Una rambla elevada 10 metres cobrirà les vies a Sants

[Javi M]

Torno a dir que coincideixo amb gairebé tothom dient que trobo innecesari fer res allà.
Només volia destacar que no nomès han fet una cosa que no calia, sino que han fet una cosa que no calia mal feta i que hauràn de rectificar en un futur per no haver-ho fet bé desde el començament, amb la seva consegüent despesa econòmica.
A curt termini el calaix ha sortit molt més barat que el soterrament, però a llarg plaç ja s'arrepentiràn d'haver fet aquesta xapussa, només econòmicament parlant.

👍0👎0

[JPlanas]

Oh! Que bonic! Això sí que és progrés! I que ben invertits que estan els diners de tots nosaltres!

I a sobre ara s'hauràn de gastar el doble de diners quan vulguin soterrar de veritat aquest tram per desmuntar aquest mur de Berlín que estàn aixecant, perque no dubto que quan el calaix deixi de ser una novetat pels veïns (10 anys?) i en vagin venint altres de nous ja tornarem amb les protestes pel calaix. Això sí, aquest cop amb raó.

Com es pot soterrar si per sota va l'AVE?

👍0👎0

[sergi]

La solución idónea,no sólo para Sants sino también para Hospitalet,hubiera sido aprovechar las obras del túnel del AVE para hacer otro túnel paralelo para cercanías.

Hablo desde el desconocimiento de los aspectos técnicos,claro está,pero digo yo que una vez teniendo a la tuneladora en el terreno con el túnel del AVE perforado,era perfectamente factible utilizar la misma para hacer otro túnel paralelo.

Algo parecido a lo que se está haciendo en Sabadell,con la salvedad de que allí son dos túneles de vía única.

Pero claro,aquí se antepuso las prisas por inaugurar el AVE cuanto antes mejor a cualquier otra consideración...

👍0👎0

[evody]

No se no se, pero jo crec que ara esta webo per fer una conexio directa entre la ronda litoral y la plaça de Sants... nomes cal encalaixar una mica mes y apa, ronda del mig centre nova de trinca!!

👍0👎0

[jaezcurra]

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... ts-1705104
MODIFICACIONS EN LA URBANITZACIÓ DE LA CAIXA DE FORMIGÓ DEL TREN
El delta del Llobregat s''acostarà' al centre de BCN per les vies de Sants
Es plantarà la mateixa vegetació que a la riba del riu per crear un corredor verd fins a l'Eixample
Hàbitat Urbà suprimeix els talussos que preveia el pla d'Hereu i copia el novaiorquès 'High Line'

Dimecres, 25 de abril del 2012 XABIER BARRENA BARCELONA
Just quan, des del Govern català, s'està posant tota la carn a la graella per aconseguir que Sheldon Adelson instal·li el seu complex Eurovegas als terrenys del parc agrari que dóna una imatge tan bucòlica al riu Llobregat, a l'altre costat de la plaça de Sant Jaume, on també governa Convergència i Unió, s'intenta portar una mica d'aquest hàbitat del delta al centre de Barcelona. Dins de l'esquema de corredors verds que l'ajuntament ha dissenyat, com a part del seu nou model de ciutat, se n'inclou un que neix a la riba del riu i penetra fins a l'Eixample a través de la cobertura de les vies en l'entrada a Sants-Estació i, posteriorment, l'avinguda de Roma. L'ajuntament va presentar dijous passat als veïns el redisseny del projecte d'enjardinament de la cobertura de les vies, de l'anomenat passeig de Sants. El projecte original, plantejat fins i tot en l'etapa socialista, va ser frenat l'agost passat i ara se n'exhibeixen els resultats. El cost de l'actuació, que està previst que s'acabi a finals del 2013, és de poc més de sis milions d'euros.

En el pla merament arquitectònic, el primer que ve al cap en la simple consulta de la documentació és que Hàbitat Urbà, finalment, ha trobat el lloc per ubicar una imitació del High Line del Meatpacking District de Nova York. Impossible ubicar-lo a les Glòries, si no és que els veïns accedissin a no derruir el tambor viari, la cobertura de les vies de Sants s'ajusta com un guant a les necessitats del projecte. Bàsicament perquè, al ser un eix lineal, compleix les funcions de tot passeig, que és comunicar dos punts distants entre si, i no donar voltes en cercle.

