Pàgina 1 de 1

Mobilitat sostenible

Publicat: Dijous 19/05/2022 9:31
Autor: genissimon
Regió-7, 19 de maig de 2022 ha escrit: Opinió: David Bricollé
Mobilitat sostenible o susceptible?

[...]

Re: Mobilitat sostenible

Publicat: Dijous 19/05/2022 14:11
Autor: Elefant
Em permeto una petita anècdota: En les últimes dues setmanes, dos persones m'han mencionat alguna cosa sobre CO2 o ecologisme:
Una persona em va dir que li feia pensar la "huella de CO2" d'unes gambes que vaig menjar.
L'altre em va parlar que es bo que més gent treballi des-de casa per no desplaçar-se tant.
La primera d'aquestes persones venia de lluny en avió, i ha estat a dos llocs d'europa, movent-se en avió entre aquests dos també. La segona persona es mou a tot arreu en cotxe i no habitua mai a fer servir el transport public.
Jo, personalment, no vaig en cotxe (ni me'l puc permetre) i fa uns tres anys que vaig agafar un avió (per visitar familia).
Ahí lo dejo.

Aquest senyor de l'article fa un raonament en la meva opinió encertat, encara que no explicita la conclusió lògica (de fet, no em sembla que sabria concretar-la). Devant una observació racional, les mesures entorn a la mobilitat sostenible son completament incoherents. Això s'intenta relativitzar amb tota mena d'arguments (que si hem de donar exemple, que si això es prescindible i allò no, etc.), pèro finalment a mi lo que em val es que estem aconseguint realment, que es una gota al oceà, pèro amb una conciència neta. I nem a pagar el suplement aquest per compensar el CO2, perque un pagament segur que arregla el medi ambient i el clima.

La societat occidental es troba en un Zeitgeist, un esperit de l'època a on preval més l'apariència que el fet, i ens quedem satisfets amb l'imatge d'allò que volem aconseguir, sense que passem per un procés de qüestionament crític de si realmente estem aconseguint-lo. I qui es posa en contra d'aquest dogma es víctima de l'inquisició de la moralitat.

Estic dient amb això que no hem de fer res? No, tot lo contrari. Amb aquest rentat de cara justament no sentim la pressió de fer res, l'ímpetu de fer una cosa per resoldre un problema que percibim queda satisfet. I amb això al final no ens posem seriosament amb el problema.
Clar que per realment començar a resoldre aquesta situació cal fer mes que posar una taxa aquí i un impost enllà. Si realment interessés això, la gent agafaria voluntàriament el transport públic, tot i plorar de que es tan dolent i terrible. I no aniria en megacreuers. I farien vacançes a Sitges i no a República Dominicana. Etc., etc.. Pèro la veritat es que la majoria tot això s'ho passa per l'arc de triomf. El que volen es fer tot com ara, pèro comprant-se la conciència neta. O millor encara, obligant els altres a comprar-lis aquesta. Aquesta es la veritat incòmoda. Lo qual pot fer pensar que tota la verborrea del clima i del CO2 no es més que un gran negoci per vendre conciències netes, sense realment aportar res per resoldre el suposat problema.

Re: Mobilitat sostenible

Publicat: Dilluns 24/07/2023 11:44
Autor: genissimon
3/24, 23 de juliol de 2023 ha escrit: El tren, quatre cops més car que l'avió: l'impacte climàtic de l'actual model de transport
Un estudi de Greenpeace ha analitzat 112 rutes europees i ha arribat a la conclusió que els bitllets d'avió són més barats que els de ferrocarrils en el 70% dels casos
[...]