Hem actualitzat el fòrum a la última versió disponible, de 2024.
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Corredor Mediterrani
Re: Corredor Mediterrani
Un tros de la notícia (notícia de notícies, més aviat ) que comença a http://transport.cat/viewtopic.php?f=4&t=9272:
http://www.lavanguardia.es/politica/not ... lunya.html
El PSOE quiere avanzar en Valencia y enarbola el eje mediterráneo
Sellado el apoyo de los tradicionalistas navarros a la variable geometría del PSOE, el ministro de Fomento José Blanco se apresta a declarar de manera solemne que el corredor o eje mediterráneo pasa a ser una de las grandes prioridades de su departamento. Ocurrirá el próximo martes en la comisión de Fomento del Congreso, en la que Blanco ha solicitado comparecer para explicar el próximo traspaso de los trenes de cercanías de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
Tras un discreto silencio, el PSOE ha decidido hacer suya la bandera que enarbola el Partido Popular valenciano, a su vez agitada por los empresarios valencianos, que, a su vez, han hecho suya una idea esbozada hace más de diez años por eminentes economistas y geógrafos valencianos y catalanes, con el apoyo de Jordi Pujol, primero, y Pasqual Maragall, después. Una idea que figura en las más viejas actas del Institut Ignasi Vilallonga d´Economia i Empresa, del infatigable Eliseu Climent, discícipulo predilecto de Joan Fuster.
El PSOE no quiere que el corredor mediterráneo sea su nuevo calvario del agua en Valencia.
Consenso creciente y muchas ambigüedades por resolver.
Hace unos años, podía parecer la idea de cuatro iluminados. Hoy, el corredor mediterráneo comienza a estar más concurrido que la procesión de Corpus en Valencia. La crisis económica aprieta y la fantasía de una Catalunya y una Valencia autárquicas se desvanece.
Encabezan el cortejo los presidentes Francisco Camps y José Montilla. Les siguen - vigilantes - las cámaras de comercio de Barcelona y Valencia y otras organizaciones empresariales. Convergència i Unió levanta el 'Sant Cristo gros' (la amenaza de dejarlos a todos en evidencia en la comisión de transportes del Parlamento Europeo) y Esquerra Republicana también desfila, con uniforme de primera comunión.
Pronto se licitará el tramo Reus-Vandellòs, mientras se estudia el tramo Vandellòs-Castellón. Entre Castellón y Valencia se abre un ominoso interrogante. Y entre Valencia, Alicante, Murcia y Almería se intuyen borrosos esbozos. "No está clara la continuidad del trazado, nada se sabe de la nueva estación de Valencia, y aún no está definida la segregación de la alta velocidad de la línea convencional", señalan fuentes conocedoras del proceso.
http://www.lavanguardia.es/politica/not ... lunya.html
El PSOE quiere avanzar en Valencia y enarbola el eje mediterráneo
Sellado el apoyo de los tradicionalistas navarros a la variable geometría del PSOE, el ministro de Fomento José Blanco se apresta a declarar de manera solemne que el corredor o eje mediterráneo pasa a ser una de las grandes prioridades de su departamento. Ocurrirá el próximo martes en la comisión de Fomento del Congreso, en la que Blanco ha solicitado comparecer para explicar el próximo traspaso de los trenes de cercanías de Barcelona a la Generalitat de Catalunya.
Tras un discreto silencio, el PSOE ha decidido hacer suya la bandera que enarbola el Partido Popular valenciano, a su vez agitada por los empresarios valencianos, que, a su vez, han hecho suya una idea esbozada hace más de diez años por eminentes economistas y geógrafos valencianos y catalanes, con el apoyo de Jordi Pujol, primero, y Pasqual Maragall, después. Una idea que figura en las más viejas actas del Institut Ignasi Vilallonga d´Economia i Empresa, del infatigable Eliseu Climent, discícipulo predilecto de Joan Fuster.
El PSOE no quiere que el corredor mediterráneo sea su nuevo calvario del agua en Valencia.
Consenso creciente y muchas ambigüedades por resolver.
Hace unos años, podía parecer la idea de cuatro iluminados. Hoy, el corredor mediterráneo comienza a estar más concurrido que la procesión de Corpus en Valencia. La crisis económica aprieta y la fantasía de una Catalunya y una Valencia autárquicas se desvanece.
Encabezan el cortejo los presidentes Francisco Camps y José Montilla. Les siguen - vigilantes - las cámaras de comercio de Barcelona y Valencia y otras organizaciones empresariales. Convergència i Unió levanta el 'Sant Cristo gros' (la amenaza de dejarlos a todos en evidencia en la comisión de transportes del Parlamento Europeo) y Esquerra Republicana también desfila, con uniforme de primera comunión.
Pronto se licitará el tramo Reus-Vandellòs, mientras se estudia el tramo Vandellòs-Castellón. Entre Castellón y Valencia se abre un ominoso interrogante. Y entre Valencia, Alicante, Murcia y Almería se intuyen borrosos esbozos. "No está clara la continuidad del trazado, nada se sabe de la nueva estación de Valencia, y aún no está definida la segregación de la alta velocidad de la línea convencional", señalan fuentes conocedoras del proceso.
Quàdruple via és el que hauran d'acabar fent des de la sortida de Sants fins Tarragona-El que sigui en la part d'ample internacional. Qui cregui que les dues vies existents poden suportar tot això que aixequi la mà:
*Ave a Madrid cada mitja hora.
*Euromed o qualsevol altre grans línies a València cada hora.
*Avant cada hora Lleida-Figueres.
*Grans línies cap a qualsevol indret d'Espanya i Portugal.
Si afegim el projecte de fer un intercanviador al Penedès per fer-hi circular els trens que passin per la ciutat de Tarragona podem tenir també:
*¿Avant a Tortosa cada hora?
*¿Avant a Reus, Móra, Lleida ó Caspe cada hora?
Em sona dificilíssim l'encaix de tot això i a més a velocitats dispars. ¿Com ho veieu?
*Ave a Madrid cada mitja hora.
*Euromed o qualsevol altre grans línies a València cada hora.
*Avant cada hora Lleida-Figueres.
*Grans línies cap a qualsevol indret d'Espanya i Portugal.
Si afegim el projecte de fer un intercanviador al Penedès per fer-hi circular els trens que passin per la ciutat de Tarragona podem tenir també:
*¿Avant a Tortosa cada hora?
*¿Avant a Reus, Móra, Lleida ó Caspe cada hora?
Em sona dificilíssim l'encaix de tot això i a més a velocitats dispars. ¿Com ho veieu?
Comptant que els serveis a la resta de la Península tinguin una freqüència horària, la teva relació sortiria a set trens per hora i sentit. Suposo que l'ERTMS ho suportaria.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
- N10
- Entrades: 4269
- Ubicació: Horta
L'ERTMS-1 suporta un tren cada 5 minuts i mig, l'ERTMS-2 un cada 2 i mig. Però caldrà tenir en compte que la LAV des de la connexió amb el Corredor Mediterrani fins a Castellbisbal és d'ús mixt i que hi poden circular trens mercants... Cosa que fa pensar en que caldrà una nova línia UIC entre Tarragona i Barcelona només per a trens de mercaderies.
- cristian26
- N7
- Entrades: 544
- Ubicació: Granollers
En el futur, jo deixaria l'actual traçat entre Camp i Barcelona per a mercaderies i fer un nou túnel de passatgers pel Garraf perquè l'actual fa perdre temps amb tanta giragonsa... Però d'això ja se n'ha parlat altres cops.
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.
Això és el que fa falta, gràcies!!!!!!!!!!!!!!!cristian26 ha escrit:En el futur, jo deixaria l'actual traçat entre Camp i Barcelona per a mercaderies i fer un nou túnel de passatgers pel Garraf perquè l'actual fa perdre temps amb tanta giragonsa... Però d'això ja se n'ha parlat altres cops.
