Jo abans vivia al cantó mar de les vies, a "Santa Eulalia 2", i ja vaig veure que només hi havia pancartes contra les vies als blocs de nova construcció. Es per això que, en aquest cas com mai, qui han fet pressió són els petits especuladors que fa quatre dues hi han comprat pisos més barats perquè hi havia unes vies i els volen poder revendre molt més cars a costa de la nostra butxaca. Els veïns de sempre, els que són tan del barri com les vies, no es queixaven pas...
A més, ara que el corredor d'entrada a Sants s'ha reduït de sis a quatre vies (ja que hi ha desaparegut la de l'aeroport i la de Can Tunis, que eren la tercera i la sisena respectivament començant a comptar pel cantó muntanya), era el moment per tornar a ampliar la vorera del cantó muntanya i instal.lar-hi un talús ben arbrat entre el mur i les cases. Però no, calia fer-hi un mur de set metros d'alçària i vint d'ample amb jardineres i quatre bancs a sobre, i a sobre seguir tenint els veïns en contra, perque els senyors marquesos el que volen és una rambla completament plana (i pagada per la nostra butxaca) davant de casa seva.
Una rambla elevada 10 metres cobrirà les vies a Sants
Re: Una rambla elevada 10 metres cobrirà les vies a Sants
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
-
D4V1D.83FY
- N4
- Entrades: 50
- Contacta:
Uns demanen massa, uns altres ja estan conformes, construeixen devant dùna infraestrura i despres no els hi agrada... Uns que volen un calaix de formigo... A mi tot aixo hem sembla que no saben ni el que volen, i el pitjor de tot es que els calers que es gasten son publics, de tots nosaltres...
En fi, qui els hi mana construir devant d´una cosa que no els hi agrada? ho haguessin fet davant d`un abocador? o d´una industria quimica? la sol·lució es tan sencilla com enderrocar tota construccio a menys d`X metres de la via, i prohibir-ne de noves construccions. Potser es de boixos, pero diriem adeu al problema.
En fi, qui els hi mana construir devant d´una cosa que no els hi agrada? ho haguessin fet davant d`un abocador? o d´una industria quimica? la sol·lució es tan sencilla com enderrocar tota construccio a menys d`X metres de la via, i prohibir-ne de noves construccions. Potser es de boixos, pero diriem adeu al problema.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... larga.html
Una obra massa llarga
El cobriment de les vies a Sants arriba sis anys després d'iniciar-se les obres de soterrament del tren d'alta velocitat (TAV)
La rambla que es construirà damunt de la coberta de les vies i que representa el final dels treballs tardarà encara tres anys més
03/08/11 02:00 - barcelona - Xavier Miró
Els veïns que viuen a tocar del corredor ferroviari a celobert de Sants estan tips d'obres. En pateixen els moviments de camions i operaris i els treballs nocturns periòdics des de fa sis anys. Primer van ser quatre anys de soterrament de la línia del tren d'alta velocitat (TAV) des de la Torrassa fins a la plaça de Sants, on la platja de vies entra al túnel de l'estació. Simultàniament es construïen els tres nous passos viaris de Riera Blanca, Riera de Tena i Badal, es cobria el tram exterior de l'L1 de metro a Mercat Nou i s'aixecava el mur del costat mar que suportarà el calaix que cobrirà les vies de rodalies i regionals. Els darrers dos anys ja s'ha entrat en la fase de cobertura de les vies que inclou la construcció del mur de muntanya i el tancament del calaix, una fase que no finalitzarà fins al primer semestre de l'any vinent. El segon semestre del 2012 començarà la fase d'urbanització del calaix de cobertura per convertir l'antiga platja de vies en una rambla amb zones verdes i de vianants, una obra que té un termini previst de 20 mesos. Com a mínim, els veïns hauran de conviure amb obres fins al 2014, tres anys més. La rambla final eliminarà la separació històrica entre els dos costats de les vies però els veïns hauran aguantat una dècada d'obres a tocar de les façanes dels seus edificis. “Estic fins al capdamunt d'obres. Massa anys de molèsties de dia i de nit”, confessa molt cansada la Paquita Álvarez, una veïna de 76 anys que viu en un segon pis del carrer Sant Antoni de Capmany. Fa tants anys que duren els treballs que tem que no arribarà a veure acabat el passeig de sobre de les vies.
Reivindicació històrica
El soterrament del tren és una reivindicació de dècades que podia fer-se realitat amb l'arribada del TAV a Barcelona. Però, el juliol del 2005, quan els primers operaris començaven els treballs, ja feia un any que els governs havien descartat aquella opció. Només se soterrarien les dues vies del TAV i es cobririen amb un calaix les quatre de rodalies i regionals. Jordi Falcó, de la Plataforma pel Soterrament de les Vies i del Centre Social de Sants, reconeix que accepten amb resignació l'inici de la cobertura. Lamenta que hi hagués diners per soterrar les vies del TAV i, en canvi, les de tota la vida s'amaguin amb un calaix: “No deixarà de ser un calaix que els veïns no volien”. L'objectiu de la plataforma per al futur serà garantir que l'obra no quedi aturada un cop cobertes les vies i s'acabi fent la urbanització posterior. Francisco Calero, gerent del restaurant del Centre Catòlic de Sants, a tocar de la placeta Ramon Torres Casanova, té el mateix temor: “Si no se'ls acaben els diners, la coberta quedarà bé”. Defensa, però, que tants anys d'obres li han fet perdre negoci. Aquest agost tanca perquè, diu, les passarel·les i bastides davant del restaurant en tapen la visió. La propietària del Bar Celta situat també al carrer de Sant Antoni, al davant de la cantonada amb el carrer Pavia, diu que ja estan cansats de camions, pols i suportar el carrer aixecat durant sis anys.
