Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
Funiculars de Montjuic desapareguts: Castell i Exposició
- Fitxers adjunts
-
- Sants_Montjuic-4.jpg (303.53 KiB) Visualitzat 14208 cops
-
liniadelRipollés
- N10
- Entrades: 3191
- Facebook: http://ca-es.facebook.com/profile.php?id=1101204269
En aquest funi, el groc, vaig viure en directe un desallotjament per la via, atès que es va quedar tirat. Val a dir, però, que prèviament a l'estació inferior havia comunicat que el funi no arribaria dalt. El maquinista va mirar-me malament.
metring ha escrit:http://www.bcn.es/publicacions/b_barris ... ntjuic.pdf
Si em toca l'abonament anual de TMB, què faré? ..... Provar totes les cancel·ladores.
Us explicare algunas cosas curiosas d'aquest funicular, que la majoria (per la vostra edad) el recordeu de color grog, be dons recordo de petir anys 60, que al passadis d'enllaç amb el metro hi havia una alfombra automatica, crec que va ser de las primeras d'espanya, els cotxes del funicular anaven pintant primer de color verd, i despres el van pintar de verd porcioles i referent al seu germanet, el funicular del castell, aquest era d'un sol cotxe i no recordo el color que duia en un principi, pero si que el van pintar amb els colors blanc i blau del metro en aquells anys
Era tota un experiencia, anar al castell,des de Horta, metro, funicular de monjuich i funicular del castell, pero era emocionant
Temps era Temps
Edito per confusio en le colors dels funiculars
Era tota un experiencia, anar al castell,des de Horta, metro, funicular de monjuich i funicular del castell, pero era emocionant
Temps era Temps
Edito per confusio en le colors dels funiculars
BRILL 18 l’ha editat per darrera vegada el dia: Diumenge 01/02/2009 13:21, en total s’ha editat 1 vegada.
A la revista Hora Punta de TMB, hi ha un article dedicat als 80 anys del Funicular de Montjuïc:
El funicular de Montjuïc, construït per a l’Exposició de 1929, compleix 80 anys
HISTÒRIA
El funicular de Montjuïc és una de
les herències que Barcelona va rebre
de l’Exposició Internacional de
1929. Fins a la seva construcció, ara
fa 80 anys, les comunicacions entre
la ciutat i la seva muntanya més
propera eren escasses i difícils.
Fruit de la iniciativa de l’advocat Elies Rogent
per potenciar l’accés a la muntanya durant
l’exposició, el funicular de Montjuïc va ser
inaugurat el 24 d’octubre de 1928 pel llavors
alcalde de la ciutat Darius Romeu, baró de Viver, i
presentat com “el funicular més ràpid del món”.
El segon funicular de Barcelona –el primer va ser
construït al Tibidabo– sortia originàriament del
Paral·lel i, mitjançant dos trams enllaçats, permetia
l’accés fins al mateix cim de la muntanya de Montjuïc.
Els dos trams –el primer trajecte anava de Paral·lel
a l’estació de Miramar i l’altre de Miramar al Castell–
estaven units per unes escales mecàniques que van
ser les primeres que es van instal·lar a la ciutat. Cal
dir que la seva construcció va ser considerada com un
exponent de la modernitat, en què destacava el tapís
rodant de l’estació inferior i l’obertura automàtica de
les portes dels trens.
Passada l’exposició, el funicular va continuar acostant
la muntanya als ciutadans i la seva societat gestora va
apostar per fer-la més atractiva amb la creació d’un
restaurant i del parc d’atraccions Maricel. Després
d’anys de vicissituds i inactivitat, el 1985 TMB va
recuperar el servei del primer dels dos trams del
recorregut dins de la secció de transports singulars,
adreçats bàsicament al segment de l’oci i el turisme.
Amb motiu dels Jocs Olímpics, l’any 1992, es va fer
una renovació total de l’equipament, de resultes de la
qual es va construir una de les línies de funicular més
avançades d’Europa, amb dos trens de tres cotxes,
capacitat per a 400 persones i una velocitat màxima de
circulació de 10 m/s (36 km/h), una velocitat molt alta
per a aquests tipus d’instal·lacions que permet fer el
recorregut en només dos minuts i transportar fins a
8.000 passatgers per hora en cada sentit de la marxa..
