El tramvia s'estén per Catalunya
Nous anuncis
Notícia que continua la publicada al missatge http://www.transport.cat/viewtopic.php?p=133938#p133938
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... alues.html
El tramvia s'estendrà per Catalunya
L'anunci de la recuperació del tramvia a Barcelona va anar acompanyat de moltes crítiques, però els detractors d'aquest mitjà de transport van silenciar aviat els seus judicis en convèncer-se que aquest mitjà de transport era beneficiós per a la ciutat. Des que es van inaugurar el Trambaix i el Trambesòs, ara fa cinc anys, la xarxa no ha deixat de créixer i el govern n'ha previst més ampliacions, com ara la connexió per la Diagonal. «El tramvia s'està imposant», assegurava el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, en l'acte de presentació del llibre Els tramvies d'Europa. Crònica d'un retorn anunciat, escrit per l'expert en mobilitat Carles Salmerón. L'èxit del tramvia a Barcelona ha fet que el govern el vulgui exportar a altres punts de Catalunya, com ara de l'aeroport de Girona a Flaçà o entre Martorell i Igualada.
Nadal apuntava ahir que una de les primeres línies de tramvia que el govern vol prioritzar fora de Barcelona és la que unirà la Universitat Autònoma amb Ripollet passant per Cerdanyola. Aquesta és una de les cinc línies de tramvia que havia demanat l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU). L'entitat apostava per quatre línies més. Una de les xarxes de tramvia projectades per l'AMTU uniria Sabadell i Barberà, l'altra sortiria de Sitges amb possibilitat d'arribar fins a Vilanova i hi hauria dues línies tramviaires més a les ciutats de Terrassa i Mataró.
http://www.elpunt.cat/noticia/article/1 ... alues.html
El tramvia s'estendrà per Catalunya
L'anunci de la recuperació del tramvia a Barcelona va anar acompanyat de moltes crítiques, però els detractors d'aquest mitjà de transport van silenciar aviat els seus judicis en convèncer-se que aquest mitjà de transport era beneficiós per a la ciutat. Des que es van inaugurar el Trambaix i el Trambesòs, ara fa cinc anys, la xarxa no ha deixat de créixer i el govern n'ha previst més ampliacions, com ara la connexió per la Diagonal. «El tramvia s'està imposant», assegurava el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, en l'acte de presentació del llibre Els tramvies d'Europa. Crònica d'un retorn anunciat, escrit per l'expert en mobilitat Carles Salmerón. L'èxit del tramvia a Barcelona ha fet que el govern el vulgui exportar a altres punts de Catalunya, com ara de l'aeroport de Girona a Flaçà o entre Martorell i Igualada.
Nadal apuntava ahir que una de les primeres línies de tramvia que el govern vol prioritzar fora de Barcelona és la que unirà la Universitat Autònoma amb Ripollet passant per Cerdanyola. Aquesta és una de les cinc línies de tramvia que havia demanat l'Agrupació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU). L'entitat apostava per quatre línies més. Una de les xarxes de tramvia projectades per l'AMTU uniria Sabadell i Barberà, l'altra sortiria de Sitges amb possibilitat d'arribar fins a Vilanova i hi hauria dues línies tramviaires més a les ciutats de Terrassa i Mataró.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
http://www.radiomarina.com/noticia.php?id=3819
El projecte de tramvia de Víctor Catalan arriba a la Generalitat
El seu cost seria de 76 MEUR
2009-10-07, Redacció/
L’estudiant de l’IES Serrallarga de Blanes que va fer un treball de recerca plantejant la possibilitat que un tramvia unís Palafolls amb Blanes i Lloret, ha presentat el seu projecte als responsables de Política Territorial del govern català. El treball de Catalan, que ja ha guanyat diversos premis universitaris, planteja una línia d’11 quilòmetres entre Palafolls, Blanes i Lloret de Mar. El trajecte duraria 20 minuts i segons les seves previsions, en un any podria transportar 3,200.000 passatgers.
El cost del tramvia seria de 76 MEUR, 56 milions es dedicarien a la infraestructura i la resta a la compra de les màquines i els vagons.