La construcció del calaix
Un client del bar recorda que el calaix es convertirà en una paret per a la visió dels primers i segons pisos dels edificis. Montserrat Carretero, veïna del carrer de Daoíz i Velarde, defensa que, amb la reforma, almenys la zona tindrà cara i ulls però diu que fa anys que hauria d'estar feta. Després de sis anys, finalment ha arribat el moment de construir el calaix. Tenint en compte que des de demà fins al 24 d'agost es tallaran les vies per instal·lar l'estructura i la nova catenària, els veïns hauran d'aguantar un mes de treballs nocturns que ja han patit les setmanes prèvies mentre es formigonava un tram del mur de muntanya i es desmuntaven bigues.
El primer que es farà serà retirar la catenària flexible i els 25 pòrtics travessers a les vies que la sustenten. Sobre els suports triangulars de formigó que ja es van aixecar als laterals del corredor s'instal·laran 108 bigues de divuit metres de llargada que faran de base de la coberta. Les lloses que cobriran el sostre del corredor ocuparan 14.000 m². Un cop tancat el calaix s'instal·larà la nova catenària rígida. Aquestes operacions s'han d'acabar amb 20 dies i de manera fiable perquè a finals d'agost s'ha de reobrir el trànsit ferroviari.
L'Ajuntament preveu que per Nadal els veïns ja no sentiran el soroll dels trens. El calaix ha d'estar acabat el primer semestre de l'any que ve perquè al segon haurien de començar les obres d'urbanització de la rambla superior i els carrers annexos. En el futur ha de ser una rambla enjardinada de 700 metres que uneixi la Riera Blanca amb el carrer de Sants i que recuperi la comunicació entre els dos costats dels carrers Sant Antoni de Capmany, Burgos, Jocs Florals i la rambla de Badal.
700 metres
de llargada tindrà la rambla sobre el calaix de les vies des de la Riera Blanca, el límit de Barcelona i l'Hospitalet, i la plaça de Sants
20 mesos
és el termini previst de construcció de la rambla. L'obra no començarà fins la segona meitat del 2012
Coberta de bigues i lloses
Demà comença la retirada de 25 pòrtics que sostenen la catenària actual per instal·lar posteriorment 108 bigues travesseres sobre el corredor. Les lloses que cobriran les vies es recolzaran sobre les bigues i sostindran la nova catenària rígida. L'operació ha d'estar acabada el dia 24.
El tall ferroviari de demà a Sants afectarà 150.000 usuaris diaris tot l'agost
X.M
Per minimitzar les afectacions nocturnes de les obres de cobertura, l'Ajuntament, la Generalitat, Adif i Renfe han pactat tallar el corredor des de demà fins al dia 24 i establir un pla alternatiu de transport. El tancament dels corredors ferroviaris que entren a Barcelona per Bellvitge i l'Hospitalet de Llobregat fa recomanable convertir aquestes dues estacions de rodalies i regionals en terminals provisionals del servei. La línia R4 de Sant Vicenç de Calders per Vilafranca i els regionals provinents de Lleida, Valls, Reus, Tarragona, Riba-roja, Tortosa i Ulldecona acabaran el recorregut a l'Hospitalet de Llobregat, on els passatgers podran fer una connexió ràpida amb la línia 1 de metro a la contigua estació de Rambla Just Oliveras. A la tornada, per sortir de la ciutat la combinació serà la mateixa però en sentit invers. L'L1 funcionarà com a mitjà d'accés al centre de Barcelona per als usuaris d'aquestes línies però també per als veïns de l'Hospitalet, mentre que l'L5 farà aquesta funció per als veïns de Cornellà que normalment es traslladen a Barcelona amb rodalies.
Els trens de l'R2 sud provinents de Sant Vicenç pel Garraf acabaran el recorregut a Bellvitge, on els passatgers podran connectar amb la veïna estació del Gornal de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que els portarà fins a la plaça d'Espanya, amb connexions cap a les línies 1 i 3 de metro. Pel corredor de Sants tallat també hi circulen els trens que accedeixen a l'aeroport de Barcelona-el Prat. Això obliga a posar en funcionament a partir de demà una flota alternativa d'autobusos llançadora que uniran cada quinze minuts l'estació de Sants amb les terminals aeroportuàries. Els busos tindran la sortida a la cantonada nord-est de la plaça de Joan Peiró. Els busos traslladaran diàriament unes 12.000 persones, segons les previsions de Renfe. Aniran directament de Sants a la terminal 1 de l'aeroport, que concentra dues terceres parts del trànsit de viatgers. Des de la terminal principal continuaran la ruta fins a la T2, des de la qual retornaran a la parada de sortida de Sants.
L'estació de Sants serà terminal per a tots els serveis ferroviaris que entren a Barcelona pels corredors del Vallès o el Maresme, com l'R4 de Manresa, l'R12 de Lleida, l'R3 de Puigcerdà i Vic, i l'R2 nord de Maçanet i Granollers. L'R1 del Maresme acabarà de manera provisional el recorregut a l'estació de França.
