Benvinguts a la wiki del Fòrum del Transport Català

FGC

De Wiki del Transport català
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril però també gestiona funiculars, cremalleres i és la propietària de les estacions d'esquí de la Vall de Núria i la Molina.

Serveis de transport:

Contingut

Línies metropolitanes

Actualment, les línies metropolitanes de FC inclouen dues xarxes amb característiques ben diferenciades degut a la seva diferent procedència: la línia de Pl. Catalunya - Vallès (antigament Catalunya) i la línia de Pl. Espanya - Llobregat / Anoia (antigament Catalans).

FGC es troba integrada a l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona), que integra les línies metropolitanes i de rodalies de FGC, TMB i Renfe de Barcelona, unificant totes la majoria de les seves tarifes i serveis en un procés que encara no ha finalitzat. FGC transporta més de 75 milions de viatgers anuals, encara que aquesta xifra va augmentant any rera any.

Línia Barcelona-Vallès (La línia CATALUNYA)

Aquesta línia inclou un tram final subterrani (actualment L6 i L7) que funciona com a ferrocarril metropolità (Metro). Del mateix tronc surt la prolongació cap a fora de la ciutat de Barcelona i arriba, en forma de Y, fins a Terrassa (S1) i fins a Sabadell (S2), existint serveis parcials fins a St. Cugat. Totes les línies tenen el seu final a l'estació de Pl. Catalunya.

Tècnicament, tota la línia és de doble via, excepte algun petit tram de la línia de Sabadell, com el de l'estació Sabadell-Rambla, que desapareixerà properament. L'ample és el normal UIC de 1.435 mm i es troba totalment electrificada a 1.500 V=, tenint una llargada de traçat propera als 50 Km. Actualment només es dona servei de viatgers amb automotors elèctrics amb freqüències que van a les hores punta des dels 2 minuts al tram final de Pl. Catalunya fins als 12 minuts a Terrassa i Sabadell.

Aquesta xarxa va passar a mans del govern català a finals dels anys 70 degut als problemes econòmics de l'empresa privada que l'havia construït i l'havia estat explotant durant més de 50 anys.

Línia Llobregat-Anoia (La línia CATALANS)

Aquesta línia té un caràcter més interurbà que la xarxa anteriorment comentada, encara que en el seu tram subterrani final fins a la Pl. d'Espanya també funciona de manera similar a la d'un ferrocarril metropolità. També té forma de Y amb un tronc central entre Barcelona i Martorell, on surt una línia cap a Igualda (R6) i una altra cap a Manresa (R5), finalitzant totes a l'estació de Pl. Espanya.

Tècnicament, es tracta d'una xarxa de via mètrica (1.000 mm) de més de 100 Km de traçat. Consta de doble via en el seu primer tram fins a Quatre Camins i a partir d'allí, trobem una xarxa de via única afins a Martorell, en el qual actualment s'està procedint al desdoblament. Totes les línies on es dona servei regular de viatgers estan electrificades.

A més, hi ha una línia de via única sense electrificar que condueix fins al port de Barcelona, així com una altra que constitueix la prolongació de la línia de Manresa fins a les mines de Sallent. Aquestes línies tenen un trànsit exclusivament de mercaderies.

Aquesta xarxa havia estat molt més extensa, ja que havia arribat fins al Berguedà, per la qual cosa s'acostava als 200 Km de traçat en els seus millors temps. Als anys 70, però, es va clausurar tot el tram Manresa-Olvan i l'empresa privada que l'explotava va fer fallida, passant la línia primer a mans de FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha) i posteriorment a la Generalitat de Catalunya. Avui dia, s'està fent un gran esforç de modernització tant d'infraestructures i material per tal de poder donar freqüències de pas iguals a les que es donen a la línia de Pl. Catalunya.

