa unes setmanes, ens va sorprendre un estranyĂssim globus sonda de la Generalitat que parlava de limitar a 80 km/h la velocitat de circulaciĂł en totes les vies de l’à rea metropolitana de Barcelona, autopistes incloses. L’argument esgrimit era que si els cotxes circulessin mĂ©s lentament, es reduiria la contaminaciĂł. FantĂ stic. A les ments pensants del nostre Govern, però, no se’ls va acudir pas d’eliminar directament els cotxes de les carreteres, en lloc de fer-los circular mĂ©s lentament. Eliminar cotxes vol dir senzillament donar un servei de transport alternatiu que faci la mateixa funciĂł i que sigui competitiu en temps, cost i comoditat. Aquesta funciĂł la poden fer trens de rodalies fiables, amb freqüències i horaris de metro (sense anar mĂ©s lluny, com els dels Ferrocarrils de la Generalitat), i que combinats amb metro, tramvia, bus o caminant, ens deixin a la nostra destinaciĂł en uns 30-45-60 minuts com a mĂ xim, segons la distĂ ncia total a recĂłrrer. Per a ampliar els horaris a la franja nocturna cal voluntat polĂtica, però per a augmentar les freqüències de pas, a mĂ©s a mĂ©s, calen mĂ©s vies. I si les vies no hi caben, pels corredors actuals, se n’han de crear de nous, i que siguin Ăştils de debò.
Un cas paradigmĂ tic Ă©s la lĂnia de Vilanova, Sitges i Castelldefels. PodrĂem parlar d’altres lĂnies saturades, com la de MatarĂł, però la del Garraf la conec molt bĂ©, prefereixo parlar de primera mĂ . És la lĂnia de rodalies mĂ©s rendible econòmicament de tota RENFE, amb diferència. La demanda ha augmentat moltĂssim en l’última dècada, però les freqüències sĂłn exactament les mateixes que fa 15 anys, i els horaris nomĂ©s han sofert un lleuger maquillatge a la franja nocturna. No Ă©s estrany, perquè nomĂ©s hi ha dues vies, i hi han de passar tambĂ© els Euromed i regionals que passen per València i Tarragona. Les dues vies actuals ja no donen per a mĂ©s, però no hi ha plans per al seu desdoblament i, per tant, les freqüències no es poden ampliar, Ă©s impossible. L’augment de la demanada ha fet que el que fa 15 anys eren trens de rodalies mig buits avui sĂłn vagons plens a vessar, amb una densitat de persones per metre quadrat molt per sobre de la densitat de confort. En hores punta això significa que hi ha gent que intenta entrar en alguns vagons i no pot (fins i tot quan no hi ha retards). I si parlem d’horaris, que l’últim tren surti de Vilanova cap a Barcelona tan aviat com les 22.19 vol dir que això no Ă©s un mitjĂ de transport que competeixi amb el cotxe, sinĂł una simple presa de pèl. No Ă©s un cas puntual, i ni tan sols Ă©s el pitjor. A Manresa ho saben molt bĂ©: un diumenge qualsevol, entre les 19.02 i les 20.50 no hi ha cap tren, i l’últim cap a Barcelona Ă©s a les 21.52. Fixem-nos-hi bĂ©, encara no he esmentat res de les avaries actuals, sinĂł que això en teoria Ă©s el funcionament “normal”. És la constataciĂł ben palpable que el servei de rodalies de Barcelona no serveix per a la seva funciĂł i, per tant, s’ha de canviar de dalt a baix. Vegem com es pot fer, i com no es pot fer.
A l’estaciĂł de Sants no hi poden entrar mĂ©s vies. Això no Ă©s una opiniĂł, Ă©s un fet. Per a entendre la magnitud de la saturaciĂł, nomĂ©s cal veure els malabarismes que s’estan fent ara ja per tal d’encabir les vies del TGV entre la teranyina de vies que entren des de l’Hospitalet i El Prat. En aquestes condicions i amb totes aquestes dades, fem un exercici d’imaginaciĂł i de projecciĂł cap al futur. Pot ser Sants l’estaciĂł central de rodalies d’aquĂ a 20 anys? La resposta Ă©s no. Si ara ja Ă©s difĂcil posar-hi mĂ©s vies d’entrada o sortida, fer-n’hi encabir encara mĂ©s, en un futur, per tal d’augmentar les freqüències de trens i adequar-se a la demanda Ă©s senzillament una missiĂł impossible. No hi ha espai, s’ha acabat. PodrĂem entrar a debatre com Ă©s que l’espai s’ha acabat, com Ă©s que en el seu moment no es va preveure de fer la pertinent reserva d’espai al voltant de les vies per a posar-n’hi mĂ©s quan fos necessari, com es fa a paĂŻsos on es planifiquen les coses. Manca de previsiĂł? Incompetència? Irresponsabilitat?