LA XIFRA
15
Cada quinze minuts arribarà un tren de l'R4 a l'Hospitalet i sortirà un bus de Sants cap a l'aeroport
25.08.11
La cobertura de les vies a Sants
s'ha d'enllestir en vint dies per poder reprendre el pas de trens el dia 25
Una obra massa llarga
El cobriment de les vies a Sants arriba sis anys després d'iniciar-se les obres de soterrament del tren d'alta velocitat (TAV)
La rambla que es construirà damunt de la coberta de les vies i que representa el final dels treballs tardarà encara tres anys més
03/08/11 02:00 - barcelona - Xavier Miró
Els veïns que viuen a tocar del corredor ferroviari a celobert de Sants estan tips d'obres. En pateixen els moviments de camions i operaris i els treballs nocturns periòdics des de fa sis anys. Primer van ser quatre anys de soterrament de la línia del tren d'alta velocitat (TAV) des de la Torrassa fins a la plaça de Sants, on la platja de vies entra al túnel de l'estació. Simultàniament es construïen els tres nous passos viaris de Riera Blanca, Riera de Tena i Badal, es cobria el tram exterior de l'L1 de metro a Mercat Nou i s'aixecava el mur del costat mar que suportarà el calaix que cobrirà les vies de rodalies i regionals. Els darrers dos anys ja s'ha entrat en la fase de cobertura de les vies que inclou la construcció del mur de muntanya i el tancament del calaix, una fase que no finalitzarà fins al primer semestre de l'any vinent. El segon semestre del 2012 començarà la fase d'urbanització del calaix de cobertura per convertir l'antiga platja de vies en una rambla amb zones verdes i de vianants, una obra que té un termini previst de 20 mesos. Com a mínim, els veïns hauran de conviure amb obres fins al 2014, tres anys més. La rambla final eliminarà la separació històrica entre els dos costats de les vies però els veïns hauran aguantat una dècada d'obres a tocar de les façanes dels seus edificis. “Estic fins al capdamunt d'obres. Massa anys de molèsties de dia i de nit”, confessa molt cansada la Paquita Álvarez, una veïna de 76 anys que viu en un segon pis del carrer Sant Antoni de Capmany. Fa tants anys que duren els treballs que tem que no arribarà a veure acabat el passeig de sobre de les vies.
Reivindicació històrica
El soterrament del tren és una reivindicació de dècades que podia fer-se realitat amb l'arribada del TAV a Barcelona. Però, el juliol del 2005, quan els primers operaris començaven els treballs, ja feia un any que els governs havien descartat aquella opció. Només se soterrarien les dues vies del TAV i es cobririen amb un calaix les quatre de rodalies i regionals. Jordi Falcó, de la Plataforma pel Soterrament de les Vies i del Centre Social de Sants, reconeix que accepten amb resignació l'inici de la cobertura. Lamenta que hi hagués diners per soterrar les vies del TAV i, en canvi, les de tota la vida s'amaguin amb un calaix: “No deixarà de ser un calaix que els veïns no volien”. L'objectiu de la plataforma per al futur serà garantir que l'obra no quedi aturada un cop cobertes les vies i s'acabi fent la urbanització posterior. Francisco Calero, gerent del restaurant del Centre Catòlic de Sants, a tocar de la placeta Ramon Torres Casanova, té el mateix temor: “Si no se'ls acaben els diners, la coberta quedarà bé”. Defensa, però, que tants anys d'obres li han fet perdre negoci. Aquest agost tanca perquè, diu, les passarel·les i bastides davant del restaurant en tapen la visió. La propietària del Bar Celta situat també al carrer de Sant Antoni, al davant de la cantonada amb el carrer Pavia, diu que ja estan cansats de camions, pols i suportar el carrer aixecat durant sis anys.
La construcció del calaix
Un client del bar recorda que el calaix es convertirà en una paret per a la visió dels primers i segons pisos dels edificis. Montserrat Carretero, veïna del carrer de Daoíz i Velarde, defensa que, amb la reforma, almenys la zona tindrà cara i ulls però diu que fa anys que hauria d'estar feta. Després de sis anys, finalment ha arribat el moment de construir el calaix. Tenint en compte que des de demà fins al 24 d'agost es tallaran les vies per instal·lar l'estructura i la nova catenària, els veïns hauran d'aguantar un mes de treballs nocturns que ja han patit les setmanes prèvies mentre es formigonava un tram del mur de muntanya i es desmuntaven bigues.
El primer que es farà serà retirar la catenària flexible i els 25 pòrtics travessers a les vies que la sustenten. Sobre els suports triangulars de formigó que ja es van aixecar als laterals del corredor s'instal·laran 108 bigues de divuit metres de llargada que faran de base de la coberta. Les lloses que cobriran el sostre del corredor ocuparan 14.000 m². Un cop tancat el calaix s'instal·larà la nova catenària rígida. Aquestes operacions s'han d'acabar amb 20 dies i de manera fiable perquè a finals d'agost s'ha de reobrir el trànsit ferroviari.
L'Ajuntament preveu que per Nadal els veïns ja no sentiran el soroll dels trens. El calaix ha d'estar acabat el primer semestre de l'any que ve perquè al segon haurien de començar les obres d'urbanització de la rambla superior i els carrers annexos. En el futur ha de ser una rambla enjardinada de 700 metres que uneixi la Riera Blanca amb el carrer de Sants i que recuperi la comunicació entre els dos costats dels carrers Sant Antoni de Capmany, Burgos, Jocs Florals i la rambla de Badal.
700 metres
de llargada tindrà la rambla sobre el calaix de les vies des de la Riera Blanca, el límit de Barcelona i l'Hospitalet, i la plaça de Sants
20 mesos
és el termini previst de construcció de la rambla. L'obra no començarà fins la segona meitat del 2012
Coberta de bigues i lloses
Demà comença la retirada de 25 pòrtics que sostenen la catenària actual per instal·lar posteriorment 108 bigues travesseres sobre el corredor. Les lloses que cobriran les vies es recolzaran sobre les bigues i sostindran la nova catenària rígida. L'operació ha d'estar acabada el dia 24.