Sobretot, per encarar millor l'aeroport. Ara, ja m'agradaria saber com patirien els veïns de Vilafranca, amb les vibracions que causarien els trens de mercaderies al seu pas pel Dragon Khan.cristian26 ha escrit:En el futur, jo deixaria l'actual traçat entre Camp i Barcelona per a mercaderies i fer un nou túnel de passatgers pel Garraf perquè l'actual fa perdre temps amb tanta giragonsa... Però d'això ja se n'ha parlat altres cops.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... etard.html
Un tren amb vint anys de retard
Andrés López Pita, un dels màxims experts de l'Estat en ferrocarrils, constata el sorprenent endarreriment acumulat per l'alta velocitat al corredor del Mediterrani, que ara veu ineludible
26/05/09 02:00 - òscar palau
No cada dia es té l'oportunitat d'escoltar una de les poques eminències en matèria de ferrocarrils que hi ha a l'Estat, i menys ara que es troba en plena ebullició el debat sobre els projectes per desenvolupar el tren com cal, un debat especialment candent al Camp. Segurament per això no hi cabia ningú ahir al matí a la sala de plens de la Cambra de Comerç de Tarragona, per escoltar la lliçó magistral d'«un dels pares de l'alta velocitat a Europa» –com el va definir Pere Macias, president de la Fundació Cercle d'Infraestructures–, en referència al toledà Andrés López Pita, catedràtic de ferrocarrils per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva exposició –«sense Power Point», lamentava, tot i que no li va caldre– va ser pedagògica i reflexiva, i no va defraudar ningú. «Resulta sorprenent que el corredor mediterrani no hagi rebut l'atenció que li correspon, quan apareix com un dels eixos més importants en l'àmbit europeu», va etzibar només començar, en al·lusió a l'acord unànime i històric de dimarts passat al Congrés per prioritzar-lo.
El catedràtic, però, no es va conformar a ressaltar una evidència –«la moció respon a una lògica racional de presa de decisions», assegurava–, i va anar enrere per buscar-ne les raons. Es va aturar al 1987, quan el pla del transport ferroviari (PTF) estatal aposta per modernitzar els traçats perquè tot el triangle Madrid-Barcelona-València es pogués cobrir a 200 km/h. El problema és que, ja llavors, «des de Catalunya això no es compartia», ja que es coneixia l'experiència de França i Anglaterra, on les vies són anteriors i ja havien desenvolupat aquesta estratègia per renovar-les, «amb resultats comercials decebedors». «Aquestes actuacions eren insuficients per cobrir la demanda, eren com llençar els diners», diu el catedràtic.
La qüestió és que l'Estat va rectificar, i va decidir fer el corredor Madrid-Barcelona i el Madrid-València d'alta velocitat, mentre «es fa difícil d'explicar per què el València-Barcelona seguiria amb el pla de modernització». «Potser pensaven que en aquestes relacions hi havia més vols en aquell moment, però no van caure que aquest és un corredor essencialment de carretera, i no aeri», intentava justificar López Pita. I ell mateix explicava la «regla d'or» perquè el tren sigui competitiu: «El temps de viatge per carretera ha de resultar superior al del ferrocarril més el temps d'espera entre dos trens consecutius.» Un axioma que es compleix amb escreix, per exemple, en la línia Madrid-Sevilla –on la quota del TAV ja és del 50%–, però ni molt menys a l'Euromed mediterrani, amb el qual es triga el mateix si fa no fa, i les freqüències tampoc no ho compensen. «Fa més de dues dècades que fem modificacions de traçat que no responen a les exigències de la demanda», constatava López Pita, per concloure: «Al corredor mediterrani la necessitat d'una línia d'alta velocitat és l'única resposta possible per constituir un sistema de transports eficaç, el seu volum de mercaderies i passatgers és clarament superior al d'altres zones on es va decidir fer un TAV.» «I ha de rebre una atenció preferent el que té més trànsit!», reflexionava al final, a preguntes de l'auditori. L'expert, de fet, hi afegia encara una altra raó: si es reforça el corredor Euskadi-Navarra –un altre que «ha dormit el somni dels justos»– també es posaria al dia l'eix Mediterrani-Cantàbric, amb temps de trajecte que es podrien situar en les dues hores i mitja entre Bilbao i Tarragona, on empalmaria amb el mediterrani.
La lliçó de López Pita hauria pogut durar hores –només de mercaderies ja en podria fer un llibre–, però l'altre missatge que va voler deixar al final també va ser explícit: «Cada mitjà de transport té el seu moment en què els polítics li dediquen més atenció.» I ara és el moment del tren, vaja. Un moment per «planificar-ho tot des d'una perspectiva global, encara que després es desenvolupi per fases». Tot, amb l'objectiu que «el que es vagi fent no invalidi possibles accions de futur».
Un tren amb vint anys de retard
Andrés López Pita, un dels màxims experts de l'Estat en ferrocarrils, constata el sorprenent endarreriment acumulat per l'alta velocitat al corredor del Mediterrani, que ara veu ineludible
26/05/09 02:00 - òscar palau
No cada dia es té l'oportunitat d'escoltar una de les poques eminències en matèria de ferrocarrils que hi ha a l'Estat, i menys ara que es troba en plena ebullició el debat sobre els projectes per desenvolupar el tren com cal, un debat especialment candent al Camp. Segurament per això no hi cabia ningú ahir al matí a la sala de plens de la Cambra de Comerç de Tarragona, per escoltar la lliçó magistral d'«un dels pares de l'alta velocitat a Europa» –com el va definir Pere Macias, president de la Fundació Cercle d'Infraestructures–, en referència al toledà Andrés López Pita, catedràtic de ferrocarrils per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva exposició –«sense Power Point», lamentava, tot i que no li va caldre– va ser pedagògica i reflexiva, i no va defraudar ningú. «Resulta sorprenent que el corredor mediterrani no hagi rebut l'atenció que li correspon, quan apareix com un dels eixos més importants en l'àmbit europeu», va etzibar només començar, en al·lusió a l'acord unànime i històric de dimarts passat al Congrés per prioritzar-lo.
El catedràtic, però, no es va conformar a ressaltar una evidència –«la moció respon a una lògica racional de presa de decisions», assegurava–, i va anar enrere per buscar-ne les raons. Es va aturar al 1987, quan el pla del transport ferroviari (PTF) estatal aposta per modernitzar els traçats perquè tot el triangle Madrid-Barcelona-València es pogués cobrir a 200 km/h. El problema és que, ja llavors, «des de Catalunya això no es compartia», ja que es coneixia l'experiència de França i Anglaterra, on les vies són anteriors i ja havien desenvolupat aquesta estratègia per renovar-les, «amb resultats comercials decebedors». «Aquestes actuacions eren insuficients per cobrir la demanda, eren com llençar els diners», diu el catedràtic.
La qüestió és que l'Estat va rectificar, i va decidir fer el corredor Madrid-Barcelona i el Madrid-València d'alta velocitat, mentre «es fa difícil d'explicar per què el València-Barcelona seguiria amb el pla de modernització». «Potser pensaven que en aquestes relacions hi havia més vols en aquell moment, però no van caure que aquest és un corredor essencialment de carretera, i no aeri», intentava justificar López Pita. I ell mateix explicava la «regla d'or» perquè el tren sigui competitiu: «El temps de viatge per carretera ha de resultar superior al del ferrocarril més el temps d'espera entre dos trens consecutius.» Un axioma que es compleix amb escreix, per exemple, en la línia Madrid-Sevilla –on la quota del TAV ja és del 50%–, però ni molt menys a l'Euromed mediterrani, amb el qual es triga el mateix si fa no fa, i les freqüències tampoc no ho compensen. «Fa més de dues dècades que fem modificacions de traçat que no responen a les exigències de la demanda», constatava López Pita, per concloure: «Al corredor mediterrani la necessitat d'una línia d'alta velocitat és l'única resposta possible per constituir un sistema de transports eficaç, el seu volum de mercaderies i passatgers és clarament superior al d'altres zones on es va decidir fer un TAV.» «I ha de rebre una atenció preferent el que té més trànsit!», reflexionava al final, a preguntes de l'auditori. L'expert, de fet, hi afegia encara una altra raó: si es reforça el corredor Euskadi-Navarra –un altre que «ha dormit el somni dels justos»– també es posaria al dia l'eix Mediterrani-Cantàbric, amb temps de trajecte que es podrien situar en les dues hores i mitja entre Bilbao i Tarragona, on empalmaria amb el mediterrani.