L’any 2002 el funicular de Montjuïc es va integrar a la
xarxa de metro i actualment enllaça l’estació de metro
de Paral·lel, de les línies 2 i 3, amb l’avinguda Miramar.
El funicular de Montjuïc, construït per a l’Exposició de 1929, compleix 80 anys
HISTÒRIA
El funicular de Montjuïc és una de
les herències que Barcelona va rebre
de l’Exposició Internacional de
1929. Fins a la seva construcció, ara
fa 80 anys, les comunicacions entre
la ciutat i la seva muntanya més
propera eren escasses i difícils.
Fruit de la iniciativa de l’advocat Elies Rogent
per potenciar l’accés a la muntanya durant
l’exposició, el funicular de Montjuïc va ser
inaugurat el 24 d’octubre de 1928 pel llavors
alcalde de la ciutat Darius Romeu, baró de Viver, i
presentat com “el funicular més ràpid del món”.
El segon funicular de Barcelona –el primer va ser
construït al Tibidabo– sortia originàriament del
Paral·lel i, mitjançant dos trams enllaçats, permetia
l’accés fins al mateix cim de la muntanya de Montjuïc.
Els dos trams –el primer trajecte anava de Paral·lel
a l’estació de Miramar i l’altre de Miramar al Castell–
estaven units per unes escales mecàniques que van
ser les primeres que es van instal·lar a la ciutat. Cal
dir que la seva construcció va ser considerada com un
exponent de la modernitat, en què destacava el tapís
rodant de l’estació inferior i l’obertura automàtica de
les portes dels trens.
Passada l’exposició, el funicular va continuar acostant
la muntanya als ciutadans i la seva societat gestora va
apostar per fer-la més atractiva amb la creació d’un
restaurant i del parc d’atraccions Maricel. Després
d’anys de vicissituds i inactivitat, el 1985 TMB va
recuperar el servei del primer dels dos trams del
recorregut dins de la secció de transports singulars,
adreçats bàsicament al segment de l’oci i el turisme.
Amb motiu dels Jocs Olímpics, l’any 1992, es va fer
una renovació total de l’equipament, de resultes de la
qual es va construir una de les línies de funicular més
avançades d’Europa, amb dos trens de tres cotxes,
capacitat per a 400 persones i una velocitat màxima de
circulació de 10 m/s (36 km/h), una velocitat molt alta
per a aquests tipus d’instal·lacions que permet fer el
recorregut en només dos minuts i transportar fins a
8.000 passatgers per hora en cada sentit de la marxa..
L’any 2002 el funicular de Montjuïc es va integrar a la
xarxa de metro i actualment enllaça l’estació de metro
de Paral·lel, de les línies 2 i 3, amb l’avinguda Miramar.
las escaleras automaticas, el acceso y la estacion inferior se conservan todavia en el mismo estado en que quedo tras su clausura. (me refiero al funicular que subia hasta el castillo)
Algù en te fotos o n'ha trobat cap de l'estata en el qual esta. Si pot accedir o esta tapiat l'acces a aquest?EDC ha escrit:las escaleras automaticas, el acceso y la estacion inferior se conservan todavia en el mismo estado en que quedo tras su clausura. (me refiero al funicular que subia hasta el castillo)
En cuanto pueda hare unas fotos y las colgare, es muy curioso de ver!!!
Ara, caldria saber si es pot visitar. Hi havien unes escales automàtiques amb els esglaons de fusta, precioses.pol ha escrit:Algù en te fotos o n'ha trobat cap de l'estata en el qual esta. Si pot accedir o esta tapiat l'acces a aquest?EDC ha escrit:las escaleras automaticas, el acceso y la estacion inferior se conservan todavia en el mismo estado en que quedo tras su clausura. (me refiero al funicular que subia hasta el castillo)
Es veu que un tros només, tapiat, pel damunt de l'estació.pol ha escrit:I el túnel fins al castell es conserva?