El tall ferroviari de demà a Sants afectarà 150.000 usuaris diaris tot l'agost
X.M
Per minimitzar les afectacions nocturnes de les obres de cobertura, l'Ajuntament, la Generalitat, Adif i Renfe han pactat tallar el corredor des de demà fins al dia 24 i establir un pla alternatiu de transport. El tancament dels corredors ferroviaris que entren a Barcelona per Bellvitge i l'Hospitalet de Llobregat fa recomanable convertir aquestes dues estacions de rodalies i regionals en terminals provisionals del servei. La línia R4 de Sant Vicenç de Calders per Vilafranca i els regionals provinents de Lleida, Valls, Reus, Tarragona, Riba-roja, Tortosa i Ulldecona acabaran el recorregut a l'Hospitalet de Llobregat, on els passatgers podran fer una connexió ràpida amb la línia 1 de metro a la contigua estació de Rambla Just Oliveras. A la tornada, per sortir de la ciutat la combinació serà la mateixa però en sentit invers. L'L1 funcionarà com a mitjà d'accés al centre de Barcelona per als usuaris d'aquestes línies però també per als veïns de l'Hospitalet, mentre que l'L5 farà aquesta funció per als veïns de Cornellà que normalment es traslladen a Barcelona amb rodalies.
Els trens de l'R2 sud provinents de Sant Vicenç pel Garraf acabaran el recorregut a Bellvitge, on els passatgers podran connectar amb la veïna estació del Gornal de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que els portarà fins a la plaça d'Espanya, amb connexions cap a les línies 1 i 3 de metro. Pel corredor de Sants tallat també hi circulen els trens que accedeixen a l'aeroport de Barcelona-el Prat. Això obliga a posar en funcionament a partir de demà una flota alternativa d'autobusos llançadora que uniran cada quinze minuts l'estació de Sants amb les terminals aeroportuàries. Els busos tindran la sortida a la cantonada nord-est de la plaça de Joan Peiró. Els busos traslladaran diàriament unes 12.000 persones, segons les previsions de Renfe. Aniran directament de Sants a la terminal 1 de l'aeroport, que concentra dues terceres parts del trànsit de viatgers. Des de la terminal principal continuaran la ruta fins a la T2, des de la qual retornaran a la parada de sortida de Sants.
L'estació de Sants serà terminal per a tots els serveis ferroviaris que entren a Barcelona pels corredors del Vallès o el Maresme, com l'R4 de Manresa, l'R12 de Lleida, l'R3 de Puigcerdà i Vic, i l'R2 nord de Maçanet i Granollers. L'R1 del Maresme acabarà de manera provisional el recorregut a l'estació de França.
LA XIFRA
15
Cada quinze minuts arribarà un tren de l'R4 a l'Hospitalet i sortirà un bus de Sants cap a l'aeroport
25.08.11
La cobertura de les vies a Sants
s'ha d'enllestir en vint dies per poder reprendre el pas de trens el dia 25
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Quina mania en soterrar les vies de Tren avui dia els Trens no fan tan soroll amb les noves maquinaries elèctriques!
Avera el dia que soterrem els cotxes!!!
Esperem que si.
Avera el dia que soterrem els cotxes!!!
Esperem que si.
Salvem l'ESTACIÓ DE FRANÇA!!! En el cas de l’estació de França ens haurem de plantejar que fem. Una opció, no la única, és dedicar part de l’edifici a museu i la resta a serveis Ferroviaris de cada una de les linies de Suport a la Sagrera-Sants a l'EDF Servei Ferroviari!! Cal Millorar l'accés a la L4 Barceloneta i fer arribar la L8 FGC a l'estació de França i també adaptar vies UIC a l'Estació de França!!!
La rambla elevada y ajardinada de Sants se acabará a finales del 2014
Será "una de las ramblas elevadas más importantes del mundo", dice Vives
Ya se han colocado 108 vigas, de 40 toneladas cada una, sobre las vías que parten de la estación de Sants hacia el sur. En una semana, con tres turnos diarios cubriendo las 24 horas del día. "Es un récord", afirmaba ayer satisfecho el teniente de alcalde Antoni Vives. Las vigas se apoyan en los pilares inclinados que son la estructura de los muros a lado y lado de la playa de vías. De las vigas penden los nuevos soportes de la catenaria rígidas. Y sobre las vigas se va a empezar a colocar las losas de una futura rambla elevada. A finales de este mes, cuando se haya de reanudar el tráfico ferroviario entre Sants y l'Hospitalet y Bellvitge, cortado el pasado 4 de agosto, las vías estarán ya cubiertas. Quizá queden por cubrir pequeños espacios que han de tapar con piezas a medida, pero el gran cajón de 700 metros que ocultará las vías a los vecinos estará, de hecho, completado.
La cobertura de las vías ya será buena para los vecinos, que llevan seis años con molestias por obras ferroviarias, que empezaron con las vías para el AVE. Pero aún quedará mucho trabajo para desarrollar la que ha de ser una de las actuaciones estrella de este mandato municipal: la urbanización y ajardinamiento de la rambla que formaran las losas: 700 metros de largo, 40 de ancho, sin contar con los accesos, rampas, escaleras mecánicas, ascensores y taludes verdes que enlazarán el paseo elevado con las calles inmediatas. El diseño de esta conexión será un reto, pues en muchos puntos habrá que salvar hasta 10 metros de desnivel.
En el lado de la calle Antoni de Campmany, hasta ahora angosta, se ganará un espacio equivalente a una calle de varios carriles. Y ambos lados del corredor ferroviario quedarán conectados por debajo de la rambla elevada mediante tres viales en Riera de Tena, Riera Blanca y Badal, los dos últimos con calzada también para vehículos. Estos pasos viarios serán básicos para mejorar la conexión de barrios a ambos lados del corredor ferroviario. Su amplitud permitirá incluso, según Vives, poner "algo de ciudad" (léase algún comercio) en estos viales cubiertos, por donde pasan miles de ciudadanos al día, como en el caso del que desemboca en el acceso a la parada de metro de Mercat Nou.
El proyecto básico de la urbanización del paseo elevado está hecho desde hace meses, pero el proyecto ejecutivo, ya al detalle, ha de acabarse en el primer semestre del 2012 para licitarse, adjudicarse y empezar la urbanización en la segunda mitad del año que viene. A partir de entonces, los trabajos habrán de durar entre 20 y 24 meses. A finales del 2014, pues, se podrá estrenar.