La lliçó de López Pita hauria pogut durar hores –només de mercaderies ja en podria fer un llibre–, però l'altre missatge que va voler deixar al final també va ser explícit: «Cada mitjà de transport té el seu moment en què els polítics li dediquen més atenció.» I ara és el moment del tren, vaja. Un moment per «planificar-ho tot des d'una perspectiva global, encara que després es desenvolupi per fases». Tot, amb l'objectiu que «el que es vagi fent no invalidi possibles accions de futur».
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3 ... -tren.html
L'estrella és un tren
ERC reivindica el seu impuls al corredor mediterrani per sobre de Tremosa, Montilla i Camps
26/05/09 02:00 - Barcelona - sergi picazo
Entre Alacant i Perpinyà passen prop del 60% de les mercaderies per a l'exportació de tot l'Estat. L'autopista del Mediterrani és la que té més trànsit a la península: 8.000 camions hi circulen al dia. Aquesta realitat, però, té, en paraules del vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, «unes infraestructures impròpies». Tots els partits polítics catalans (i valencians), des de l'ERC de Joan Puigcercós fins al PP de Francisco Camps, estan d'acord a impulsar un corredor euromediterrani per connectar els Països Catalans amb una línia de tren imaginària provinent d'Algesires i amb última estació a Estocolm.
Tot i (o a causa de) el consens, aquest tren s'ha convertit en un dels debats estel·lars de la campanya a les europees. ERC i el seu cap de cartell, Oriol Junqueras, van comprometre's ahir a impulsar el projecte a la UE i, de passada, van reivindicar-se com els pares de la idea per sobre de CiU, el PSC i el PP. Tots, però, es disputen el lideratge simbòlic de la idea. Els presidents Camps i Montilla, reunits el 13 de maig a València, van reclamar la necessitat d'impulsar la iniciativa i d'obtenir el suport del govern espanyol. Tanmateix, el candidat a les europees de CiU, Ramon Tremosa, que treu la demanda del corredor quasi diàriament en els seus mítings de campanya, va dir fa una setmana que cap dels dos presidents té força de pressió a Madrid davant «les cúpules» del PSOE i el PP.
Des d'ERC asseguren que fa anys que reclamen al Congrés i al Parlament «la urgència» d'un corredor mediterrani ferroviari. En un acte a les antigues Drassanes de Barcelona, Oriol Junqueras va defensar ahir que la construcció d'una via d'amplada europea per a mercaderies és ara la inversió més «rellevant» en infraestructures als Països Catalans. Carod-Rovira va afegir-hi que Catalunya necessita el suport de la UE a aquest projecte perquè, segons va assegurar, el govern espanyol escombra «sempre cap a Madrid» i oblida la importància del Mediterrani.
L'estrella és un tren
ERC reivindica el seu impuls al corredor mediterrani per sobre de Tremosa, Montilla i Camps
26/05/09 02:00 - Barcelona - sergi picazo
Entre Alacant i Perpinyà passen prop del 60% de les mercaderies per a l'exportació de tot l'Estat. L'autopista del Mediterrani és la que té més trànsit a la península: 8.000 camions hi circulen al dia. Aquesta realitat, però, té, en paraules del vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, «unes infraestructures impròpies». Tots els partits polítics catalans (i valencians), des de l'ERC de Joan Puigcercós fins al PP de Francisco Camps, estan d'acord a impulsar un corredor euromediterrani per connectar els Països Catalans amb una línia de tren imaginària provinent d'Algesires i amb última estació a Estocolm.
Tot i (o a causa de) el consens, aquest tren s'ha convertit en un dels debats estel·lars de la campanya a les europees. ERC i el seu cap de cartell, Oriol Junqueras, van comprometre's ahir a impulsar el projecte a la UE i, de passada, van reivindicar-se com els pares de la idea per sobre de CiU, el PSC i el PP. Tots, però, es disputen el lideratge simbòlic de la idea. Els presidents Camps i Montilla, reunits el 13 de maig a València, van reclamar la necessitat d'impulsar la iniciativa i d'obtenir el suport del govern espanyol. Tanmateix, el candidat a les europees de CiU, Ramon Tremosa, que treu la demanda del corredor quasi diàriament en els seus mítings de campanya, va dir fa una setmana que cap dels dos presidents té força de pressió a Madrid davant «les cúpules» del PSOE i el PP.
Des d'ERC asseguren que fa anys que reclamen al Congrés i al Parlament «la urgència» d'un corredor mediterrani ferroviari. En un acte a les antigues Drassanes de Barcelona, Oriol Junqueras va defensar ahir que la construcció d'una via d'amplada europea per a mercaderies és ara la inversió més «rellevant» en infraestructures als Països Catalans. Carod-Rovira va afegir-hi que Catalunya necessita el suport de la UE a aquest projecte perquè, segons va assegurar, el govern espanyol escombra «sempre cap a Madrid» i oblida la importància del Mediterrani.
http://www.madridiario.es/2009/Mayo/mad ... ancia.html
Fomento impulsa el Corredor del Mediterráneo de Renfe
26-05-2009 - MDO/EFE -
El ministro de Fomento, José Blanco, confirmó este martes en el Congreso que estimulará el Corredor del Mediterráneo a través de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona y que el AVE entre Barcelona y la Frontera Francesa entrará en funcionamiento en el año 2012, y de forma provisional en 2010
El ministro anunció que se va a impulsar el Corredor Mediterráneo, primero en la conexión por alta velocidad con la línea Madrid-Barcelona, tramo en el que ya se han iniciado los trabajos para que una vía doble de AVE en ancho internacional cohesione el futuro arco mediterráneo desde Cataluña hasta Andalucía.
Con estas actuaciones el ministro cree que tal y como establece el PEIT, se conecten los dos mares mediante el Corredor Cantábrico-Mediterráneo, para viajeros y mercancías, con lo que se incrementará sustancialmente las oportunidades comerciales y de comunicación
Además el minsitro de Fomento prevé tener lista antes de que acabe el año la definición del modelo de reestructuración de Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) para canalizar la entrada del capital privado y la participación de las comunidades autónomas. "El nuevo modelo contribuirá a los objetivos de garantizar la seguridad y calidad de los servicios públicos aeroportuarios , maximizando la capacidad de las instalaciones, garantizando la autonomía financiera del sistema y avanzando en la implantación del cielo único europeo", explicó Blanco.
Fomento impulsa el Corredor del Mediterráneo de Renfe
26-05-2009 - MDO/EFE -
El ministro de Fomento, José Blanco, confirmó este martes en el Congreso que estimulará el Corredor del Mediterráneo a través de la línea de alta velocidad Madrid-Barcelona y que el AVE entre Barcelona y la Frontera Francesa entrará en funcionamiento en el año 2012, y de forma provisional en 2010
El ministro anunció que se va a impulsar el Corredor Mediterráneo, primero en la conexión por alta velocidad con la línea Madrid-Barcelona, tramo en el que ya se han iniciado los trabajos para que una vía doble de AVE en ancho internacional cohesione el futuro arco mediterráneo desde Cataluña hasta Andalucía.
