Andorra te tres necessitats diferents de transport. Primer, les mercaderies. a part de tabac, la inmensa majoria del consum d'Andorra, ve de l'importació. Això representa un transit important de camions, tant des d'Espanya com des de França. A més cal distrubuir aquestes mercaderies a totes le parrò...

Suposo que "via única a 1500 V." d'ADIF, només hi ha el cercedilla-Los Cotos

Aquestes xifres d'acceleració, són vàlides amb les rampes que hi ha a la línia?

Evidentment caldria que hi hagués algun apartador per poder gestionar els trens "exprés". Una altra cosa, que em sembla més factible, seria fer trens limitats a la part central de la línia (la de més demanda) sobretot a línies molt llargues, com la 1 i la 5. Això permetria augmentar la freqüència on...

Però jo no soc andorrà, i per tant el que jo voldria no és necessariament el que volen els andorrans. De totes maneres un transport públic intern, que comuniques els pobles i, per que no, les estacions d'esquí, i que evités els colapses circulatòris seria desitjable. Podria ser una mena de Tram-tren...

Evidentment que un ramal des de Puigcerdà seria la solució més curta i ràpida a curt termini, però no és la ruta més curta ni tant sols des de Barcelona, i encara menys des de Lleida i altres punts de l'Estat. És clar que el millor seria tenir-hi accés des de les dues bandes. Conectar la línia Lleid...

Doncs ja que parlem de comarques. La gent de la Vall de Camprodon tenen força tendància a anar a Olot en comptes de a Ripoll, un argument més afavor de pensar en les deficients comuniccions, en transport públic, entre Ripollés i Garrotxa

Segons tinc entès, l'actual tunel de Vielha no quedarà en desús quan entri en servei el no. Quedarà com a galeria de seguretat, per a posibles evaquacions, manteniment i reparacions. Per tant no es posible utilitzar-lo per usos ferroviaris ni de cap altra mena.

He vist aquí que hi ha qui parla d'un accés a la Val D'Aran en paral·lel al tunel de Vielha, però això, amb un traçat a partir de La pobla seria demencial. Caldria fer primer un traçat La Pobla-Pont de Suert, travessant Perpes i Viu de Llevata. Només la voluntat de servir l'Alta Ribagorça podria jus...

Perdona, jo em pensava que et referies a la de la 800. Efectivamet, a l'altre foto es veu el massis del Puigmal, i al derrera, cap a l'esquerra hi ha Núria. Les millors estacions del Ten Groc per usar com a destí o origen d'una excursió a la vall de Núria són Err i Saillagosa. Eina cau una mica llun...

Efectivament, les vies Renfe i Sncf es creuaven (fent més o menys =x=) de manera que podien quedar un tren de Renfe i un de Sncf a l'andana principal. La disposició de les vies es va canviar per l'acual al modificar l'electrificacio de les vies de renfe. Fins aleshores entre Puigcerdà i La tor la ca...

No tinc massa clar que una cua de maniobres millori la frequència de trens, donat que actualment els trens son separats en cinc vies, segons destinacions, és a dir que cinc trens poden estar fent opreacions simultanies menre estàn a l'andana. Una alra cosa pot ser la congestió a l'entrada/sortida de...

Si, és clar que nosalres hauriem de tenir els mateixos drets que els suissos a tenir tren a les zones de muntanya, però, malauradament, n'estem a anys llum. Ni els polítics, ni les empreses, ni la població en general, saben veure el que representa una xarxa de transport públic que serveixi al territ...

Si agafeu un mapa topografic de la zona veureu com, a part de la dificultat que representa la Serralada Transversal, la Garrotxa està a força menys alçada que el Ripollès. Tot plegat fa que una hipotètica línia de ferrocarril resultés massa cara per a ser rendible. Per això no s'ha fet mai. De fet é...

Ara deu fer 23 o 24 anys. A Plaça Espanya, Línia 1, andana direcció Sta, Coloma. Una colla d'energumens van saltar les barreres. El cap d'estació (que aleshores encara estava a les andanes) va sortir a cridar-los l'etenció. Un dels que es colaven va treure una barra de ferro i li va donar un cop al ...

Efectivament el funicular de Núria a la Coma del Clot va ser constrüit aprofitant la maquinària i els bastidors del funicular que durant l'exposició de 1929 donava accés al Palau Nacional des del carrer Lleida. Les cabines eren escalonades, amb tres departaments, el central era obert i destinat al t...

Molt bé. Felicitacions als autors. M'ha agradat especialment la reproducció de la decoració de les estacions. Només un "però": la via en estoig entre Aragó i la bifurcació Catalunya/Urquinaona només hi era a la via descendent, a la ascendent hi havia una agulla talonable al mateix punt de la bifurca...

Suposo que al considerar que el metro és per a fer trajectes curts, no calen serveis.

De totes maneres, totes les estacions de metro tenen serveis, per a ús dels empleats del metro i dels comerços que hi hagi dins del recinte, però no per al públic.

Per a refrigerar l'aire de les andanes no cal que estiguin tabcades fins al sostre. Recordeu els mostradors de congelats dels supermercats, que estan oberts per dalt. L'aire fret, més pesant, s'acumula a les parts baixes i no s'escapa. És clar que hi haurien pèrdues cada cop que s'obrissin les porte...

Els bitllets del Tren de Sarrià eren el tipics Edmonson de cartró. Tots eren de cartró marró, pero portaven dos números grossos que indicaven l'estació d'origen i de destí (1=Barcelona, 2= Provença, etc.), a part de portaro escrit. Aquests números weren els que eren de color vert per a la 3ª classe ...