Será "una de las ramblas elevadas más importantes... del mundo". Antoni Vives ("iba a decir de Europa, pero no, puedo decir del mundo") no se cortó. Jordi Martí, concejal del distrito de Sants-Montjuïc, limitó sus referencias territoriales: "Será la envidia de toda la ciudad".
Lo que sea será una merecida compensación a los vecinos de Sants, de Badal, incluso de la Bordeta que han sufrido ruidos, dificultades de movilidad a pie y en coche, entre otras molestias. Vives y Martí insistían ayer en que hay que compensar en lo posible a los vecinos que "han sufrido mucho" estos años. Con todo, la reforma sobre el corredor ferroviario se ha de ver con más proyección que la del barrio, ya que la rambla conectará con la plaza de Joan Peiró y un poco más allá con la de Països Catalans, la avenida de Roma, conformando un largo recorrido urbano.
Y en el otro extremo, quizá algún día, la cobertura de las vías se extienda más allá de Riera Blanca, ya en l'Hospitalet de Llobregat. El proyecto existe, pero el Ministerio de Fomento, que es el que más paga, lo tiene aparcado a la espera de mejores tiempos para el gasto público.
FONT: La Vanguardia
Será "una de las ramblas elevadas más importantes del mundo", dice Vives
Ya se han colocado 108 vigas, de 40 toneladas cada una, sobre las vías que parten de la estación de Sants hacia el sur. En una semana, con tres turnos diarios cubriendo las 24 horas del día. "Es un récord", afirmaba ayer satisfecho el teniente de alcalde Antoni Vives. Las vigas se apoyan en los pilares inclinados que son la estructura de los muros a lado y lado de la playa de vías. De las vigas penden los nuevos soportes de la catenaria rígidas. Y sobre las vigas se va a empezar a colocar las losas de una futura rambla elevada. A finales de este mes, cuando se haya de reanudar el tráfico ferroviario entre Sants y l'Hospitalet y Bellvitge, cortado el pasado 4 de agosto, las vías estarán ya cubiertas. Quizá queden por cubrir pequeños espacios que han de tapar con piezas a medida, pero el gran cajón de 700 metros que ocultará las vías a los vecinos estará, de hecho, completado.
La cobertura de las vías ya será buena para los vecinos, que llevan seis años con molestias por obras ferroviarias, que empezaron con las vías para el AVE. Pero aún quedará mucho trabajo para desarrollar la que ha de ser una de las actuaciones estrella de este mandato municipal: la urbanización y ajardinamiento de la rambla que formaran las losas: 700 metros de largo, 40 de ancho, sin contar con los accesos, rampas, escaleras mecánicas, ascensores y taludes verdes que enlazarán el paseo elevado con las calles inmediatas. El diseño de esta conexión será un reto, pues en muchos puntos habrá que salvar hasta 10 metros de desnivel.
En el lado de la calle Antoni de Campmany, hasta ahora angosta, se ganará un espacio equivalente a una calle de varios carriles. Y ambos lados del corredor ferroviario quedarán conectados por debajo de la rambla elevada mediante tres viales en Riera de Tena, Riera Blanca y Badal, los dos últimos con calzada también para vehículos. Estos pasos viarios serán básicos para mejorar la conexión de barrios a ambos lados del corredor ferroviario. Su amplitud permitirá incluso, según Vives, poner "algo de ciudad" (léase algún comercio) en estos viales cubiertos, por donde pasan miles de ciudadanos al día, como en el caso del que desemboca en el acceso a la parada de metro de Mercat Nou.
El proyecto básico de la urbanización del paseo elevado está hecho desde hace meses, pero el proyecto ejecutivo, ya al detalle, ha de acabarse en el primer semestre del 2012 para licitarse, adjudicarse y empezar la urbanización en la segunda mitad del año que viene. A partir de entonces, los trabajos habrán de durar entre 20 y 24 meses. A finales del 2014, pues, se podrá estrenar.
Será "una de las ramblas elevadas más importantes... del mundo". Antoni Vives ("iba a decir de Europa, pero no, puedo decir del mundo") no se cortó. Jordi Martí, concejal del distrito de Sants-Montjuïc, limitó sus referencias territoriales: "Será la envidia de toda la ciudad".
Lo que sea será una merecida compensación a los vecinos de Sants, de Badal, incluso de la Bordeta que han sufrido ruidos, dificultades de movilidad a pie y en coche, entre otras molestias. Vives y Martí insistían ayer en que hay que compensar en lo posible a los vecinos que "han sufrido mucho" estos años. Con todo, la reforma sobre el corredor ferroviario se ha de ver con más proyección que la del barrio, ya que la rambla conectará con la plaza de Joan Peiró y un poco más allá con la de Països Catalans, la avenida de Roma, conformando un largo recorrido urbano.
Y en el otro extremo, quizá algún día, la cobertura de las vías se extienda más allá de Riera Blanca, ya en l'Hospitalet de Llobregat. El proyecto existe, pero el Ministerio de Fomento, que es el que más paga, lo tiene aparcado a la espera de mejores tiempos para el gasto público.
FONT: La Vanguardia
Salvem l'Estació de França!
Algú em pot dir quines són les altres "rambles elevades" més importants del món?Será "una de las ramblas elevadas más importantes... del mundo". Antoni Vives ("iba a decir de Europa, pero no, puedo decir del mundo") no se cortó. Jordi Martí, concejal del distrito de Sants-Montjuïc, limitó sus referencias territoriales: "Será la envidia de toda la ciudad".
Suposo que es refereix a la quantitat de milions malgastada en soterraments..."Es un récord"
Sí, ya será buena. Porque hasta ahora estaban en contra...La cobertura de las vías ya será buena para los vecinos [...]
