Doncs per acabar d'adobar la incorrecció política, et diré que no ho hauria fet per una única raó: que l'aixecament de la samfaina hauria significat un bloqueig d'hores del trànsit ferroviari.wefer ha escrit:Ja sé que sóc políticament incorrecte (mira, un hobby com un altre) però jo hagués accelerat i tot...
Què caldria fer per evitar atropellaments?
Políticament incorrectes
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
L'altre dia explicava en aquest mateix fil que de poc no hi ha un atropellament a Arc de Triomf, i avui per desgràcia, n'hi ha hagut un http://transport.cat/viewtopic.php?f=2& ... 03#p127903 Fins quan hem d'aguantar això?
ICV ha col·locat 20 metres de tanca dins la seva campanya per evitar els accidents a les vies del tren
http://www.revistaespigol.com/actualitat.html
Calafell - 23 d'abril de 2009 - L’agrupació Iniciativa per Catalunya-Els Verds de Calafell vol evitar els accidents que es produeixen a la via del tren, just a la zona pròxima al mercat municipal on hi ha una zona esportiva. El fet que molts cops les pilotes puguin anar a parar a les vies del tren, pot comportar accidents. Segons ICV, “cada any el tren al seu pas per Calafell i Segur, es cobra víctimes , la majoria mortals, des de l’estiu del 2008 fins ara, hi han hagut accidents mortals”.
Per aquest motiu l’Agrupació local d’ICV ha començat aquest diumenge una campanya demanant passos soterrats i tanca de seguretat al llarg del perímetre del municipi amb una acció de carrer. Aquesta acció, va consistir en penjar una pancarta i col·locar de manera simbòlica uns 20 metres de tanca a la zona d’esports emplaçada prop del mercat municipal de Calafell.
Segons ICV, “l’actual situació es tràgica, alguns dels passos existents suposen un obstacle per les persones, la manca de manteniment els fa insegurs i la distancia entre ells es del tot inadmissible, per altra banda d’inexistència de tanques de seguretat a la ciutat es una temeritat que comporta accidents, de fet només està cobert un 20% dels 10 km de tanca de seguretat necessaris en els 5 km lineals de vies existents. ICV diu que “la campanya vol trencar la passivitat de l’equip de govern i denunciar el silenci i la manca de solucions d’Adif/Renfe davant dels accidents que es van produint de manera periòdica a la nostra ciutat”.
Des d’ICV proposen que “tant l’actual equip de govern com Adif/Renfe, posin en marxa la planificació i compromís de fer un calendari públic que fixi l’inici i final de la durada de les obres tant dels vuit passos soterrats, com del tancament de seguretat necessari”. Des de ICV, “ara que comença la temporada estiuenca, volem fer una crida a la responsabilitat, per tal que l’accidentalitat quedi reduïda a cero”.
Segons han explicat els membres d’ICV Calafell, la campanya continuarà amb la distribució de 100 cartells (ja n'he vist uns quants) i 5 pancartes (la de la foto) i un arxiu informàtic (Power Point) que es distribuirà properament.
Des d’ICV, volen agrair a entitats com l’AVSU (Associació Veïns Segur i Urbanitzacions) la seva col·laboració.
http://www.revistaespigol.com/actualitat.html
Calafell - 23 d'abril de 2009 - L’agrupació Iniciativa per Catalunya-Els Verds de Calafell vol evitar els accidents que es produeixen a la via del tren, just a la zona pròxima al mercat municipal on hi ha una zona esportiva. El fet que molts cops les pilotes puguin anar a parar a les vies del tren, pot comportar accidents. Segons ICV, “cada any el tren al seu pas per Calafell i Segur, es cobra víctimes , la majoria mortals, des de l’estiu del 2008 fins ara, hi han hagut accidents mortals”.
Per aquest motiu l’Agrupació local d’ICV ha començat aquest diumenge una campanya demanant passos soterrats i tanca de seguretat al llarg del perímetre del municipi amb una acció de carrer. Aquesta acció, va consistir en penjar una pancarta i col·locar de manera simbòlica uns 20 metres de tanca a la zona d’esports emplaçada prop del mercat municipal de Calafell.
