El ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, ha obert la porta aquest dilluns a “elevar” alguns punts del traçat de l’R1 de Rodalies per protegir-lo del mar i dels temporals. “Reparar (la línia) no és senzill perquè el que facis té un caràcter forçosament provisional, per molt bona que sigui l’obra en aquell punt, el mar acabarà imposant-se, per tant, hi ha un debat pendent”, ha remarcat Puente en un acte a l’Ateneu de Madrid, segons recull l’ACN. A parer seu, traslladar la ruta no és fàcil per la presència d’habitatges, mentre que soterrar-la tindria un cost “enorme”.
Enllàç a la noticia:
https://share.google/LtaQCauokKvbAwG0o
L'avenç del mar afecta la línia del Maresme
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2346
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: L'avenç del mar afecta la línia del Maresme
Algu pot explicar per que elevar la línia és una solució?
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2346
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: L'avenç del mar afecta la línia del Maresme
S'ha de llegir amb pinces, metafòricament parlant. Caldrien intervencions puntuals per millorar certs punts del traçat. Salut!
-
122-042-132
- N9
- Entrades: 2346
- Membre des de: 05 oct. 2008, 12:30
- Ubicació: (Barcelona CAT, Houston TX, Washington DC)
Re: Retards, avaries i deficiències en el servei de RENFE
Per a milers de treballadors i estudiants, el dia no comença a la feina ni a les aules, sinó a l'estació de Rodalies mirant cap a la via amb la incertesa de si el tren passarà. Una rutina frustrant que s'ha convertit en habitual i que, més enllà del malestar individual, amaga una factura econòmica de milions d'euros per a tot el país.
La imatge no és nova, però sí cada cop més freqüent. Les fortes pluges d'aquestes últimes setmanes han tornat a posar en evidència la fragilitat de la xarxa. Estan les nostres infraestructures preparades per afrontar els episodis de clima violent?
Una nova R1 cap a l’interior
La línia de Rodalies manté connectat tot el país. És una xarxa de trens que et porta des de Tortosa, fins a Figueres, passant per centenars de pobles de Catalunya. Milers de persones depenen cada dia d’aquesta xarxa per arribar a la feina; una xarxa, però, vulnerable. Com pot ser que per a milers de persones cada matí l'única alternativa sigui una línia que no està preparada davant aquests climes extrems?
L'exemple més clar d’aquesta vulnerabilitat és la línia R1. El tren que recorre des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Maçanet-Massanes i passa per Mataró, remunta els orígens a l’any 1848. La vista des del comboi és tant maca com arriscada és la situació de línia. A escassos metres del mar, es troba en una posició crítica. Amb l’augment any darrere any del nivell del mar, el fort onatge i les riuades intenses que es formen a tot el Maresme, l’R1 és una línia que viu en temps de descompte. Albert Ventayol, geòleg membre de l’Observatori del GeoRisc, indica que l'única opció és traslladar-la, si no ho lamentarem: “Per sort no hi ha hagut cap accident, però ja ho dic bé: una mica per sort, perquè és una línia que té un risc evident. Hem de traslladar-la cap a l'interior perquè si no la línia estarà subjecta sempre a uns impactes temporals que en posaran en risc el funcionament. S'hauran de fer esforços per protegir l'actual línia, ja que aquest canvi no es farà automàtic, però pel fet que inexorablement haurem de traslladar la línia cap a l'interior en el futur, com més aviat ens hi posem, millor.”
Tanmateix, els problemes de la xarxa no acaben a la línia de mar. “La xarxa de Rodalies té diversos tipus de perills, diguem-ne, naturals. O sigui, no és només el risc d'inundació. La xarxa de Rodalies pateix molt d'un altre tipus de problemàtica que són la inestabilitat dels talussos. Aquest és un problema fins i tot és més important que el mateix risc d'inundació”, assegura Ventayol. Els despreniments en trinxeres i murs són constants quan arriben les fortes pluges, provocant incidències i fins i tot tragèdies com la de Gelida. En el fons, el mal temps, és el desencadenant que fa que esclati una situació de perill que ja existia des de fa temps.
Efecte dominó sobre l’economia.
Quan la xarxa de Rodalies falla el problema no s'acaba a les vies. L’impacte va molt més enllà de les andanes, les incidències en el transport públic desencadenen un xoc en cadena que paralitza l'activitat econòmica, desajusta la vida quotidiana dels ciutadans i acaba tenint un fort cost per a tot el territori. Quan el transport falla, l'impacte econòmic és immediat.