Línia de la Pobla

La línia de Lleida a La Pobla de Segur té els seus origens en el projecte d'unir Lleida amb Saint Girons, a França, a través de port de Salau. El primer tram, de Lleida a Balaguer es va inaugurar l'any 1924 i fou construït per l'Estat. Un cop passada la Guerra Civil es va seguir la construcció de la línia per part ja de RENFE, arribant el tren a Cellers el 1949, a Tremp el 1950 i a La Pobla de Segur el 1951. De tota manera, l'esplanada va arribar fins a Sort, on definitivament es va truncar aquest projecte transpirinenc. A partir dels anys vuitanta es va iniciar l'amenaça de tancament però per sort mai es va arribar a dur a terme. Des de l'1 de gener de 2005 la línia és propietat de FGC i actualment està en ple procés de renovació total de la via entre Balaguer i La Pobla de Segur; entre Lleida i Balaguer s'havia renovat l'any 2002 amb via de segona mà procedent de la línia de Vic a Granollers. El traçat s'inicia a l'estació de Lleida on els trens circulen sobre vies d'adif fins el PK 1+927 a partir del qual ja és de FGC, en via única sense electrificar explotada mitjançant bloqueig telefònic manual. Fins a Balaguer la línia té un recorregut fàcil, discorrent per la dreta del riu Segre. A partir de Balaguer, el traçat es complica en deixar la vall del Segre i accedir al curs de la Noguera Pallaresa, riu que ja no deixarà fins a La Pobla. En el seu recorregut passa per l'imponent congost de Terradets i voreja tres embassaments, entre paisatges de gran bellesa natural. Actualment 5 trens dièsel per sentit cobreixen el recorregut entre Lleida i Balaguer, mentre que 3 trens dièsel més fan el trajecte entre Lleida i La Pobla. A molt llarg termini es parla de prolongar la línia fins a Sort i Esterri d'Àneu o potser La Seu d'Urgell, penetrant fins al cor dels Pirineus.

  • Trajecte de 89,35 km en via única de 1668mm d'ample sense electrificar
  • Estacions per a encreuaments a Lleida, Balaguer, Tremp i La Pobla
  • Temps de recorregut actual de Lleida a La Pobla: 1 hora i 50 minuts
  • 41 túnels, amb un total de 14.561m, el més llarg de 3.499 m
  • 31 ponts
  • 24 passos a nivell
  • Rampa màxima: 20 mil·lèssimes
  • Radi de corba mínim: 300m
  • Regulació del trànsit mitjançant bloqueig telefònic
  • Enclavament mecànic actiu a Balaguer per controlar senyals mecànics


Els trens

Des dels anys vuitanta fins el maig de 2006 els trens habituals eren els automotors dièsel FIAT de la sèrie 593 de Renfe, coneguts amb el sobrenom de "camells". Avui dia aquests trens resten a Lleida per a circulacions excepcionals per la línia, tot i que encara segueixen realitzant un servei diari a Cervera. Des del mes de juny de 2006 per la línia hi circulen nous trens, com són els trens dièsel MAN de la sèrie 592.200 de tres cotxes, coneguts amb el sobrenom de "Supermans" i els trens dièsel de la sèrie 596 coneguts amb el sobrenom de "Tamagotxis", aquests darrers d'un sol cotxe. A més dels trens regulars, per la línia hi circulen trens turístics de l'ARMF remolcats generalment per les locomotores dièsel "Ye-ye" o la de vapor "Garrafeta".


De RENFE a FGC

13/12/2004 La comissió mixta de transferències Estat-Generalitat acorda el traspàs a la Generalitat de la línia Lleida-La Pobla de Segur

28/12/2004 Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya segons el qual s’encarrega a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) la gestió de la línia Lleida-La Pobla de Segur amb efectivitat del 31 de desembre i faculta FGC a subscriure amb Renfe els convenis o acords necessaris per garantir el funcionament de la línia i la continuïtat del servei

30/12/2004 Se signa un conveni entre FGC i Renfe per a l’explotació del transport ferroviari, el manteniment de la infraestructura i la gestió de la circulació de la línia Lleida-La Pobla de Segur, amb una durada de 3 anys (de l’1 de gener de 2005 al 31 de desembre de 2007)

04/01/2005 Acte oficial de transferència de la línia a FGC, amb una visita de diverses autoritats a la línia. Nova senyalètica de FGC a La Pobla de Segur

18/07/2005 S’inicien els treballs de renovació de la via, ponts, túnels, talussos i de reforma d’estacions i baixadors en el tram Balaguer-La Pobla

04/06/2006 Reestabliment del servei ferroviari entre Balaguer i La Pobla. Circulació de nous trens (592.2 i 596) i nova senyalètica de FGC a tota la línia

Estacions

Vegeu també


Fonts

Enllaços externs