L’altra opció és que l’estació central fos la futura estació de la Sagrera, però si es deixa intacta l’estructura principal de la xarxa, igualment tots els trens que passin per Sagrera passaran per Sants i s’hi hauran d’aturar també. Per tant, estem exactament en el punt d’inici, l’estació de Sagrera no arregla gran cosa per ella sola perquè tota la resta no canvia, és un altre nyap de la cadena de despropòsits. Tenim un gran problema i hem de cercar-hi solucions. Però la solució no és tornar a posar potes enlaire mig barri de Sants d’aquà a 10 ó 15 anys per a ampliar Sants novament. La solució a tot això és una altra cosa molt diferent.
El raonament de fons Ă©s tan simple que fins i tot un nen petit el podria seguir fĂ cilment. Si per exemple entrem en cotxe a Barcelona des del Vallès, en funciĂł de la nostra destinaciĂł concreta, tenim dues opcions: o bĂ© voltem la ciutat fins que trobem alguna entrada que ens vagi bĂ© (per a això serveixen les Rondes), o bĂ© si ens hi hem d’endinsar agafem l’avinguda Meridiana fins que trobem algun carrer que ens vagi bĂ©. Exactament el mateix passa amb la Gran Via venint del Maresme o des del Baix Llobregat sud, o amb la Diagonal venint des del Baix Llobregat nord. No descobreixo res de nou. Això no Ă©s pas cap casualitat: la Meridiana, la Diagonal i la Gran Via existeixen i fan aquesta funciĂł perquè Ildefons CerdĂ , un geni de l’urbanisme grĂ cies al qual Barcelona encara pot respirar una mica, ho va planificar justament aixĂ. Les entrades o sortides naturals de Barcelona, cap al Baix Llobregat, Maresme i Vallès, necessiten grans avingudes que absorbeixin tot el trĂ nsit que hi desemboca. Obvi. La mateixa missiĂł que fan les carreteres i grans avingudes per als cotxes la fan els trens de rodalies, i la funciĂł que tenen els carrers secundaris de la ciutat Ă©s la mateixa que fa la xarxa de metro. S’entra a la ciutat per les grans artèries, i desprĂ©s agafem altres camins interns en funciĂł de la nostra destinaciĂł. L’equivalent a grans avingudes en superfĂcie sĂłn vies de tren al subsòl. Per tant, què necessitarĂem per tal que els trens de rodalies treguin cotxes de les carreteres? No cal reinventar la roda, n’hi ha prou amb replicar la mateixa estructura per a aconseguir que els temps i els recorreguts siguin competitius, i que el tren li guanyi la batalla al cotxe a curt, mitjĂ i llarg termini.
Se’m podria argumentar que les grans artèries ferroviĂ ries no tenen per què coincidir exactament en l’espai amb les grans avingudes per als cotxes, però l’explicaciĂł que sĂ hagi de ser aixĂ Ă©s ben senzilla. Per una banda, la distĂ ncia mana: qualsevol intent de lluitar contra aquesta obvietat topa amb la crua realitat i crea aberracions com, per exemple, que si una persona va en cotxe de Martorell fins al Campus Nord de la UPC, pot entrar directament per la Diagonal, i sense embusos això sĂłn 20 minuts, però si pretĂ©n fer el trajecte en tren, haurĂ de fer una volta per CornellĂ , l’Hospitalet, Sants, i desprĂ©s agafar la L3 del metro (en total, uns 45-50 minuts, sense retards ni avaries). És nomĂ©s un exemple de tants que podrĂem posar. En canvi si el tren vinguĂ©s seguint el Llobregat i entrĂ©s directament per la Diagonal, com el sentit comĂş aconsella, aquesta persona podria perfectament deixar el cotxe a casa sense necessitat de perdre una hora al dia de la seva vida. I per altra banda, la facilitat de construcciĂł: sempre Ă©s millor foradar sota una gran avinguda, lluny dels habitatges, que no pas sota un carrer estret o per sota dels edificis.
Imaginem ara que aquesta hipotètica lĂnia de tren que hem esbossat seguĂs la Diagonal avall cap a Glòries i prĂ cticament fins al mar. Imaginem que passĂ©s el mateix amb la Gran Via, venint del Prat o de Badalona, que tinguĂ©ssim lĂnies de tren que travessessin Barcelona de punta a punta seguint els grans corredors circulatoris entre Barcelona i els seus voltants. TindrĂem perfectament cobertes amb trens rĂ pids i directes les tres grans avingudes de Barcelona, Ă rees d’altĂssima demanda de transport. A mĂ©s, per obligaciĂł hi estarien inclosos el centre de Barcelona i el nou centre econòmic-tecnològic (Glòries). Davant d’aquest exercici de visiĂł de futur (impensable per a algunes ments curtes i limitades que decideixen actualment les infraestructures de Barcelona), què ens aporta l’estaciĂł de Sants, per a rodalies? Resposta: no res. Què ens aporta per a rodalies el tĂşnel d’AragĂł? No res, tampoc. Senzillament perquè la xarxa tindria la mateixa estructura bĂ sica, la gent continuaria fent les mateixes voltes, l’estaciĂł de Sants estaria igual de saturada, i tot plegat seria inĂştil per tal de treure cotxes de les carreteres.