A la web de J. Mora, parlen d'aquesta estació, confirmant que, efectivament, segueix en peu
http://cv.uoc.es/~jmora/metro/l15.html
http://cv.uoc.es/~jmora/metro/l15.html
:festaLa nueva reapertura ocurrió el 17 de julio de 1984, fecha que se reabre de nuevo el Funicular, pero tan solo el tramo inferior entre el Paralelo y Miramar, el tramo superior Miramar - Castillo se cerró definitivamente. Cabe recordar que para enlazar ambos tramos había que salvar un desnivel con una impresionante escalera mecánica de madera para llegar hasta la estación donde se cogía el tramo superior. Como hemos citado, este tramo está actualmente fuera de servicio, el trayecto y la estación superior han desaparecido, cosa que no ha ocurrido con la estación inferior y la escalera, que se conservan detrás de un plafón en Miramar.
Foto de l'Informe anual de TMB:
- Fitxers adjunts
-
- img045.jpg (292.01 KiB) Visualitzat 13513 cops
Què maques!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Tú saps si encara està sencera l'estació de baix del'antic funi al castell?
Tú saps si encara està sencera l'estació de baix del'antic funi al castell?
Moltes gràcies per les fotos El llop. L'estació es veia força amplia i maca.
Hola, nois, ahir vaig estar a Montjuïc, i vaig parlar amb gent de l'estació del funicular, i les notícies són desoladores: els hi vaig preguntar com estava l'antiga estació del funicular del castell, de la que us n'havia parlat més d'un cop, i em va dir que havia desaparegut la via, una part d'estació, per ampliar un despatx, i les precioses escales mecàniques de fusta, les havien retirat, i que no sabien què se n'havia fet d'elles. L'agost del 2007, poc després que inauguressin el telefèric, em van dir que encara hi era, però poc temps després, això és el que tenim.
Una notícia interessant, sobre quan es van iniciar les obres, de La Vanguardia del 26 d'octubre de 1930:
http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 26-011.pdf
El ferrocarril subterráneo
Paralelo-Ramblas
Atentamente invitados por la Sociedad
Anónima Funicular de Montjuich, tuvimos
ayer ocasión de visitar las obras 'del ferrocarril
eléctrico subterráneo Paralelo-Ramblas.
Este ramal enlaza directamente la estación
inferior del funicular can la estación
Liceo del Gran Metropolitano de Barcelona
.situado en el Llano de la Boquería.
Con este enlace se pone la montaña de
Montjuich y el parque de atracciones «Maricel»
a diez minutos de la Plaza de Cataluña
y a un cuarto de hora de la Plaza
de Lesseps. En la comunicación Ramblas-
Paralelo, se emplearán tres minutos y el
servicio durará desde las siete de la mañana
a las tres de la madrugada, servicio
que por sí sólo solucionará la necesidad
que se observa todo el año en la intensa
vida del Paralelo y las Ramblas.
La dirección de las obras corre a cargo
del ingeniero director de la Sociedad, don
Emilio Echevarría ,y la ejecución de las
mismas ha sido confiada al contratista
don E. Remy.
Se espera ue las cocheras y sub-central
quedarán terminadas a fines del corriente
año; la estación Paralelo se empezará el
próximo mes de diciembre para quedar terminada
a fines de Abril de 1931; el túnel a lo largo de la calle del Conde del Asalto
se atacará por un pozo situado en la calle
del Este y se seguirá él mismo método de
construcción que en los metropolitanos de
Londres, con cuyo sistema no corren peligro
alguno los edificios, para ello se ha encargado
el escudo protector para los avances^
que estará en Barcelona el próximo mes de
febrero, comenzando inmediatamente los
trabajos de perforación, que quedarán terminados
a fines de 1931; finalmente, la estación
de la Rambla, situada bajo el túnel
del Gran Metro, cuya construcción se llevará
a cabo completamente del 15 de junio
al 15 de septiembre del próximo año. Con
todo ello podrán efectuarse las pruebas del
ferrocarril a primeros de 1932 o sea dentro
de 16 meses.
La frecuencia de trenes en este ferrocarril
eléctrico subterráneo «era la misma del
Gran Metropolitano ,o sea un tren cada
cuatro minutos, pudiendo así transportar
con trenes de tres coches unas ocho mil personas
por hora en cada sentido.
El material móvil será de construcción y
aspecto muy similar al de los coches de
los funiculares que la misma Sociedad tiene
en explotación.
