Plans de futur per a FGC
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 1956
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- UbicaciĂł: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Plans de futur per a FGC
Ja Ă©s un clĂ ssic. Que la manca d'inversions en infraestructures afecta la competitivitat de Catalunya i que aquest dèficit Ă©s crònic ja Ă©s sabut, però a tot plegat s'hi suma el canvi climĂ tic, el tecnològic i la transformaciĂł de la mobilitat com la coneixĂem fins ara. Les prioritats han canviat i la societat ja veu la mobilitat compartida i el transport pĂşblic com una clara alternativa al cotxe. La "incertesa del moment" influeix i Ă©s per això que el president d'FGC, Ricard Font, planteja que els ferrocarrils connectin València amb Catalunya i PerpinyĂ , aixĂ com les quatre capitals catalanes. El problema? "Encara no existeix un projecte d'alta velocitat" que connecti el territori valenciĂ amb el catalĂ .
Precisament per això, una de les prioritats d'FGC és "donar uns serveis d'alta velocitat regional i poder connectar aquestes capitals per poder desenvolupar una connexió amb la cultura i el turisme propi". Aixà ho ha posat Font damunt la taula durant un esmorzar organitzat per Foment del Treball i PwC, on ha lamentat que "en els darrers anys hi ha hagut pèrdua de competitivitat per la manca d'inversió en infraestructures, un dèficit crònic".
Però aquesta feina no la volen fer sols. "Volem trobar els socis per poder desenvolupar tres grans serveis: la unió de les capitals, que permetria anar de Lleida a Girona i Figueres; arribar al Camp de Tarragona i connectar-nos amb l'aeroport de Reus". De fet, el Departament de Territori ja ha adjudicat la redacció dels estudis informatius per a la implantació del nou sistema de tren-tramvia al Camp de Tarragona. Els estudis corresponen als dos à mbits d’actuació del projecte, entre Cambrils i Tarragona; i Cambrils i Reus, amb un termini d’execució d'entre cinc i sis mesos, respectivament, i un import global d'adjudicació de 456.200 euros. L'objectiu és tenir aprovats tots els estudis la tardor del 2021.
Un hòlding per a Rodalies
Justament amb la idea de l'alta velocitat regional i de connectar-ho tot, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, proposa que "la Generalitat pugui assumir la gestió de Rodalies" perquè, subratlla, "si es gestiona en la distà ncia passa el que passa" i, en aquest sentit, assegura que "FGC té la capacitat de crear un gran hòlding per gestionar Rodalies". Després que el president d'FGC assenyalés que "volem connectar la Gran Àrea Metropolitana i connectar Catalunya amb el món", Llibre ha llançat a l'aire aquest suggeriment i Font ha admès estar "preparats" si
se'ls demana assumir aquesta gestió, tot i que no ha tancat la porta a un hòlding en què hi tinguin participació FGC, Renfe i les administracions implicades.
Llibre: "FGC té la capacitat de crear un gran holding per gestionar Rodalies"
"Esperem que aquesta legislatura duri el mà xim de temps perquè hi pugui haver la complicitat entre el Govern central i la Generalitat que possibiliti la gestió de Rodalies", ha insistit Llibre, mentre que el president d'FGC apunta que "quan pensem en Rodalies, hem de pensar en les inversions però en funció de l'operadora". A parer seu, "no cal plantejar serveis, aprofitem les infraestructures per poder fer el millor servei amb allò que tenim".
I és per aquest motiu que, per exemple, quan FGC va a comprar trens no ho fa per renovar-los, sinó per fer més serveis perquè aquesta és una manera de "recuperar l'ambició", aixà com la "gestió senzilla i de proximitat en els serveis públics i pensar es infraestructures en el serveis". "Implicar els ciutadans, fer projectes transversals de col·laboració público-privada, innovar sense por en els mecanismes de finançament i posar l'home al centre de la discussió i del nostre entorn" és una prioritat clara de la infraestructura de serveis.
Un laboratori 5G per connectar-ho tot
Font ha avançat que FGC instal·larà un laboratori 5G entre plaça Espanya i la Fira per millorar la connectivitat de l'usuari i l'empresa en el seu dia a dia. Això, que ho explicaran millor durant el Mobile World Congress, els fa entrar en "una nova dimensió de connectivitat" a través d'un projecte d'investigació i innovació en què hi participaran la Mobile World Capital de Barcelona, la Generalitat, FGC i Vodafone. Aquesta és la primera cobertura 5G a la xarxa ferrovià ria de la capital catalana.
Parlant d'innovació, el president d'FGC també ha posat de relleu la importà ncia de crear estacions 4.0 que permetin, entre moltes altres coses, que hi hagi intercanvis de car sharing, autobusos elèctrics i paqueteria per recollir les compres fetes a través del comerç electrònic. Una visió que demostra que FGC "deixa de ser una empresa estrictament ferrovià ria per ser una empresa de mobilitat" que jugarà amb l'entorn actual. Es tracta de tenir una "visió que respon a una infraestructura i a uns serveis" que, en definitiva, "connectin Catalunya amb el món".
Per això, cal connectar les quatre capitals catalanes, però tambĂ© "connectar-nos amb Tolosa i PerpinyĂ i amb València", a mĂ©s de connectar "dos districtes industrials que tindran un paper molt important en el futur" com ho sĂłn l'Anoia i el Bages i construir un segon tĂşnel del Vallès que connecti Barcelona amb el Vallès en menys de mitja hora i el Vallès amb el Llobregat. Parlant de la lĂnia del Llobregat, tambĂ© tenen previst doblar les posicions dels trens, estan plantejant que la connexiĂł per Francesc MaciĂ puguin ser dos intercanviadors de serveis i la connexiĂł amb l'aeroport a l'estil de ciutats com Madrid o Viena. I, com no podia ser d'altra
manera, connectar la plaça Espanya amb Grà cia el 2026, millorar els ramals d'Igualada i Manresa i ser un aliat de les exportacions de Seat.
Més inversió en sostenibilitat
"Som activistes en la lluita del canvi climà tic". Partint d'aquesta base, Font ha volgut deixar clar que quan diuen això és perquè, entre altres coses, posaran 230 milions d'euros més en oferta de transport públic. A més, encara en matèria energètica, FGC ja consumeix el 100% de l'energia verda, el 25% de la qual és solar i, de fet, preveuen que l'any vinent ho sigui el 100%.
