La Seu facilitarà l'impuls del projecte del tramvia amb Andorra
El secretari d'Estat de Transports i Mobilitat, David Forné ha visitat la Seu d'Urgell per reunir-se amb l'alcalde, Joan Barrera, per impulsar el projecte del tramvia que connectaria el centre d'Andorra amb la Seu. Segons Forné, durant la reunió l'alcalde ha explicat que "oferiran les màximes facilitats per impulsar la iniciativa".
El projecte, segons va explicar el secretari d'Estat durant la presentació de la candidatura conjunta amb Catalunya al programa POCTEFA, tindrà un cost d'uns 700.000 euros, dels quals Andorra aportarà 200.000 i la Generalitat els altres 500.00 euros. L'estudi per part del Principat ja està elaborat, ja que forma part del "projecte inicial de connectar a través de transport segregat la Vall Central". Forné va assenyalar que queda per estudiar el trajecte referent a la part catalana i que a la tardor se sabrà si Catalunya rebrà el finançament per tirar endavant el projecte. En cas afirmatiu, s'elaboraria un estudi de viabilitat i de traçats que estaria enllestit en un any i mig
https://www.diariandorra.ad/nacional/25 ... 69379.html
Connexió ferroviària amb Andorra
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1826
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
-
wefer
- Administrador
- Entrades: 7302
- Ubicació: Barcelona - Fabra i Puig / Sant Andreu Arenal
- Contacta:
Si ja em costa veure la Generalitat invertint en un projecte així havent-hi milers de projectes més prioritaris (p.ex. tren-trams de Girona i Tarragona-Reus), no puc parar de riure pensant d'on treurà els diners el Govern d'Andorra per assumir aquesta infraestructura. No té cap mena de sentit.
Marçal Guardiola i Sánchez - Railmotif, Afició ferroviària - Web ferroviària - Història de la SEAT - Museu del Transport de Barcelona
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1826
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Anem malament
https://share.google/C0FJ13g2UykOrGCka
DIARI D'ANDORRA
Catalunya espera que el tramvia de la Seu a Sant Julià sigui rendible el 2050
La Generalitat manté el projecte de connexió amb el Principat però ha descartat l'enllaç de Puigcerdà a la capital alturgellenca
El tramvia entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria serà rendible el 2050 quan Catalunya arribi a una població de 10 milions d'habitants, segons indiquen els estudis de la Generalitat. El projecte forma part del pla d’infraestructures 2025-2050 i segons va afirmar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, dimarts passat al parlament català tot i que actualment la infraestructura “no seria rendible” s’està “impulsant de manera ferma”.
El missatge va arribar durant un ple monogràfic sobre infraestructures, en què Paneque va desmentir que el govern hagi aturat projectes de tramvies regionals. “És mentida que només impulsem el tramvia del Camp de Tarragona. Els altres també avancen, però amb una mirada més estratègica”, va afirmar. Entre aquests projectes, va citar el tramvia entre Girona i Banyoles, entre Tortosa i l’Aldea, i el que hauria d’unir la capital alturgellenca amb Andorra. Tots tres, però, queden sotmesos a un escenari de futur on la població catalana hauria d’arribar als deu milions d’habitants, una hipòtesi demogràfica que serveix com a punt de partida per justificar el retard. El que sí ha descartat de moment la Generalitat és la connexió que hi hauria entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
Malgrat les paraules de la consellera, els fets apunten en una altra direcció. Mentre el tramvia del Camp de Tarragona ja té data d’inici d’obres –finals de 2025– i un pressupost assignat de gairebé 245 milions d’euros, cap dels altres projectes disposa de calendari concret. El cas de la Seu-Sant Julià es troba en una fase inicial d’estudi de viabilitat, per al qual el govern català i l’executiu andorrà han sol·licitat fons al programa europeu Poctefa. L’estudi està pressupostat en 700.000 euros, amb una aportació conjunta de 400.000 per part dels dos governs, però caldrà esperar a la tardor per saber si Brussel·les dona llum verda.