Segons ICV, “l’actual situació es tràgica, alguns dels passos existents suposen un obstacle per les persones, la manca de manteniment els fa insegurs i la distancia entre ells es del tot inadmissible, per altra banda d’inexistència de tanques de seguretat a la ciutat es una temeritat que comporta accidents, de fet només està cobert un 20% dels 10 km de tanca de seguretat necessaris en els 5 km lineals de vies existents. ICV diu que “la campanya vol trencar la passivitat de l’equip de govern i denunciar el silenci i la manca de solucions d’Adif/Renfe davant dels accidents que es van produint de manera periòdica a la nostra ciutat”.
Des d’ICV proposen que “tant l’actual equip de govern com Adif/Renfe, posin en marxa la planificació i compromís de fer un calendari públic que fixi l’inici i final de la durada de les obres tant dels vuit passos soterrats, com del tancament de seguretat necessari”. Des de ICV, “ara que comença la temporada estiuenca, volem fer una crida a la responsabilitat, per tal que l’accidentalitat quedi reduïda a cero”.
Segons han explicat els membres d’ICV Calafell, la campanya continuarà amb la distribució de 100 cartells (ja n'he vist uns quants) i 5 pancartes (la de la foto) i un arxiu informàtic (Power Point) que es distribuirà properament.
- fotonoticiaACTUALITAT64.jpg (19.6 KiB) Visualitzat 8028 cops
- fotonoticiaACTUALITAT65.jpg (21.69 KiB) Visualitzat 8028 cops
-
UT440_132M
- N10
- Entrades: 3941
- Facebook: https://www.facebook.com/RoadN152
- Ubicació: Tona. C-17 s. 49/51 N152A KM. 59
- Contacta:
Vist l'enèssim capítol, fa dies que em ronda pel cap una "solució" dràstica, per acabar d'una vegada per totes amb els "accidents", he pensat que un sistema semblant al pastor elèctric que s'utilitza en camps de bestiar, serviria per escarmentar els que s'acosten o volen fer acostar massa la gent a la via. Estaria conectat fins que els trens s'aturessin del tot, i a partir d'aquell moment, un cop el tren parat, i sense risc de que algú pugui prendre mal, desconectar-lo.
Visiteu: http://www.youtube.es/rodaliesvicc3 - http://www.flickr.com/photos/ut440_132m
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial", Soci núm. 3
https://www.youtube.com/c/N152a
I avui, un altre, i suma y sigue.
En els darrers mesos, Renfe fa avisos per megafonia per tal que la gent no creui les vies. Potser caldria una campanya global de diferents operadores, per fer pinya, intensificant els avisos per tal de concienciar més encara a la gent per a que no arrisqui la vida per guanyar uns miserables segons per anar a l'altre banda, deixant suicidis apart, que això ja mereix un altre tipus de tractament informatiu.
En els darrers mesos, Renfe fa avisos per megafonia per tal que la gent no creui les vies. Potser caldria una campanya global de diferents operadores, per fer pinya, intensificant els avisos per tal de concienciar més encara a la gent per a que no arrisqui la vida per guanyar uns miserables segons per anar a l'altre banda, deixant suicidis apart, que això ja mereix un altre tipus de tractament informatiu.
Jo crec que els avisos de prohibit baixar a la via són tan útils com un rètol que avisi de no llançar-se de l'últim pis de la Torre Mapfre. Aquests indocumentats ni miren, ni escolten, ni els importa un borrall la resta de la gent o les conseqüències de la seva actitud antisocial.
Per tant, i com ja he dit més amunt, només hi ha una solució: multes i una fiscalització estricta. La garrotada econòmica és l'única cosa que entén aquesta patuleia.
