Hem actualitzat el fòrum a la última versió disponible, de 2024.
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
Si us plau, si veieu qualsevol problema comuniqueu-ho al subfòrum de SUGGERIMENTS I PROVES. Gràcies!
25 anys del Túnel del Cadí
25 anys del Túnel del Cadí
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10 ... _76509.php
Túnel del Cadí, 25 anys
Tot i que no s’han complert les previsions de trànsit, el túnel ha canviat la vida al Pirineu
Quim Torrent
Ult. Act. 31/10/2009 09:08
Aquest divendres va fer 25 anys que el president Pujol tallava la cinta inaugural del túnel del Cadí. Era la primera gran obra del pujolisme. Un túnel de 5.026 metres que connectava la Cerdanya amb el Berguedà i la resta de comarques de Barcelona a través del Moixeró. Amb participació de l’empresa privada, com s’han hagut de fer moltes de les obres públiques a causa de la manca de recursos, Pujol va qualificar aquella obra magna “en un acte de fe en nosaltres mateixos”.
Pujol, aquells dies ja assetjat pel cas Banca Catalana, es referia al risc que emprenien el govern i un grup d’empresaris en construir una infraestructura de pagament, ja que Catalunya “volia anar més enllà” tot i no tenir el suport de l’Estat. En aquell discurs inaugural Pujol tenia raó: el túnel canviaria la vida a la Cerdanya i les comarques del seu entorn, però no de la manera com ho pronosticava el president. El president albirava llavors que el túnel es convertiria en la peça clau de l’eix viari entre Tolosa i Barcelona, una via que havia de servir per vertebrar una gran euroregió entre Catalunya i el Llenguadoc. Però ni França ni Espanya han estat gaire interessades a fer les inversions necessàries per a la vertebració d’aquest extens territori.
El que va canviar la vida de la Cerdanya i el Berguedà va ser més aviat el turisme de cap de setmana. El túnel va permetre retallar en gairebé una hora la distància que separava Barcelona de Puigcerdà. Tot i que també ha ajudat als moviments econòmics diaris entre una i altra banda del Moixeró, en els seus primers 25 anys d’història, el túnel ha basat el seu èxit i la seva supervivència econòmica en el turisme.
És els caps de setmana quan el peatge del túnel, sobretot a l’hivern, veu augmentar la facturació. Han estat els turistes, majoritàriament els de l’àrea metropolitana de Barcelona, els principals clients del túnel ja des de bon principi. Les dades de trànsit actuals tampoc deixen lloc a dubtes. La intensitat mitjana diària és de gairebé 7.000 vehicles, una xifra que els caps de setmana es duplica.
A l’entorn del túnel s’ha consolidat el negoci hoteler de la Cerdanya, han crescut les seves principals estacions d’esquí i les segones residències han girat el paisatge com un mitjó. L’escalada del trànsit al túnel ha estat sempre per sota de les previsions inicials, tot i que gairebé sempre ha mantingut una tendència creixent. Va costar molt arribar als 5.000 vehicles diaris, xifra a partir de la qual el túnel genera beneficis. S’hi va arribar per primera vegada el 1991. La crisi postolímpica, però, va provocar un retrocés de gairebé 1.000 vehicles el 1994. Fins quatre anys després, el 1999, no es va recuperar la xifra que garanteix la viabilitat econòmica del túnel.
Tot i el creixement dels darrers anys, però, les xifres continuen estant per sota de les optimistes previsions inicials, que preveien superar els 10.440 vehicles diaris el 1995, fet que hauria convertit el túnel en un negoci molt lucratiu a partir del qual se’n podria plantejar el desdoblament.
El fet de ser un túnel amb peatge des del principi va generar moltes queixes, sobretot entre els usuaris cerdans i berguedans, que al principi, quan el peatge costava 410 pessetes, només comptaven amb bonificacions del 15%. Els veïns de la zona van haver d’esperar al 92 per veure augmentada la bonificació fins al 25%, i al 99 per, en ple debat sobre el rescat de peatges, aconseguir passar pel túnel a meitat de preu. Des del 2007 el pas per l’obra ja és gratuït per als residents. Aquestes bonificacions costen cada any 6 milions d’euros dels pressupostos del govern, que també és qui fixa cada any els increments de preu del peatge. Passar pel túnel del Cadí costa ara 11 euros per als turismes.