Con estas actuaciones el ministro cree que tal y como establece el PEIT, se conecten los dos mares mediante el Corredor Cantábrico-Mediterráneo, para viajeros y mercancías, con lo que se incrementará sustancialmente las oportunidades comerciales y de comunicación
Además el minsitro de Fomento prevé tener lista antes de que acabe el año la definición del modelo de reestructuración de Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) para canalizar la entrada del capital privado y la participación de las comunidades autónomas. "El nuevo modelo contribuirá a los objetivos de garantizar la seguridad y calidad de los servicios públicos aeroportuarios , maximizando la capacidad de las instalaciones, garantizando la autonomía financiera del sistema y avanzando en la implantación del cielo único europeo", explicó Blanco.
http://www.lamalla.cat/politica/article?id=267391
El PSOE critica al PP per demanar “ara” el corredor mediterrani i no quan governava
Rajoy ha fet seva a Barcelona la reivindicació d'unir València i Barcelona amb l'alta velocitat
EFE / LAMALLA.CAT
Durant anys no va interessar ningú: ni a Barcelona, ni a València ni, molt menys, a Madrid. La xarxa de l'alta velocitat a Espanya es va fer de manera radial, amb Madrid com a centre i la resta de la península com a perifèria. Ningú no va pensar a connectar dues de les principals ciutats de l'Estat, motor de l'economia espanyola. La Mediterrània, on viu bona part de la població de l'Estat i on es reben més turistes, no va formar part dels plans de Foment, amb cap govern. Però les coses estan canviant.
Van ser els empresaris els primers a reclamar la importància d'unir Catalunya i el País Valencià. Tot i que per motius polítics la Generalitat Valenciana ha viscut durant anys mirant a Madrid i donant l'esquena a Catalunya, la intensitat de la crisi, els problemes del sector immobiliari i la caiguda en el turisme ha fet canviar les prioritats. Ara els valencians volen vendre a Europa, i per això cal passar per Catalunya. La connexió també és defensada pels empresaris catalans, que han format un lobby per pressionar al govern central.
Fa només uns dies els presidents català i valencià escenificaven a València la unitat dels governs de tots dos territoris per tal d'aconseguir fer realitat un projecte que ni tan sols ha tingut mai dates d'execució. L'entesa entre els dos governs i la pressió dels empresaris en un context de crisi ha fet que, finalment, es mogués peça a Madrid. Primer va ser el PP, que es va fer seu el projecte assegurant que és una obra prioritària. Després va ser el PSOE, que no vol que el corredor mediterrani sigui un nou transvasament de l'Ebre, un tema que doni rèdit electoral als populars en una zona on aquests dominen sense problemes. Amb la sortida de Magdalena Álvarez de Foment s'ha mogut l'últim escull que quedava: ara tothom en parla i tothom hi està a favor d'un projecte que fa només un any semblava una utopia.
Picabaralla electoral
Però és justament el fet que tothom estigui d'acord el que ha provocat l'última picabaralla política entre socialistes i populars. Aquest dissabte, en un acte electoral a Esplugues de Llobregat, el líder del PP Mariano Rajoy ha fet dues promeses: que impulsarà el corredor mediterrani de ferrocarril i mercaderies entre Gibraltar, Barcelona i el nord d'Europa, i que fomentarà la inclusió de les autopistes del mar de l'arc mediterrani en les grans xarxes de comunicacions transeuropees. El PP, ha dit Rajoy, "donarà la batalla" pels dos objectius i "aconseguirà" que es portin a terme.
Les paraules del líder popular a Esplugues no han trigat a tenir una resposta des del PSOE. El portaveu dels socialistes en la Comissió de Foment del Congrés, Rafael Simancas, ha recordat a Mariano Rajoy que si el corredor mediterrani del ferrocarril no està executat, en major mesura és pel "aturada injustificat "que van patir les obres durant els governs del PP. "Es tracta d'un exercici d'hipocresia exagerat, fins i tot en temps electorals, perquè si avui el corredor ferroviari del Mediterrani no està executat en major proporció és perquè va tenir una aturada injustificable durant vuit anys, entre 1996 i 2004", ha asseverat.
El diputat socialista ha subratllat també que si aquest corredor no forma part dels "projectes prioritaris" de la xarxa transeuropea de transports "és perquè quan es van decidir aquests projectes, l'any 2003, el Govern d'Aznar no va sol·licitar la seva inclusió. No obstant això, Simancas ha demanat als ciutadans de tota la costa mediterrània que "estiguin tranquils", perquè el corredor ferroviari del mediterrani "forma part dels plans del Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports (PEIT) i s'estan executant" a molt bon ritme".
Compromís del govern
Simancas ha recordat que el govern central es va comprometre, en el debat sobre l'estat de la nació, a accelerar la seva execució al major ritme que permetin les declaracions d'impacte ambiental i les normes d'aplicació i execució d'obra pública.
El portaveu de Foment ha avançat que l'executiu de Zapatero aprofitarà el proper semestre de 2010, en què Espanya exerceix la Presidència de la UE, per incorporar al corredor del mediterrani com a projecte prioritari en les xarxes transeuropees de transports.
Publicat 30/05/2009 17:49h
El PSOE critica al PP per demanar “ara” el corredor mediterrani i no quan governava
Rajoy ha fet seva a Barcelona la reivindicació d'unir València i Barcelona amb l'alta velocitat
EFE / LAMALLA.CAT
Durant anys no va interessar ningú: ni a Barcelona, ni a València ni, molt menys, a Madrid. La xarxa de l'alta velocitat a Espanya es va fer de manera radial, amb Madrid com a centre i la resta de la península com a perifèria. Ningú no va pensar a connectar dues de les principals ciutats de l'Estat, motor de l'economia espanyola. La Mediterrània, on viu bona part de la població de l'Estat i on es reben més turistes, no va formar part dels plans de Foment, amb cap govern. Però les coses estan canviant.
Van ser els empresaris els primers a reclamar la importància d'unir Catalunya i el País Valencià. Tot i que per motius polítics la Generalitat Valenciana ha viscut durant anys mirant a Madrid i donant l'esquena a Catalunya, la intensitat de la crisi, els problemes del sector immobiliari i la caiguda en el turisme ha fet canviar les prioritats. Ara els valencians volen vendre a Europa, i per això cal passar per Catalunya. La connexió també és defensada pels empresaris catalans, que han format un lobby per pressionar al govern central.
Fa només uns dies els presidents català i valencià escenificaven a València la unitat dels governs de tots dos territoris per tal d'aconseguir fer realitat un projecte que ni tan sols ha tingut mai dates d'execució. L'entesa entre els dos governs i la pressió dels empresaris en un context de crisi ha fet que, finalment, es mogués peça a Madrid. Primer va ser el PP, que es va fer seu el projecte assegurant que és una obra prioritària. Després va ser el PSOE, que no vol que el corredor mediterrani sigui un nou transvasament de l'Ebre, un tema que doni rèdit electoral als populars en una zona on aquests dominen sense problemes. Amb la sortida de Magdalena Álvarez de Foment s'ha mogut l'últim escull que quedava: ara tothom en parla i tothom hi està a favor d'un projecte que fa només un any semblava una utopia.
Picabaralla electoral
Però és justament el fet que tothom estigui d'acord el que ha provocat l'última picabaralla política entre socialistes i populars. Aquest dissabte, en un acte electoral a Esplugues de Llobregat, el líder del PP Mariano Rajoy ha fet dues promeses: que impulsarà el corredor mediterrani de ferrocarril i mercaderies entre Gibraltar, Barcelona i el nord d'Europa, i que fomentarà la inclusió de les autopistes del mar de l'arc mediterrani en les grans xarxes de comunicacions transeuropees. El PP, ha dit Rajoy, "donarà la batalla" pels dos objectius i "aconseguirà" que es portin a terme.
Les paraules del líder popular a Esplugues no han trigat a tenir una resposta des del PSOE. El portaveu dels socialistes en la Comissió de Foment del Congrés, Rafael Simancas, ha recordat a Mariano Rajoy que si el corredor mediterrani del ferrocarril no està executat, en major mesura és pel "aturada injustificat "que van patir les obres durant els governs del PP. "Es tracta d'un exercici d'hipocresia exagerat, fins i tot en temps electorals, perquè si avui el corredor ferroviari del Mediterrani no està executat en major proporció és perquè va tenir una aturada injustificable durant vuit anys, entre 1996 i 2004", ha asseverat.
El diputat socialista ha subratllat també que si aquest corredor no forma part dels "projectes prioritaris" de la xarxa transeuropea de transports "és perquè quan es van decidir aquests projectes, l'any 2003, el Govern d'Aznar no va sol·licitar la seva inclusió. No obstant això, Simancas ha demanat als ciutadans de tota la costa mediterrània que "estiguin tranquils", perquè el corredor ferroviari del mediterrani "forma part dels plans del Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports (PEIT) i s'estan executant" a molt bon ritme".