Entre les parades previstes hi ha: Palafolls, l’Estació de la Renfe, l’Estació d’autobusos de Blanes, la Biblioteca Comarcal, l’Hospital Comarcal, la Terminal de Lloret de Mar i el Lloret Arena.
Tot i que la Generalitat està treballant en aquests moments en el projecte de carril Bus entre Blanes i Lloret amb un cost aproximat de 35 MEUR, s’han compromès amb Catalan a analitzar el projecte i valorar la seva viabilitat.
El projecte de tramvia de Víctor Catalan arriba a la Generalitat
El seu cost seria de 76 MEUR
2009-10-07, Redacció/
L’estudiant de l’IES Serrallarga de Blanes que va fer un treball de recerca plantejant la possibilitat que un tramvia unís Palafolls amb Blanes i Lloret, ha presentat el seu projecte als responsables de Política Territorial del govern català. El treball de Catalan, que ja ha guanyat diversos premis universitaris, planteja una línia d’11 quilòmetres entre Palafolls, Blanes i Lloret de Mar. El trajecte duraria 20 minuts i segons les seves previsions, en un any podria transportar 3,200.000 passatgers.
El cost del tramvia seria de 76 MEUR, 56 milions es dedicarien a la infraestructura i la resta a la compra de les màquines i els vagons.
Entre les parades previstes hi ha: Palafolls, l’Estació de la Renfe, l’Estació d’autobusos de Blanes, la Biblioteca Comarcal, l’Hospital Comarcal, la Terminal de Lloret de Mar i el Lloret Arena.
Tot i que la Generalitat està treballant en aquests moments en el projecte de carril Bus entre Blanes i Lloret amb un cost aproximat de 35 MEUR, s’han compromès amb Catalan a analitzar el projecte i valorar la seva viabilitat.
Ho sento, però no. La gràcia de fer arribar el ferrocarril a Lloret és poder connectar la població a la xarxa actual de Renfomentadif per tal d'habilitar connexions directes a Barcelona (per l'orientació de la línia és més fàcil, però si resulta que convé més encarar-la a Girona, també es podria fer). Per tant, ramal de la línia del Maresme. La resta serien pegots (un més, això sí).
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- Lluita1714
- N9
- Entrades: 1963
- Ubicació: Aigüestoses
Hi han moltes més ciutats que tenen prioritat per tenir un tramvia, que no pas Lloret i ni cap d'aquestes, sins-i-tot Barcelona té mancances, en barris sense metro i amb una demanda esperant una oferta, com ara la Barceloneta o la Zona Franca, o ciutats mancats de transport que no sigui una estació ferroviària en un extrem de la ciutat, com Lleida, Tarragona, Girona, Reus...
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
- viscaelcat
- N6
- Entrades: 258
- Ubicació: Mataró
No fa gaire vaig sentir a la ràdio que a Girona inaugurarien una nova linia d'autobús entre Santa Eugènia i Montilivi. I que serviria per veure quanta possible demanda hi hauria per un futur tramvia.
Doncs van servits si es pensen que d'un servei d'autobús poden deduir quanta demanda hi hauria per a un tramvia.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
- Lluita1714
- N9
- Entrades: 1963
- Ubicació: Aigüestoses
Suposo que la teoria que practiquen és... si se satura i van tots ensardinats, "és possible " que fem un tramvia, o com a mínim ens servirà als mítings.
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.
