Fullejant el llibre de Tomàs M. Ubach i Soler, "El ferrocarril. La xarxa catalana", molt recomanable per aquells que vulguin una introducció de la història del ferrocarril a Catalunya, i que trobareu a unes quantes biblioteques, he trobat una mica d'informació sobre l'antiga estació de Reus de la línia que anava des de aquesta ciutat fins a Tarragona. Explica a les pàgines 135 i 136:
"La línia sortia de Reus, d'una estació de la qual encara en resten els edificis, prop del passeig dels Màrtirs."
""Aquesta estació terminal fou suprimida l'any 1969 i dirigides totes les línies que hi anaven cap a l'estació de Reus-Passeig de Mata, l'antiga de MZA..."
Pregunto als tarragonins del fòrum si encara resta l'edifici dempeus, ja que el llibre és del 1984, i potser ja no hi sigui hores d'ara. A internet no he trobat res, ni tant sols el passeig dels Màrtirs, que dedueixo que ara no deu tenir el mateix nom.
L'altre estació de Reus
M'han dit això, de l'Ajuntament de Reus:
Foto de la desapareguda estació de Reus-Avenida, a http://museuferrocarrilblog.com/2013/07 ... s-avenida/ (Més fotos a l'enllaç, doncs vaja tros d'estació que era, quina llàstima!)
Francesc Ribera i Colomer, 1955. Sèrie de 5 fotografies: placa de vidre de 13 x 18 cm. Arxiu fotogràfic del Museu, Fons Servei Elèctric de Renfe, registres 4369 a 4373.
Situada a l’actual Parc de Sant Jordi, l’estació de Reus-Avinguda o estació del Nord, avui desapareguda, fou l’estació del primer ferrocarril que va connectar la ciutat amb Tarragona, el 16 de setembre de 1856, mitjançant una petita línia de poc més de 13 km. Probablement no va ser l’estació original ja que, com era bastant habitual, hi va haver una altra provisional, la imatge de la qual desconeixem.
La seva tipologia era bastant curiosa, amb molta similitud estructural amb l’estació de Barcelona-Vilanova, que vam comentar recentment. Encara que sempre va ser una estació terme, la seva morfologia obeïa al model d’estació de pas, amb dos pavellons paral·lels a banda i banda de les vies, un per al servei de mercaderies i l’altre per al de viatgers, l’accés dels quals es feia a través d’una escalinata per la qual s’accedia al cos central, que sobresortia de la resta a manera de temple clàssic, amb la façana rematada a modus de frontó. L’articulació de façanes i paraments era, no obstant això, més senzilla que aquella altra de la ciutat de Barcelona, amb totes les obertures rematades amb arcs de mig punt en tota la seva extensió, façana de maó vermellós i teulades a dues aigües, com moltes altres estacions de la companyia Nord. Entre ambdós pavellons es disposava la marquesina. L’aspecte més curiós era però la disposició d’un pont giratori al final de les vies, on habitualment es disposen els topalls, el que permetia donar la volta a les locomotores i encapçalar-les novament, si era necessari per a continuar la marxa, a través d’una via d’escapament.
Fins el 1884 va ser l’única estació de la ciutat. La companyia dels Directes va aixecar la seva pròpia estació, de tipologia molt diferent, en una zona propera coneguda com Passeig de Mata. Durant molts anys ambdues estacions van conviure amb els seus propis tràfics, gestionades per les dues companyies més importants del ferrocarril espanyol: MZA i Nord, que havien absorbit en 1898 i 1885 respectivament a aquelles primeres companyies pioneres.
L’estació de Reus-Avinguda va estar en servei fins a març de 1967, quan tots els tràfics es van concentrar a l’estació de Reus-Passeig de Mata, que curiosament també va ser llavors enderrocada i substituïda per la que avui coneixem. Com és habitual, la qualitat de la placa de vidre de 13 x 18 de Francesc Ribera és impressionant, amb una gamma de grisos i profunditat de negres poc habituals en la fotografia digital actual. El detall és molt precís i fàcilment permetrien còpies de qualitat de gran format.