Font: "Necessitem una inversiĂł proporcional al PIB de Catalunya"
Sobre la Zona de Baixes Emissions, Font ha assenyalat que no hi ha hagut cap situaciĂł de col·lapse a la xarxa ferroviĂ ria d'FGC a les lĂnies del Vallès i del Llobregat-Anoia. "Hem tingut petits increments de viatgers però encara no hem viscut cap situaciĂł difĂcil d'afrontar. Absoluta normalitat". CaldrĂ veure què passa a l'abril, quan comencin a posar-se en marxa les multes per als vehicles que no poden circular per l'Ă rea metropolitana.
Una empresa que no para de batre rècords de passatgers, que treu de les carreteres uns 184.000 cotxes diaris, que està molt ben valorada pels usuaris, sobretot pel 99,5% de puntualitat i que treballa en equiparar el percentatge de dones i homes que hi treballen (ara és del 30% i 70% respectivament), però que, com totes les infraestructures catalanes, necessita tenir un finançament i que les inversions siguin proporcionals al PIB de Catalunya. Com sempre, la manca d'inversions resta competitivitat, una competitivitat, però, que continua catapultant Catalunya cap al rècord i com a un referent internacional.
Font: article de VIA Empresa.
per Marta Escobar MartĂ Barcelona.04 de febrer de 2020 13:18
Subscriu-te a VIA Empresa i no et perdis les històries que et connecten amb la innovació.
Precisament per això, una de les prioritats d'FGC és "donar uns serveis d'alta velocitat regional i poder connectar aquestes capitals per poder desenvolupar una connexió amb la cultura i el turisme propi". Aixà ho ha posat Font damunt la taula durant un esmorzar organitzat per Foment del Treball i PwC, on ha lamentat que "en els darrers anys hi ha hagut pèrdua de competitivitat per la manca d'inversió en infraestructures, un dèficit crònic".
Però aquesta feina no la volen fer sols. "Volem trobar els socis per poder desenvolupar tres grans serveis: la unió de les capitals, que permetria anar de Lleida a Girona i Figueres; arribar al Camp de Tarragona i connectar-nos amb l'aeroport de Reus". De fet, el Departament de Territori ja ha adjudicat la redacció dels estudis informatius per a la implantació del nou sistema de tren-tramvia al Camp de Tarragona. Els estudis corresponen als dos à mbits d’actuació del projecte, entre Cambrils i Tarragona; i Cambrils i Reus, amb un termini d’execució d'entre cinc i sis mesos, respectivament, i un import global d'adjudicació de 456.200 euros. L'objectiu és tenir aprovats tots els estudis la tardor del 2021.
Un hòlding per a Rodalies
Justament amb la idea de l'alta velocitat regional i de connectar-ho tot, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, proposa que "la Generalitat pugui assumir la gestió de Rodalies" perquè, subratlla, "si es gestiona en la distà ncia passa el que passa" i, en aquest sentit, assegura que "FGC té la capacitat de crear un gran hòlding per gestionar Rodalies". Després que el president d'FGC assenyalés que "volem connectar la Gran Àrea Metropolitana i connectar Catalunya amb el món", Llibre ha llançat a l'aire aquest suggeriment i Font ha admès estar "preparats" si
se'ls demana assumir aquesta gestió, tot i que no ha tancat la porta a un hòlding en què hi tinguin participació FGC, Renfe i les administracions implicades.
Llibre: "FGC té la capacitat de crear un gran holding per gestionar Rodalies"
"Esperem que aquesta legislatura duri el mà xim de temps perquè hi pugui haver la complicitat entre el Govern central i la Generalitat que possibiliti la gestió de Rodalies", ha insistit Llibre, mentre que el president d'FGC apunta que "quan pensem en Rodalies, hem de pensar en les inversions però en funció de l'operadora". A parer seu, "no cal plantejar serveis, aprofitem les infraestructures per poder fer el millor servei amb allò que tenim".
I és per aquest motiu que, per exemple, quan FGC va a comprar trens no ho fa per renovar-los, sinó per fer més serveis perquè aquesta és una manera de "recuperar l'ambició", aixà com la "gestió senzilla i de proximitat en els serveis públics i pensar es infraestructures en el serveis". "Implicar els ciutadans, fer projectes transversals de col·laboració público-privada, innovar sense por en els mecanismes de finançament i posar l'home al centre de la discussió i del nostre entorn" és una prioritat clara de la infraestructura de serveis.
Un laboratori 5G per connectar-ho tot
Font ha avançat que FGC instal·larà un laboratori 5G entre plaça Espanya i la Fira per millorar la connectivitat de l'usuari i l'empresa en el seu dia a dia. Això, que ho explicaran millor durant el Mobile World Congress, els fa entrar en "una nova dimensió de connectivitat" a través d'un projecte d'investigació i innovació en què hi participaran la Mobile World Capital de Barcelona, la Generalitat, FGC i Vodafone. Aquesta és la primera cobertura 5G a la xarxa ferrovià ria de la capital catalana.
Parlant d'innovació, el president d'FGC també ha posat de relleu la importà ncia de crear estacions 4.0 que permetin, entre moltes altres coses, que hi hagi intercanvis de car sharing, autobusos elèctrics i paqueteria per recollir les compres fetes a través del comerç electrònic. Una visió que demostra que FGC "deixa de ser una empresa estrictament ferrovià ria per ser una empresa de mobilitat" que jugarà amb l'entorn actual. Es tracta de tenir una "visió que respon a una infraestructura i a uns serveis" que, en definitiva, "connectin Catalunya amb el món".
Per això, cal connectar les quatre capitals catalanes, però tambĂ© "connectar-nos amb Tolosa i PerpinyĂ i amb València", a mĂ©s de connectar "dos districtes industrials que tindran un paper molt important en el futur" com ho sĂłn l'Anoia i el Bages i construir un segon tĂşnel del Vallès que connecti Barcelona amb el Vallès en menys de mitja hora i el Vallès amb el Llobregat. Parlant de la lĂnia del Llobregat, tambĂ© tenen previst doblar les posicions dels trens, estan plantejant que la connexiĂł per Francesc MaciĂ puguin ser dos intercanviadors de serveis i la connexiĂł amb l'aeroport a l'estil de ciutats com Madrid o Viena. I, com no podia ser d'altra
manera, connectar la plaça Espanya amb Grà cia el 2026, millorar els ramals d'Igualada i Manresa i ser un aliat de les exportacions de Seat.