Per tant, i com ja he dit més amunt, només hi ha una solució: multes i una fiscalització estricta. La garrotada econòmica és l'única cosa que entén aquesta patuleia.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Tot i no ser un tema estrictament transportil, però al tenir una certa connexió, he cregut oportú posar aquesta entrevista de la Vanguardia a La Contra, perquè mai no se sap amb què ens podem trobar:
http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html
Carmen Tejedor, psiquiatra; dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
LLUÍS AMIGUET - 13/06/2009
Tengo 66 años. Aún sigo la reivindicación solidaria del 68. Cuando podemos hablar de algo, también empezamos a controlarlo; por eso el mejor remedio contra el suicidio es la palabra. Cada día llegan suicidas a mi consulta: si todos cooperamos, podríamos reducir su número
Si veo a un suicida a punto de lanzarse al vacío, ¿qué hago?
Para empezar, no demuestre nervios ni precipitación e intente buscar ayuda. ... ... Con naturalidad y calma, trate de hacerle hablar con respeto y tacto, encontrando el tono adecuado, preguntándole por su nombre por qué está actuando así.
Por ejemplo...
"Bueno, vale, Lluís, entiendo que se siente muy mal, explíqueme por qué está aquí...".
... Debe intentar rebajar dramatismo; aplazar el acto, pero no se enfrente a él ni trate de predicarle, y llámele por su nombre.
¿Por qué?
La libertad del suicida es falsa. Lo explica muy bien The bridge,un documental rodado con cámara oculta en The Golden Gate de San Francisco, lugar habitual para suicidas.
¿Qué explica?
Recoge un suicido frustrado por una foca que empuja al suicida, con las piernas rotas, hacia la superficie: "Me arrepentí - confiesa el pobre-cuando aún estaba en el aire".
Esa foca merece una medalla.
Otro suicida también se arrepiente en el último segundo y se desuella las manos aferrándose a la cornisa: "No era yo cuando me tiré". Ahí está la respuesta de cordura de no reconocerse a sí mismo en la situación.
El retorno de la dignidad.
Por eso hay que afirmarle la identidad al suicida llamándole por su nombre y demostrándole que nos importa; que es alguien para nosotros y que su vida es necesaria.
¿Y si no quiere hablar ahora?
Hágale olvidarse del ahora.
...
Recuerde el tarrito de Alicia en el país de las maravillas donde ponía "Para comer mañana". Para que aplace su decisión, hay que meter el impulso suicida en ese tarrito haciéndole hablar y escuchándole.
"No puedo explicarle lo que me pasa".
Inténtelo: vamos, en cuanto somos capaces de verbalizar un sentimiento, un deseo, un impulso, ya estamos empezando a controlarlo. Y lo mismo sucede con los intentos de autodestrucción y el suicidio.
Quien mucho avisa no se mata.
Falso: quien mucho habla de suicidio es quien acaba cometiéndolo. Hablar de quitarse la vida es un indicador de riesgo: tómeselo en serio.
Bueno, los suicidas son ínfima minoría.
El 10 por ciento de nuestra población ha pensado en poner fin a su vida alguna vez y el 1,5 por ciento lo ha intentado, pero es muy difícil dar estadísticas fiables, porque el suicidio se suele encubrir.
¿Por qué?
El suicidio sigue siendo algo vergonzante. El 10 por ciento de los suicidas deja una nota. Recuerdo una ilustrativa al respecto que decía: "Y, sobre todo, hija mía, di a las vecinas que ha sido una embolia y no que me he tomado unas pastillas".
¿Por qué el suicidio avergüenza?
Porque creemos que es un acto libre y si hay libertad hay culpa, así que existe una especie de juicio popular que condena de antemano al suicida y a quienes le rodean.
¿Suicidarse no es nunca un acto libre?
Yo nunca he encontrado libertad en el suicida: siempre eran víctimas de un estado anímico alterado que no les permitía decidir libremente.
¿No hay un suicidio racional?
El 95 por ciento de los suicidas presentan claros síntomas de trastorno mental: depresión, ansiedad, irritabilidad, impulsividad patológica. El otro 5 por ciento es el denominado suicidio balance,al que se llega tras un diagnóstico de enfermedad somática terminal.
¿Y entonces?
Suele haber una depresión más o menos encubierta.
¿Hay familias de suicidas?