L’acte que avui presidirà el conseller Nadal servirà per reivindicar el canvi que ha produït la construcció del túnel al Pirineu, però també servirà per reivindicar aquells que fa un segle es van plantejar foradar el Moixeró per primera vegada. Entre ells sobresurt un nom, el d’Andreu Claret, fundador d’ERC, que primer des de la Generalitat republicana va planificar el túnel i després en va ser promotor, durant el franquisme i la Transició i els primers anys de democràcia.
De somni d’uns pocs el túnel s’ha convertit en una obra que ha acabat per convertir-se en un referent quotidià per als que visiten el Pirineu. Fins i tot va ser protagonista d’un dels diàlegs de Les excursionistes calentes, la primera pel·lícula pornogràfica rodada en català, en què el protagonista exclama “això és túnel i no el del Cadí”.
Túnel del Cadí, 25 anys
Tot i que no s’han complert les previsions de trànsit, el túnel ha canviat la vida al Pirineu
Quim Torrent
Ult. Act. 31/10/2009 09:08
Aquest divendres va fer 25 anys que el president Pujol tallava la cinta inaugural del túnel del Cadí. Era la primera gran obra del pujolisme. Un túnel de 5.026 metres que connectava la Cerdanya amb el Berguedà i la resta de comarques de Barcelona a través del Moixeró. Amb participació de l’empresa privada, com s’han hagut de fer moltes de les obres públiques a causa de la manca de recursos, Pujol va qualificar aquella obra magna “en un acte de fe en nosaltres mateixos”.
Pujol, aquells dies ja assetjat pel cas Banca Catalana, es referia al risc que emprenien el govern i un grup d’empresaris en construir una infraestructura de pagament, ja que Catalunya “volia anar més enllà” tot i no tenir el suport de l’Estat. En aquell discurs inaugural Pujol tenia raó: el túnel canviaria la vida a la Cerdanya i les comarques del seu entorn, però no de la manera com ho pronosticava el president. El president albirava llavors que el túnel es convertiria en la peça clau de l’eix viari entre Tolosa i Barcelona, una via que havia de servir per vertebrar una gran euroregió entre Catalunya i el Llenguadoc. Però ni França ni Espanya han estat gaire interessades a fer les inversions necessàries per a la vertebració d’aquest extens territori.
El que va canviar la vida de la Cerdanya i el Berguedà va ser més aviat el turisme de cap de setmana. El túnel va permetre retallar en gairebé una hora la distància que separava Barcelona de Puigcerdà. Tot i que també ha ajudat als moviments econòmics diaris entre una i altra banda del Moixeró, en els seus primers 25 anys d’història, el túnel ha basat el seu èxit i la seva supervivència econòmica en el turisme.
És els caps de setmana quan el peatge del túnel, sobretot a l’hivern, veu augmentar la facturació. Han estat els turistes, majoritàriament els de l’àrea metropolitana de Barcelona, els principals clients del túnel ja des de bon principi. Les dades de trànsit actuals tampoc deixen lloc a dubtes. La intensitat mitjana diària és de gairebé 7.000 vehicles, una xifra que els caps de setmana es duplica.
A l’entorn del túnel s’ha consolidat el negoci hoteler de la Cerdanya, han crescut les seves principals estacions d’esquí i les segones residències han girat el paisatge com un mitjó. L’escalada del trànsit al túnel ha estat sempre per sota de les previsions inicials, tot i que gairebé sempre ha mantingut una tendència creixent. Va costar molt arribar als 5.000 vehicles diaris, xifra a partir de la qual el túnel genera beneficis. S’hi va arribar per primera vegada el 1991. La crisi postolímpica, però, va provocar un retrocés de gairebé 1.000 vehicles el 1994. Fins quatre anys després, el 1999, no es va recuperar la xifra que garanteix la viabilitat econòmica del túnel.
