Home, com que ningú sap el que pot passar encara amb la línia de Manresa, un cop reoberta totalment, és dificil de fer un pronòstic. Però jo veig factible, electrificar fins a la capital de La Noguera i fer trens de rodalies directes des de Cervera a Balaguer sense passar (ni transbordar) per Lleida. Per una banda tenim que la capital dels comptes d'Urgell té pels volts de 40.000 Habitants i és la segona ciutat de la provincia i per l'altra, Mollerussa, Tàrrega i Cervera amb llurs respectius "hinterlands" que juntament amb Lleida capital concentren el 90% de la població i de l'activitat econòmica. Tampoc és menyspreable el triàngle Mollerussa-Tàrrega-Les Borges Blanques, però això ja té, ara per ara, un altre tractament.
El triàngle Lleida-Balaguer-Cervera, amb l'apèndix de Les Borges Blanques, i també el d'Alamcelles, representa una població que arriba a superar els 300.000, habitants, mentre que la part de muntanya Andorra inclòs, amb prou feina arriba als 60.000 habitants. Així i tot no hi ha color, però si treiem el petit país dels pirineus la visió és devastadora.
Voldria dir que vist des d'una òptica "Frigoleta-barcelonina-kamaka" sembla que la unió ferroviària amb Andorra o la Vall d'Aran tinguin la maxima importància, no obstant la zona esmentada en el paragraf anterior, tot i que ja té unes comunicacions a primera vista acceptables, caldria millorar-les en el sentit de que s'adaptessin a les necessitats reals d'una poblacio que triplica de llarg la de la zona pirinenca inclòs el principat d'Andorra, amb un moviment econòmic que malgrat els miratges, les pistes de ski i els aparadors brillants, li dona tanmateix deu voltes a la part de muntanya. Avui però, les comunicacions ferroviàries del pla de Lleida, miren cap a Madrid i Barcelona, patint d'una manca de transversalitat total, la ciutat de Lleida repeteix el "Tic" radial de la resta del territòri de l'estat. Aquestes deficiències obliguen a l'us indiscriminat del vehícle particular. Sembla lògic, doncs, que caldria replantejar l'esquema ferroviari, partint, està clar, de la situació actual.
A Barcelona, en un barri de 40.000 habitants estariem parlant de tramvia i metro, aquest darrer molt justet, a Andorra, una cosa serien les comunicacions internes i una altra de ben diferent la de construïr una línia de muntanya amb un cost faraònic per enllaçar amb la xarxa espanyola i europea a Puigcerdà, per exemple, tot per donar servei a una mitjana anual de 40.000 habitants, acostumats al cotxe particular, tant ells com els visitants estacionals. En el tema de les mercaderies, entre la unió europea i l'abandonament per part del principat del "Status" de paradís fiscal ja no té la importància d'altres èpoques. Clar que si la línia ferroviària la paguen ells, que de diners i bancs, en tenen, llavors; cap problema.
👍0👎0
