Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català

Avinguda de la Llum

De Wiki del Transport català
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L’Avinguda de la Llum va ser una galeria comercial subterrània que va funcionar del 1940 fins al 1990. Cap al 1999, fou reoberta completament reformada perdent el seu nom original, tal i com segueix fins avui dia. La seva situació es troba en el subsòl del Carrer Pelai i part del Carrer Bergara.

Plànol de l'Avinguda - Arxiu Susany

Per trobar els orígens de l’Avinguda de la Llum, cal remuntar-se a l’any 1929, quan va ser soterrat el primer tram de l’antic Ferrocarril de Sarrià. La construcció disposava d’un vestíbul intermig situat entre l’estació pròpiament dita i el Carrer Pelai, suportat per parells de columnes. Va ser equipat amb alguns serveis, com wc amb dutxes, quiosc, i així es va mantenir fins la guerra civil. Acabada aquesta, un grup d’empresaris encapçalats per Jaume Sabaté va arrendar l’espai a l’empresa ferroviària amb l’objectiu d’ubicar-hi una fira permanent de novetats tècniques i espectacles.

Els primers anys de l'Avinguda - Diari de Barcelona
L'empresari Balañá i els empleats del cinema al 1946 - Arxiu La Vanguardia


Inaugurada l’octubre del 1940, l’Avinguda comptà inicialment amb sucursals d’altres botigues de renom que funcionaven a la superfície. Tintoreries Guasch, Joieria Grau, Colmados Fortuny, Granja Royal, Armería Beristain, en són alguns exemples. Per altra banda, la fàbrica Sigma de màquines de cosir va establir a l’Avinguda la seva representació per a Catalunya i Aragó, i al poc temps es va inaugurar el cinema Avenida de la Luz, el primer cinema que formaria part de la cadena Balañá. El conegut dibuixant Bon va establir-se també en un local de l’Avinguda, després d’haver-se fet molt popular durant l’Exposició del 1929. L’Avinguda es va convertir per si sola en un espectacle que contrastava amb la pobresa que regnava a l’exterior, raó per la qual era un punt inel•ludible d’atracció d’un espai que, per casualitat, s’havia convertit en la primera galeria comercial subterrània d’Europa. El 1949, l’ajuntament la declararia d’interès turístic, incloent-la al nomenclàtor de la ciutat, com si d’un carrer més es tractés. Va ser llavors quan Jaume Sabaté va idear un projecte que s’anomenaria Ciudad de la Luz, i que pretenia unir subterràniament les places Universitat, Urquinaona i Catalunya a través de l’Avinguda de la Llum, a més de comunicar-la amb la Rambla Catalunya fins la Gran Via de les Corts Catalanes. Per la superfície, un gratacels amb heliport inclòs coronaria el complex. Un projecte que tot i ser anunciat a la premsa en diverses ocasions, mai acabaria de fer-se realitat.

Ciudad de la Luz - Arxiu J.Susany

Cap als anys cinquanta i primers seixanta, es van anar consolidant els establiments de l’Avinguda. Alguns comerços van marxar sent substituïts per d’altres que es convertirien, amb els ja existents, en vertaders referents de l’Avinguda. La Casa Canals –més coneguda com la “casa dels Barquillos”-, inaugurada a mitjans dels anys cinquanta, la casa Rikgim de màquines d’escriure (es convertiria en el principal distribuïdor de la casa Hispano-Olivetti), els cursos per correspondència CCC o un petit parc d’atraccions i automàtics a la banda del carrer Bergara en foren exemples que perdurarien fins al tancament d’aquesta.

L'òptica Audiolens al poc de ser inaugurada- Arxiu Vilardebó

A mitjans dels anys seixanta, s’iniciaria una lenta metamorfosi quasi imperceptible, durant la qual acabarien de plegar els primers establiments luxosos que perduraven des dels inicis, sent substituïts per botigues més populars, com papereries, perruqueries, botigues de discs, basars i, especialment, bars. Molts d’aquests últims van instal•lar cuines que empudegaven l’ambient, a més d’esgrogueir les parets amb el greix de les seves xemeneies. Tot i que durant aquesta època, es va substituir l’original enllumenat de bombetes pel de tubs fluorescents, les humitats del sostre (provocades per la poca distància amb la superfície del Carrer Pelai) i la falta de ventilació començaren a convertir-se en un problema veritablement seriós. Paral•lelament, la delinqüència va anar convertint l’espai poc a poc, en un focus d’inseguretat.