Existe un factor genético comprobado en grupos endogámicos como los amish. Y también hay sociopatías que lo favorecen.
¿Como en la anomia de Durkheim?
La falta de referencias, de sentirte de un grupo, te hace más vulnerable a las depresiones, y en ese sentido será interesante comprobar si las redes sociales digitales nos protegen de esa soledad anómica.
¿El amor sigue matando?
Seguimos suicidándonos por amor. El desengaño amoroso aún es la primera causa de suicidio en todas las edades, pero suele ir acompañado de otras disfunciones.
Por ejemplo...
Los cinco factores que favorecen el suicidio son el trastorno mental; los pensamientos o ideas suicidas tras intentos previos; una enfermedad somática crónica; el desarraigo social, o impactos externos que rompen el equilibrio emocional del suicida.
¿Hablar del suicidio lo propicia?
Ocultarlo lo propicia. En cambio, una actitud social proactiva ante el suicidio lo reduce. La prueba es nuestro programa de intervención en la Dreta de l´Eixample, que ha logrado reducir un 66 por ciento las repeticiones de intentos suicidas.
¿Cómo?
Haciendo que, además de los médicos, todo el barrio participe en prevenir el suicidio: residencias geriátricas, servicios sociales, escuelas, asociaciones de vecinos, bomberos, policías... Poca inversión con mucho resultado. Es un modelo que ahora implementarán en otras comunidades.
sábado, 13 de junio de 2009
La Contra| página nº 80
Más Noticias de
La Contra
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
Ellos, primero
El derecho a decidir la propia muerte es mejor cedérselo graciosamente a quienes nos hacen la vida imposible. Se me ocurre como antídoto contra la glorificación del suicidio amoroso que impregna nuestra cultura desde Calixto y Melibea hasta los amantes de Teruel - "tonta ella y tonto él", que apostillaban las comadres sabias-o al nihilista de los Sex Pistols. La doctora también tipifica el suicidio balance - el que se decide frente a una dolencia terminal-como una decisión no muy libre sino muy enferma, y esa opinión - desde su posición en absoluto religiosa-es digna de una buena polémica. La doctora Tejedor asegura que del suicidio - como testimonian los suicidas frustrados-siempre te arrepientes.
http://www.lavanguardia.es/lacontra/lacontra.html
Carmen Tejedor, psiquiatra; dirige el programa de prevención del suicidio del Eixample
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
LLUÍS AMIGUET - 13/06/2009
Tengo 66 años. Aún sigo la reivindicación solidaria del 68. Cuando podemos hablar de algo, también empezamos a controlarlo; por eso el mejor remedio contra el suicidio es la palabra. Cada día llegan suicidas a mi consulta: si todos cooperamos, podríamos reducir su número
Si veo a un suicida a punto de lanzarse al vacío, ¿qué hago?
Para empezar, no demuestre nervios ni precipitación e intente buscar ayuda. ... ... Con naturalidad y calma, trate de hacerle hablar con respeto y tacto, encontrando el tono adecuado, preguntándole por su nombre por qué está actuando así.
Por ejemplo...
"Bueno, vale, Lluís, entiendo que se siente muy mal, explíqueme por qué está aquí...".
... Debe intentar rebajar dramatismo; aplazar el acto, pero no se enfrente a él ni trate de predicarle, y llámele por su nombre.
¿Por qué?
La libertad del suicida es falsa. Lo explica muy bien The bridge,un documental rodado con cámara oculta en The Golden Gate de San Francisco, lugar habitual para suicidas.
¿Qué explica?
Recoge un suicido frustrado por una foca que empuja al suicida, con las piernas rotas, hacia la superficie: "Me arrepentí - confiesa el pobre-cuando aún estaba en el aire".
Esa foca merece una medalla.
Otro suicida también se arrepiente en el último segundo y se desuella las manos aferrándose a la cornisa: "No era yo cuando me tiré". Ahí está la respuesta de cordura de no reconocerse a sí mismo en la situación.
El retorno de la dignidad.
Por eso hay que afirmarle la identidad al suicida llamándole por su nombre y demostrándole que nos importa; que es alguien para nosotros y que su vida es necesaria.
