Bus mixt, passatgers i mercaderies. A Catalunya n'hi han 2

[Ecomobisostrans]

La Seu d'Urgell-Tuixén:



Quan hi vaig anar fa 5 anys era una furgoneta més vella, ara l'ha deu haver canviat. Va de dilluns a dissabte i veig que ara es a la demanda: http://mou-te.gencat.cat/cercaHoraris.d ... =cat&sup=7

I el més espectacular: La Seu d'Urgell-Lles de Cerdanya, per Arànser i Músser:



Si us hi fixeu darrere de la cabina del conductor hi ha una 2ª cabina, crec que hi caben 8 persones. Va de dilluns a divendres, i també es a la demanda. Horaris: http://mou-te.gencat.cat/cercaHoraris.d ... =cat&sup=6

Antigament n'hi havia més: http://historiatransportcat.blogspot.co ... -lalt.html (amb fotos)

[Javi M]

I sota quines condicions es pot concertar el servei i a qui cal dirigir-se?

[Ecomobisostrans]

Carai es veritat, posen que s'ha de demanar però no diu el telèfon!!! No se si trucant al 012 serviria, s'hauria de provar i si no val posar una reclamació perque un no té perquè anar fent de Sherlock Holmes buscant els telèfons.

De totes maneres poso les dades que he trobat

El 1r bus es de Horaci Botella Soret, i el tel. que surt en una espècie de guia es aquest: 973370198
Sino es tindria que trucar a l'ajuntament de Tuixent: 973370202

I el 2n es de Antonio J. Sirvent Pozo
No es troba el tel. per tant queda trucar a l'ajuntament de Llés de Cerdanya: 973515047 - 973515097

[Euromed]

Hola a tothom:
El assumpte dels vehicles mixtes mercaderies/viatgers, es bastant antic. Jo recordo que a mitjans dels anys 60 sortia molt a fer travesses de muntanya, i principalment a la zona de la cerdanya ja habien aquets tipus de serveis, i eren mes del tipus camió amb una segona cabina, o bé una cabina mes gran, en que hi cabien potser fins a nou o deu viatgers, i la resta del vehicle per mercaderies, inclús la part de mercaderies recordo era una part coberta i una part al aire lliure. Molts de aquets serveis als pobles eren els que apropaven fins a una carretera general o bé una població mes important, les gerres amb la llet fresca, per al seu tractament i distribució. Recordo que a molts pobles no parlaven del "Cotxe de linia" parlaven de "El camió de la llet". Encara que en realitat era un camió que cobria el servei de viatgers, i encarrecs de tots tipus. Amb el pas dels anys i ja que als pobles la gent començava a tindre vehicles privats i algú que tenia autorització per ferservei de taxi, els coneguts "camió de la llet"han quedat només per a serveis de mercaderies i missatgeria.
Salutacions.

[Ecomobisostrans]

Recordo que a molts pobles no parlaven del "Cotxe de linia" parlaven de "El camió de la llet".

Al de Tuixent li diuen "La lletera", de fet la furgoneta antiga recordo que portava escrit "Lletera de Tuixent"

[sag470]

I sota quines condicions es pot concertar el servei i a qui cal dirigir-se?

Al consell comarcal surten els horaris i telefons: http://www.alturgell.cat/sites/default/ ... emanda.pdf

[Ecomobisostrans]

L'última pubilla

Fa dos anys, Josep Mitjana Berdié, enginyer tècnic agrícola jubilat fill de Biscarbó, municipi de Valls d'Aguilar, ens va sorprendre gratament amb Maleïda terbolina, un llibre editat per Pagès en què evocava el món feréstec i recòndit del seu poble natal durant la seva infantesa i primera joventut, marcada per unes condicions de vida molt dures i un clima inclement, sota la maledicció de la terbolina o trebolina, un temible vent de neu.

Animat pels lectors, Mitjana ens ofereix ara, a la mateixa editorial, una segona part d'aquella obra iniciàtica, Beneïda terbolina, ampliant el focus d'atenció als vilatges confrontants amb el seu, en la desavinent contrada del port del Cantó, a cavall de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà: Freixa, Junyent, la Torre, Castellàs, Vila-rubla i Solans. Amb un treball minuciós, de cadascun d'ells n'ha investigat i en relaciona les diverses cases i habitants, així com la seva descendència actual escampada arreu, una autèntica diàspora entre 1960 i 1980, fins quedar pràcticament despoblats, llevat de l'estiu, quan alguns dels antics veïns hi tornen per passar les vacances. La impressionant recopilació de dades, que adquireix la qualitat d'un cadastre o acta notarial d'un temps perdut, es desgrana amb tota classe de detalls família per família, generació rere generació, des dels repadrins als besnéts, com aquella Judith de cal Manuel de Junyent, elegida miss Cartagena el 1996, o aquella Saturnina de cal Franquet de Freixa, resident avui dia a Mataró, l'última pubilla nascuda al poble, el 1955, quan hi havia encara cinc cases obertes, però a l'escola local ja només hi assitien ella i el seu germà, on tenien de mestra una noia de Zamora arribada amb el camió de la llet que pujava des de la Seu, únic transport públic en un rodal per on fins poc abans no hi circulaven ni les tartanes, per falta de camins, només els animals de bast.

A Freixa mateix hi havia un capellà, mossèn Bartomeu, que quan el convidaven a vi, en bevia uns bons tragos mentre deia que "quan penso que è sang de Crist, me'n beuria un bot". Sovint anava xiroi. I què havia de fer, pobre home, en la seva situació? Una de tantes gracioses anècdotes d'un volum, escrit en bona part en dialecte pallarès, que es completa amb un recull de vivències personals de l'autor, aficionat a la botànica i als viatges, tan microlocalista i alhora cosmopolita.

http://www.segre.com/dia-de-reg/browse/ ... billa/328/