El traçat previst seguiria el curs del riu Valira, paral·lel a l’N-145, on es registren fins a 20.000 vehicles diaris en moments punta. S’estima que 1.600 persones creuen la frontera cada dia per treballar, una dada que contrasta amb l’afirmació que la infraestructura no seria viable. Amb aquestes xifres, el projecte encaixaria en qualsevol pla de mobilitat sostenible, especialment en un context europeu que prioritza la descarbonització i la reducció del trànsit privat.
Aquest escenari contrasta amb el consens polític i tècnic que el projecte havia generat inicialment. Diversos informes, entre ells els impulsats per la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP), assenyalen que una connexió ferroviària entre la Seu i Andorra tindria un impacte positiu immediat en termes de reducció d’emissions, accessibilitat i cohesió territorial. La proposta encaixa també amb els objectius del Pacte Verd Europeu, que promou l’intercanvi modal i la interconnexió entre regions frontereres.
Tanmateix, la manca de voluntat política immediata posa en entredit aquesta voluntat compartida. El Parlament de Catalunya va aprovar fa pocs mesos una resolució favorable al desenvolupament del tren-tram entre Andorra i la línia R3, amb un ampli suport parlamentari. Tot i això, no hi ha cap traça d’inclusió pressupostària efectiva més enllà dels estudis preliminars. La consellera Paneque va insistir que “estem planificant amb perspectiva”, però no va aclarir quines mesures es prendran mentre no arribi aquest futur idealitzat del 2050.
https://share.google/C0FJ13g2UykOrGCka
DIARI D'ANDORRA
Catalunya espera que el tramvia de la Seu a Sant Julià sigui rendible el 2050
La Generalitat manté el projecte de connexió amb el Principat però ha descartat l'enllaç de Puigcerdà a la capital alturgellenca
El tramvia entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria serà rendible el 2050 quan Catalunya arribi a una població de 10 milions d'habitants, segons indiquen els estudis de la Generalitat. El projecte forma part del pla d’infraestructures 2025-2050 i segons va afirmar la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, dimarts passat al parlament català tot i que actualment la infraestructura “no seria rendible” s’està “impulsant de manera ferma”.
El missatge va arribar durant un ple monogràfic sobre infraestructures, en què Paneque va desmentir que el govern hagi aturat projectes de tramvies regionals. “És mentida que només impulsem el tramvia del Camp de Tarragona. Els altres també avancen, però amb una mirada més estratègica”, va afirmar. Entre aquests projectes, va citar el tramvia entre Girona i Banyoles, entre Tortosa i l’Aldea, i el que hauria d’unir la capital alturgellenca amb Andorra. Tots tres, però, queden sotmesos a un escenari de futur on la població catalana hauria d’arribar als deu milions d’habitants, una hipòtesi demogràfica que serveix com a punt de partida per justificar el retard. El que sí ha descartat de moment la Generalitat és la connexió que hi hauria entre Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
Malgrat les paraules de la consellera, els fets apunten en una altra direcció. Mentre el tramvia del Camp de Tarragona ja té data d’inici d’obres –finals de 2025– i un pressupost assignat de gairebé 245 milions d’euros, cap dels altres projectes disposa de calendari concret. El cas de la Seu-Sant Julià es troba en una fase inicial d’estudi de viabilitat, per al qual el govern català i l’executiu andorrà han sol·licitat fons al programa europeu Poctefa. L’estudi està pressupostat en 700.000 euros, amb una aportació conjunta de 400.000 per part dels dos governs, però caldrà esperar a la tardor per saber si Brussel·les dona llum verda.
El traçat previst seguiria el curs del riu Valira, paral·lel a l’N-145, on es registren fins a 20.000 vehicles diaris en moments punta. S’estima que 1.600 persones creuen la frontera cada dia per treballar, una dada que contrasta amb l’afirmació que la infraestructura no seria viable. Amb aquestes xifres, el projecte encaixaria en qualsevol pla de mobilitat sostenible, especialment en un context europeu que prioritza la descarbonització i la reducció del trànsit privat.