¿Y si no quiere hablar ahora?
Hágale olvidarse del ahora.
...
Recuerde el tarrito de Alicia en el país de las maravillas donde ponía "Para comer mañana". Para que aplace su decisión, hay que meter el impulso suicida en ese tarrito haciéndole hablar y escuchándole.
"No puedo explicarle lo que me pasa".
Inténtelo: vamos, en cuanto somos capaces de verbalizar un sentimiento, un deseo, un impulso, ya estamos empezando a controlarlo. Y lo mismo sucede con los intentos de autodestrucción y el suicidio.
Quien mucho avisa no se mata.
Falso: quien mucho habla de suicidio es quien acaba cometiéndolo. Hablar de quitarse la vida es un indicador de riesgo: tómeselo en serio.
Bueno, los suicidas son ínfima minoría.
El 10 por ciento de nuestra población ha pensado en poner fin a su vida alguna vez y el 1,5 por ciento lo ha intentado, pero es muy difícil dar estadísticas fiables, porque el suicidio se suele encubrir.
¿Por qué?
El suicidio sigue siendo algo vergonzante. El 10 por ciento de los suicidas deja una nota. Recuerdo una ilustrativa al respecto que decía: "Y, sobre todo, hija mía, di a las vecinas que ha sido una embolia y no que me he tomado unas pastillas".
¿Por qué el suicidio avergüenza?
Porque creemos que es un acto libre y si hay libertad hay culpa, así que existe una especie de juicio popular que condena de antemano al suicida y a quienes le rodean.
¿Suicidarse no es nunca un acto libre?
Yo nunca he encontrado libertad en el suicida: siempre eran víctimas de un estado anímico alterado que no les permitía decidir libremente.
¿No hay un suicidio racional?
El 95 por ciento de los suicidas presentan claros síntomas de trastorno mental: depresión, ansiedad, irritabilidad, impulsividad patológica. El otro 5 por ciento es el denominado suicidio balance,al que se llega tras un diagnóstico de enfermedad somática terminal.
¿Y entonces?
Suele haber una depresión más o menos encubierta.
¿Hay familias de suicidas?
Existe un factor genético comprobado en grupos endogámicos como los amish. Y también hay sociopatías que lo favorecen.
¿Como en la anomia de Durkheim?
La falta de referencias, de sentirte de un grupo, te hace más vulnerable a las depresiones, y en ese sentido será interesante comprobar si las redes sociales digitales nos protegen de esa soledad anómica.
¿El amor sigue matando?
Seguimos suicidándonos por amor. El desengaño amoroso aún es la primera causa de suicidio en todas las edades, pero suele ir acompañado de otras disfunciones.
Por ejemplo...
Los cinco factores que favorecen el suicidio son el trastorno mental; los pensamientos o ideas suicidas tras intentos previos; una enfermedad somática crónica; el desarraigo social, o impactos externos que rompen el equilibrio emocional del suicida.
¿Hablar del suicidio lo propicia?
Ocultarlo lo propicia. En cambio, una actitud social proactiva ante el suicidio lo reduce. La prueba es nuestro programa de intervención en la Dreta de l´Eixample, que ha logrado reducir un 66 por ciento las repeticiones de intentos suicidas.
¿Cómo?
Haciendo que, además de los médicos, todo el barrio participe en prevenir el suicidio: residencias geriátricas, servicios sociales, escuelas, asociaciones de vecinos, bomberos, policías... Poca inversión con mucho resultado. Es un modelo que ahora implementarán en otras comunidades.
sábado, 13 de junio de 2009
La Contra| página nº 80
Más Noticias de
La Contra
"Yo nunca he encontrado libertad en un suicida"
Ellos, primero
El derecho a decidir la propia muerte es mejor cedérselo graciosamente a quienes nos hacen la vida imposible. Se me ocurre como antídoto contra la glorificación del suicidio amoroso que impregna nuestra cultura desde Calixto y Melibea hasta los amantes de Teruel - "tonta ella y tonto él", que apostillaban las comadres sabias-o al nihilista de los Sex Pistols. La doctora también tipifica el suicidio balance - el que se decide frente a una dolencia terminal-como una decisión no muy libre sino muy enferma, y esa opinión - desde su posición en absoluto religiosa-es digna de una buena polémica. La doctora Tejedor asegura que del suicidio - como testimonian los suicidas frustrados-siempre te arrepientes.