Més informació de l'estació a http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/ ... _12985.php També té fotos interessants:
‘Reus-Avenida’, l’estació del Nord
L’estació de trens ‘Reus Avinguda’ coneguda també com estació del ‘Nord,’ situada en el que avui és el Parc de Sant Jordi, va esdevenir com un important eix de comunicació de la ciutat amb l’exterior. Era l’estació que connectava directament amb Lleida, també va ser l’enllaç amb Vila-seca i Tarragona. Al ser traspassades les línees a l’estació del passeig Mata es va produir un cert desencís entre els reusencs que perdien un indret estimat i ple de records i una estació de trens al mateix centre de la ciutat
17/12/2011 - Directe>Reus Històric
Estació de trens 'Reus Avenida'
Imatge de l'estació 'Reus-Avenida', al fons a l'esquera, l'edifici de la Seguretat Social a l'altra costat l'edifici dels suboficials de L'exèrcit de l'Aire i al mig hi podem veure la torre de la clínica Fàbregas. (Col·lecció Antonio Zaragoza)
Antonio Zaragoza
L’estació Avinguda desenvolupava una gran activitat de transport de mercaderies i de viatges que enllaçava Reus amb La Selva, Alcover, Picamoixons i la Riba en direcció cap a Lleida. Des d’aquesta estació també es podia viatjar a Vila-seca, Tarragona i continuar fins a Barcelona, això si, amb totes les parades i a ritme de Renfe de l’època però amb l’olor dels trens de vapor que tants bons records ens porten.
L’activitat diària era notable però als caps de setmana i festius, l’estació agafava un color diferent amb el moviment d’excursionistes carregats amb les seves motxilles, els caçadors amb les seves armes i la caça els qui, a manca de cotxes, utilitzaven aquest servei per realitzar les seves activitats lúdiques. Encara recordem aquells viatges per Pasqua amb la 'mona’ en direcció a La Riba amb tota la família i les colles de jovent, fins i tot les parelles venien o tornaven de festejar aprofitant fins l’últim moment mentre els ferroviaris giraven la màquina, per tornar a casa. Teníem poques alternatives, però el fet és que tots plegats les sabíem aprofitar.
Cal recordar també aquelles petites finestretes de venda de bitllets que amb prou feina hi cabia el nas del taquiller el qual, amb molta ‘amabilitat’ -de perdona vides- s’esforçava en atendre al personal, una costum que amb el temps ha desaparegut.
En certs moments de la seva història, l’estació ‘Avenida’ va ser un important eix de comunicació pel desenvolupament del comerç reusenc. Era un constant anar i venir de carros i camions carregats de tot tipus de mercaderies empaquetades, a granel i en vagons cisterna. Fins i tot les Bodegues Salvat, properes a l’estació, disposaven de vagons propis i conduccions des de les seves instal·lacions per enviar els seus vins fins al mateix punt de càrrega.
Per accedir a l’estació recordem una escalinata que ens portava a la sala d’espera i a l’andana. A la portalada, una placa ovalada de la ‘Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico’, indicava a quin nivell estava l’estació en vers al mar, un element molt típic en les instal·lacions ‘oficials’ de l’època. A un extrem de l’estació (davant l’edifici de la policia estatal) hi havia la rotonda giratòria per donar la volta, d’una forma manual, a les màquines de vapor. Per cert, alguna d’aquestes màquines va travessar la paret i totes les proteccions per acabar fent cap al ben mig del carrer General Moragues. A l’altre extrem, a la Munta i Baixa, un hangar, protegit simplement per una teulada, servia per dipositar les mercaderies -espai utilitzat com a restaurant en la primera fira de mostres que es va realitzar en aquest indret -. Al mig de les instal·lacions, una bassa amb una gran canonada donava servei d’aigua a les màquines de vapor.
A finals del mes de març de 1967 l’estació ‘Reus-Avenida’ va tancar portes amb un simple cartell d’avís amb aquest text: ‘Aviso, a partir del dia primero de abril próximo, los trenes que en la actualidad circulan por esta estación, con destino a Tarragona y Lérida, lo efectuaran por la Reus Paseo Mata.- Reus Avenida, 12 Marzo 1967 ‘.
Miquel Serra Gras, va ser l’últim cap de l’estació, l’encarregat de tancar les portes. Serra, era una persona dinàmica i especial per resoldre problemes amb rapidesa i... un bon amic.