Compromís del govern
Simancas ha recordat que el govern central es va comprometre, en el debat sobre l'estat de la nació, a accelerar la seva execució al major ritme que permetin les declaracions d'impacte ambiental i les normes d'aplicació i execució d'obra pública.
El portaveu de Foment ha avançat que l'executiu de Zapatero aprofitarà el proper semestre de 2010, en què Espanya exerceix la Presidència de la UE, per incorporar al corredor del mediterrani com a projecte prioritari en les xarxes transeuropees de transports.
Publicat 30/05/2009 17:49h
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- trensmat
- N9
- Entrades: 1593
- Ubicació: Mataró(R1 Nord) Algimia ciudad (C5 Nord) Valencia pintor Sorolla
La Generalitat de Cataluña impulsará un “lobby regional europeo" con prioridad para el corredor ferroviario mediterráneo
Se celebra la Semana Ródano-Alpes en Cataluña, que culminará el viernes con la firma de un acuerdo de colaboración entre ambas regiones
El vicepresidente del Gobierno catalán, Carod-Rovira, anunció el pasado lunes que la Generalitat impulsará "un verdadero lobby regional europeo para que la Unión Europea considere como prioritario el corredor ferroviario mediterráneo de infraestructuras.
(10/06/2009) El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat tiene el encargo formal del Gobierno catalán para potenciar un verdadero grupo de presión regional europeo para que el corredor sea prioritario, ha manifestado durante el acto de apertura de la semana del Ródano-Alpes en Cataluña, que culminará el próximo viernes con la firma de un acuerdo de colaboración entre los dos gobiernos para fortalecer la cooperación bilateral, especialmente en ámbitos como las infraestructuras del transporte.
Según el vicepresidente del Gobierno catalán, el corredor ferroviario mediterráneo de infraestructuras "es imprescindible", teniendo en cuenta que vertebra una región que es "un polo de atracción turística y de un gran dinamismo económico y social". "Necesitamos esta conexión directa", ha sentenciado. Al mismo tiempo, Carod-Rovira ha reclamado también la conexión con alta velocidad entre los dos territorios. "Queremos estar conectados y con la mayor velocidad directa, con Lyon, pero también con el norte de Italia y con Alemania, ya que el centralismo no es competitivo".
Justamente, las infraestructuras del transporte es una de las áreas en que Cataluña y la región del Ródano-Alpes intensificarán la cooperación en virtud del acuerdo marco de colaboración que los dos gobiernos firmarán este el viernes y a través del cual expresan la voluntad de los dos territorios de caminar juntos. De hecho el convenio tiene como objetivo potenciar la cooperación bilateral en ámbitos como el medio ambiente, la investigación y la innovación, la economía, la formación, el turismo o las infraestructuras del transporte, terrenos considerados como prioritarios por las dos partes. En este sentido, desde la Generalitat catalana se recuerda que la proximidad y la cotidianidad de las relaciones entre Cataluña y la región francesa de Ródano-Alpes, unas relaciones que se mantienen desde 1988 con la creación de un "instrumento de cooperación europea" como fue los Cuatro Motores para Europa.
También el vicepresidente del Consejo Regional Ródano-ALpes, Jean Besson, ha destacado que la mejora de las comunicaciones entre los dos territorios "permitirá intensificar todavía más las relaciones" y ha puesto de relieve la voluntad de trabajar conjuntamente en todos los ámbitos que prevé el acuerdo de colaboración que se firmará el viernes. Un acuerdo que según han subrayado las autoridades de ambos lados permitirá estructurar las relaciones entre los dos territorios y supondrá la consolidación de una importante relación bilateral.
Semana Ródano-Alpes en Cataluña
Aparte de la firma del acuerdo marco de colaboración y de un encuentro entre los miembros del Parlamento de Cataluña y los representantes regionales de la región Ródano-Alpes, durante toda esta semana se han organizado una serie de actos en Cataluña para dar a conocer la región francesa. Destacan diversos seminarios sobre las redes transeuropeas de transporte, el sector del turismo, las pequeñas o medianas empresas o el sector agroalimentario.
http://www.vialibre.org
Se celebra la Semana Ródano-Alpes en Cataluña, que culminará el viernes con la firma de un acuerdo de colaboración entre ambas regiones
El vicepresidente del Gobierno catalán, Carod-Rovira, anunció el pasado lunes que la Generalitat impulsará "un verdadero lobby regional europeo para que la Unión Europea considere como prioritario el corredor ferroviario mediterráneo de infraestructuras.
(10/06/2009) El Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat tiene el encargo formal del Gobierno catalán para potenciar un verdadero grupo de presión regional europeo para que el corredor sea prioritario, ha manifestado durante el acto de apertura de la semana del Ródano-Alpes en Cataluña, que culminará el próximo viernes con la firma de un acuerdo de colaboración entre los dos gobiernos para fortalecer la cooperación bilateral, especialmente en ámbitos como las infraestructuras del transporte.
Según el vicepresidente del Gobierno catalán, el corredor ferroviario mediterráneo de infraestructuras "es imprescindible", teniendo en cuenta que vertebra una región que es "un polo de atracción turística y de un gran dinamismo económico y social". "Necesitamos esta conexión directa", ha sentenciado. Al mismo tiempo, Carod-Rovira ha reclamado también la conexión con alta velocidad entre los dos territorios. "Queremos estar conectados y con la mayor velocidad directa, con Lyon, pero también con el norte de Italia y con Alemania, ya que el centralismo no es competitivo".
Justamente, las infraestructuras del transporte es una de las áreas en que Cataluña y la región del Ródano-Alpes intensificarán la cooperación en virtud del acuerdo marco de colaboración que los dos gobiernos firmarán este el viernes y a través del cual expresan la voluntad de los dos territorios de caminar juntos. De hecho el convenio tiene como objetivo potenciar la cooperación bilateral en ámbitos como el medio ambiente, la investigación y la innovación, la economía, la formación, el turismo o las infraestructuras del transporte, terrenos considerados como prioritarios por las dos partes. En este sentido, desde la Generalitat catalana se recuerda que la proximidad y la cotidianidad de las relaciones entre Cataluña y la región francesa de Ródano-Alpes, unas relaciones que se mantienen desde 1988 con la creación de un "instrumento de cooperación europea" como fue los Cuatro Motores para Europa.
También el vicepresidente del Consejo Regional Ródano-ALpes, Jean Besson, ha destacado que la mejora de las comunicaciones entre los dos territorios "permitirá intensificar todavía más las relaciones" y ha puesto de relieve la voluntad de trabajar conjuntamente en todos los ámbitos que prevé el acuerdo de colaboración que se firmará el viernes. Un acuerdo que según han subrayado las autoridades de ambos lados permitirá estructurar las relaciones entre los dos territorios y supondrá la consolidación de una importante relación bilateral.
Semana Ródano-Alpes en Cataluña
Aparte de la firma del acuerdo marco de colaboración y de un encuentro entre los miembros del Parlamento de Cataluña y los representantes regionales de la región Ródano-Alpes, durante toda esta semana se han organizado una serie de actos en Cataluña para dar a conocer la región francesa. Destacan diversos seminarios sobre las redes transeuropeas de transporte, el sector del turismo, las pequeñas o medianas empresas o el sector agroalimentario.
http://www.vialibre.org
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... ropea.html
La UE inclou el corredor del mediterrani a la xarxa ferroviària de mercaderies europea
Sis regions europees volen el TAV Perpinyà-Montpeller per a persones i mercaderies
12/06/09 02:00 - xavier miró / efe
Els ministres europeus de Transports van acordar ahir incloure el corredor mediterrani a la xarxa ferroviària de transport de mercaderies europea, de manera que Almeria quedarà connectada amb l'Estat francès a través de València i Barcelona. A Barcelona, els representants polítics de Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló, el País Valencià, Roine-Alps, el Franc Comtat i el Piemont van reclamar el transport de persones i mercaderies en el tram del TAV francès de Perpinyà a Montpeller.