La trajectòria de l’Avinguda anava estretament lligada a la de l’empresa ferroviària que l’acollia, de manera que quan aquesta última va acusar problemes econòmics greus a mitjans dels anys setanta, aquests van tenir repercussió en l’Avinguda. En aquells temps, la proliferació de sense-sostre va deixar-se notar pel centre de la ciutat, especialment a l’Avinguda. Alguns, completament ebris, provocaven altercats o feien les seves necessitats pels racons, que sumat al trànsit de prostitució entre el cinema, el saló recreatiu i els insalubres lavabos, feien marxar als clients i també alguns dels botiguers que veien que el negoci no podria seguir endavant dins d’aquell ambient. El fet de quedar botigues desocupades preocupava a la resta de comerciants, que cada vegada es trobaven més desemparats. Durant els anys vuitanta es van presentar diversos projectes per salvar l’Avinguda d’aquella misèria, però cap va reeixir.

L'Avinguda cap al 1985 - La Vanguardia

Després de la proclamació de Barcelona com a seu olímpica l’any 1986 i davant la necessitat d’assortir la ciutat d’hotels, es va projectar construir-ne un a una part de l’illa compresa entre la Plaça Catalunya, Carrer Pelai i Carrer Bergara, mentre que la resta es convertiria en un gran centre comercial. Aquesta idea era hereva de l’antic projecte de Sabaté, tot i que amb la gran diferència de que pretenia convertir l’Avinguda en aparcament de cotxes. Per això i per les obres que es durien a terme a la superfície, caldria desallotjar els comerciants que quedaven, i aquests es van negar a marxar sense indemnització. Les negociacions van fer endarrerir el projecte, i finalment, quan van marxar tots cap al 1990, les olimpíades eren a tocar, mentre que l’empresa promotora s'havia quedat sense actius. Es va tapiar llavors la part central del passadís per evitar l’accés, i pot considerar-se aquest fet com el tancament definitiu de l’Avinguda. Malgrat tot, a l’extrem Balmes/Bergara es mantindrien alguns establiments fins al 1992, entre els quals hi havia el Cinema o el Saló recreatiu.

Tot i que tancat, aquest local és dels darrers que encara existeixen, conservant l'original estil art-déco - Foto Jaume Susany
Imatge presa el 2008 durant unes reparacions i a on s'observen algunes restes de l'antic Salón Recreativo - Foto Andreu Susany

El projecte es va reprendre a mitjans dels anys noranta, i així va ser com es van iniciar les obres del que s’anomenaria el Triangle d’Or. Es va refer mitja illa i cap al 1999 es reobriria l’antiga Avinguda, tota reconvertida en una gran perfumeria de la cadena Sephora. Tot i que es va respectar la seva estructura i les seves columnes, ja mai més recuperaria el seu nom original.


ALGUNS DELS ESTABLIMENTS DE L’AVINGUDA DE LA LLUM

  • Cine Avenida de la Luz
  • Estudi Bon (ex-libris i caricatures)
  • Colmados Fortuny (adrogueria)
  • Armeria Beristain (armeria, esports i pesca)
  • Sigma (màquines de cosir i electrodomèstics)
  • Bombonería Cataluña (dolços i pastisseria)
  • Rikgim (maquinària d’oficina)
  • Casa Chiva (maquinària tèxtil)
  • Exclusivas Carbonell (representacions de marques)
  • Casa Canals (neules)
  • Atracciones Herrero (billars, automàtics i màquines recreatives)
  • CCC (cursos per correspondència)
  • Bazar Orozar (electrodomèstics, electrònica i fotografia)
  • Bazar Americano (el•lectrònica, rellotgeria, menatge)
  • Audiolens (audiòfons i òptica)
  • Pañella (marbres i pedra treballada)
L'espai de l'antiga Avinguda, ocupat avui per la perfumeria Sephora - Foto Jaume Susany


Bibliografia

  • http://bdebarna.net
  • http://www.diaridebarcelona.com
  • Maria Xalabarder, LA AVENIDA DE LA LUZ, PRIMERA GALERÍA COMERCIAL DE BARCELONA - Revista Estudios Geográficos (Madrid)
  • Carles Salmerón, EL TREN DE SARRIÀ - Ed. Terminus, 1988
  • Arxiu FGC
  • Hemeroteca de “La Vanguardia”
  • Arxiu privat Ma. Assumpta Vilardebó
  • Arxiu privat Dolors Bonet
  • Entrevistes i notes diverses dutes a terme per Andreu Susany i Jaume Susany

Videos de YouTube

  • [[1]] Fragment de Bilbao (1978) del director Bigas Luna
  • [[2]] Fragment de Sinatra (1988) del director Francesc Betriu
  • [[3]] Videoclip de Avenida de la Luz (1984) interpretat per Loquillo y Los Trogloditas

Enllaços