El darrer 'ocupant' d’aquella zona, va ser l’església de Crist Rei, a la que anomenàvem la “Mare de Deu de l’agulla”, perquè, com a 'rellogat' formava part d’aquell equipament ferroviari.
Al desmantellar les instal·lacions, va sortir d’un recó dels magatzems un artefacte amb un dipòsit d’aigua que s’havia utilitzat per apagafocs (Veure article: L'artefacte simpàtic desaparegut). Va ser retirat i traslladat a l’estació Passeig Mata. L’aparell va tenir tan bona rebuda que va ser instal·lat sobre una peanya d’obra envoltat de torretes i flors. Passats uns anys va desaparèixer misteriosament. En principi es va atribuir a RENFE, qui suposadament li havia donat una altra destinació. De fet, mai més se n’ha sabut res.
Quan enfilem pel carrer Doctor Robert arribant al Parc de Sant Jordi, ens ve el record d’aquella estació que tants records ens porta a la memòria. Records de més de quaranta anys... La memòria es això.
Francesc Ribera i Colomer, 1955. Sèrie de 5 fotografies: placa de vidre de 13 x 18 cm. Arxiu fotogràfic del Museu, Fons Servei Elèctric de Renfe, registres 4369 a 4373.
Situada a l’actual Parc de Sant Jordi, l’estació de Reus-Avinguda o estació del Nord, avui desapareguda, fou l’estació del primer ferrocarril que va connectar la ciutat amb Tarragona, el 16 de setembre de 1856, mitjançant una petita línia de poc més de 13 km. Probablement no va ser l’estació original ja que, com era bastant habitual, hi va haver una altra provisional, la imatge de la qual desconeixem.
La seva tipologia era bastant curiosa, amb molta similitud estructural amb l’estació de Barcelona-Vilanova, que vam comentar recentment. Encara que sempre va ser una estació terme, la seva morfologia obeïa al model d’estació de pas, amb dos pavellons paral·lels a banda i banda de les vies, un per al servei de mercaderies i l’altre per al de viatgers, l’accés dels quals es feia a través d’una escalinata per la qual s’accedia al cos central, que sobresortia de la resta a manera de temple clàssic, amb la façana rematada a modus de frontó. L’articulació de façanes i paraments era, no obstant això, més senzilla que aquella altra de la ciutat de Barcelona, amb totes les obertures rematades amb arcs de mig punt en tota la seva extensió, façana de maó vermellós i teulades a dues aigües, com moltes altres estacions de la companyia Nord. Entre ambdós pavellons es disposava la marquesina. L’aspecte més curiós era però la disposició d’un pont giratori al final de les vies, on habitualment es disposen els topalls, el que permetia donar la volta a les locomotores i encapçalar-les novament, si era necessari per a continuar la marxa, a través d’una via d’escapament.
Fins el 1884 va ser l’única estació de la ciutat. La companyia dels Directes va aixecar la seva pròpia estació, de tipologia molt diferent, en una zona propera coneguda com Passeig de Mata. Durant molts anys ambdues estacions van conviure amb els seus propis tràfics, gestionades per les dues companyies més importants del ferrocarril espanyol: MZA i Nord, que havien absorbit en 1898 i 1885 respectivament a aquelles primeres companyies pioneres.
L’estació de Reus-Avinguda va estar en servei fins a març de 1967, quan tots els tràfics es van concentrar a l’estació de Reus-Passeig de Mata, que curiosament també va ser llavors enderrocada i substituïda per la que avui coneixem. Com és habitual, la qualitat de la placa de vidre de 13 x 18 de Francesc Ribera és impressionant, amb una gamma de grisos i profunditat de negres poc habituals en la fotografia digital actual. El detall és molt precís i fàcilment permetrien còpies de qualitat de gran format.