Més inversió en sostenibilitat
"Som activistes en la lluita del canvi climà tic". Partint d'aquesta base, Font ha volgut deixar clar que quan diuen això és perquè, entre altres coses, posaran 230 milions d'euros més en oferta de transport públic. A més, encara en matèria energètica, FGC ja consumeix el 100% de l'energia verda, el 25% de la qual és solar i, de fet, preveuen que l'any vinent ho sigui el 100%.
Font: "Necessitem una inversiĂł proporcional al PIB de Catalunya"
Sobre la Zona de Baixes Emissions, Font ha assenyalat que no hi ha hagut cap situaciĂł de col·lapse a la xarxa ferroviĂ ria d'FGC a les lĂnies del Vallès i del Llobregat-Anoia. "Hem tingut petits increments de viatgers però encara no hem viscut cap situaciĂł difĂcil d'afrontar. Absoluta normalitat". CaldrĂ veure què passa a l'abril, quan comencin a posar-se en marxa les multes per als vehicles que no poden circular per l'Ă rea metropolitana.
Una empresa que no para de batre rècords de passatgers, que treu de les carreteres uns 184.000 cotxes diaris, que està molt ben valorada pels usuaris, sobretot pel 99,5% de puntualitat i que treballa en equiparar el percentatge de dones i homes que hi treballen (ara és del 30% i 70% respectivament), però que, com totes les infraestructures catalanes, necessita tenir un finançament i que les inversions siguin proporcionals al PIB de Catalunya. Com sempre, la manca d'inversions resta competitivitat, una competitivitat, però, que continua catapultant Catalunya cap al rècord i com a un referent internacional.
Font: article de VIA Empresa.
per Marta Escobar MartĂ Barcelona.04 de febrer de 2020 13:18
Subscriu-te a VIA Empresa i no et perdis les històries que et connecten amb la innovació.
Re: Plans de futur per a FGC
Buenas,
No aprendemos, desde 1992 solo saben habla de Alta Velocidad y mientras el Convencional directamente muere, todos los politicos son iguales.
Sobre la llegada de la LL A a Gracia, pues bien ya dicen 2026 aunque la realidad sea que para el 2030 o vete tu a saber.
Saludos.
No aprendemos, desde 1992 solo saben habla de Alta Velocidad y mientras el Convencional directamente muere, todos los politicos son iguales.
Sobre la llegada de la LL A a Gracia, pues bien ya dicen 2026 aunque la realidad sea que para el 2030 o vete tu a saber.
Saludos.
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: Plans de futur per a FGC
Bones... (espero que sigui el fil adient)
M'he fixat en la proposta de la creació del segon túnel del Barcelona-Vallès... i si no m'equivoco, en l'agenda estratègica que FGC ha penjat, està escrit que es té pensat fer un traçat entre Sant Cugat-BCN fent parar per BCN tres llocs amb intercanviadors potents com Lesseps i Diagonal/Provença... També això fa que l'explotació del servei canviï perquè pensen fer l'actual traçat de BCN-Sarrià -Sant Cugat segregar-lo del recorregut de Sant Cugat-Terrassa/Sabadell...
Llavors la S6 i S7 desapareixerien perquè Sant Cugat seria capçalera del recorregut actual (Sant Cugat-Sarrià -BCN) per deixar la S1/S2 pel nou túnel enllaçant a Sant Cugat del recorregut dels ramals (Terrassa/Sabadell)
Personalment em sembla interessant el fet de trobar solucions per alliberar la saturació d'aquest servei, però ja no seria viable fer que el nou túnel passi per les actuals vies de Sant Cugat per permetre fer els S6 i S7 el recorregut de sempre i deixar els S1 i S2 pel nou túnel alhora?
https://www.fgc.cat/wp-content/uploads/ ... def_V2.pdf
M'he fixat en la proposta de la creació del segon túnel del Barcelona-Vallès... i si no m'equivoco, en l'agenda estratègica que FGC ha penjat, està escrit que es té pensat fer un traçat entre Sant Cugat-BCN fent parar per BCN tres llocs amb intercanviadors potents com Lesseps i Diagonal/Provença... També això fa que l'explotació del servei canviï perquè pensen fer l'actual traçat de BCN-Sarrià -Sant Cugat segregar-lo del recorregut de Sant Cugat-Terrassa/Sabadell...
Llavors la S6 i S7 desapareixerien perquè Sant Cugat seria capçalera del recorregut actual (Sant Cugat-Sarrià -BCN) per deixar la S1/S2 pel nou túnel enllaçant a Sant Cugat del recorregut dels ramals (Terrassa/Sabadell)
Personalment em sembla interessant el fet de trobar solucions per alliberar la saturació d'aquest servei, però ja no seria viable fer que el nou túnel passi per les actuals vies de Sant Cugat per permetre fer els S6 i S7 el recorregut de sempre i deixar els S1 i S2 pel nou túnel alhora?
https://www.fgc.cat/wp-content/uploads/ ... def_V2.pdf
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
- Renfe445
- N10

- Entrades: 4592
- Membre des de: 16 ago. 2012, 19:33
- Ubicació: ??!!!#=?¿****!!! ©
- Contacta:
LĂnia Catalunya
Jo el que penso és, és necessari que Sant Gervasi, La Bonanova i Les Tres Torres estiguin obertes? Mira, tens Plaça Molina que substitueix a Sant Gervasi, per anar a la Bonanova et baixes a Muntaner i camines una mica i si vols anar a Les Tres Torres et baixes a Sarrià i el mateix. I si ets un tiquismiquis tens la 68 que recorre quasi tota la Via Augusta.
AixĂ ens lliurem del servei "L6" i deixem el trajecte Catalunya a SarriĂ millor definit per als altres serveis. Si es vol es poden restaurar aquells "semidirectes" (els del cartell verd) per a les hores punta i es fan uns semidirectes de veritat.
I el ramal a Reina Elisenda, això ja sembla un cas perdut!
A veure si li dónen més canya i fan alguna ampliació interessant.