Nota de l'administració: els següents 6 missatges provenen de http://www.transport.cat/viewtopic.php? ... 48#p139148
Recordo que, fa alguns anys, van modificar el Codi de Circulació en el sentit de que tot conductor involucrat en un accident que donés positiu d'alcoholèmia, n'era considerat culpable, amb independència de les circumstàncies. Doncs bé, ja que apliquen criteris de dubtosa legalitat per a la circulació del sacrosant vehicle privat, que apliquin el mateix sistema al ferrocarril: tot vianant que travessi la via, tant si en surt il·lès com si acaba fet un foie-gras, serà declarat culpable i haurà da pagar-ne les conseqüències, si cal, embargant el patrimoni que deixi en cas de mort.
Però no s'hi atreviran pas...
Recordo que, fa alguns anys, van modificar el Codi de Circulació en el sentit de que tot conductor involucrat en un accident que donés positiu d'alcoholèmia, n'era considerat culpable, amb independència de les circumstàncies. Doncs bé, ja que apliquen criteris de dubtosa legalitat per a la circulació del sacrosant vehicle privat, que apliquin el mateix sistema al ferrocarril: tot vianant que travessi la via, tant si en surt il·lès com si acaba fet un foie-gras, serà declarat culpable i haurà da pagar-ne les conseqüències, si cal, embargant el patrimoni que deixi en cas de mort.
Però no s'hi atreviran pas...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Habría que darles el mismo trato que si se tratase de un animal atropellado. Nada de cortar la línea y esperar a que venga el juez: que recojan sus restos, los identifiquen y los incineren.
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
-
Ecomobisostrans
- N10
- Entrades: 3713
- Facebook: https://facebook.com/FerranVeganSpirit
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
Totalmente de acuerdo.Platanito ha escrit:Habría que darles el mismo trato que si se tratase de un animal atropellado. Nada de cortar la línea y esperar a que venga el juez: que recojan sus restos, los identifiquen y los incineren.
La verdad sobre la comida: https://www.youtube.com/watch?v=cJiJU-k0gqc difúndelo!
http://www.igualdadanimal.org
http://www.igualdadanimal.org
Total, queda clar que tot vianant que es troba a la via, excepte personal d'obres i circulació autoritzat, comet una infracció. I també ajudaria a alleugerir la feina dels jutjats, que prou saturats ja van (a més de tenir una metodologia de treball altament ineficient).Platanito ha escrit:Habría que darles el mismo trato que si se tratase de un animal atropellado. Nada de cortar la línea y esperar a que venga el juez: que recojan sus restos, los identifiquen y los incineren.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
-
josep_serre
- N9
- Entrades: 2158
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès/Tarragona
- Contacta:
És que és així.
Guigui ha escrit:Recordo que, fa alguns anys, van modificar el Codi de Circulació en el sentit de que tot conductor involucrat en un accident que donés positiu d'alcoholèmia, n'era considerat culpable, amb independència de les circumstàncies. Doncs bé, ja que apliquen criteris de dubtosa legalitat per a la circulació del sacrosant vehicle privat, que apliquin el mateix sistema al ferrocarril: tot vianant que travessi la via, tant si en surt il·lès com si acaba fet un foie-gras, serà declarat culpable i haurà da pagar-ne les conseqüències, si cal, embargant el patrimoni que deixi en cas de mort.
Però no s'hi atreviran pas...