Tot i el creixement dels darrers anys, però, les xifres continuen estant per sota de les optimistes previsions inicials, que preveien superar els 10.440 vehicles diaris el 1995, fet que hauria convertit el túnel en un negoci molt lucratiu a partir del qual se’n podria plantejar el desdoblament.
El fet de ser un túnel amb peatge des del principi va generar moltes queixes, sobretot entre els usuaris cerdans i berguedans, que al principi, quan el peatge costava 410 pessetes, només comptaven amb bonificacions del 15%. Els veïns de la zona van haver d’esperar al 92 per veure augmentada la bonificació fins al 25%, i al 99 per, en ple debat sobre el rescat de peatges, aconseguir passar pel túnel a meitat de preu. Des del 2007 el pas per l’obra ja és gratuït per als residents. Aquestes bonificacions costen cada any 6 milions d’euros dels pressupostos del govern, que també és qui fixa cada any els increments de preu del peatge. Passar pel túnel del Cadí costa ara 11 euros per als turismes.
L’acte que avui presidirà el conseller Nadal servirà per reivindicar el canvi que ha produït la construcció del túnel al Pirineu, però també servirà per reivindicar aquells que fa un segle es van plantejar foradar el Moixeró per primera vegada. Entre ells sobresurt un nom, el d’Andreu Claret, fundador d’ERC, que primer des de la Generalitat republicana va planificar el túnel i després en va ser promotor, durant el franquisme i la Transició i els primers anys de democràcia.
De somni d’uns pocs el túnel s’ha convertit en una obra que ha acabat per convertir-se en un referent quotidià per als que visiten el Pirineu. Fins i tot va ser protagonista d’un dels diàlegs de Les excursionistes calentes, la primera pel·lícula pornogràfica rodada en català, en què el protagonista exclama “això és túnel i no el del Cadí”.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Jo no agues dit mai que despres de les olimpiades el tunel del cadi pogues generava perdues. Ara que crec que llavors les cues dels caps de setmana per anar a andorra copensave de llarg els 5000 vehicles diaris.
Be, ja fa 25 anys que els catalans teni un dilama diferent als ser o no ser, passo pel tunel o no...? (€ )
Be, ja fa 25 anys que els catalans teni un dilama diferent als ser o no ser, passo pel tunel o no...? (€ )
De nou al FTC
- UT440_132M
- N10
- Entrades: 3972
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
Jo sempre que he d'anar cap a La Cerdanya, França o Andorra, sempre utilitzo la Collada, i la carretera de Planès i Toses, molta gent quan els hi comento em diuen, si, t'estalvies el peatge, però ho compenses amb el desgast del gas-oil. Doncs bé, ho tinc comprovat, un trajecte Tona - Puigcerdà, per la C-17, N-260, collada fins a Planés, i llavors seguint la via del transpirinenc, baixant cap a La Molina i Alp, segons l'ordinador de bord del cotxe, (Scenic II 1.9DCI 120cv) 6.2 litres (100 kms exactes). Mentre pugui, intentaré evitar el túnel, la tonta volta cap a Manresa i Berga, i els 10€ aprox. del peatge. Cal dir, que per la gent del Bages, Bergedà i Cerdanya, va ser un gran avenç, però no crec que calgui desdoblar-lo, tal i com es té previst fer-ho, ja que no s'han acomplert les previsions que s'havien previst fa 25 anys. En canvi, si que considero oportú un túnel del Cadí ferroviari, de doble via i ample UIC.