Aquest escenari contrasta amb el consens polític i tècnic que el projecte havia generat inicialment. Diversos informes, entre ells els impulsats per la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP), assenyalen que una connexió ferroviària entre la Seu i Andorra tindria un impacte positiu immediat en termes de reducció d’emissions, accessibilitat i cohesió territorial. La proposta encaixa també amb els objectius del Pacte Verd Europeu, que promou l’intercanvi modal i la interconnexió entre regions frontereres.
Tanmateix, la manca de voluntat política immediata posa en entredit aquesta voluntat compartida. El Parlament de Catalunya va aprovar fa pocs mesos una resolució favorable al desenvolupament del tren-tram entre Andorra i la línia R3, amb un ampli suport parlamentari. Tot i això, no hi ha cap traça d’inclusió pressupostària efectiva més enllà dels estudis preliminars. La consellera Paneque va insistir que “estem planificant amb perspectiva”, però no va aclarir quines mesures es prendran mentre no arribi aquest futur idealitzat del 2050.
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 1826
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Una petita reflexió. Parla del futur idealitzat del 2050, amb 10 milions de persones a Catalunya. Sí ja no hi cabem, tenim greus problemes de mobilitat, d'habitatge, d'infraestructures i d'equipaments, i som 8, "només", milions, i hem d'esperar per fer noves infraestructures; quan convindria planificar ara, per arribar al 2050 amb els deures fets, no per fer.
Déu meu, jo ja no hi seré, però voldria deixar una Catalunya millor que ara, per als meus néts. Salut!
Déu meu, jo ja no hi seré, però voldria deixar una Catalunya millor que ara, per als meus néts. Salut!
El futur serà vehicle privat o bus. Sense noves infraestructures i les actuals al límits és impossible absorbir aquest creixement. Eines com el ERTMS, trens més capacitat són un pedaç del problema, però no aportarà més ja que la infraestructura és la mateixa.
I més ara que acabem creixent cap la AMB són zones on no estan ben comunicades.
I més ara que acabem creixent cap la AMB són zones on no estan ben comunicades.
O sigui, el tramvia del Camp de Tarragona no "avança amb mirada estratègica"? Doncs com sinó, a la babalà?El missatge va arribar durant un ple monogràfic sobre infraestructures, en què Paneque va desmentir que el govern hagi aturat projectes de tramvies regionals. “És mentida que només impulsem el tramvia del Camp de Tarragona. Els altres també avancen, però amb una mirada més estratègica”, va afirmar.
Potser no li falta raó, a la consellera...
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
El que intenta dir la consellera és que el tramvia de Tarragona s'espera que surti a compte amb la Catalunya d'avui dia (visió tàctica), i els altres projectes per una Catalunya del futur, que hagi canviat en la direcció que es vol canviar (visió estratègica). L'article periodístic en fa una interpretació molt rara.
Li he fet una mirada al pla aquest (podeu veure els detalls al l'adjunt de la nota de premsa):
Nota de premsa: https://govern.cat/gov/notes-premsa/727 ... ralitzades Document adjunt: https://govern.cat/govern/docs/2025/07/ ... b80c59.pdf
I no vol dir que això "no es farà fins al 2050", sinó és un "ens agradaria que això estigués fet pel 2050", però tot el document sembla una barreja dels projectes que ja s'estan fent (amb algunes omissions importants), amb un "brindis al sol" de megaprojectes i objectius sense justificar bé
D'entrada, la Catalunya dels 10 milions, ni veig res que expliqui aquest creixement, ni inclou com es farà habitatge per aquests dos milions extra, literalment diu:
Viuran 100 persones per habitatge? 120 a les àrees de demanda forta i acreditada?Reserva pública de solars: A la primera convocatòria s’han presentat 666 solars, amb un potencial de 21.289 habitatges de protecció oficial, dels quals 12.183 habitatges es troben en àrees de demanda forta i acreditada.