Evidentment, pel fet de fer nous tĂşnels per a rodalies sota la Diagonal i la Gran Via no restarien inutilitzats els tĂşnels i vies ara existent, perquè es podria utilitzar per al trĂ nsit ferroviari regional i llarg recorregut. Barrejat amb tot això, hi ha el debat actual sobre el tĂşnel del TGV. Que si ha de passar pel centre o no. Evidentment que el TGV ha de passar pel centre, però no necessĂ riament ara mateix, ni posant en perill la Sagrada FamĂlia. Ja haurĂem d’haver decidit fa temps que el TGV anĂ©s temporalment des de Sants fins a Sagrera pel Vallès, no definitivament sinĂł nomĂ©s mentre se’n refan els plans. I Ă©s que la soluciĂł Ă©s ben senzilla: si la remodelaciĂł de la xarxa de rodalies es fa amb visiĂł de futur, i no el trist maquillatge que tenen previst de fer els nostres polĂtics actuals, això implica ineludiblement fer tĂşnels per la Diagonal i la Gran Via. Això alliberaria l’estaciĂł de Sants i els tĂşnels actuals d’AragĂł i Pl.Catalunya. Un cop alliberats, el polèmic tĂşnel que hauria de portar el TGV de Sants a Sagrera senzillament ja estaria fet: seria l’actual del carrer AragĂł. De rebot, tots els trens regionals podrien tenir parada a l’intercanviador central de Pl.Catalunya, que tambĂ© necessita una reforma integral, i no nomĂ©s el que ara s’ha publicat i que no arriba ni a la meitat del que fa 5 anys ja estava projectat i ha quedat oblidat en un calaix.
Cal posar-s’hi de ple ara mateix per a evitar que, per incompetència dels nostres polĂtics, tot això no es pugui dur a terme mai. Un altre exemple, ja estan sortint a la llum els plans que l’Ajuntament de Barcelona tĂ© per a la Plaça de les Glòries. De fet en poc temps ja volen començar a fer-hi obres. Estan a punt de tirar a terra el monstruĂłs “tambor” per tal de fer-hi una plaça totalment nova, amb un intercanviador de tren i metro a sota, però per pura inutilitat i manca de visiĂł de futur estan hipotecant, un cop mĂ©s, el futur de la xarxa de rodalies de Barcelona, perquè fer aquesta reforma de Glòries sense tenir en compte que ha de ser en pocs anys el gran centre neurĂ lgic de la xarxa de rodalies, on es produĂs l’encreuament natural de les lĂnies de tren de la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana, significa que estan pensant que Sants ha de ser durant molt de temps punt de pas obligat per al 100% els trens (rodalies, regionals i de llarga distĂ ncia), quan saben perfectament que ja avui estĂ totalment saturada. En definitiva, ens estan prenent el pèl.
Porto temps pensant quines poden ser les raons de tants errors en cadena. Finalment he arribat a la conclusiĂł que la manca de planificaciĂł no Ă©s suficient per a explicar el desastre. Una gran dosi de profunda desĂdia i de ganes de prendre el pèl a la poblaciĂł sĂłn tambĂ© necessĂ ries per a explicar tot el que passa. La manca de diners no Ă©s excusa quan Espanya ens roba mĂ©s de 19.000 milions d’euros cada any, nomĂ©s al Principat. Si aquesta raĂł, la manca de diners, Ă©s la que donen els nostres polĂtics, aleshores hauran de retirar-se definitivament i deixar pas a aquells que tenim la construcciĂł d’un Estat catalĂ com un objectiu irrenunciable, com a Ăşnic mitjĂ per a tenir aquests diners a la mĂ i poder fer amb ells moltes coses, inclosa aquesta reforma integral de la xarxa de rodalies de Barcelona que ens ha de permetre tenir una alta qualitat de vida d’aquĂ a 15, 20 i 25 anys.
Juan Manuel RodrĂguez
Conseller de Catalunya AcciĂł
Sobre l'autor:
El meu nom Ă©s Juan Manuel RodrĂguez i sĂłc Enginyer de TelecomunicaciĂł per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). He treballat en diverses empreses de software i noves tecnologies, com a enginyer i, actualment, com a Director Comercial.
SĂłc Conseller i fundador de l'organitzaciĂł independentista Catalunya AcciĂł. He escrit nombrosos articles sobre polĂtica, especialment sobre infraestructures, espoliaciĂł fiscal, polĂtica internacional i immigraciĂł. TambĂ© he estat membre col·laborador de la FundaciĂł d'Estudis Històrics de Catalunya.
http://in.directe.cat/jm-rodriguez