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
Des d'Osona, arribar-se fins al Túnel del Cadí és una bona volta. Ara, venint del Barcelonès, Vallès Occidental i tota la conca del Llobregat, aviat queda clar què compensa més, sobretot en temps.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- lauria1226
- N7
- Entrades: 325
- Ubicació: Barcelona i Pallars Jussà
Aquest tunel, més que beneficiar en el sentit estricte, ha suposat que la gent de la Cerdanya i del Bergadà/Bages hagin establert contactes abans dificultosos o inexistents. El mateix va passar entre els ribagorçans i els aranesos amb l'obertura del tunel de Vielha. En aquest aspecte la rendibilitat indirecta es indiscutible. Ara mirat amb mentalitat barcelonino-frigoleta, d'importància no en té tanta donat que el temps total guanyat és mínim i queda sobradament descompensat amb les cues de cap de setmana, sense prejudici de que per anar a lluïr el tipus i ostentar vehícle, ja els va bé.
Coincideixo totalment amb UT440_132M de la necessitat imperiosa de l'eix ferroviari.
Coincideixo totalment amb UT440_132M de la necessitat imperiosa de l'eix ferroviari.
A la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe.
Uno tenga su propia fe.
- Vilarrubla
- N8
- Entrades: 673
- Ubicació: Urgell(et)
El desdoblament només te sentit per als caps de setmana, de baixada és un coll d'ampolla, més que res pel peatge pq s'hi formen cues o les hi fan formar perquè el pas al túnel sigui fluid, i de pujada actualment el coll d'ampolla es troba a Berga però quan facin el desdoblament el coll d'ampolla es trobarà al túnel.UT440_132M ha escrit:Jo sempre que he d'anar cap a La Cerdanya, França o Andorra, sempre utilitzo la Collada, i la carretera de Planès i Toses, molta gent quan els hi comento em diuen, si, t'estalvies el peatge, però ho compenses amb el desgast del gas-oil. Doncs bé, ho tinc comprovat, un trajecte Tona - Puigcerdà, per la C-17, N-260, collada fins a Planés, i llavors seguint la via del transpirinenc, baixant cap a La Molina i Alp, segons l'ordinador de bord del cotxe, (Scenic II 1.9DCI 120cv) 6.2 litres (100 kms exactes). Mentre pugui, intentaré evitar el túnel, la tonta volta cap a Manresa i Berga, i els 10€ aprox. del peatge. Cal dir, que per la gent del Bages, Bergedà i Cerdanya, va ser un gran avenç, però no crec que calgui desdoblar-lo, tal i com es té previst fer-ho, ja que no s'han acomplert les previsions que s'havien previst fa 25 anys. En canvi, si que considero oportú un túnel del Cadí ferroviari, de doble via i ample UIC.
Tot i que jo aquestes cues no les faig ja que l'autobús només passa pel túnel els mesos en que no hi ha temporada d'esquí.
El que trobo dolç a tu t'amargue.
- UT440_132M
- N10
- Entrades: 3972
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
Un fragment que parla sobre els efectes de l'obertura del túnel a la Collada de Toses
http://www.naciodigital.cat/elripolles/ ... rtura/cadi
Territori i medi ambient Pere Pratsdesaba/Arnau Urgell | Actualitzat el 01/11/2009 a les 10:00h
Toses, 25 anys després de l'obertura del Cadí
El president Montilla ha presidit la celebració del quart de segle de la infraestructura que va passar per davant del túnel de Toses | Anàlisi dels pros i contres d'un projecte que es podria iniciar el 2011
La collada de Toses té més de 200 revolts. Foto: Adrià Costa
Fa vint-i-cinc anys es va inaugurar el túnel del Cadí. Aquest dissabte se'n va celebrar un acte commemoratiu encapçalat pel president Montilla. La posada en funcionament de la infraestructura va situar la Cerdanya com la comarca de neu més a l'abast de l'àrea metropolitana de Barcelona i un boom urbanístic de gran magnitud. L'aposta política per la connexió Berguedà-Cerdanya va suposar descartar de facto la del Ripollès, i el tant anomenat túnel de Toses va quedar en un calaix.
