http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
Tornada a la casella de sortida
1. • El resultat de la consulta deixa en suspens els nombrosos problemes de mobilitat que pateix l’avinguda H La plataforma Diagonal per a Tothom demana aclarir què significa la C
CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
BARCELONA
La Diagonal de Barcelona acaba de caure a la casella del pou del joc de l’oca, la que obliga a abaixar el cap, tornar a la sortida i reiniciar el camí. En aquest cas, no obstant, no ha estat la fortuna d’un dau, sinó la voluntat dels barcelonins la que ha volgut que l’embrollada avinguda es quedi com està. El temps dirà si el no a la reforma és un per ara, un fins sempre o un ja en parlarem quan passi la crisi. L’única cosa certa l’endemà de conèixer-se els resultats del referèndum i les primeres conseqüències polítiques és que la capital catalana segueix tenint un carrer major malalt.
Dóna gust passejar per la Diagonal un diumenge. No hi ha motos a les voreres i el vianant guanya més d’un metre en la seva convivència amb les bicis. L’escàs trànsit permet sentir les cotorres i algunes famílies s’atreveixen a deixar que els nens s’allunyin més d’un parell de metres amb el patinet. Són les cinc de la tarda i desenes de seguidors blaugrana es dirigeixen al Camp Nou.
«Tant me fa la Diagonal, l’únic que vull és que el Barça guanyi la Lliga», diu el Jaume, un noi amb seient al gol nord (Així ens va 
). Molts cotxes i motos fan sonar el seu clàxon i onegen samarretes i bufandes culers, una estampa d’alegria i optimisme que és tot un oxímoron en aquest carrer al qual acaben d’allargar indefinidament la condemna.
Els cartells informatius de la consulta segueixen penjats als fanals de l’avinguda, i les marquesines mantenen aquells plafons que un ha de llegir des del carril bici. Aquesta constant presència del que podria haver estat i no ha estat anirà desapareixent els pròxims dies, i mentre els operaris de l’ajuntament retiren el que ara ja són esqueles urbanístiques, l’autobús seguirà circulant per un vial que l’obliga a posar dues rodes més enllà de la línia contínua, les motos mantindran la seva afició d’avançar pel sentit contrari o fins i tot per les voreres i els laterals de l’avinguda seguiran embussats pels maleïts girs a la dreta sense prioritat semafòrica.
Les passejades que aquest diari va fer durant la setmana passada per la Diagonal –bus, taxi, bicicleta, moto i a peu– van demostrar que això de millorar l’avinguda no és cap capritx. Molta gent opina que la ciutat té «altres prioritats» i que això és «molt car».
Aplaudeixen que hagi guanyat la C, però a l’indagar una mica assenyalen un forat a terra, una vorera molt estreta o un ciclista que els frega amb el timbre del manillar. Reconeixen greus carències, però han optat pel vot de càstig. (Aquesta és la clau: vot de càstig, però no deixar-la sense fer res)
¿Significa això que no volen millorar l’avinguda?
A la cruïlla amb Muntaner, la Montse, la seva parella, el Fèlix, i el seu nebot Germán passegen en màniga curta i sense gaire pressa. La Montse té la cara plena de blaus i el canell trencat i enguixat, però no perd el sentit de l’humor ni les ganes de parlar i quedar-se a gust. «¿Diagonal? L’altre dia, a la sortida del MNAC, a Montjuïc, vaig caure per culpa d’un forat al carrer i em vaig fer tot el que veus. ¡Que l’Hereu comenci per allà!», reclama, mentre el nen es trenca de riure amb cada una de les frases de la seva tia. S’alegren de l’èxit de la C, però el Fèlix aprofita per parlar del trànsit, de les bicis sobre la vorera o de les motos per tot arreu.
Victòria indefinida
La gent de Diagonal per a Tothom no triga a exclamar-se.
Ricard Riol, líder no declarat del col·lectiu i president de l’associació Plataforma pel Transport Públic (PTP), es presenta a l’ajuntament per conèixer els resultats. Al confirmar la victòria de la C amb un 80% dels vots, reclama «consens polític» davant una opció «tan indefinida» i planteja la necessitat d’un «tercer projecte». En la seva opinió, la derrota de les opcions A i B no nega la necessitat de millorar l’avinguda ni l’aposta per la mobilitat sostenible «perquè no era el que es preguntava».
La reflexió de Riol sona desesperada, pròpia d’un idealista que no veu que la crisi, les prioritats personals, el Barça i les pugnes polítiques van primer. Vist el panorama, no se sorprenguin si la Diagonal torna a caure al pou de l’oca.
👍55👍0👎0