“L'efecte dominó és inevitable”, adverteix el professor d'economia del EAE Business School de Barcelona, José Antonio Lanau. Segons Lanau, quan el transport públic falla trenca tota la cadena laboral. Aquest impacte global es tradueix en xifres molt concretes. Es calcula que cada dia amb el servei aturat o amb retards, uns 350.000 usuaris perden una mitjana d'una hora de treball. Amb una producció estimada en uns 25 euros l'hora per empleat, la PIMEC xifra el cost diari en 6 milions d'euros per a les empreses i en 9 milions d'euros en el PIB de Catalunya.
Enllaç:
Article complert: https://share.google/9K67xPXv32h9pW6xu
La imatge no és nova, però sí cada cop més freqüent. Les fortes pluges d'aquestes últimes setmanes han tornat a posar en evidència la fragilitat de la xarxa. Estan les nostres infraestructures preparades per afrontar els episodis de clima violent?
Una nova R1 cap a l’interior
La línia de Rodalies manté connectat tot el país. És una xarxa de trens que et porta des de Tortosa, fins a Figueres, passant per centenars de pobles de Catalunya. Milers de persones depenen cada dia d’aquesta xarxa per arribar a la feina; una xarxa, però, vulnerable. Com pot ser que per a milers de persones cada matí l'única alternativa sigui una línia que no està preparada davant aquests climes extrems?
L'exemple més clar d’aquesta vulnerabilitat és la línia R1. El tren que recorre des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Maçanet-Massanes i passa per Mataró, remunta els orígens a l’any 1848. La vista des del comboi és tant maca com arriscada és la situació de línia. A escassos metres del mar, es troba en una posició crítica. Amb l’augment any darrere any del nivell del mar, el fort onatge i les riuades intenses que es formen a tot el Maresme, l’R1 és una línia que viu en temps de descompte. Albert Ventayol, geòleg membre de l’Observatori del GeoRisc, indica que l'única opció és traslladar-la, si no ho lamentarem: “Per sort no hi ha hagut cap accident, però ja ho dic bé: una mica per sort, perquè és una línia que té un risc evident. Hem de traslladar-la cap a l'interior perquè si no la línia estarà subjecta sempre a uns impactes temporals que en posaran en risc el funcionament. S'hauran de fer esforços per protegir l'actual línia, ja que aquest canvi no es farà automàtic, però pel fet que inexorablement haurem de traslladar la línia cap a l'interior en el futur, com més aviat ens hi posem, millor.”
Tanmateix, els problemes de la xarxa no acaben a la línia de mar. “La xarxa de Rodalies té diversos tipus de perills, diguem-ne, naturals. O sigui, no és només el risc d'inundació. La xarxa de Rodalies pateix molt d'un altre tipus de problemàtica que són la inestabilitat dels talussos. Aquest és un problema fins i tot és més important que el mateix risc d'inundació”, assegura Ventayol. Els despreniments en trinxeres i murs són constants quan arriben les fortes pluges, provocant incidències i fins i tot tragèdies com la de Gelida. En el fons, el mal temps, és el desencadenant que fa que esclati una situació de perill que ja existia des de fa temps.
Efecte dominó sobre l’economia.
Quan la xarxa de Rodalies falla el problema no s'acaba a les vies. L’impacte va molt més enllà de les andanes, les incidències en el transport públic desencadenen un xoc en cadena que paralitza l'activitat econòmica, desajusta la vida quotidiana dels ciutadans i acaba tenint un fort cost per a tot el territori. Quan el transport falla, l'impacte econòmic és immediat.
“L'efecte dominó és inevitable”, adverteix el professor d'economia del EAE Business School de Barcelona, José Antonio Lanau. Segons Lanau, quan el transport públic falla trenca tota la cadena laboral. Aquest impacte global es tradueix en xifres molt concretes. Es calcula que cada dia amb el servei aturat o amb retards, uns 350.000 usuaris perden una mitjana d'una hora de treball. Amb una producció estimada en uns 25 euros l'hora per empleat, la PIMEC xifra el cost diari en 6 milions d'euros per a les empreses i en 9 milions d'euros en el PIB de Catalunya.
Enllaç:
Article complert: https://share.google/9K67xPXv32h9pW6xu