Els primers passos per tirar endavant aquesta infraestructura van ser el 1969 amb la constitució de l'empresa Promoción y Desarrollo de Gerona SA (PRODYGESA) formada per la Diputació, Caixa Girona i la Caixa i 55 ajuntaments entre altres. El 1975 el Govern espanyol li va entregar la concessió de la gestió durant 35 anys d'un túnel amb peatge que encara no ha vist la llum. En canvi si que va tirar endavant el túnel del Cadí, promogut per la societat INCASA i amb la Generalitat com a principal accionista.
Segueix a viewtopic.php?f=7&t=9911&p=150243#p150243
http://www.naciodigital.cat/elripolles/ ... rtura/cadi
Territori i medi ambient Pere Pratsdesaba/Arnau Urgell | Actualitzat el 01/11/2009 a les 10:00h
Toses, 25 anys després de l'obertura del Cadí
El president Montilla ha presidit la celebració del quart de segle de la infraestructura que va passar per davant del túnel de Toses | Anàlisi dels pros i contres d'un projecte que es podria iniciar el 2011
La collada de Toses té més de 200 revolts. Foto: Adrià Costa
Fa vint-i-cinc anys es va inaugurar el túnel del Cadí. Aquest dissabte se'n va celebrar un acte commemoratiu encapçalat pel president Montilla. La posada en funcionament de la infraestructura va situar la Cerdanya com la comarca de neu més a l'abast de l'àrea metropolitana de Barcelona i un boom urbanístic de gran magnitud. L'aposta política per la connexió Berguedà-Cerdanya va suposar descartar de facto la del Ripollès, i el tant anomenat túnel de Toses va quedar en un calaix.
Els primers passos per tirar endavant aquesta infraestructura van ser el 1969 amb la constitució de l'empresa Promoción y Desarrollo de Gerona SA (PRODYGESA) formada per la Diputació, Caixa Girona i la Caixa i 55 ajuntaments entre altres. El 1975 el Govern espanyol li va entregar la concessió de la gestió durant 35 anys d'un túnel amb peatge que encara no ha vist la llum. En canvi si que va tirar endavant el túnel del Cadí, promogut per la societat INCASA i amb la Generalitat com a principal accionista.
Segueix a viewtopic.php?f=7&t=9911&p=150243#p150243
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
- lauria1226
- N7
- Entrades: 325
- Ubicació: Barcelona i Pallars Jussà
Mentre el F.C. va anar retrocedint, fins a desaparèixer, el transport privat va anar augmentant fins a arribar a perforar el tunel. Jo recordo un acudit gràfic dels anys inicials del projecte on es veia un idil.lic paisatge de la Cerdanya amb un forat a mena de cova sinistra i infernal d'on sortien una munió de monstres apocalíptics i afamats sobre rodes de goma. Com a preludi de la degradació final del territori. La realitat, però, és que, com deia abans, el cerdans i bergadans, n'han sortit evidentment beneficiats, però aquest benefici ha quedat suplantat per l'especulació que ha invadit tot el territori (Tot l'arc mediterrani sense excepció, des de Benidorm a Llavaneres, i el que no sabem) En aquest sentit l'acudit, no s'equivocava.
El ferrocarril si que vertebra el territori, el vehícle privar el porta a l'anarquia en el pitjor significat del terme, és a dir: Al desastre, al pa per avui i fam per l'endemà.
La part més perversa de la política catalana en concret ha estat el tema del "Vot útil", jo sempre m'havia fet la pregunta de: últi per a que i per a qui?, de fet mai he votat ni a la "sociovergència" ni als "euracos" i encara que els meus elegits s'hagin quedat extraparlamentaris, de ben segur que no han fet res que vagi en contra dels meus interessos.
M'he hagut d'empassar els desastres dels utilíssims representants electes i al damunt he hagut de sentir improperis llençats contra d'ells per part de personal que o no vota o els ha votat amb l'afany d'estar en l'orbitra del guanyador. Sense oblidar la campanya de la caverna contra els polítics per fomentar l'abstenció i poder així continuar remenant les cireres amb més comoditat si cal.