A la visita asistieron, además de los representantes
de la prensa local y del alto
personal de la Compañía, el consejero delegado,
don José Rogent Pedrosa, su hijo
don Juan y el consejero señor Nolla.
Después de la visita a las obras y del
examen de los planos, los informadores e
invitados fueron obsequiados con un lunch.
http://hemeroteca-paginas.lavanguardia. ... 26-011.pdf
El ferrocarril subterráneo
Paralelo-Ramblas
Atentamente invitados por la Sociedad
Anónima Funicular de Montjuich, tuvimos
ayer ocasión de visitar las obras 'del ferrocarril
eléctrico subterráneo Paralelo-Ramblas.
Este ramal enlaza directamente la estación
inferior del funicular can la estación
Liceo del Gran Metropolitano de Barcelona
.situado en el Llano de la Boquería.
Con este enlace se pone la montaña de
Montjuich y el parque de atracciones «Maricel»
a diez minutos de la Plaza de Cataluña
y a un cuarto de hora de la Plaza
de Lesseps. En la comunicación Ramblas-
Paralelo, se emplearán tres minutos y el
servicio durará desde las siete de la mañana
a las tres de la madrugada, servicio
que por sí sólo solucionará la necesidad
que se observa todo el año en la intensa
vida del Paralelo y las Ramblas.
La dirección de las obras corre a cargo
del ingeniero director de la Sociedad, don
Emilio Echevarría ,y la ejecución de las
mismas ha sido confiada al contratista
don E. Remy.
Se espera ue las cocheras y sub-central
quedarán terminadas a fines del corriente
año; la estación Paralelo se empezará el
próximo mes de diciembre para quedar terminada
a fines de Abril de 1931; el túnel a lo largo de la calle del Conde del Asalto
se atacará por un pozo situado en la calle
del Este y se seguirá él mismo método de
construcción que en los metropolitanos de
Londres, con cuyo sistema no corren peligro
alguno los edificios, para ello se ha encargado
el escudo protector para los avances^
que estará en Barcelona el próximo mes de
febrero, comenzando inmediatamente los
trabajos de perforación, que quedarán terminados
a fines de 1931; finalmente, la estación
de la Rambla, situada bajo el túnel
del Gran Metro, cuya construcción se llevará
a cabo completamente del 15 de junio
al 15 de septiembre del próximo año. Con
todo ello podrán efectuarse las pruebas del
ferrocarril a primeros de 1932 o sea dentro
de 16 meses.
La frecuencia de trenes en este ferrocarril
eléctrico subterráneo «era la misma del
Gran Metropolitano ,o sea un tren cada
cuatro minutos, pudiendo así transportar
con trenes de tres coches unas ocho mil personas
por hora en cada sentido.
El material móvil será de construcción y
aspecto muy similar al de los coches de
los funiculares que la misma Sociedad tiene
en explotación.
A la visita asistieron, además de los representantes
de la prensa local y del alto
personal de la Compañía, el consejero delegado,
don José Rogent Pedrosa, su hijo
don Juan y el consejero señor Nolla.
Después de la visita a las obras y del
examen de los planos, los informadores e
invitados fueron obsequiados con un lunch.
I com és que, al final, ni tan sols es va començar a foradar sota Nou de la Rambla?
És una llàstima, perquè allargant aquella línia, amb el temps s'hauria pogut continuar fins Jaume I i més enllà.
És una llàstima, perquè allargant aquella línia, amb el temps s'hauria pogut continuar fins Jaume I i més enllà.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Probablement, pels típics problemes de les muralles, suposem. Doncs hauria estat força bé, la veritat, millor comunicat que no pas ara.Guigui ha escrit:I com és que, al final, ni tan sols es va començar a foradar sota Nou de la Rambla?
És una llàstima, perquè allargant aquella línia, amb el temps s'hauria pogut continuar fins Jaume I i més enllà.
Las vias es cierto que no estan, pero el resto se conserva en el estado aproximado en que se quedó.
Las escaleras si que estan, y es utilizado en ocasiones para guardar algo de material
En cuanto pueda haré fotos.
SALUDOS
Las escaleras si que estan, y es utilizado en ocasiones para guardar algo de material
En cuanto pueda haré fotos.
SALUDOS