En quant al ramal d'Avinguda Tibidabo, es podria limitar el servei a GrĂ cia durant les hores puntes.
TambĂ© una actuaciĂł molt interessant seria la possibilitat de fer dobles composicions, ampliant les andanes a la lĂnia general.
El problema Ă©s que la lĂnia tal com estĂ ha quedat obsoleta. Un tren que s'ha fet molt petit pel volum impressionant de passatgers que tĂ©. DesprĂ©s, em quedo a quadres veient com Ferrocarrils injecta els rombes dels collons a altres lĂnies. Fins i tot a Gelida!!!
AixĂ ens lliurem del servei "L6" i deixem el trajecte Catalunya a SarriĂ millor definit per als altres serveis. Si es vol es poden restaurar aquells "semidirectes" (els del cartell verd) per a les hores punta i es fan uns semidirectes de veritat.
I el ramal a Reina Elisenda, això ja sembla un cas perdut!
En quant al ramal d'Avinguda Tibidabo, es podria limitar el servei a GrĂ cia durant les hores puntes.
TambĂ© una actuaciĂł molt interessant seria la possibilitat de fer dobles composicions, ampliant les andanes a la lĂnia general.
El problema Ă©s que la lĂnia tal com estĂ ha quedat obsoleta. Un tren que s'ha fet molt petit pel volum impressionant de passatgers que tĂ©. DesprĂ©s, em quedo a quadres veient com Ferrocarrils injecta els rombes dels collons a altres lĂnies. Fins i tot a Gelida!!!
Crònica del Transport al Barcelonès Nord
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
frankrodriguez.net
Bitte seien Sie achtsam. Andere brauchen ihren Sitzplatz vielleicht notwendiger.
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: LĂnia Catalunya
No estoy de acuerdo, piensa que esas estaciones ya existieron en su dĂa y que dan un aumento de pasajeros ideal para el Ă©xito que busca FGC... en Sant Gervasi tiene su utilidad para enlazar con Plaça Molina, y la Bonanova y Les Tres Torres tienen alrededor de 1.000.000 de pasajeros anuales. AsĂ que dudo que piensen en hacer esto porque no han dicho nada al respecto y no soy muy partidario de perder servicios ni de quitar estaciones a menos que haya una justificaciĂłn.Renfe445 ha escrit: ↑16 gen. 2021, 20:00 Jo el que penso Ă©s, Ă©s necessari que Sant Gervasi, La Bonanova i Les Tres Torres estiguin obertes? Mira, tens Plaça Molina que substitueix a Sant Gervasi, per anar a la Bonanova et baixes a Muntaner i camines una mica i si vols anar a Les Tres Torres et baixes a SarriĂ i el mateix. I si ets un tiquismiquis tens la 68 que recorre quasi tota la Via Augusta.
Estoy de acuerdo contigo en ese aspecto, podrĂan liberar los surcos del servicio actual L6 para que pudieran hacer más servicios por el tramo de Catalunya-SarriĂ -Sant Cugat. No descarto la idea
La idea original era segrerar la L6 antigua para hacer la L12 desde la playa de Castelldefels hasta Sarrià , pero fue finalmente descartado por el sobrecoste del proyecto y porque se decidió aprovechar la ampliación de las infraestructuras existentes, y una de ellas tienen pensado hacer la L12 hasta el hospital Sant Joan de Déu de Esplugues.
Otra idea que personalmente me gusta más que fue ideada por los de PTP es crear como en Palma de combinar el tren con el metro con las lĂneas L3 y L12 y hacer que comparta el recorrido de Esplugues y por la L3 vaya de Sant Just-Sant Feliu y la L12 de Sant Joan DespĂ-Sant Boi
Nah, creo que la L7 está perfecta como está.
Si no me equivoco, creo que en varias estaciones ya lo han hecho o lo están haciendo, pero corrĂgeme o corregidme todos si me equivoco, sĂ© que en Provença se hizo una ampliaciĂłn del andĂ©n.
Completamente de acuerdo, pero no solo pasa con la B-V (LĂnia Catalunya), pasa con la LL-A (LĂnia Catalans o Carrilet) porque los trazos de la R6 son obsoletos para el servicio que supuestamente tendrĂa que dar y la mayor parte de los tramos de ferrocarril que hay por Cataluña les pasa lo mismo (de que quedaron obsoletos)... los rombos considero que es una queja menor porque aunque se gaste un presupuesto por parte de la empresa, no creo que sea comparable.Renfe445 ha escrit: ↑16 gen. 2021, 20:00El problema Ă©s que la lĂnia tal com estĂ ha quedat obsoleta. Un tren que s'ha fet molt petit pel volum impressionant de passatgers que tĂ©. DesprĂ©s, em quedo a quadres veient com Ferrocarrils injecta els rombes dels collons a altres lĂnies. Fins i tot a Gelida!!!
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 1956
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- UbicaciĂł: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: Plans de futur per a FGC
FGC vol oferir un servei turĂstic amb un tren de fusta a Manresa i Igualada
L'empresa pĂşblica ferroviĂ ria arranja vells vagons per tenir-los a punt per al 2022
11.03.2021 | 21:45
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tĂ© planificat posar en funcionament el 2022 un tren d'us turĂstic que estaria format per antigues unitats que circulaven per la lĂnia Llobregat Anoia. De fet, l'empresa pĂşblica ferroviĂ ria tĂ© una nova «Estratègia del Patrimoni» que preveu la recuperaciĂł d'aquest servei que s'havia ofert fa uns anys en passejades històriques per la lĂnia en moments de baixa intensitat del trĂ nsit habitual.
FGC proposta que per la lĂnia del Vallès hi circuli l'anomenat Granota, un tren de mitjans del segle XX. Mentre que per la lĂnia Llobregat Anoia (amb final a Manresa o Igualada i que passa per la zona de Martorell i Olesa) hi circularien vagons de fusta de principis del segle XX i algun de finals del segle XIX. Aquests vagons, de fabricaciĂł belga, van estar en Ăşs fins a principis dels anys 70.