Dir el nom del porc als polítics i després abstenir-se o votar als que poden guanyar, de forma irresponsable i seguint la moda de l'èxit i el fracàs (Dos impostors) interessa als poderosos i mediàticament no paren d'esbombar-ho. Així doncs, això és fer-se còmplice de tot el que fan i desfan. Per forts que siguin els renecs, per una orella m'entren i per l'altra em surten.
El ferrocarril si que vertebra el territori, el vehícle privar el porta a l'anarquia en el pitjor significat del terme, és a dir: Al desastre, al pa per avui i fam per l'endemà.
La part més perversa de la política catalana en concret ha estat el tema del "Vot útil", jo sempre m'havia fet la pregunta de: últi per a que i per a qui?, de fet mai he votat ni a la "sociovergència" ni als "euracos" i encara que els meus elegits s'hagin quedat extraparlamentaris, de ben segur que no han fet res que vagi en contra dels meus interessos.
M'he hagut d'empassar els desastres dels utilíssims representants electes i al damunt he hagut de sentir improperis llençats contra d'ells per part de personal que o no vota o els ha votat amb l'afany d'estar en l'orbitra del guanyador. Sense oblidar la campanya de la caverna contra els polítics per fomentar l'abstenció i poder així continuar remenant les cireres amb més comoditat si cal.
Dir el nom del porc als polítics i després abstenir-se o votar als que poden guanyar, de forma irresponsable i seguint la moda de l'èxit i el fracàs (Dos impostors) interessa als poderosos i mediàticament no paren d'esbombar-ho. Així doncs, això és fer-se còmplice de tot el que fan i desfan. Per forts que siguin els renecs, per una orella m'entren i per l'altra em surten.
A la gente no gusta que
Uno tenga su propia fe.
Uno tenga su propia fe.
- Vilarrubla
- N8
- Entrades: 673
- Ubicació: Urgell(et)
Doble aniversari!!
25 anys del Túnel del Cadí
25 anys d'especulació a la Cerdanya
25 anys del Túnel del Cadí
25 anys d'especulació a la Cerdanya
El que trobo dolç a tu t'amargue.
- genissimon
- N10
- Entrades: 3264
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
Regió-7, 30 d'octubre de 2024 ha escrit: 40 anys d’una infraestructura clau per al desenvolupament econòmic
El 30 d’octubre del 1984 es va obrir el túnel del Cadí, que va reduir el temps de connexió entre Berguedà i Cerdanya de 4 hores a 20 minuts
Redacció
Berga 30 D’OCT. 2024 6:25
Avui, 30 d’octubre, fa 40 anys que s’estrenava el túnel del Cadí, la infraestructura més important del Pirineu. Amb més de 5 quilòmetres, el túnel que travessa la serralada del Cadí-Moixeró i uneix les comarques del Berguedà i la Cerdanya, es va obrir el 1984 i va ser clau per al desenvolupament econòmic, social i turístic del Pirineu central.
Va ser un símbol de progrés que va transformar la connectivitat entre l’àrea metropolitana de Barcelona i comarques com la Cerdanya. A més, va representar una gran millora en les comunicacions viàries entre comarques veïnes, ja que el temps de connexió entre el Berguedà i la Cerdanya va passar de 4 hores a 20 minuts.
Abans de la seva construcció, les rutes alternatives eren carreteres de muntanya que a l’hivern amb neu i gel es feien complicades. L’obra va requerir una inversió significativa (al voltant de 12.000 milions de pessetes de l’època -uns 72 milions d’euros) i la participació de milers de treballadors que van haver d’enfrontar-se a un terreny geològicament complex.
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Anem a comptar una mica.
El túnel del Cadí té 40 anys. Va costar l'equivalent a 72,1 milions d'euros de 1984, que comptant la inflació avui serien 268,5 milions d'euros (3 vegades menys del que costarà el soterrament de Montcada, per posar en context).
Segons aquesta notícia https://www.cerdanyadigital.cat/noticia ... -de-juliol hi passen uns 180.000 vehicles cada mes.