Y en el otro extremo, quizá algún día, la cobertura de las vías se extienda más allá de Riera Blanca, ya en l'Hospitalet de Llobregat.
Salvem l'Estació de França!
Aaaaah! Per fi entenc per què ens han massacrat durant tants anys la paciència, la butxaca, la intel·ligència i el gust estètic.Será "una de las ramblas elevadas más importantes del mundo", dice Vives
Moltes gràcies, honorables prestidigitadors enganyapobres, per obrir-nos els ulls a la massa de pagerols que heu de suportar dia sí, dia també! Realment, la vostra feina feixuga mereix aquesta minsa compensació que rebeu cada final de mes.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Genial, los motivos que se esgrimen para apoyar un proyecto es tenerla mas larga y dar envidia a los demas. 
Ole ole ole... pais de pandereta cojones!!!
Ole ole ole... pais de pandereta cojones!!!
Parlo com a veí de Sants de sempre, que he viscut davant les vies i que NO vull el calaix ni el soterrament:
Si què era necessaria una reforma en aquesta zona, i més aprofitant l'alliverament de les vies del costat muntanya. Com vaig escriure en un post més amunt, el problema és que en 40 anys no es va fer cap millora. Són necessaris més passos entre barris, això no s'ha arreglat perquè l'únic que s'ha fet és ampliar els ja existents. La riera blanca segueix col·lapsada de cotxes cada dia (com fa 10 anys). S'hauria d'haver fet un aparcament sota les vies, aprofitant que aquestes van guanyant altura i així poder peatonalitzar i ampliar voreres dels carrers estrets (tampoc es farà). Es podria haver reubicat el CAP en locals sota la plataforma de les vies i així poder tancar el CAP de Carreras Candi que fa anys que ha quedat obsolet.
Jo realment no em sento compensat per 6 anys d'obres. Qui pujarà per unes escales mecàniques o ascensors a pasejar per una rambla elevada? Com pensen plantar arbres sobre una llosa de formigó? En pocs anys, viurem una nova plàça de les Glòries versió Sants i tot tornarà a començar. La única cosa que em consola, es que la crisi inmobiliària no permetrà als petits especuladors vendre els pisos de Sants a preu de Pedralbes.
Convido a tothom que vagi per la zona, que es pasegi (i aparqui) per la zona de Badal i la Bordeta i veurà que el soroll del tren és la última de les incomoditats de viure en aquella zona.
La cobertura de las vías ya será buena para los vecinos, que llevan seis años con molestias por obras ferroviarias, que empezaron con las vías para el AVE.
Tant el senyor Martí com el senyor Vives haurien de donar-se un tomb pel barri i veure que, a part de 4 petits especuladors que abans de posar el primer moble a la seva nova casa comprada davant les vies ja demanaven el soterrament, els problemes d'aquella zona són uns altres i no pas el cobriment de les vies o construïr un calaix. Sí, hem suportat les obres, pols, soroll, forats pel terra, camions 24 hores al dia, talls als carrers... En quan aquesta "rambla" estigui acabada, totes les voreres rebentades pels camions no hauran estat reparades, tots els carrers amb l'asfalt esfonsat tampoc. Aquest barri té un problema endèmic de falta d'aparcament, tampoc s'haurà sol·lucionat. La degradació de molts blocs de pisos on s'estan formant getos de l'inmigració llatinoamericana, seguiran.Lo que sea será una merecida compensación a los vecinos de Sants, de Badal, incluso de la Bordeta que han sufrido ruidos, dificultades de movilidad a pie y en coche, entre otras molestias.
Si què era necessaria una reforma en aquesta zona, i més aprofitant l'alliverament de les vies del costat muntanya. Com vaig escriure en un post més amunt, el problema és que en 40 anys no es va fer cap millora. Són necessaris més passos entre barris, això no s'ha arreglat perquè l'únic que s'ha fet és ampliar els ja existents. La riera blanca segueix col·lapsada de cotxes cada dia (com fa 10 anys). S'hauria d'haver fet un aparcament sota les vies, aprofitant que aquestes van guanyant altura i així poder peatonalitzar i ampliar voreres dels carrers estrets (tampoc es farà). Es podria haver reubicat el CAP en locals sota la plataforma de les vies i així poder tancar el CAP de Carreras Candi que fa anys que ha quedat obsolet.
Jo realment no em sento compensat per 6 anys d'obres. Qui pujarà per unes escales mecàniques o ascensors a pasejar per una rambla elevada? Com pensen plantar arbres sobre una llosa de formigó? En pocs anys, viurem una nova plàça de les Glòries versió Sants i tot tornarà a començar. La única cosa que em consola, es que la crisi inmobiliària no permetrà als petits especuladors vendre els pisos de Sants a preu de Pedralbes.
Convido a tothom que vagi per la zona, que es pasegi (i aparqui) per la zona de Badal i la Bordeta i veurà que el soroll del tren és la última de les incomoditats de viure en aquella zona.
Una de les rambles elevades més importants del món? Que serà l'enveja de tota la ciutat? 
Però què s'ha pres aquest home?! 
Si és una de les més importants del món serà perquè a la resta del món no deuen malgastar els diners en fer coses com aquestes. I enveja? Que fiquin a aquest home a viure en un pis a primera línia d'aquest bonic mur de formigó a veure què en pensa.... Els cops que he passat amb tren per allà l'únic que he vist son murs de formigó plens de grafittis, envejable, sens dubte. I com ja han comentat abans, a veure com creixeran els arbres amb la llosa de formigó sota. Després la gent es queixarà de que la rambla trontolla quan passin els trens per sota.
A Sagrera també ens tapen les vies (amb lo bonic que hagués estat una estació a l'aire lliure, com a la resta d'Europa), però com a mínim no ens fan un nyap de tal calibre.