L'empresa ha completat la revisiĂł i rehabilitaciĂł tècnica i de seguretat del material. El de la lĂnia del Vallès Ă©s un tren de l sèrie 400, que era caracterĂstic pel color verd i uns grans fars frontals. Fonts de l'empresa han indicat que en aquests moments es traballa per definir una proposta comercial. En aquests moments, l'empresa ja tĂ© alguns tres històrics en funcionament, com per exemple, el tren dels Llacs (de la LĂnia Lleida-La Pobla), el cotxe-salĂł del cremallera de NĂşria i el Funicular de Gelida. El Granota es podria posar en funcionament aquest 2021, sempre condicionats a les limitacions que imposi la situaciĂł de la pandèmia, i el de Llobregat- Anoia es posaria en servei el 2022.
Ferrocarrils fa aquests proposta en el marc d'una posada en valor de tot el seu patrimoni històric i ho ha anunciat en el moment en què a Martorell s'ha iniciat un projecte per fer una nau per a vehicles històrics (vegeu desglossat).
Ricard Font, president de FGC, afirma que «aquesta estratègia del patrimoni que ha definit FGC és un punt d'infleixió en la manera com hem treballat, mantingut i exposat el patrimoni històric». I apunta que «com a empresa pública tenim la responsabilitat de preservar millor i gestionar tot el patrimoni cultural, i ho farem, però ara tambe és l'hora de divulgar tot aquest patrimoni i fer-lo arribar a més gent, de manera més à gil i directa».
FGC manté la proposta de fer tenir el patrimoni exposat i descentralitzat i l'arxiu, a la xarxa.
https://www.regio7.cat/anoia-baix-llobr ... 61061.html
L'empresa pĂşblica ferroviĂ ria arranja vells vagons per tenir-los a punt per al 2022
11.03.2021 | 21:45
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya tĂ© planificat posar en funcionament el 2022 un tren d'us turĂstic que estaria format per antigues unitats que circulaven per la lĂnia Llobregat Anoia. De fet, l'empresa pĂşblica ferroviĂ ria tĂ© una nova «Estratègia del Patrimoni» que preveu la recuperaciĂł d'aquest servei que s'havia ofert fa uns anys en passejades històriques per la lĂnia en moments de baixa intensitat del trĂ nsit habitual.
FGC proposta que per la lĂnia del Vallès hi circuli l'anomenat Granota, un tren de mitjans del segle XX. Mentre que per la lĂnia Llobregat Anoia (amb final a Manresa o Igualada i que passa per la zona de Martorell i Olesa) hi circularien vagons de fusta de principis del segle XX i algun de finals del segle XIX. Aquests vagons, de fabricaciĂł belga, van estar en Ăşs fins a principis dels anys 70.
L'empresa ha completat la revisiĂł i rehabilitaciĂł tècnica i de seguretat del material. El de la lĂnia del Vallès Ă©s un tren de l sèrie 400, que era caracterĂstic pel color verd i uns grans fars frontals. Fonts de l'empresa han indicat que en aquests moments es traballa per definir una proposta comercial. En aquests moments, l'empresa ja tĂ© alguns tres històrics en funcionament, com per exemple, el tren dels Llacs (de la LĂnia Lleida-La Pobla), el cotxe-salĂł del cremallera de NĂşria i el Funicular de Gelida. El Granota es podria posar en funcionament aquest 2021, sempre condicionats a les limitacions que imposi la situaciĂł de la pandèmia, i el de Llobregat- Anoia es posaria en servei el 2022.
Ferrocarrils fa aquests proposta en el marc d'una posada en valor de tot el seu patrimoni històric i ho ha anunciat en el moment en què a Martorell s'ha iniciat un projecte per fer una nau per a vehicles històrics (vegeu desglossat).
Ricard Font, president de FGC, afirma que «aquesta estratègia del patrimoni que ha definit FGC és un punt d'infleixió en la manera com hem treballat, mantingut i exposat el patrimoni històric». I apunta que «com a empresa pública tenim la responsabilitat de preservar millor i gestionar tot el patrimoni cultural, i ho farem, però ara tambe és l'hora de divulgar tot aquest patrimoni i fer-lo arribar a més gent, de manera més à gil i directa».
FGC manté la proposta de fer tenir el patrimoni exposat i descentralitzat i l'arxiu, a la xarxa.
https://www.regio7.cat/anoia-baix-llobr ... 61061.html
Re: Plans de futur per a FGC
Crec que el problema d'FGC es que s'estĂ centrant massa en el turisme, per això els rombes estan per totes parts, i per això volen posar els trens antics. A mĂ©s, ara existeix una linia especial (surt com ES a google maps i Moovit) que va de Plaça Catalunya a Sant Joan. La veritat no ho sĂ© per què ho fan això, si els que pujem a FGC nomĂ©s volem arribar al nostre destĂ.
Re: Plans de futur per a FGC
El problema de FGC como de toda la gestiĂłn de infraestructuras de transporte pĂşblico y ferrocarril en España es que están metidos en unos moldes totalmente rĂgidos (yo incluso dirĂa rancios), de los que no se quiere salir.
Las ideas que se siguen eran modernas en los años 60-70, cuando estaba de moda lo de los soterramientos, parques lineales, alta velocidad y Metros como único concepto de transporte público. No es decir que estas cosas sean por si mismo negativas, pueden tener su lugar, es el hecho de obstinarse en ello, sin soluciones pragmáticas que se adapten a cada situación.
Observa:
Lo del cambio tecnolĂłgico es un mantra que gusta repetir, la realidad es que a nivel de transporte pĂşblico poco hay de nuevo desde hace cien años, y ni falta que hace, se puede hacer mucho con buses, tranvĂas, Metros, trenes de cercanĂas y trenes regionales. No hace falta reinventar la rueda.
Pero si ahora hay que gastar en soterrar 500m de vĂas en Manresa en lugar de hacer el tram-tren propuesto hace mil años, luego poco sentido tiene quejarse de falta de inversiones.
Las ideas que se siguen eran modernas en los años 60-70, cuando estaba de moda lo de los soterramientos, parques lineales, alta velocidad y Metros como único concepto de transporte público. No es decir que estas cosas sean por si mismo negativas, pueden tener su lugar, es el hecho de obstinarse en ello, sin soluciones pragmáticas que se adapten a cada situación.
