De l'edició d'avui de La Vanguardia a Girona:
Crònica d´una agonia
L´Alt Empordà es prepara per plantar cara si Renfe decideix suprimir la línia Figueres-Portbou
RAMON IGLESIAS
La connexió internacional de l'Alt Empordà va arribar a ser la gran porta d'Europa
La setmana passada, el vicealcalde de Figueres i diputat d´ERC, Francesc Canet, feia una revelació d´alt voltatge que venia a confirmar una vella i aterradora sospita dels pobles d´una part de la comarca. Deia que un alt càrrec de Renfe ("per prudència" Canet no l´ha identificat) li havia confessat que tenien la solució per suprimir del mig de Figueres la seva gran muralla urbana, que són les vies del tren que travessen la ciutat de nord a sud i pel mig. La idea que plantejava aquest alt càrrec no passaria per una inversió colossal, sinó per una solució final: Esperar la consolidació de la nova línia d´alta velocitat (la de La Jonquera) per deixar morir d´inanició la línia convencional (la de Portbou). Una vegada buida de passatgers es podria prendre la decisió d´arrencar les vies velles i clausurar la línia escudant-se en criteris de zero rendibilitat. Una decisió que posaria fi d´aquesta manera a 140 anys d´història i d´històries de la mítica línia ferroviària internacional. L´únic mitjà que durant anys va unir Catalunya amb aquell univers inabastable anomenat Europa. Un tren construït per l´extinta Companyia Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF).
Canet ha precisat que la supressió és una opció que, almenys des de la seva formació política, no contemplen. És més, diu que la combatran. Esquerra sempre ha considerat aquesta línia com una mena de columna vertebral de l´Alt Empordà i no volen que Foment deixi la comarca paraplègica. Figueres no té muralles medievals que ofeguin el seu urbanisme però té vies de ferro que fan el mateix efecte. En els últims 30 anys han estat diverses vegades a prop de soterrarles o desviar-les, però mai fins ara havien arribat a tocar una solució que la crisi econòmica ha arruïnat.L´últim projecte consistia en desplaçar les vies i treureles del mig de Figueres, però Foment s´ha quedat sense diners.
L´Alt Empordà es prepara per plantar cara si Renfe decideix suprimir la línia Figueres-Portbou
RAMON IGLESIAS
La connexió internacional de l'Alt Empordà va arribar a ser la gran porta d'Europa
La setmana passada, el vicealcalde de Figueres i diputat d´ERC, Francesc Canet, feia una revelació d´alt voltatge que venia a confirmar una vella i aterradora sospita dels pobles d´una part de la comarca. Deia que un alt càrrec de Renfe ("per prudència" Canet no l´ha identificat) li havia confessat que tenien la solució per suprimir del mig de Figueres la seva gran muralla urbana, que són les vies del tren que travessen la ciutat de nord a sud i pel mig. La idea que plantejava aquest alt càrrec no passaria per una inversió colossal, sinó per una solució final: Esperar la consolidació de la nova línia d´alta velocitat (la de La Jonquera) per deixar morir d´inanició la línia convencional (la de Portbou). Una vegada buida de passatgers es podria prendre la decisió d´arrencar les vies velles i clausurar la línia escudant-se en criteris de zero rendibilitat. Una decisió que posaria fi d´aquesta manera a 140 anys d´història i d´històries de la mítica línia ferroviària internacional. L´únic mitjà que durant anys va unir Catalunya amb aquell univers inabastable anomenat Europa. Un tren construïtper l´extinta Companyia Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF).
Canet ha precisat que la supressió és una opció que, almenys des de la seva formació política, no contemplen. És més, diu que la combatran. Esquerra sempre ha considerat aquesta línia com una mena de columna vertebral de l´Alt Empordà i no volen que Foment deixi la comarca paraplègica. Figueres no té muralles medievals que ofeguin el seu urbanisme però té vies de ferro que fan el mateix efecte. En els últims 30 anys han estat diverses vegades a prop de soterrarles o desviar-les, però mai fins ara havien arribat a tocar una solució que la crisi econòmica ha arruïnat.L´últim projecte consistia en desplaçar les vies i treureles del mig de Figueres, però Foment s´ha quedat sense diners.
Una cosa és el problema de Figueres i una ben diferent són les pors dels pobles del nord de la comarca que fa temps que sostenen que la supressió d´aquesta línia no és una simple sospita, sinó un pla premeditat que els aïllaria.
En els últims 30 anys la companyia ha anat cancel · lant progressivament més de la meitat de les freqüències de trens, ha rebaixat la inversió, i ha convertit el transport de mercaderies per allà en un suplici que ha portat a importadors i exportadors a no voler saber res del tren i decantar-se totalment pel camió. Això sumat amb la universalització del cotxe privat i, més recentment, amb la irrupció de les línies aèries de baix cost, han deixat l´anciana connexió internacional com una relíquia reumàtica. El vell camí de ferro ha anat agonitzant lentament. De ser un referent quasi mitològic durant la segona meitat del segle passat (amb milers de passatgers a la setmana), ha passat a ser un mitjà exòtic per viatjar cap a Europa, llevat dels trens Talgo que hi circulen però que marxaran cap a la la Jonquera quan es talli la cinta de l´alta velocitat. Queden lluny aquelles escenes d´anar passejant per sota de la imponent marquesina eiffeliana de Portbou i poder xerrar a l´andana amb Fernando Rey o veure a Yul Brynner escopetejat perquè arribava tard a Cadaquès... I és que els anys 40 el tren exprés entre Portbou i Barcelona era l´exprés de les celebrities: un dia et podies creuar amb George Sanders i l´endemà asseure al mateix departament que Tirone Power. Entre els seixanta i setanta, van prendre el relleu imponents legions de jovenalla europea que descobrien la Costa Brava entrant amb tren, els vuitanta van ser els italians... i a partir d´aquí aquesta línia internacional va entrar en una progressiva decadència. Fins avui que fonamentalment és un eix de comunicació amb Figueres de Peralada, Vilajuïga,Llançà, Colera i Portbou. Un tren social, com el defineix l´activista Josep Maria Loste.