Però què s'ha pres aquest home?! Si és una de les més importants del món serà perquè a la resta del món no deuen malgastar els diners en fer coses com aquestes. I enveja? Que fiquin a aquest home a viure en un pis a primera línia d'aquest bonic mur de formigó a veure què en pensa.... Els cops que he passat amb tren per allà l'únic que he vist son murs de formigó plens de grafittis, envejable, sens dubte. I com ja han comentat abans, a veure com creixeran els arbres amb la llosa de formigó sota. Després la gent es queixarà de que la rambla trontolla quan passin els trens per sota.
A Sagrera també ens tapen les vies (amb lo bonic que hagués estat una estació a l'aire lliure, com a la resta d'Europa), però com a mínim no ens fan un nyap de tal calibre.
Instagram: Ferrocarril | Aviació
-
ABB_Traccion
- N7
- Entrades: 322
Amb aquestes declaracions deixen patent el tamany del cervell que tenen aquests individus... igual o més petit que el d'un mosquit.
Jo proposo una cosa: que cobrim tota la superfície terrestre, i que visquem tots com els "Fraggle", amb aquesta mania de soterrar-ho tot!
http://www.lamalla.cat/infolocal/area_b ... ?id=482117
L'Hospitalet de Llobregat també reclama a Renfe el cobriment de les vies
Els veïns consideren una discriminació que l'actuació realitzada a Sants per reduir soroll i vibracions s'obviï a Santa Eulàlia
LAMALLA.CAT / COMRÀDIO
El cobriment de les vies de l'accés sud a l'estació de Sants de Barcelona ha perjudicat especialment els usuaris del servei a l'Hospitalet de Llobregat però, a diferència dels barcelonins, aquests no se'n beneficiaran. El Ministeri de Foment ha aturat les obres tot just a l'inici del terme municipal de l'Hospitalet, al barri de Santa Eulàlia, fet que ha despertat la protesta dels residents a la zona, que també reclamen una actuació integral per reduir el soroll i les vibracions que afecten els veïns.
El president de l'Associació de veïns Cinc Carrers del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, Isidoro González, ha reclamat l'execució del projecte de soterrament de les vies més enllà de la capital catalana. "Existeix un protocol que recull la millora en l'entorn de les vies a Santa Eulàlia. La classe política, una vegada més, no compleix la seva promesa", ha reivindicat el portaveu veïnal de Santa Eulàlia a Ràdio l'Hospitalet.
González ha instat l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, a reprendre "amb força" la reclamació del soterrament de les vies de Renfe per un fet que considera una "discriminació" dels veïns de Santa Eulàlia respecte als del barri de Sants de Barcelona.
http://www.lamalla.cat/infolocal/area_b ... ?id=482117
L'Hospitalet de Llobregat també reclama a Renfe el cobriment de les vies
Els veïns consideren una discriminació que l'actuació realitzada a Sants per reduir soroll i vibracions s'obviï a Santa Eulàlia
LAMALLA.CAT / COMRÀDIO
El cobriment de les vies de l'accés sud a l'estació de Sants de Barcelona ha perjudicat especialment els usuaris del servei a l'Hospitalet de Llobregat però, a diferència dels barcelonins, aquests no se'n beneficiaran. El Ministeri de Foment ha aturat les obres tot just a l'inici del terme municipal de l'Hospitalet, al barri de Santa Eulàlia, fet que ha despertat la protesta dels residents a la zona, que també reclamen una actuació integral per reduir el soroll i les vibracions que afecten els veïns.
El president de l'Associació de veïns Cinc Carrers del barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, Isidoro González, ha reclamat l'execució del projecte de soterrament de les vies més enllà de la capital catalana. "Existeix un protocol que recull la millora en l'entorn de les vies a Santa Eulàlia. La classe política, una vegada més, no compleix la seva promesa", ha reivindicat el portaveu veïnal de Santa Eulàlia a Ràdio l'Hospitalet.
González ha instat l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, a reprendre "amb força" la reclamació del soterrament de les vies de Renfe per un fet que considera una "discriminació" dels veïns de Santa Eulàlia respecte als del barri de Sants de Barcelona.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6994
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Jo proposo que soterrin l'Hospitalet. Segur que quedaria molt més bonic convertit en una gran rambla verda des de la Diagonal fins al Llobregat.metring ha escrit:L'Hospitalet de Llobregat també reclama a Renfe el cobriment de les vies
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Després haurien de posar làmpades UVA, perquè dirien que no hi ha sol!wefer ha escrit:Jo proposo que soterrin l'Hospitalet. Segur que quedaria molt més bonic convertit en una gran rambla verda des de la Diagonal fins al Llobregat.metring ha escrit:L'Hospitalet de Llobregat també reclama a Renfe el cobriment de les vies
Jo a part de L'Hospitalet aprofitaria per soterrar unes quantes poblacions més. No vull ofendre a ningú, però mira que n'hi ha de ciutats tan o més lletges que L'H.
Per sort per a les nostres butxaques, Barcelona s'acaba a la Riera Blanca, just on comença el turó de la Torrassa i on no hi ha cap justificació per cobrir unes vies que per la banda de muntanya tenen un talús natural bastant més alt que els pòrtics de catenària.
El que s'ha de fer amb l'Hospitalet no és soterrar la ciutat, sino incorporar-la a Barcelona com a Districte XI. Gravíssim error històric aquest que era l'única continuació lògica i desitjable després del desmembrament del terme municipal: primer va ser l'expropiació de la Marina per construir el nonat port franc de Barcelona (res a veure amb el polígon industrial conegut com a Zona Franca, amb qui només coincideix en el nom i la ubicació), i després va ser el propi municipi qui li va cedir la banda de muntanya (l'Hospitalet arribava fins al mateix cim del Mont d'Orsà) a Barcelona a canvi de que aquest s'encarregués del servei de recollida d'escombraries. Una senyora franja de terreny d'inmens valor urbanístic (en aquella época ja es començaven a bastir les "torres" per la part alta de Barcelona) a canvi d'un servei que durà menys de vint anys. Una terra de gran negociants com el meu municipi no mereix sinò desaparèixer i ser esborrada dels llibres de història.