Observa:
Yo me atreverĂa a decir que la inversiĂłn en infraestructuras en Cataluña como en toda España es, en proporciĂłn al potencial de la economĂa, comparable al resto de Europa. Os retarĂa a pasaros por algunas ciudades alemanas para ver lo que realmente es un dĂ©ficit de inversiĂłn en infraestructuras. Lo que muchas veces no se contabiliza es la cantifad de soterramientos, de transformaciones urbanas o demás proyectos sobredimensionados tipo L9 o la propuesta lĂnea CornellĂ -Castelldefels, que suponen mucha más inversiĂłn para un determinado proyecto que si se hace de forma austera. AsĂ, en Alemania por ejemplo al menos conservan bastante infraestructura ferroviaria, aunque envejecida, mientras que aquĂ mucho se ha eliminado en nombre de la "mejora", como con las vĂas de acceso de Sants, o como se intentĂł con la EstaciĂłn de Francia.122-042-132 ha escrit: ↑04 feb. 2020, 14:45 Que la manca d'inversions en infraestructures afecta la competitivitat de Catalunya i que aquest dèficit Ă©s crònic ja Ă©s sabut, però a tot plegat s'hi suma el canvi climĂ tic, el tecnològic i la transformaciĂł de la mobilitat com la coneixĂem fins ara.
Lo del cambio tecnolĂłgico es un mantra que gusta repetir, la realidad es que a nivel de transporte pĂşblico poco hay de nuevo desde hace cien años, y ni falta que hace, se puede hacer mucho con buses, tranvĂas, Metros, trenes de cercanĂas y trenes regionales. No hace falta reinventar la rueda.
Pero si ahora hay que gastar en soterrar 500m de vĂas en Manresa en lugar de hacer el tram-tren propuesto hace mil años, luego poco sentido tiene quejarse de falta de inversiones.
- Sèrie EV-E801
- N5

- Entrades: 112
- Membre des de: 25 març 2022, 09:10
Re: Plans de futur per a FGC
La lĂnia ES nomĂ©s fa referència als trens que exclusivament estan pensats per escolars; amb alguns cotxes reservats i itineraris diferents. Als horaris de les lĂnies S1 i S2 en pdf tambĂ© hi figuren.AranEwE ha escrit:A mĂ©s, ara existeix una linia especial (surt com ES a google maps i Moovit) que va de Plaça Catalunya a Sant Joan.
Bà sicament, hi ha al matà un ascendent a St Joan i un a Mira-Sol; més un a la tarda. A més d'un Mira-Sol St Cugat.
Al Google maps hi porten ja fa temps, igual que els S7T; que son els S7 amb origen Terrassa; que enlloc més els denominen aixà de cara al públic, fins on sé.
Salut
-
ferroviario_catalan
- N8

- Entrades: 739
- Membre des de: 08 juny 2008, 16:03
- UbicaciĂł: Horta L5
Re: Plans de futur per a FGC
Lo de FGC a mi me trae por la calle de la amargura. Veo muchas lĂneas innecesarias.
Si de mi dependiera, lo harĂa más simple y productivo:
LĂnea Vallès:
-L6 (pl. cat - Reina Elisenda un tren cada 15 minutos)
-L7 (pl.cat - Av.Tibidabo un tren cada 15 minutos)
-S1 (pl.cat - Terrasa un tren cada 10 minutos)
-S2 (pl.cat - Sabadell un tren cada 10 minutos)
Esto supone 20 trenes a la hora por sentido, en el tramo Grà cia - Pl. Catalunya o lo que es lo mismo, paso de tren cada 3 minutos. L6 parando en todas las estaciones, y S1 y S2 “semidirectos”.
Para mi entender, esperar 10 minutos en los ramales, no es gran espera.
Y si quisieran una mejor frecuencia, L6 lanzadera (actual L12) y L7, GrĂ cia - Av.Tibidabo, cada 5 minutos, y dedicas la estaciĂłn de pl. catalunya a hacer salir/llegar solo las lĂneas S1 y S2 con un tren cada 6 minutos en cada una de ellas, eso si, ya no semidirectos, ya hablarĂamos que pararĂan en todas las estaciones.
Respecto a la lĂnea del Llobregat, más de lo mismo:
-S8 Pl.Espanya - Martorell enllaç un tren cada 10 minutos
-R5 Pl.Espanya - Manresa un tren cada 20 minutos
-R6 Pl.Espanya - Igualada un tren cada 20 minutos
AquĂ tendrĂamos un paso de 12 trenes a la hora por sentido en tramo Martorell - Pl.Espanya, lo cual, es mayor tiempo de espera (5 minutos en tramo central), y con el S8 parando en todas las estaciones, podrĂan estar los R5-R6 “semidirectos”, eso sĂ, siempre haciendo salir un S8 un minuto despuĂ©s de cada R5-R6.
Es de traca 9 lĂneas en una red con 2 ramales


Si de mi dependiera, lo harĂa más simple y productivo:
LĂnea Vallès:
-L6 (pl. cat - Reina Elisenda un tren cada 15 minutos)
-L7 (pl.cat - Av.Tibidabo un tren cada 15 minutos)
-S1 (pl.cat - Terrasa un tren cada 10 minutos)
-S2 (pl.cat - Sabadell un tren cada 10 minutos)
Esto supone 20 trenes a la hora por sentido, en el tramo Grà cia - Pl. Catalunya o lo que es lo mismo, paso de tren cada 3 minutos. L6 parando en todas las estaciones, y S1 y S2 “semidirectos”.
Para mi entender, esperar 10 minutos en los ramales, no es gran espera.
Y si quisieran una mejor frecuencia, L6 lanzadera (actual L12) y L7, GrĂ cia - Av.Tibidabo, cada 5 minutos, y dedicas la estaciĂłn de pl. catalunya a hacer salir/llegar solo las lĂneas S1 y S2 con un tren cada 6 minutos en cada una de ellas, eso si, ya no semidirectos, ya hablarĂamos que pararĂan en todas las estaciones.
Respecto a la lĂnea del Llobregat, más de lo mismo:
-S8 Pl.Espanya - Martorell enllaç un tren cada 10 minutos
-R5 Pl.Espanya - Manresa un tren cada 20 minutos
-R6 Pl.Espanya - Igualada un tren cada 20 minutos
AquĂ tendrĂamos un paso de 12 trenes a la hora por sentido en tramo Martorell - Pl.Espanya, lo cual, es mayor tiempo de espera (5 minutos en tramo central), y con el S8 parando en todas las estaciones, podrĂan estar los R5-R6 “semidirectos”, eso sĂ, siempre haciendo salir un S8 un minuto despuĂ©s de cada R5-R6.