- 122-042-132
- N9
- Entrades: 1783
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
No sè sí és el millor lloc per penjar aquesta infromació, però no n'he trobat cap d'altre:
Informació de GISA
08/02/2010 EI-TX-07263 (AMPL): Contracte de serveis per a l'assistència tècnica per a la redacció de l'ampliació de l'estudi informatiu d'implantació d'un sistema tramviari al camp de Tarragona. Clau: EI-TX-07263
http://www.gisa.cat/gisa/servlet/HomeLi ... &company=1
08/02/2010 EI-TX-10004: Contracte de serveis per a l'assistència tècnica per a la redacció de l'estudi informatiu del nou sistema tramviari entre Bellaterra i Montcada i Reixac. Clau: EI-TX-10004
http://www.gisa.cat/gisa/servlet/HomeLi ... &company=1
Informació de GISA
08/02/2010 EI-TX-07263 (AMPL): Contracte de serveis per a l'assistència tècnica per a la redacció de l'ampliació de l'estudi informatiu d'implantació d'un sistema tramviari al camp de Tarragona. Clau: EI-TX-07263
http://www.gisa.cat/gisa/servlet/HomeLi ... &company=1
08/02/2010 EI-TX-10004: Contracte de serveis per a l'assistència tècnica per a la redacció de l'estudi informatiu del nou sistema tramviari entre Bellaterra i Montcada i Reixac. Clau: EI-TX-10004
http://www.gisa.cat/gisa/servlet/HomeLi ... &company=1
- 122-042-132
- N9
- Entrades: 1783
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Moltes gràcies als Administradors, per reubicar aquest anunci correctament. Salut!
- Carlos González
- N9
- Entrades: 1916
- Ubicació: Sant Boi de Llobregat
Tramvies territorials en estudi
El Departament ha redactat uns estudis de viabilitat tècnica i funcional de trens tramvia a diferents àmbits territorials. Aquests estudis analitzen les alternatives i traçat, costos, oferta possible i demanda d’implantació d’una nova infraestructura ferroviària en un àmbit territorial que encara no en té, contrastant-la amb la seva viabilitat socioeconòmica o altres alternatives de millora de transport públic.
https://territori.gencat.cat/ca/03_infr ... ritorials/
El Departament ha redactat uns estudis de viabilitat tècnica i funcional de trens tramvia a diferents àmbits territorials. Aquests estudis analitzen les alternatives i traçat, costos, oferta possible i demanda d’implantació d’una nova infraestructura ferroviària en un àmbit territorial que encara no en té, contrastant-la amb la seva viabilitat socioeconòmica o altres alternatives de millora de transport públic.
https://territori.gencat.cat/ca/03_infr ... ritorials/
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Creieu que aquests estudis son una declaració d'intencions? o no es faran mai a la vida?
Eix transversal ferroviari, línia orbital... Aquests exemples et contestaran la pregunta.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
bé, però aquests eran macroprojectes, l'adaptació d'una via que ja existeix per a un tramvia d'àmbit local sembla més senzill i potser la situació econòmica no és la mateixa que fa 15 anys, en plena crisi
Només hi ha una adaptació (i tan sols parcial, perquè part seria un traçat totalment nou) al Bages. Tota la resta es faria de zero.
La qüestió no és sols tècnica, sinó també de rendibilitat socioeconòmica, i a més, segons criteris a voltes subjectius.
La qüestió no és sols tècnica, sinó també de rendibilitat socioeconòmica, i a més, segons criteris a voltes subjectius.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Primer de tot reitero el que vaig dir a un altre fil, l'idea que hi ha un criteri objectiu per la rendibilitat econòmica i social de qualsevol projecte de mobilitat es fal·laç, es pot quantificar fins a cert punt, però el criteri finalment es subjectiu i per això polític, o sigui que és una decisió que s'ha de prendre a través de la política de decidir a partir de quin punt es valora que val la pena fer-ho o no. Dit això, hi entren a més temes polítics en el sentit de picabaralles entre partits, interessos varis, populisme, etc..
Justament jo diria que el tren/tram/tram-tren del Bages es una bona vara de mesurar per a l'estat d'aquests projectes, i el resultat no és bo. El projecte original era un tram-tren que travessaria Manresa des-de l'estació de Renfe per després anar ja com a tren pels ramals cap a Sallent i Súria. Jo crec que aquest era un projecte absolutament raonable, amb cert cost però dins d'uns marges, ja que hauria aprofitat vies existents i requeriria un tram força curt de tramvia nou. A més donaria cobertura a varies poblacions i a parts de Manresa, apropant-los a la Renfe que (en un cas ideal) és el tren que pot tenir millors temps cap a Barcelona.