Més informació de l'estació a http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/ ... _12985.php També té fotos interessants:
‘Reus-Avenida’, l’estació del Nord
L’estació de trens ‘Reus Avinguda’ coneguda també com estació del ‘Nord,’ situada en el que avui és el Parc de Sant Jordi, va esdevenir com un important eix de comunicació de la ciutat amb l’exterior. Era l’estació que connectava directament amb Lleida, també va ser l’enllaç amb Vila-seca i Tarragona. Al ser traspassades les línees a l’estació del passeig Mata es va produir un cert desencís entre els reusencs que perdien un indret estimat i ple de records i una estació de trens al mateix centre de la ciutat
17/12/2011 - Directe>Reus Històric
Estació de trens 'Reus Avenida'
Imatge de l'estació 'Reus-Avenida', al fons a l'esquera, l'edifici de la Seguretat Social a l'altra costat l'edifici dels suboficials de L'exèrcit de l'Aire i al mig hi podem veure la torre de la clínica Fàbregas. (Col·lecció Antonio Zaragoza)
Antonio Zaragoza
L’estació Avinguda desenvolupava una gran activitat de transport de mercaderies i de viatges que enllaçava Reus amb La Selva, Alcover, Picamoixons i la Riba en direcció cap a Lleida. Des d’aquesta estació també es podia viatjar a Vila-seca, Tarragona i continuar fins a Barcelona, això si, amb totes les parades i a ritme de Renfe de l’època però amb l’olor dels trens de vapor que tants bons records ens porten.
L’activitat diària era notable però als caps de setmana i festius, l’estació agafava un color diferent amb el moviment d’excursionistes carregats amb les seves motxilles, els caçadors amb les seves armes i la caça els qui, a manca de cotxes, utilitzaven aquest servei per realitzar les seves activitats lúdiques. Encara recordem aquells viatges per Pasqua amb la 'mona’ en direcció a La Riba amb tota la família i les colles de jovent, fins i tot les parelles venien o tornaven de festejar aprofitant fins l’últim moment mentre els ferroviaris giraven la màquina, per tornar a casa. Teníem poques alternatives, però el fet és que tots plegats les sabíem aprofitar.
Cal recordar també aquelles petites finestretes de venda de bitllets que amb prou feina hi cabia el nas del taquiller el qual, amb molta ‘amabilitat’ -de perdona vides- s’esforçava en atendre al personal, una costum que amb el temps ha desaparegut.
En certs moments de la seva història, l’estació ‘Avenida’ va ser un important eix de comunicació pel desenvolupament del comerç reusenc. Era un constant anar i venir de carros i camions carregats de tot tipus de mercaderies empaquetades, a granel i en vagons cisterna. Fins i tot les Bodegues Salvat, properes a l’estació, disposaven de vagons propis i conduccions des de les seves instal·lacions per enviar els seus vins fins al mateix punt de càrrega.
Per accedir a l’estació recordem una escalinata que ens portava a la sala d’espera i a l’andana. A la portalada, una placa ovalada de la ‘Dirección General del Instituto Geográfico y Estadístico’, indicava a quin nivell estava l’estació en vers al mar, un element molt típic en les instal·lacions ‘oficials’ de l’època. A un extrem de l’estació (davant l’edifici de la policia estatal) hi havia la rotonda giratòria per donar la volta, d’una forma manual, a les màquines de vapor. Per cert, alguna d’aquestes màquines va travessar la paret i totes les proteccions per acabar fent cap al ben mig del carrer General Moragues. A l’altre extrem, a la Munta i Baixa, un hangar, protegit simplement per una teulada, servia per dipositar les mercaderies -espai utilitzat com a restaurant en la primera fira de mostres que es va realitzar en aquest indret -. Al mig de les instal·lacions, una bassa amb una gran canonada donava servei d’aigua a les màquines de vapor.
A finals del mes de març de 1967 l’estació ‘Reus-Avenida’ va tancar portes amb un simple cartell d’avís amb aquest text: ‘Aviso, a partir del dia primero de abril próximo, los trenes que en la actualidad circulan por esta estación, con destino a Tarragona y Lérida, lo efectuaran por la Reus Paseo Mata.- Reus Avenida, 12 Marzo 1967 ‘.
Miquel Serra Gras, va ser l’últim cap de l’estació, l’encarregat de tancar les portes. Serra, era una persona dinàmica i especial per resoldre problemes amb rapidesa i... un bon amic.
El darrer 'ocupant' d’aquella zona, va ser l’església de Crist Rei, a la que anomenàvem la “Mare de Deu de l’agulla”, perquè, com a 'rellogat' formava part d’aquell equipament ferroviari.