Es de traca 9 lĂneas en una red con 2 ramales
¡No hay que hacer un mundo de una canica!
Re: Plans de futur per a FGC
Hi estic d'acord amb el tema que hi ha massa lĂnies, però pel tema de les freqüències, em sembla que ens quedarĂem curts...ferroviario_catalan ha escrit: ↑18 set. 2022, 23:51 Lo de FGC a mi me trae por la calle de la amargura. Veo muchas lĂneas innecesarias.
Si de mi dependiera, lo harĂa más simple y productivo:
LĂnea Vallès:
-L6 (pl. cat - Reina Elisenda un tren cada 15 minutos)
-L7 (pl.cat - Av.Tibidabo un tren cada 15 minutos)
-S1 (pl.cat - Terrasa un tren cada 10 minutos)
-S2 (pl.cat - Sabadell un tren cada 10 minutos)
Esto supone 20 trenes a la hora por sentido, en el tramo Grà cia - Pl. Catalunya o lo que es lo mismo, paso de tren cada 3 minutos. L6 parando en todas las estaciones, y S1 y S2 “semidirectos”.
Para mi entender, esperar 10 minutos en los ramales, no es gran espera.
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: Plans de futur per a FGC
Completament d'acord, ja apartant la seva gestiĂł qĂĽestionable almenys a Barcelona, FGC hauria de reestructurar les seves lĂnies, cert que per l'estructura de les lĂnies suburbanes no tenen confusiĂł respecte a anys enrere, ara bĂ©... jo crec que es podria simplificar mĂ©s encara respecte al Llobregat Anoia i Barcelona Vallès, (si m'apures tambĂ© es podria aplicar a Lleida-La Pobla i Lleida-Manresa)
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: Plans de futur per a FGC
https://www.diaridesabadell.com/2022/11 ... nstruccio/
El Parlament dona dos mesos al Govern per redactar el projecte de la ronda Nord
El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous el punt d’una moció del PSC-Units que insta el Govern de la Generalitat a acordar amb el govern d’Espanya, en el termini de dos mesos, els mecanismes que permetin la redacció del projecte de la ronda Nord entre Sabadell, Castellar del Vallèsre i Terrassa. Aquest punt també contempla la posterior execució de les obres de la ronda Nord per part del Govern de la Generalitat i el finançament per part del govern espanyol.
El passat mes de juliol, una à mplia majoria del Parlament de Catalunya ja va donar suport a la construcció de la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, la carretera que ha d’enllaçar les dues capitals vallesanes amb Castellar del Vallès. Aleshores, la cambra catalana va aprovar una moció presentada també pel PSC que demanava complir amb el preacord entre el Ministeri de Transports, el Departament de Territori i els ajuntaments implicats per fer la infraestructura.
L’ARRIBADA DELS FGC A CASTELLAR
Un altre punt del text aprovat aquest dijous, amb els vots a favor de tots els grups excepte de Junts, que s’hi ha abstingut, insta a dotar en els pressupostos de la Generalitat les “partides adients” per elaborar els estudis informatius per l’arribada de la lĂnia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Castellar del Vallès, aixĂ com el desdoblament de la lĂnia R6 de Rodalies fins a Igualada i l’R5 fins a Manresa.
La millora de la mobilitat amb Sabadell Ă©s una de les reivindicacions històriques de Castellar del Vallès. En una entrevista la setmana passada al Diari, l’alcalde del municipi i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi GimĂ©nez, va reiterar la necessitat que s’implementi el full de ruta en matèria d’infraestructures i transport pĂşblic establert en el Pla especĂfic de Mobilitat aprovat el 2021 per la Generalitat de Catalunya. “AllĂ s’especifica que la prioritat Ă©s millorar la comunicaciĂł de carretera amb la connexiĂł a travĂ©s de la ronda Nord i els sistemes urbans de Sabadell i Terrassa”, va manifestar. En el document tambĂ© es preveu l’arribada dels FGC al municipi.
El Parlament dona dos mesos al Govern per redactar el projecte de la ronda Nord
El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous el punt d’una moció del PSC-Units que insta el Govern de la Generalitat a acordar amb el govern d’Espanya, en el termini de dos mesos, els mecanismes que permetin la redacció del projecte de la ronda Nord entre Sabadell, Castellar del Vallèsre i Terrassa. Aquest punt també contempla la posterior execució de les obres de la ronda Nord per part del Govern de la Generalitat i el finançament per part del govern espanyol.
El passat mes de juliol, una à mplia majoria del Parlament de Catalunya ja va donar suport a la construcció de la ronda Nord de Sabadell i Terrassa, la carretera que ha d’enllaçar les dues capitals vallesanes amb Castellar del Vallès. Aleshores, la cambra catalana va aprovar una moció presentada també pel PSC que demanava complir amb el preacord entre el Ministeri de Transports, el Departament de Territori i els ajuntaments implicats per fer la infraestructura.
L’ARRIBADA DELS FGC A CASTELLAR
Un altre punt del text aprovat aquest dijous, amb els vots a favor de tots els grups excepte de Junts, que s’hi ha abstingut, insta a dotar en els pressupostos de la Generalitat les “partides adients” per elaborar els estudis informatius per l’arribada de la lĂnia S2 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Castellar del Vallès, aixĂ com el desdoblament de la lĂnia R6 de Rodalies fins a Igualada i l’R5 fins a Manresa.
La millora de la mobilitat amb Sabadell Ă©s una de les reivindicacions històriques de Castellar del Vallès. En una entrevista la setmana passada al Diari, l’alcalde del municipi i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi GimĂ©nez, va reiterar la necessitat que s’implementi el full de ruta en matèria d’infraestructures i transport pĂşblic establert en el Pla especĂfic de Mobilitat aprovat el 2021 per la Generalitat de Catalunya. “AllĂ s’especifica que la prioritat Ă©s millorar la comunicaciĂł de carretera amb la connexiĂł a travĂ©s de la ronda Nord i els sistemes urbans de Sabadell i Terrassa”, va manifestar. En el document tambĂ© es preveu l’arribada dels FGC al municipi.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Re: Plans de futur per a FGC
Caram, això de desdoblar l'R5 i R6 deu ser el primer cop que se'n parla. No em sona que abans s'hagi proposat mai.