Els ministres europeus de Transports van acordar ahir crear una xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies que inclou el corredor mediterrani. Així doncs, Almeria quedarà connectada amb l'Estat francès a través de València i Barcelona, una de les prioritats que s'havia marcat el govern espanyol. L'acord inclou també el tram central atlàntic, que unirà Lisboa i l'Estat francès i passa per Algesires, Madrid i Sant Sebastià.
Després de dos mesos de negociacions, els Vint-i-set reunits a Luxemburg van definir nous corredors prioritaris que esperen que permetin traslladar al tren part del transport de mercaderies que en l'actualitat col·lapsa les carreteres europees, així com que redueixi els nivells de contaminació en el sector. L'Estat espanyol es va mostrar satisfet amb la decisió, ja que millorarà la connexió de la península amb l'Estat francès, Portugal i la resta de la Unió Europea. La nova secretària d'Estat de Transports, Concepción Gutiérrez, va destacar que el més significatiu de l'acord per a l'Estat espanyol és que, a més del corredor atlàntic –que ja s'esperava–, s'inclou el mediterrani i es contempla l'opció de connexió entre Madrid, Saragossa i Barcelona. L'Estat espanyol es va comprometre a acabar els dos trams per al 2012 i, si no ho fa, la Comissió Europea podria optar per obrir un procediment d'infracció en contra seu. Després de l'acord d'ahir, caldrà afinar jurídicament la posició comuna i transmetre-la a l'Eurocambra, la qual cosa es preveu per a l'octubre.
Connexió amb Tolosa
D'altra banda, les regions franceses del Llenguadoc-Rosselló, Roine-Alps i el Franc Comtat van signar ahir una declaració a Barcelona en què demanen al govern francès que la nova línia d'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller sigui apta per a passatgers i mercaderies. També es vol que la línia es prolongui cap a Tolosa –on el port de Barcelona té una terminal de mercaderies– i Bordeus. Al govern espanyol també se li demana un nou eix ambivalent entre Alacant i la frontera francesa a través de València i Barcelona. Les sis regions comparteixen la reivindicació d'integrar en aquest eix les ciutats de Lió i Torí, així com potenciar les autopistes del mar entre els ports mediterranis dels estats espanyol, francès i italià.
Darrera actualització ( Divendres, 12 de juny del 2009 02:00 )
La UE inclou el corredor del mediterrani a la xarxa ferroviària de mercaderies europea
Sis regions europees volen el TAV Perpinyà-Montpeller per a persones i mercaderies
12/06/09 02:00 - xavier miró / efe
Els ministres europeus de Transports van acordar ahir incloure el corredor mediterrani a la xarxa ferroviària de transport de mercaderies europea, de manera que Almeria quedarà connectada amb l'Estat francès a través de València i Barcelona. A Barcelona, els representants polítics de Catalunya, el Llenguadoc-Rosselló, el País Valencià, Roine-Alps, el Franc Comtat i el Piemont van reclamar el transport de persones i mercaderies en el tram del TAV francès de Perpinyà a Montpeller.
Els ministres europeus de Transports van acordar ahir crear una xarxa ferroviària europea de transport de mercaderies que inclou el corredor mediterrani. Així doncs, Almeria quedarà connectada amb l'Estat francès a través de València i Barcelona, una de les prioritats que s'havia marcat el govern espanyol. L'acord inclou també el tram central atlàntic, que unirà Lisboa i l'Estat francès i passa per Algesires, Madrid i Sant Sebastià.
Després de dos mesos de negociacions, els Vint-i-set reunits a Luxemburg van definir nous corredors prioritaris que esperen que permetin traslladar al tren part del transport de mercaderies que en l'actualitat col·lapsa les carreteres europees, així com que redueixi els nivells de contaminació en el sector. L'Estat espanyol es va mostrar satisfet amb la decisió, ja que millorarà la connexió de la península amb l'Estat francès, Portugal i la resta de la Unió Europea. La nova secretària d'Estat de Transports, Concepción Gutiérrez, va destacar que el més significatiu de l'acord per a l'Estat espanyol és que, a més del corredor atlàntic –que ja s'esperava–, s'inclou el mediterrani i es contempla l'opció de connexió entre Madrid, Saragossa i Barcelona. L'Estat espanyol es va comprometre a acabar els dos trams per al 2012 i, si no ho fa, la Comissió Europea podria optar per obrir un procediment d'infracció en contra seu. Després de l'acord d'ahir, caldrà afinar jurídicament la posició comuna i transmetre-la a l'Eurocambra, la qual cosa es preveu per a l'octubre.
Connexió amb Tolosa
D'altra banda, les regions franceses del Llenguadoc-Rosselló, Roine-Alps i el Franc Comtat van signar ahir una declaració a Barcelona en què demanen al govern francès que la nova línia d'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller sigui apta per a passatgers i mercaderies. També es vol que la línia es prolongui cap a Tolosa –on el port de Barcelona té una terminal de mercaderies– i Bordeus. Al govern espanyol també se li demana un nou eix ambivalent entre Alacant i la frontera francesa a través de València i Barcelona. Les sis regions comparteixen la reivindicació d'integrar en aquest eix les ciutats de Lió i Torí, així com potenciar les autopistes del mar entre els ports mediterranis dels estats espanyol, francès i italià.
Darrera actualització ( Divendres, 12 de juny del 2009 02:00 )
L'ATM barcelonina s'ha apoderat de Brussel·les?L'acord inclou també el tram central atlàntic, que unirà Lisboa i l'Estat francès i passa per Algesires, Madrid i Sant Sebastià.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://paper.avui.cat/article/politica/ ... rrani.html
Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani
BRUSSEL·LES Tres dels quatre eurodiputats espanyols a la comissió de Transports no volen l'eix ferroviari europeu de mercaderies per Catalunya MADRID El Parlament Europeu deixa la decisió a les mans del govern espanyol
Albert Segura
El fantasma de Magdalena Álvarez encara plana sobre els trens catalans. L'exministra, antes partía que doblá, ha aconseguit colar-se finalment en la comissió de Transports del Parlament Europeu, que tant anhelava el convergent Ramon Tremosa i que impedirà que l'Eurocambra doni suport al corredor ferroviari de mercaderies mediterrani.
Álvarez i l'eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala, que reivindica l'eix de Saragossa i la connexió amb França pel centre dels Pirineus, faran pinça amb el popular Luis de Grandes per evitar que es demani que el tren de mercaderies que enllaça Hamburg i Algesires passi per Catalunya.
Tres dels quatre eurodiputats espanyols que tindran dret de vot en aquesta comissió no volen ni sentir a parlar de connectar els ports catalans amb els europeus, un temor a desespanyolitzar encara més l'economia catalana que comparteixen el PSOE, el PP i alts funcionaris de l'Estat.
Només el PNB
Només l'eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, rebutja la travessia central dels Pirineus, el traçat més car, lent i contaminant: caldria construir més de 50 quilòmetres de túnels o fer pujar els trens de mercaderies fins a una altitud de gairebé 1.500 metres.
Això deixaria catalans i bascos fora del mapa ferroviari europeu i l'ample de via comunitari es podria retardar dècades, com ha passat amb el TGV, que uneix Madrid amb Sevilla des de l'any 1992.
Bilbao, sòcia electoral de CiU, fa campanya pel corredor atlàntic que hauria de connectar el País Basc amb Bordeus i que seria compatible amb el mediterrani. I Tremosa, el seu suplent, podrà fer soroll, però no votar. Caldrà veure quin traçat defensen els tres eurodiputats francesos que són membres de la comissió de Transports: la conservadora Christine de Veyrac és de Tolosa i podria veure amb bons ulls l'eix aragonès, reobrint Canfranc o perforant el massís del Vignemale. Dominique Vlasto, també de la UMP, és marsellesa, i l'ultradretà Bruno Gollnisch, del Front Nacional, parisenc. De Grandes és de Guadalajara, a 250 quilòmetres de Saragossa.