Al desmantellar les instal·lacions, va sortir d’un recó dels magatzems un artefacte amb un dipòsit d’aigua que s’havia utilitzat per apagafocs (Veure article: L'artefacte simpàtic desaparegut). Va ser retirat i traslladat a l’estació Passeig Mata. L’aparell va tenir tan bona rebuda que va ser instal·lat sobre una peanya d’obra envoltat de torretes i flors. Passats uns anys va desaparèixer misteriosament. En principi es va atribuir a RENFE, qui suposadament li havia donat una altra destinació. De fet, mai més se n’ha sabut res.
Quan enfilem pel carrer Doctor Robert arribant al Parc de Sant Jordi, ens ve el record d’aquella estació que tants records ens porta a la memòria. Records de més de quaranta anys... La memòria es això.
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 6993
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
És curiós que fent tants anys que es va tancar el traçat que portava fins l'estació, bona part d'aquest es mantingui intacte només a falta de les vies i el cable de la catenària;:
https://maps.google.es/maps?q=Avinguda+ ... 05,,0,3.12
També pot ser que aquest tram es continués fent servir per accedir igualment a la nova estació abans de la construcció de la "raqueta".
És així? Quin any es va fer la "raqueta"?
https://maps.google.es/maps?q=Avinguda+ ... 05,,0,3.12
També pot ser que aquest tram es continués fent servir per accedir igualment a la nova estació abans de la construcció de la "raqueta".
És així? Quin any es va fer la "raqueta"?
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif.es revista de modelismo ferroviario - Web ferroviària - Història de la SEAT
Si fins i tot queda un pont amb vies, a lo Granollers!
- Fitxers adjunts
-
- Reus pont antiga estacio.jpg (106.08 KiB) Visualitzat 7293 cops
¿Pero acaso las facilidades que ofrecería tener ese ramal funcionando no justificarían mantener esos escasos metros de vía?
Pues mira...No sólo eso sinó que se cargaron una estación preciosa...¡Qué falta de sensibilidad por el patrimonio!alf_ ha escrit:¿Pero acaso las facilidades que ofrecería tener ese ramal funcionando no justificarían mantener esos escasos metros de vía?
-
jsugranyes
- N1
- Entrades: 1
Doncs és això! Quan encara no estava construïda la "raqueta" els trens procedents de Picamoixons accedien a l'estació nova de Reus per aquesta via, canviant el sentit de la marxa per poder continuar cap a Tarragona. La raqueta deu tenir 20 anys d'existència.
wefer ha escrit:També pot ser que aquest tram es continués fent servir per accedir igualment a la nova estació abans de la construcció de la "raqueta".
És així? Quin any es va fer la "raqueta"?
los post que se desarrollan o desarrollamos en " historia del transporte " se podia califcar tranquilamente y sin exagerar como periodismo de,investigacion...-
França451
- N9
- Entrades: 2254
- Facebook: Mikel Eric Redondo Santoyo (Pluma de Hierro)
- Ubicació: Tota TUS excepte: 11,80,23
- Contacta:
Falta de sensibilidad no... Pena de muerte para los culpables!!!!!metring ha escrit:Pues mira...No sólo eso sinó que se cargaron una estación preciosa...¡Qué falta de sensibilidad por el patrimonio!alf_ ha escrit:¿Pero acaso las facilidades que ofrecería tener ese ramal funcionando no justificarían mantener esos escasos metros de vía?
Los tiempos de Calígula se van acabando... Según la Historia, en el 41 vino Claudio. Vamos a ver si es verdad. Al menos para una parte...
Vamos a ver, tampoco vamos a matar a nadie por ello, pero no quita que tuvieron muy poca vista derribando esta estación.
Força més. Diria que 40, i potser faig curt.jsugranyes ha escrit:La raqueta deu tenir 20 anys d'existència.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Tinc 35 anys i he vist invertir marxa a l'estació de Reus als trens de la Plana amb destinació Tarragona. Així que com a màxim tindrà 30 anys la raqueta.
ddbar ha escrit:Tinc 35 anys i he vist invertir marxa a l'estació de Reus als trens de la Plana amb destinació Tarragona. Així que com a màxim tindrà 30 anys la raqueta.