- Carlos González
- N9

- Entrades: 1930
- Membre des de: 24 març 2015, 18:35
- UbicaciĂł: Sant Boi de Llobregat
Re: Plans de futur per a FGC
M'ha sorprès com tu, de fet no em crec res fins que es mostri el contrari... si es fa el desdoblament, podria ser interessant, però ara actualment i fins a quin punt és realment això prioritari perquè no ho sé.
Mapa ferroviario de Cataluña: https://www.google.com/maps/d/u/0/edit? ... 05483&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
Mapa ferroviario de Cataluña (2035): https://www.google.com/maps/d/edit?hl=c ... 58418&z=13
-
LucasAsensio
- N1

- Entrades: 5
- Membre des de: 16 nov. 2022, 07:53
- genissimon
- N10

- Entrades: 3446
- Membre des de: 05 abr. 2006, 12:43
- UbicaciĂł: La Selva marĂtima i el BerguedĂ prepirinenc
Re: Plans de futur per a FGC
RegiĂł-7, 10 de gener de 2023 ha escrit: Toni Segarra, president de FGC: "La recuperaciĂł del tren al BerguedĂ estĂ en fase d'estudi"
No es tanca la porta a fer arribar el futur tren de Sallent fins a Berga
[...]
ReposiciĂł del Tramvia Blau.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
ActualitzaciĂł de la C-26 entre Berga i Solsona.
Manteniment del servei ferroviari a l'Estació de França i connexió decent amb el metro.
Corredor mediterrani per a mercaderies amb via d'ample normal (UIC 1435mm), apartadors llargs (>1000m) i pendents suaus (<15‰).
Desdoblament de la C-55 entre Manresa i Abrera.
ActualitzaciĂł de la C-26 entre Berga i Solsona.
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 1956
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- UbicaciĂł: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: Plans de futur per a FGC
El Govern estudia fer una nova parada de FGC a Martorell
El nou baixador facilitaria l’arribada d’estudiants al macrocentre de FP de la UPC i dinamitzaria el polĂgon on hi ha la fĂ brica de Seat
InformaciĂł del diari Ara, d'avui mateix
Quan la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va entomar la gestiĂł del macrocentre de FP de Martorell per capgirar-ne la situaciĂł –el centre fa anys que estĂ infrautilitzat– hi havia un aspecte que li preocupava especialment: com fer arribar els alumnes al "campus" que, en realitat, Ă©s el polĂgon industrial de la Seat. Mirant la ubicaciĂł del centre sobre el mapa, des de dalt, l’equip directiu de la UPC, que sĂłn alhora experts en arquitectura i infraestructures, van trobar una possible manera: construir un baixador, Ă©s dir una nova parada, a les lĂnies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que passen just al costat del centre educatiu. Això permetria fer arribar fins al polĂgon no nomĂ©s els estudiants del seu centre de FP, sinĂł tambĂ© els treballadors de la planta de Seat i de la resta d’indĂşstries.
Segons ha pogut saber l’ARA, els representants de la universitat ja han presentat oficialment la idea tant a l’Ajuntament de Martorell, on s’ubicaria la futura parada, com al departament de Territori, que gestiona l’operadora FGC, i per ara totes les parts veuen el projecte amb bons ulls. Fonts de Territori confirmen a aquest diari que la proposta Ă©s factible i ja n’estudien la viabilitat. "És una soluciĂł tècnicament possible i que ajudaria a dinamitzar no nomĂ©s el polĂgon sinĂł tota l’activitat social i econòmica de la zona", asseguren des del departament.
El nou baixador facilitaria l’arribada d’estudiants al macrocentre de FP de la UPC i dinamitzaria el polĂgon on hi ha la fĂ brica de Seat
InformaciĂł del diari Ara, d'avui mateix
Quan la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) va entomar la gestiĂł del macrocentre de FP de Martorell per capgirar-ne la situaciĂł –el centre fa anys que estĂ infrautilitzat– hi havia un aspecte que li preocupava especialment: com fer arribar els alumnes al "campus" que, en realitat, Ă©s el polĂgon industrial de la Seat. Mirant la ubicaciĂł del centre sobre el mapa, des de dalt, l’equip directiu de la UPC, que sĂłn alhora experts en arquitectura i infraestructures, van trobar una possible manera: construir un baixador, Ă©s dir una nova parada, a les lĂnies de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que passen just al costat del centre educatiu. Això permetria fer arribar fins al polĂgon no nomĂ©s els estudiants del seu centre de FP, sinĂł tambĂ© els treballadors de la planta de Seat i de la resta d’indĂşstries.
Segons ha pogut saber l’ARA, els representants de la universitat ja han presentat oficialment la idea tant a l’Ajuntament de Martorell, on s’ubicaria la futura parada, com al departament de Territori, que gestiona l’operadora FGC, i per ara totes les parts veuen el projecte amb bons ulls. Fonts de Territori confirmen a aquest diari que la proposta Ă©s factible i ja n’estudien la viabilitat. "És una soluciĂł tècnicament possible i que ajudaria a dinamitzar no nomĂ©s el polĂgon sinĂł tota l’activitat social i econòmica de la zona", asseguren des del departament.
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 1956
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- UbicaciĂł: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
- 122-042-132
- N9

- Entrades: 1956
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- UbicaciĂł: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: Plans de futur per a FGC
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha licitat aquest dilluns nous treballs per reforçar la robustesa de la catenĂ ria i adaptar-la als efectes del canvi climĂ tic. Les millores es faran al tram entre Sant Cugat i Bellaterra, a la lĂnia Barcelona-Vallès; i al tram entre Sant Vicenç dels Horts i Sant Andreu, a la lĂnia Llobregat-Anoia. Les obres, amb un pressupost de 395.000 euros, tindran una durada de 40 setmanes i estĂ previst que comencin el primer trimestre de l'any 2026. L'actuaciĂł consistirĂ a substituir els equips de compensaciĂł mecĂ nica dels conductors de catenĂ ria (sustentador i fils de contacte), que actualment sĂłn simples, per equips de compensaciĂł dobles.
Més informació:
https://share.google/FA1gGkxOajJLqLuYj
Més informació:
https://share.google/FA1gGkxOajJLqLuYj