El poder de Maleni
A Estrasburg ja es dóna per fet que la ministra del caos de Rodalies, l'única que ha estat reprovada en trenta anys de democràcia, se sortirà amb la seva i que l'Eurocambra no aprovarà que es doni prioritat al Corredor Mediterrani.
Tot apunta, segons algunes fonts, que el Parlament Europeu es limitarà a recomanar que la xarxa ferroviària de mercaderies espanyola es connecti amb la francesa, sense especificar si es fa per Catalunya, el País Basc o Aragó. Així, la decisió es deixarà en mans del govern espanyol.
Tremosa a Economia
Magdalena Álvarez s'ha hagut d'enfrontar a la resta d'eurodiputats del PSOE per tenir una cadira a la comissió de Transports. I Tremosa n'ha quedat fora perquè Bilbao ha heretat la de Josu Ortuondo. L'eurodiputat de CiU, però, ha aconseguit ser membre de la comissió d'Economia, una de les més demandades.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 4. Dilluns, 24 d'agost del 2009
Estrasburg no prioritzarà el tren de la UE pel Mediterrani
BRUSSEL·LES Tres dels quatre eurodiputats espanyols a la comissió de Transports no volen l'eix ferroviari europeu de mercaderies per Catalunya MADRID El Parlament Europeu deixa la decisió a les mans del govern espanyol
Albert Segura
El fantasma de Magdalena Álvarez encara plana sobre els trens catalans. L'exministra, antes partía que doblá, ha aconseguit colar-se finalment en la comissió de Transports del Parlament Europeu, que tant anhelava el convergent Ramon Tremosa i que impedirà que l'Eurocambra doni suport al corredor ferroviari de mercaderies mediterrani.
Álvarez i l'eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala, que reivindica l'eix de Saragossa i la connexió amb França pel centre dels Pirineus, faran pinça amb el popular Luis de Grandes per evitar que es demani que el tren de mercaderies que enllaça Hamburg i Algesires passi per Catalunya.
Tres dels quatre eurodiputats espanyols que tindran dret de vot en aquesta comissió no volen ni sentir a parlar de connectar els ports catalans amb els europeus, un temor a desespanyolitzar encara més l'economia catalana que comparteixen el PSOE, el PP i alts funcionaris de l'Estat.
Només el PNB
Només l'eurodiputada del PNB, Izaskun Bilbao, rebutja la travessia central dels Pirineus, el traçat més car, lent i contaminant: caldria construir més de 50 quilòmetres de túnels o fer pujar els trens de mercaderies fins a una altitud de gairebé 1.500 metres.
Això deixaria catalans i bascos fora del mapa ferroviari europeu i l'ample de via comunitari es podria retardar dècades, com ha passat amb el TGV, que uneix Madrid amb Sevilla des de l'any 1992.
Bilbao, sòcia electoral de CiU, fa campanya pel corredor atlàntic que hauria de connectar el País Basc amb Bordeus i que seria compatible amb el mediterrani. I Tremosa, el seu suplent, podrà fer soroll, però no votar. Caldrà veure quin traçat defensen els tres eurodiputats francesos que són membres de la comissió de Transports: la conservadora Christine de Veyrac és de Tolosa i podria veure amb bons ulls l'eix aragonès, reobrint Canfranc o perforant el massís del Vignemale. Dominique Vlasto, també de la UMP, és marsellesa, i l'ultradretà Bruno Gollnisch, del Front Nacional, parisenc. De Grandes és de Guadalajara, a 250 quilòmetres de Saragossa.
El poder de Maleni
A Estrasburg ja es dóna per fet que la ministra del caos de Rodalies, l'única que ha estat reprovada en trenta anys de democràcia, se sortirà amb la seva i que l'Eurocambra no aprovarà que es doni prioritat al Corredor Mediterrani.
Tot apunta, segons algunes fonts, que el Parlament Europeu es limitarà a recomanar que la xarxa ferroviària de mercaderies espanyola es connecti amb la francesa, sense especificar si es fa per Catalunya, el País Basc o Aragó. Així, la decisió es deixarà en mans del govern espanyol.
Tremosa a Economia
Magdalena Álvarez s'ha hagut d'enfrontar a la resta d'eurodiputats del PSOE per tenir una cadira a la comissió de Transports. I Tremosa n'ha quedat fora perquè Bilbao ha heretat la de Josu Ortuondo. L'eurodiputat de CiU, però, ha aconseguit ser membre de la comissió d'Economia, una de les més demandades.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 4. Dilluns, 24 d'agost del 2009
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Ale, vinga, a seguir perjudicant-nos al màxim!
I si hem d'esperar res del govern de Madrid...
I si hem d'esperar res del govern de Madrid...
La bruixa del tren de la bruixa no ens deixarà en pau ni fora del "Gobierno"
Per cert, darrerament no paren de sortir notícies sobre la gran quantitat de calers que Renfe mercaderies ha fet estalviar, i s'omplen la boca dient-lo, i ara no volen fer aquesta línia???? Però com es pot ser tant incoherent????
- cristian26
- N7
- Entrades: 544
- Ubicació: Granollers
Es pot saber per què aquesta dona té aquesta cosa contra els catalans i els bascos, quan aquí només ha fet el caos?
Qui té el cul llogat, no seu quan vol.
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08 ... _69736.php
El PSOE surt en defensa de Maleni pels trens
Segons els eurodiputats socialistes, l'exministra no s'ha pronunciat contra el Corredor ferroviari del Mediterrani
Albert Segura
Brussel·les
Ult. Act. 25/08/2009 23:33
La delegació del PSOE al Parlament Europeu va sortir ahir en pes a defensar l’exministra Magdalena Álvarez davant les crítiques que li han llançat l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa i el secretari general d’ERC, Joan Ridao.
Segons els eurodiputats socialistes, Magdalena Álvarez no s’ha pronunciat contra el Corredor ferroviari del Mediterrani, tal com denuncien CiU i ERC, perquè s’ha exclòs aquesta qüestió de l’Europarlament i s’ha derivat al govern central. Convergents i republicans consideren que l’exministra ha estat fent maniobres a Brussel·les en aquest sentit.
“Una prioritat”
La delegació del PSOE, en canvi, assegura que aquestes acusacions són “falses”. “No solament estan allunyades de la realitat, sinó que no tenen cap sentit”, va afegir. “El Corredor Mediterrani és una prioritat del govern d’Espanya i un projecte a què porta dedicant anys d’intens treball el ministeri de Foment amb l’objectiu que arribi a bon port”, va apuntar.
Segons els socialistes, Tremosa i Ridao s’haurien de dedicar a treballar pels interessos de la ciutadania i no aixecar “falses acusacions”. El secretari general d’ERC insistia ahir que demanarà la compareixença del ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqui quines accions portarà a terme el govern espanyol sobre el Corredor durant la presidència espanyola de la UE.
Per cert, llegiu aquest interessant article d'en Ramon Tremosa:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08 ... _69534.php
Article de Ramon Tremosa: El tren de la llibertat
Miquel Roca l’any 1986 va demanar al Congrés dels Diputats el canvi d’amplada de via del tren, d’ibèric a europeu, de Portbou a Figueres. Aquell any vaig votar per primer cop i l’inici de les obres del tren de l’arc mediterrani ja era exigit per CiU a un govern central. Des de llavors el PSOE-PSC ha governat 16 anys i el PP, 8, però estem igual que amb el franquisme: els alts funcionaris de l’Estat espanyol veten aquest tren de mercaderies perquè saben que, unint els ports catalans i valencians amb el cor d’Europa passant per Marsella i Lió, europeïtzarien definitivament l’economia catalana.
El 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol, mentre que avui la relació mercat espanyol-mercats globals ja és del 50%-50%. Si aquest eix ja fos operatiu vés a saber quines demandes podríem fer-nos en relació amb un Estat ineficient i centralista que ja no seria la principal destinació dels nostres productes.