El preu de l'atracament ticket és de 14€ per a automòbils normals.
De manera molt aproximada, podem dir que 14€ x 180.000 vehicles x 12 mesos x 40 anys = 1.209.600.000 €.
Resumint: els catalans ja hem pagat 4,5 túnels del Cadí. I continuem. I no... no em crec que el manteniment costi tant.
Felicitats als que estan fent aquest gran negoci, tenen la vida ben solucionada! Visca el sistema de peatges!
El túnel del Cadí té 40 anys. Va costar l'equivalent a 72,1 milions d'euros de 1984, que comptant la inflació avui serien 268,5 milions d'euros (3 vegades menys del que costarà el soterrament de Montcada, per posar en context).
Segons aquesta notícia https://www.cerdanyadigital.cat/noticia ... -de-juliol hi passen uns 180.000 vehicles cada mes.
El preu de l'atracament ticket és de 14€ per a automòbils normals.
De manera molt aproximada, podem dir que 14€ x 180.000 vehicles x 12 mesos x 40 anys = 1.209.600.000 €.
Resumint: els catalans ja hem pagat 4,5 túnels del Cadí. I continuem. I no... no em crec que el manteniment costi tant.
Felicitats als que estan fent aquest gran negoci, tenen la vida ben solucionada! Visca el sistema de peatges!
- Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3718
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
4 hores nooo!!! De Guardiola a Alp per Castellar de n'Hug no arriba a 1 hora, en tot cas si està nevat i s'ha de posar cadenes posa 1h i pico llarga o com a molt 2h, però no 4, quina exageració!!!genissimon ha escrit: ↑Dimecres 30/10/2024 9:19Regió-7, 30 d'octubre de 2024 ha escrit: [. A més, va representar una gran millora en les comunicacions viàries entre comarques veïnes, ja que el temps de connexió entre el Berguedà i la Cerdanya va passar de 4 hores a 20 minuts.
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
- wefer
- Administrador
- Entrades: 7079
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
El trajecte alternatiu més curt, segons Google Maps, és per Bagà i La Molina (BV-4024), amb un temps de Guardiola a Alp d'1h i 1 minut. A través del túnel del Cadí, 22 minuts, i a través de Castellar de N'hug 1h 6 minuts.
És a dir, que el túnel del Cadí representa un estalvi de 40 minuts en el millor dels casos. Les 4 hores deuen ser quan es pujava la muntanya en burro. De fet, en bici se suposa que es triguen unes 3 hores...
És a dir, que el túnel del Cadí representa un estalvi de 40 minuts en el millor dels casos. Les 4 hores deuen ser quan es pujava la muntanya en burro. De fet, en bici se suposa que es triguen unes 3 hores...
- genissimon
- N10
- Entrades: 3264
- Ubicació: La Selva marítima i el Berguedà prepirinenc
La carretera de Coll de Pal (BV-4024) s'acaba abruptament al límit de la província de Girona i es converteix en un camí apte només per a vehicles tot terreny dels de debò: ni SUVs ni tot camins. A més, crec, és un camí privat de l'estació d'esquí de La Masella que es converteix en una pista d'esquí a l'hivern.wefer ha escrit: ↑Diumenge 03/11/2024 19:52 El trajecte alternatiu més curt, segons Google Maps, és per Bagà i La Molina (BV-4024), amb un temps de Guardiola a Alp d'1h i 1 minut. A través del túnel del Cadí, 22 minuts, i a través de Castellar de N'hug 1h 6 minuts.
És a dir, que el túnel del Cadí representa un estalvi de 40 minuts en el millor dels casos. Les 4 hores deuen ser quan es pujava la muntanya en burro. De fet, en bici se suposa que es triguen unes 3 hores...
https://maps.app.goo.gl/wMw1fdHQE9Vao2Us8?g_st=ac
L'alternativa real és la BV-4031 per Castellar de n'Hug, el coll de La Creueta i La Molina.
Salut.
Reposició del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
Actualització de la C-26 entre Berga i Solsona.