Ara mirem el que s'ha fet: Tot aquest projecte no s'ha preparat per fer-lo per fases, de fet sembla que ha quedat de banda i enlloc d'això es fara un nyap que es posar servei de tren fins a Santpedor. Bé per Santpedor, però aquest servei només anirà fins a l'estació d'FGC a Manresa, amb lo qual no serveix per l'aportació a Renfe, i el tren d'FGC cap a Barcelona no és competitiu (ja la Renfe es mediocre). Aquell ramal només serà pràctic per anar a Manresa. Això no és en si dolent, però difícilment justifica un ferrocarril si seria suficient posar un bus que trigaria quasi lo mateix. El tren es justificaria si pot canalitzar el màxim flux de viatgers, que seria si es part de l'itinerari cap a Barcelona. Mentres tant s'ha aprovat un projecte per soterrar l'estació d'FGC a Manresa que hipoteca l'opció del tram-tren, o al menys la farà més cara (l'opció lògica hauria estat fer el tram-tren i retallar el tren a Manresa-Alta a on enllaçaria amb el tram-tren, que es quedaria el tram entre Manresa-Alta i Manresa-Baixador).
Llavors es poden deduir quins són els criteris: Evidentment fins a cert punt hi han diners (per al soterrament), però no hi ha interès en fer un projecte complet encara que fos amb fases sense data concreta, ni tampoc conciencia d'un transport públic en xarxa, a on cada part enllaça amb un altre, sent per exemple un tram-tren entre Manresa i Sallent/Súria a l'hora un servei d'aportació cap a Barcelona.
I ara aquests criteris es poden extrapolar als altres projectes, que no tenen la bona predisposició d'aquest que ja en tenia vies de tren per reaprofitar.
Justament jo diria que el tren/tram/tram-tren del Bages es una bona vara de mesurar per a l'estat d'aquests projectes, i el resultat no és bo. El projecte original era un tram-tren que travessaria Manresa des-de l'estació de Renfe per després anar ja com a tren pels ramals cap a Sallent i Súria. Jo crec que aquest era un projecte absolutament raonable, amb cert cost però dins d'uns marges, ja que hauria aprofitat vies existents i requeriria un tram força curt de tramvia nou. A més donaria cobertura a varies poblacions i a parts de Manresa, apropant-los a la Renfe que (en un cas ideal) és el tren que pot tenir millors temps cap a Barcelona.
Ara mirem el que s'ha fet: Tot aquest projecte no s'ha preparat per fer-lo per fases, de fet sembla que ha quedat de banda i enlloc d'això es fara un nyap que es posar servei de tren fins a Santpedor. Bé per Santpedor, però aquest servei només anirà fins a l'estació d'FGC a Manresa, amb lo qual no serveix per l'aportació a Renfe, i el tren d'FGC cap a Barcelona no és competitiu (ja la Renfe es mediocre). Aquell ramal només serà pràctic per anar a Manresa. Això no és en si dolent, però difícilment justifica un ferrocarril si seria suficient posar un bus que trigaria quasi lo mateix. El tren es justificaria si pot canalitzar el màxim flux de viatgers, que seria si es part de l'itinerari cap a Barcelona. Mentres tant s'ha aprovat un projecte per soterrar l'estació d'FGC a Manresa que hipoteca l'opció del tram-tren, o al menys la farà més cara (l'opció lògica hauria estat fer el tram-tren i retallar el tren a Manresa-Alta a on enllaçaria amb el tram-tren, que es quedaria el tram entre Manresa-Alta i Manresa-Baixador).
Llavors es poden deduir quins són els criteris: Evidentment fins a cert punt hi han diners (per al soterrament), però no hi ha interès en fer un projecte complet encara que fos amb fases sense data concreta, ni tampoc conciencia d'un transport públic en xarxa, a on cada part enllaça amb un altre, sent per exemple un tram-tren entre Manresa i Sallent/Súria a l'hora un servei d'aportació cap a Barcelona.
I ara aquests criteris es poden extrapolar als altres projectes, que no tenen la bona predisposició d'aquest que ja en tenia vies de tren per reaprofitar.