La raqueta es va construir a mitjans dels anys 80 del passat segle.
jms
Tinc un dubte.. La situació de l'estació al Paseig dels Martirs era original de la línea de Reus Tarragona oi?
Quin recorregut feien dons les vies per accedir-hi a l'estació desde Tarragona? Vull dir, era com l'actual fent la circunvalació al voltant de Reus per l'est i trencant cap al sud a l'alçada de la línea de Lleida o com?
Quin recorregut feien dons les vies per accedir-hi a l'estació desde Tarragona? Vull dir, era com l'actual fent la circunvalació al voltant de Reus per l'est i trencant cap al sud a l'alçada de la línea de Lleida o com?
Ok, he trobat una foto aerea de la guerra civil que dona una ideia de com estaba tot als anys 30
Segons la foto les vies provinent de Tarragona passaven per les actuals avingudes Salou/President Macia i Maria Fortuny crec
Segons la foto les vies provinent de Tarragona passaven per les actuals avingudes Salou/President Macia i Maria Fortuny crec
Al llarg de la història la línia ha viscut algunes modificacions a les immediacions de Reus. La primera va ser el 1967, any en què es va clausurar l'estació terme de Reus-Avinguda situada on ara hi ha l'església de Crist Rei, a tocar de la plaça de la Llibertat i que donava servei als trens de Reus a Tarragona i als de Reus a Lleida. A partir d'aquest moment, tot el trànsit ferroviari reusenc s'unificà a l'estació de Reus-Passeig Mata. Però aquesta modificació obligava que els trens que venien de Montblanc i Lleida i havien d'anar cap a Tarragona i Barcelona haguessin de canviar el sentit de la seva marxa a l'estació de Reus. Per solucionar això, el 1990 es va construir un ‘by-pass’ mitjançat un túnel que travessa el nord de la ciutat i que enllaça amb la línia que ve de Falset i Móra a l'alçada del barri Gaudí. També cal assenyalar que el 1976 es va electrificar el tram de Reus a Montblanc dins de tota l'electrificació que es va fer entre Reus i Lleida.jms ha escrit:ddbar ha escrit:Tinc 35 anys i he vist invertir marxa a l'estació de Reus als trens de la Plana amb destinació Tarragona. Així que com a màxim tindrà 30 anys la raqueta.
La raqueta es va construir a mitjans dels anys 80 del passat segle.
jms
http://reusdigital.cat/noticies/150-any ... x-reus-amb
Ostres, no havia vist el fil, ho sento.metring ha escrit:Fullejant el llibre de Tomàs M. Ubach i Soler, "El ferrocarril. La xarxa catalana", molt recomanable per aquells que vulguin una introducció de la història del ferrocarril a Catalunya, i que trobareu a unes quantes biblioteques, he trobat una mica d'informació sobre l'antiga estació de Reus de la línia que anava des de aquesta ciutat fins a Tarragona. Explica a les pàgines 135 i 136:
"La línia sortia de Reus, d'una estació de la qual encara en resten els edificis, prop del passeig dels Màrtirs."
""Aquesta estació terminal fou suprimida l'any 1969 i dirigides totes les línies que hi anaven cap a l'estació de Reus-Passeig de Mata, l'antiga de MZA..."
Pregunto als tarragonins del fòrum si encara resta l'edifici dempeus, ja que el llibre és del 1984, i potser ja no hi sigui hores d'ara. A internet no he trobat res, ni tant sols el passeig dels Màrtirs, que dedueixo que ara no deu tenir el mateix nom.
No, l´estació no està dempeus, la van tirar a inicis dels anys 1980. La vaig arribar a veure, però quasi que no me´n recordo.
metring ha escrit:Si fins i tot queda un pont amb vies, a lo Granollers!
No, això és la línia Reus-Roda de Barà, que dóna a Reus-Passeig Mata (l´actual, que era l´estació de MZA).
Correcte. Fins fa no gaire el punt on se separaven els traçats antic i modern al final de la recta de Vila-seca encara era visible.evody ha escrit:Ok, he trobat una foto aerea de la guerra civil que dona una ideia de com estaba tot als anys 30
Segons la foto les vies provinent de Tarragona passaven per les actuals avingudes Salou/President Macia i Maria Fortuny crec