Corren, corren pels carrers corren, bitllets d'Orion que s'esborren per a trens que no se'n van
Què vols dir? Que els declaren culpables i els fan pagar fins al darrer cèntim? En cas afirmatiu, haurien de fer-ne més divulgació per a escarmentar els llestos de torn.josep_serre ha escrit:És que és així.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Estàn començant a tancar amb valles de ferro la via del tren entre Segur i Calafell, en els llocs on encara no s'havia fet. 
a veure, trobo aquest comentari una mica fort i que consti que jo ja he hagut de patir aquesta circumstància més cops dels que m'agradaria recordar. Voldria recalcar uns punts que trobo prou importants:Platanito ha escrit:Habría que darles el mismo trato que si se tratase de un animal atropellado. Nada de cortar la línea y esperar a que venga el juez: que recojan sus restos, los identifiquen y los incineren.
1) a ningú li agrada trobar-se en una situació que el porti a acabar amb la seva existència, i darrere d'aquestes persones hi ha famílies que ho passen molt malament. Pel fet de que com a conseqüència del seu acte s'hagi de tallar un servei públic no els hem de treure la dignitat com a persones, la inmensa majoria son persones normals que per diferents motius arriven a aquesta situació i mai a la vida han fet mal a ningú ni han comès cap delicte, poden ser el veí del tercer o la tia Enriqueta...
2) el jutge vé si vol. Així de clar. Si telefònicament autoritza als serveis d'emergència a que s'emportin a la persona, no s'ha de presentar si no vol. Sempre hi ha els peliculeros. Recordo un que estava jugant a golf i va tenir la L4 de metro amb servei parcial durant 4 hores mentre arrivaba i s'informava.
3) pel que dius de recollir les seves restes: això no es tan fàcil com sembla, peruqè creus que es retiren a cotxeres els trens que han patit un suïcidi? un es per somtrel's a proves si ho vol el jutge i l'altre es per recollir... bé ja m'enteneu.
bé en resum, aquesta és una situació molt delicada que s'ha d'agafar amb pinces i amb el màxim dels respectes.
Jo suposo que en Platanito es referia més aviat a aquells que per culpa de la seva inconsciència i imprudència, acaben atropellats i això afecta el servei, que no pas als suicides, tot i que qualsevol cas és un drama humà.
Mireu que deia jo fa uns dies...
Sense paraules. 
És on han atropellat a una persona avui...canalcole ha escrit:Estàn començant a tancar amb valles de ferro la via del tren entre Segur i Calafell, en els llocs on encara no s'havia fet.
Sense paraules. Hi ha una opinió a la notícia de la que vaig penjar ahir a http://transport.cat/viewtopic.php?f=2& ... start=1280 , que ha donat força en el clau: la desidia de les administracions i la inoportunitat en algunes decisions, sense tenir en compte el context actual de crisi:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/n ... liceu.html
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/n ... liceu.html
Doncs repeteixo: si passa tan sovint, no podem tenir la via tallada un mínim de dues hores per a cada cas perquè vingui el jutge a aixecar acta d'una cosa que veu tan bé ell com qualsevol altra persona. Ja sé que és una qüestió d'autoritat oficial. Doncs, en aquest cas, que en dotin el maquinista del tren afectat, i el procés s'agilitza. Però no pot ser que quedi interromput el servei perquè una persona circula indegudament per les vies (no és el mateix que en un carrer), amb independència de les conseqüències d'aquesta actitud.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Davant del que ens estem trobant per desgràcia tant sovint en el cas de Renfe rodalies, sobre lo de donar informació o no d'aquests casos, per a que presuntament no se'n produeixin més, mireu què diuen en aquest article:
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/n ... afico.html
En España muere más gente por suicidio que en accidentes de tráfico
[..]Aunque algunos medios de comunicación tienen por norma no informar sobre suicidios para evitar un efecto contagio, los psiquiatras consideran que eso difiere mucho de dar a conocer a la opinión pública un problema de salud que concierne a toda la sociedad. [...]
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/n ... afico.html
En España muere más gente por suicidio que en accidentes de tráfico
[..]Aunque algunos medios de comunicación tienen por norma no informar sobre suicidios para evitar un efecto contagio, los psiquiatras consideran que eso difiere mucho de dar a conocer a la opinión pública un problema de salud que concierne a toda la sociedad. [...]