L’eix ferroviari mediterrani no és incompatible amb l’eix ferroviari atlàntic de Madrid-Euskadi-Bordeus-París. Del port de Rotterdam, per exemple, surten fins a sis grans línies de trens de mercaderies europeus i un no exclou ni limita l’altre. Desdoblar el tram de Portbou a Figueres només costa 40 milions d’euros, però aquesta tardor als pressupostos generals de l’Estat no s’hi destinarà cap partida, com tampoc no n’hi haurà per a la via única de la vergonya entre Tarragona i Castelló. El tram Sagunt-Terol-Saragossa, en canvi, l’autèntic eix mediterrani de ZP, ja ha suposat una despesa de 1.300 milions d’euros en els darrers quatre anys, perquè s’ha impulsat la primera línia ferroviària de mercaderies europea Espanya-Europa, la travessia central dels Pirineus.
Tot i que suposi fer pujar els trens fins a 1.000 metres d’alçada (insostenible econòmicament i energèticament, si ho comparem amb la Via Augusta que va sempre arran de mar), amb aquest traçat es tornarà a deixar fora de joc simultàniament catalans i bascos durant 20 anys, tal com ha passat amb l’AVE Madrid-Sevilla. Passant per Aragó es maten dos pardals d’un tret i s’empobreix dues nacions potencialment díscoles, marginant-ne els ports i fent-los perdre oportunitats de creixement econòmic.
Mentrestant, el govern tripartit insisteix a plantejar trens impossibles: de l’eix ferroviari orbital només tenen sentit alguns trams (Renfe i Adif no els consideren en els seus plans) i és una vergonyosa frivolitat del conseller Nadal persistir en un tren inviable econòmicament com és el Girona-Lleida.
El tren només és competitiu en relació amb el cotxe i el camió en distàncies llargues i per a grans volums i a més, quan l’actual eix transversal viari sigui desdoblat, encara tindrà menys sentit fer un tren entre Girona i Lleida. Però el govern tripartit segueix afectant, en nom d’aquest tren que mai no es farà, àmplies zones de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Anoia, avortant inversions industrials que volen aprofitar l’empenta de l’autovia A2 entre Barcelona i Lleida i degradant el valor de moltes finques rústiques (per cert, com es pensa finançar aquest tren? Mentre encara esperem el mannà de ZP entre 2004 i 2009 el deute públic de la Generalitat haurà crescut de 13.000 a 26.000 milions d’euros!).
I mentre els 29 diputats del tripartit són impotents a Madrid per fer avançar l’eix mediterrani cada dia més camions de llarg recorregut passen per la Jonquera, col·lapsant i contaminant de manera creixent el nostre país. Al segle XXI Catalunya es juga a l’eix mediterrani –i no en trens locals absurds– el seu futur econòmic i nacional.
El PSOE surt en defensa de Maleni pels trens
Segons els eurodiputats socialistes, l'exministra no s'ha pronunciat contra el Corredor ferroviari del Mediterrani
Albert Segura
Brussel·les
Ult. Act. 25/08/2009 23:33
La delegació del PSOE al Parlament Europeu va sortir ahir en pes a defensar l’exministra Magdalena Álvarez davant les crítiques que li han llançat l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa i el secretari general d’ERC, Joan Ridao.
Segons els eurodiputats socialistes, Magdalena Álvarez no s’ha pronunciat contra el Corredor ferroviari del Mediterrani, tal com denuncien CiU i ERC, perquè s’ha exclòs aquesta qüestió de l’Europarlament i s’ha derivat al govern central. Convergents i republicans consideren que l’exministra ha estat fent maniobres a Brussel·les en aquest sentit.
“Una prioritat”
La delegació del PSOE, en canvi, assegura que aquestes acusacions són “falses”. “No solament estan allunyades de la realitat, sinó que no tenen cap sentit”, va afegir. “El Corredor Mediterrani és una prioritat del govern d’Espanya i un projecte a què porta dedicant anys d’intens treball el ministeri de Foment amb l’objectiu que arribi a bon port”, va apuntar.
Segons els socialistes, Tremosa i Ridao s’haurien de dedicar a treballar pels interessos de la ciutadania i no aixecar “falses acusacions”. El secretari general d’ERC insistia ahir que demanarà la compareixença del ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqui quines accions portarà a terme el govern espanyol sobre el Corredor durant la presidència espanyola de la UE.
Per cert, llegiu aquest interessant article d'en Ramon Tremosa:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/08 ... _69534.php
Article de Ramon Tremosa: El tren de la llibertat
Miquel Roca l’any 1986 va demanar al Congrés dels Diputats el canvi d’amplada de via del tren, d’ibèric a europeu, de Portbou a Figueres. Aquell any vaig votar per primer cop i l’inici de les obres del tren de l’arc mediterrani ja era exigit per CiU a un govern central. Des de llavors el PSOE-PSC ha governat 16 anys i el PP, 8, però estem igual que amb el franquisme: els alts funcionaris de l’Estat espanyol veten aquest tren de mercaderies perquè saben que, unint els ports catalans i valencians amb el cor d’Europa passant per Marsella i Lió, europeïtzarien definitivament l’economia catalana.
El 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol, mentre que avui la relació mercat espanyol-mercats globals ja és del 50%-50%. Si aquest eix ja fos operatiu vés a saber quines demandes podríem fer-nos en relació amb un Estat ineficient i centralista que ja no seria la principal destinació dels nostres productes.
L’eix ferroviari mediterrani no és incompatible amb l’eix ferroviari atlàntic de Madrid-Euskadi-Bordeus-París. Del port de Rotterdam, per exemple, surten fins a sis grans línies de trens de mercaderies europeus i un no exclou ni limita l’altre. Desdoblar el tram de Portbou a Figueres només costa 40 milions d’euros, però aquesta tardor als pressupostos generals de l’Estat no s’hi destinarà cap partida, com tampoc no n’hi haurà per a la via única de la vergonya entre Tarragona i Castelló. El tram Sagunt-Terol-Saragossa, en canvi, l’autèntic eix mediterrani de ZP, ja ha suposat una despesa de 1.300 milions d’euros en els darrers quatre anys, perquè s’ha impulsat la primera línia ferroviària de mercaderies europea Espanya-Europa, la travessia central dels Pirineus.
Tot i que suposi fer pujar els trens fins a 1.000 metres d’alçada (insostenible econòmicament i energèticament, si ho comparem amb la Via Augusta que va sempre arran de mar), amb aquest traçat es tornarà a deixar fora de joc simultàniament catalans i bascos durant 20 anys, tal com ha passat amb l’AVE Madrid-Sevilla. Passant per Aragó es maten dos pardals d’un tret i s’empobreix dues nacions potencialment díscoles, marginant-ne els ports i fent-los perdre oportunitats de creixement econòmic.
Mentrestant, el govern tripartit insisteix a plantejar trens impossibles: de l’eix ferroviari orbital només tenen sentit alguns trams (Renfe i Adif no els consideren en els seus plans) i és una vergonyosa frivolitat del conseller Nadal persistir en un tren inviable econòmicament com és el Girona-Lleida.
El tren només és competitiu en relació amb el cotxe i el camió en distàncies llargues i per a grans volums i a més, quan l’actual eix transversal viari sigui desdoblat, encara tindrà menys sentit fer un tren entre Girona i Lleida. Però el govern tripartit segueix afectant, en nom d’aquest tren que mai no es farà, àmplies zones de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Anoia, avortant inversions industrials que volen aprofitar l’empenta de l’autovia A2 entre Barcelona i Lleida i degradant el valor de moltes finques rústiques (per cert, com es pensa finançar aquest tren? Mentre encara esperem el mannà de ZP entre 2004 i 2009 el deute públic de la Generalitat haurà crescut de 13.000 a 26.000 milions d’euros!).
I mentre els 29 diputats del tripartit són impotents a Madrid per fer avançar l’eix mediterrani cada dia més camions de llarg recorregut passen per la Jonquera, col·lapsant i contaminant de manera creixent el nostre país. Al segle XXI Catalunya es juga a l’eix mediterrani –i no en trens locals absurds– el seu futur econòmic i nacional.