El que s'ha de fer amb l'Hospitalet no és soterrar la ciutat, sino incorporar-la a Barcelona com a Districte XI. Gravíssim error històric aquest que era l'única continuació lògica i desitjable després del desmembrament del terme municipal: primer va ser l'expropiació de la Marina per construir el nonat port franc de Barcelona (res a veure amb el polígon industrial conegut com a Zona Franca, amb qui només coincideix en el nom i la ubicació), i després va ser el propi municipi qui li va cedir la banda de muntanya (l'Hospitalet arribava fins al mateix cim del Mont d'Orsà) a Barcelona a canvi de que aquest s'encarregués del servei de recollida d'escombraries. Una senyora franja de terreny d'inmens valor urbanístic (en aquella época ja es començaven a bastir les "torres" per la part alta de Barcelona) a canvi d'un servei que durà menys de vint anys. Una terra de gran negociants com el meu municipi no mereix sinò desaparèixer i ser esborrada dels llibres de història.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
En primer lloc, hola a tothom.
Fa un parell d'anys que llegeixo el fòrum, que com aficionat al mon ferroviari, vaig conèixer des de la pàgina d'en Bernat (Trenscat). Mai no m'he registrat perquè veritablement, llegint els missatges dels membres, veig que poc puc aportar a la comunitat.
Però avui no he pogut evitar registrar-me després de llegir la següent aportació de l'usuari Xevi,
Per altra banda, aprofito per dir la meva sobre aquesta faraònica i errònia construcció (tot i que el séu día la vaig escriure als comentaris d'una notícia de El Periódico): que el més llògic és que entre vies i habitatges hi hagi un gran espai lliure de forma que el tren no molesti els veïns. En canvi, a aquest país es construeix aprofitant fins el darrer centímetre quadrat i es fan pisos fins a la vora mateixa dels rails. Aixi que la millor solució haguera estat enderrocar tota una filera de cases.
Res més, encantat de participar en el fòrum. Rebeu tots una salutació des de un lector "a l'ombra".
Fa un parell d'anys que llegeixo el fòrum, que com aficionat al mon ferroviari, vaig conèixer des de la pàgina d'en Bernat (Trenscat). Mai no m'he registrat perquè veritablement, llegint els missatges dels membres, veig que poc puc aportar a la comunitat.
Però avui no he pogut evitar registrar-me després de llegir la següent aportació de l'usuari Xevi,
a qui li demano que per la pròpia imatge de serietat isaber fer que tinc d'aquest fòrum, retiri aquest comentari. He estat veí de l'Hospitalet durant uns 30 anys (zona Sta Eulàlia 2) i trobo aquest comentari completament fora de to.Jo a part de L'Hospitalet aprofitaria per soterrar unes quantes poblacions més. No vull ofendre a ningú, però mira que n'hi ha de ciutats tan o més lletges que L'H.
Per altra banda, aprofito per dir la meva sobre aquesta faraònica i errònia construcció (tot i que el séu día la vaig escriure als comentaris d'una notícia de El Periódico): que el més llògic és que entre vies i habitatges hi hagi un gran espai lliure de forma que el tren no molesti els veïns. En canvi, a aquest país es construeix aprofitant fins el darrer centímetre quadrat i es fan pisos fins a la vora mateixa dels rails. Aixi que la millor solució haguera estat enderrocar tota una filera de cases.
Res més, encantat de participar en el fòrum. Rebeu tots una salutació des de un lector "a l'ombra".
Hola, benvingut al Fòrum i gràcies per la teva aportació, tant interessant com les que es publiquen aquí 
Esperem que sempre que vulguis hi participis.
Totalment d'acord amb el teu comentari a El Periódico.
Disculpa si el missatge d'en Xevi t'ha ofès, estic segura que no era la seva intenció i de que aviat ho dirà.
Esperem que sempre que vulguis hi participis.Totalment d'acord amb el teu comentari a El Periódico.
Disculpa si el missatge d'en Xevi t'ha ofès, estic segura que no era la seva intenció i de que aviat ho dirà.
Doncs jo diria que aquest comentari que citeu és el menys ofensiu contra L'H dels que s'han fet. I aprofito per ratificar-me a la meva exigència d'absorció de l'Hospitalet per part de Barcelona, com a veí de l'Hospitalet que he estat durant 33 anys. Però tant aquesta deriva del fil com la presentació no haurien d'estar aquí, així que 
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1659
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Caram Platanito! D'acord que urbanísticament L'H ha estat molt deixat de la mà de Déu (per dir-ho, d'una manera suau), però renegar d'aquesta manera del teu poble...... Jo el conec bastant i veritablement és lleig, i també ho és tota la zona de vies de Sants, Hostafrancs i La Bordeta. I en aquest sentit estic molt més d'acord amb En Joaquim, qué posats a fer obra i gastar diners, abans tirar cases que no tapar les vies d'una manera tan barruera (amb un calaix, apa, allà al mig). Sanejar i esponjar allà on hi ha una excesiva massificació, fruit d'una politica urbanística municipal completament equivocada (Barcelona i L'Hospitalet) en tenen la culpa, i qué en aquests darrers anys no han sabut rectificar, en concret en aquestes zones. I també més pedagogia amb les AASS de veïns, que només, moltes vegades reivindiquen, mal aconsellats per interessos partidistes. Perdoneu, tot aixó ja s'en va fora del nostre Fòrum. Però de vegades cal explicar-ho. Merci i salut!