PAISATGE SOBRE VIES / Com en el cas novaiorquès, allà amb unes antigues vies elevades fora d'ús i aquí al sostre de la caixa de formigó que en cobreix unes actualment en servei, el passeig no busca la integració total amb l'entorn, sinó que prefereix mantenir-hi les distàncies. El projecte de l'etapa de Jordi Hereu preveia, per exemple, l'accés en alguns punts mitjançant talussos que permetessin salvar el desnivell sense gaire sobresalts. El nou disseny elimina aquests talussos i únicament permet accedir al passeig mitjançant torres de comunicació (escales i ascensors), de manera que s'accentua l'efecte balcó.

A més a més, segons Hàbitat Urbà, la solució dels accessos agrupats permet guanyar espai públic obert a banda i banda del passeig, amb què s'afavoreix la il·luminació natural de les façanes veïnes i s'allibera un espai «essencial» en un entorn que és molt dens i compacte.

La secció tipus del futur passeig és de 37 metres. D'aquests, 15 es destinen a un anomenat àmbit agrícola, amb arbrat; 4, a una làmina d'aigua; 12, a un passeig, i els 6 metres finals a la vegetació més pròpiament del Delta.

Segons l'exigua memòria adjunta a la documentació facilitada als veïns, el projecte de «renaturalització» del passeig de Sants, a més d'establir un corredor biològic, «restablirà» la continuïtat entre la part nord i la sud del barri de Sants. Gràcies a aquesta voluntat d'«estirar el paisatge del delta del Llobregat al centre de la ciutat» es projecta el passeig amb criteris de mínim manteniment de la vegetació, per la seva adaptació al clima. Opció que no solament resulta molt més sostenible, sinó, sobretot, més barata.

Entre les novetats s'ha de comptar també amb l'execució del carrer d'Antoni Capmany com una via «integrada a la trama de Sants», això sí, amb els «estàndards del segle XXI», que en el llenguatge d'Hàbitat Urbà es refereix al mantra de la ciutat lenta i habitable. En la mateixa línia s'ha de situar el mateix passeig sobre les vies. Segons la memòria es concep com «un espai pedagògic», amb zones per a «l'esport, amb horts urbans i àrees de descans, de pícnic i familiars».

MENYS SOROLL / Un dels objectius plantejats ja des de l'inici, fa un parell d'anys, és la reducció del nivell de soroll que suporten els veïns. Es preveu que, quan les obres estiguin finalitzades, el soroll diürn de la zona baixi dels 73 decibels actuals fins als 63. I el nocturn, dels 63 als 53. És a dir, 10 vegades menys soroll que ara.



http://estaticos.elperiodico.com/resour ... 721863.pdf👍30

👍0👎0

[Lluita1714]

En el pla merament arquitectònic, el primer que ve al cap en la simple consulta de la documentació és que Hàbitat Urbà, finalment, ha trobat el lloc per ubicar una imitació del High Line del Meatpacking District de Nova York. Impossible ubicar-lo a les Glòries, si no és que els veïns accedissin a no derruir el tambor viari, la cobertura de les vies de Sants s'ajusta com un guant a les necessitats del projecte. Bàsicament perquè, al ser un eix lineal, compleix les funcions de tot passeig, que és comunicar dos punts distants entre si, i no donar voltes en cercle.

Primer s'ha de buscar el problema, després la solució, i no a l'inrevés!

Ara s'ha posat de moda elogiar l'espai natural del delta... Jo he viscut al costat molts anys, i fins fa set anys passar pel costat del riu era un suplici, per nas i vista, l'aigua era negra i els camps... camps... la terra era inerta i seca. La gent posava en dubte la qualitat dels productes dels conreus del Delta... ara és la moda.

Posar escales i ascensors fent un balcó... molt bé, genial, serà més inaccessible, no serà un High Park, ja que no hi ha diners per fer una cosa tan maca i s'omplirà de drogoaddictes i delinqüents. Enhorabona. I de vegetació? Horts urbans no estarien malament, és low-cost, i farien feliços als jubilats de la zona, que podran conrear hortalisses per fer economia de subsistència, ara que hauran de pagar pels medicaments.