Els mateixos treballadors ensumen el pla de demolició de Renfe. Els maquinistes fa dies que estan a la grenya amb l´empresa perquè els fa conduir més hores del que, segons ells, és segur i aconsellable. La setmana passada un maquinista d´un tren que anava a Portbou va decidir aturar-lo a Figueres i deixar els passatgers dels pobles tirats a la capital de l´Alt Empordà. El responsable d´organització del Sindicat Ferroviari de Catalunya, José Franco, diu que Adif i Renfe "fa temps que estan descapitalitzant el tren convencional per abocar tots els diners a l´AVE". També des de Llançà ho sospiten. El seu alcalde, Pere Vila diu que seria "un greu error històric", i adverteix que els pobles "de la Mar d´Amunt lluitarem per evitar-ho. El tren d´alta velocitat no ha de suposar la mort del tren de la costa", manifesta l´alcalde. Com Vila, Francesc Canet i altres veus de la comarca, aposten per passar a l´acció per defensar el ferrocarril. Fer tota la fressa possible per aconseguir apagar la metxa que Renfe ha encès per fer volar pels aires la vella i bella porta ferroviària d´Europa.
Camins de ferro
La vella Figueres-Portbou no era estatal. Va ser construïdaper la Companyia Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres (BFF), posteriorment Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França. Una línia que, a diferència de la del TAV actual que ara l´amenaça de mort, no es va construir per iniciativa estatal, sinó empresarial.
D´empresaris catalans com Frederic Marcet, Claudi Planàs, Miquel Victorià i l´enginyer Eduard Maristany. Es va construir amb diner privat i sense cap mena de subvenció, fins que ja començades, l´any 1871, va posar les obres del tram Girona-França en mans de Credit Mobilier. Avui no és una història molt coneguda, però durant el segle dinou, aquesta institució va ser una de les més importants al món. Va finançar nombrosos ferrocarrils a Europa, el nord d´Àfrica i a l´Orient Mitjà, amb els estalvis d´inversos francesos. La línia, com quasi tot després de la guerra civil, es va nacionalitzar... nacionalitzar estatalment s´entén.
Una cosa és el problema de Figueres i una ben diferent són les pors dels pobles del nord de la comarca que fa temps que sostenen que la supressió d´aquesta línia no és una simple sospita, sinó un pla premeditat que els aïllaria.
En els últims 30 anys la companyia ha anat cancel · lant progressivament més de la meitat de les freqüències de trens, ha rebaixat la inversió, i ha convertit el transport de mercaderies per allà en un suplici que ha portat a importadors i exportadors a no voler saber res del tren i decantar-se totalment pel camió. Això sumat amb la universalització del cotxe privat i, més recentment, amb la irrupció de les línies aèries de baix cost, han deixat l´anciana connexió internacional com una relíquia reumàtica. El vell camí de ferro ha anat agonitzant lentament. De ser un referent quasi mitològic durant la segona meitat del segle passat (amb milers de passatgers a la setmana), ha passat a ser un mitjà exòtic per viatjar cap a Europa, llevat dels trens Talgo que hi circulen però que marxaran cap a la la Jonquera quan es talli la cinta de l´alta velocitat. Queden lluny aquelles escenes d´anar passejant per sota de la imponent marquesina eiffeliana de Portbou i poder xerrar a l´andana amb Fernando Rey o veure a Yul Brynner escopetejat perquè arribava tard a Cadaquès... I és que els anys 40 el tren exprés entre Portbou i Barcelona era l´exprés de les celebrities: un dia et podies creuar amb George Sanders i l´endemà asseure al mateix departament que Tirone Power. Entre els seixanta i setanta, van prendre el relleu imponents legions de jovenalla europea que descobrien la Costa Brava entrant amb tren, els vuitanta van ser els italians... i a partir d´aquí aquesta línia internacional va entrar en una progressiva decadència. Fins avui que fonamentalment és un eix de comunicació amb Figueres de Peralada, Vilajuïga,Llançà, Colera i Portbou. Un tren social, com el defineix l´activista Josep Maria Loste.
Els mateixos treballadors ensumen el pla de demolició de Renfe. Els maquinistes fa dies que estan a la grenya amb l´empresa perquè els fa conduir més hores del que, segons ells, és segur i aconsellable. La setmana passada un maquinista d´un tren que anava a Portbou va decidir aturar-lo a Figueres i deixar els passatgers dels pobles tirats a la capital de l´Alt Empordà. El responsable d´organització del Sindicat Ferroviari de Catalunya, José Franco, diu que Adif i Renfe "fa temps que estan descapitalitzant el tren convencional per abocar tots els diners a l´AVE". També des de Llançà ho sospiten. El seu alcalde, Pere Vila diu que seria "un greu error històric", i adverteix que els pobles "de la Mar d´Amunt lluitarem per evitar-ho. El tren d´alta velocitat no ha de suposar la mort del tren de la costa", manifesta l´alcalde. Com Vila, Francesc Canet i altres veus de la comarca, aposten per passar a l´acció per defensar el ferrocarril. Fer tota la fressa possible per aconseguir apagar la metxa que Renfe ha encès per fer volar pels aires la vella i bella porta ferroviària d´Europa.
👍0👎0