👍0👎0

[jEiiK0b]

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/25/ ... 52788.html

Infraestructura, contradicció

Cobrir, però, en aquest cas no significa soterrar

Una infraestructura encara no acabada cobreix ja les vies de metro i tren a l’entrada de l’Estació de Sants, en el tram entre la plaça de Salvador Anglada i l’estació de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet. Cobrir, però, en aquest cas no significa soterrar, sinó aixecar un edifici per contenir les vies, que en alguns trams té l’alçada equivalent a la planta baixa de les cases veïnes i en altres de més de dues, a causa de les diferents rasants dels carrers. Aquest edifici gegant té dos pisos aparents d’activitat; un, ja en servei, suporta les vies dels combois i l’altre cobreix el conjunt i donarà lloc a un passeig que unirà Sants i l’Hospitalet. Quan tot estigui ben acabat s’hi podrà passejar pel damunt, circulant la major part del temps a l’alçada del primer pis de les cases que l’envolten.

L’originalitat d’aquesta construcció rau en el sistema de suport dels dos forjats, el dels combois i el de vianants. Enlloc de suportar-los amb columnes o pilars ben aplomats s’ha triat fer-ho amb elements resistents de formigó armat prefabricats i muntats a 45 graus. Hi ha tres files paral·leles de suports, una al centre i dues a les cares exteriors de la caixa. Tot plegat confereix a la construcció l’aspecte d’una façana formada per una colossal biga Warren de més de 600 metres. Però l’element més determinant, i sense el qual això no tindria gaire d’extraordinari, és que els laterals estan tancats amb vidres fixats mitjançant una fusteria metàl·lica disposada també amb la mateixa inclinació que l’estructura. Veure trens per la finestra, que és el que passa realment, fa una impressió estranya i poc habitual. Si ho prefereixen així, és un túnel transparent, almenys en grans trams. La sensació es pot tenir a l’estació de metro de Mercat Nou, continguda en aquesta caixa amb l’andana situada per sobre el carrer. Des de dins es pot veure la ciutat a través dels grans vitralls entre els elements inclinats de l’estructura, i el tràfic de combois que entren i surten de l’estació de Sants.

Des de l’exterior, aquest edifici —es veu a vegades com un pont o com una fàbrica— el veiem acompanyant la perspectiva del carrer Antoni Camp-many o tancant la vista dels carrers transversals, en llargs trams alineats o sensiblement corbs. La seva façana, formada quasi exclusivament per l’estructura, resulta convincent, la inclinació de les barres és coherent amb el moviment dels trens i lògica per recollir els esforços que aquests la sotmeten al circular. L’absència de composició, ridícula per altra banda en construccions d’aquesta mena, és fins a un cert punt agraïda. Però, tot i així, no podem deixar d’observar que l’esforç per cobrir les vies dóna lloc a una infraestructura encara més voluminosa i resulta un punt contradictori que en un extrem de la ciutat ens decantem per construir un edifici com aquest sobre les vies per corregir el seu impacte i el soroll i en l’altre, a Glòries, decidim ender-rocar el viaducte, que té, per cert, edificis d’habitatges molt més allunyats. El paisatge urbà té coses contradictòries.

Als dibuixos del projecte, tot aquest edifici dur i sense gaires concessions, queda camuflat amb jardins i jardineres a les seves façanes i altres elements, per amagar la seva presència en el que sembla un darrer gest de mala consciència per haver-lo construït. Aquestes operacions decoratives delaten, en el fons, una concepció de les infraestructures com a solars i no com a edificis en si mateixos i acaben per fer-los malbé. No podem deixar de pensar en el projecte Obus per Alger dissenyat per Le Corbusier als anys trenta on proposava construir habitatges sota el viaducte. Potser no caldria decorar-lo; en canvi, potser seria més adequat afegir activitat comercial en els punts més idonis per reforçar l’activitat dels car-rers i fins i tot podrien ser el suport d’habitatges si la coordinació entre administracions ho permetés.

👍0👎0

[3gracia]

Aquest estiu torna la R1 a l'Estació de França!!!

👍0👎0

[Guigui]

Per la calaixera dels pebrots?

👍0👎0

[3gracia]

Si per que la calaixera té 2 fases d'obra la de l'estiu passat i aquest ja no em facis dir mes detalls perque no ho se

👍0👎0