Diari AVUI
-------------
Infraestructura en qüestió El futur d'un recinte de 76 hectàrees al cor del Vallès
ALARMA · Els accidents revifen la por per la proximitat de la pista de Sabadell
REREFONS · Els directius de l'Aeroclub apunten que hi pot haver interessos urbanístics darrere els partidaris del trasllat
Josep Maria Codina / Oriol Pàmies
Dues avionetes accidentades en poc més de 30 dies de diferència, a Badia i Sant Quirze del Vallès, i sis víctimes mortals han exacerbat la discussió pública sobre la pervivència de l'aeròdrom de Sabadell. S'han trencat així cinc anys de tranquil·litat, des que el compromís de l'aeroport per reduir el soroll i augmentar la seguretat va calmar els ànims dels residents a l'entorn. La pugna se centra en si ha de prevaler la funció esportiva i "estratègica" de la instal·lació o bé la seguretat dels milers de persones que viuen al seu voltant, cada vegada més a prop de les pistes.
Els veïns havien aparcat temporalment la reivindicació de traslladar l'aeroport confiant en l'aplicació del compromís d'un canvi en la direcció de les avionetes i de reduir l'impacte sonor per damunt els habitatges. Segons va explicar el president de l'Associació de Veïns de Badia, Andrés Llantada, "només ho devien fer els primers dies, perquè si no no s'explica com després va caure l'avioneta al centre de Badia". Pel que fa a l'aplicació d'aparells silenciadors als avions, una altra de les mesures que havia d'impulsar l'aeroport, Llantada diu que "en devien posar només una dotzena, però és que, a més, actualment hi ha uns 200 vols diaris, uns 72.000 l'any" i per tant, més soroll. Alguns veïns no van poder dissimular la seva desesperació quan el 21 de setembre van veure que l'avioneta va caure a uns escassos deu metres de les cases després que el pilot evités in extremis xocar contra els alts edificis. "Pensàvem que l'aeroport aplicava totes les mesures de seguretat necessàries, però sembla que no n'hi ha prou". L'accident va revifar la sensació d'inseguretat entre els ciutadans i va evidenciar que no s'havien aplicat totes les mesures pactades. Això va fer que tornessin a sortir al carrer els veïns, que van fer una marxa per demanar el trasllat definitiu de l'aeroport lluny dels habitatges.
L'aeroport està situat al terme municipal de Sabadell i a tocar dels de Sant Quirze, Cerdanyola i Barberà, a mig quilòmetre escàs de Badia. Ironies del destí, la protesta ciutadana va coincidir amb la sortida d'alguns avions de l'aeròdrom per participar a la Festa al Cel, hores després d'arribar a un primer compromís de l'administració per suprimir les acrobàcies i els vols d'exhibició.
El que no sospitaven els participants a les mobilitzacions és que tornarien a manifestar-se al cap d'un mes, perquè una altra avioneta amb quatre persones a bord s'estavellaria contra una grua a la zona de Can Duran, a Sant Quirze. Arran d'això les posicions s'han radicalitzat i creix el clam per la clausura definitiva. Fins i tot el govern, que defensava com a "imprescindible" la continuïtat de la instal·lació i feia èmfasi en les mesures correctores, ha passat a parlar de mantenir-hi només la base d'helicòpters d'emergències.
Els responsables de l'aeroport també han canviat de manera de fer. Arran de l'estavellament de Badia van evitar de fer declaracions i només van emetre un comunicat en què recordaven que "mai hi ha hagut cap accident en el qual s'hagués de lamentar víctimes no relacionades directament amb les operacions de vol" a l'entorn de Sabadell. Això continua sent veritat després del segon accident, en què va morir el pilot Albert Galvany i tres amics seus que l'acompanyaven en un vol turístic. Però l'Aeroclub ha passat a manifestar-se en termes molt durs contra l'"alarmisme social no justificat per les estadístiques" que al seu parer generen els dirigents polítics arran de cada sinistre, en paraules del seu president, Carles Martí, que des del primer moment no va dubtar a assenyalar la grua "il·legal" de Sant Quirze com a causant de la topada de l'avioneta Cessna dilluns a la tarda.
Construir sense parar
Pels directius de l'Aeroclub "els que posen en perill les vides són els que construeixen sense parar a Sant Quirze".
També denuncien que s'està construint una gasolinera en la línia de pista pel costat de Barberà. En el fons, suggereixen, els que atien l'oposició a l'aeròdrom busquen alliberar terrenys amb els quals continuar el creixement urbanístic especulatiu en aquest sector del Vallès Occidental.
En una línia intermèdia, l'Ajuntament de Sabadell, amb el suport de la Cambra de Comerç, defensa la continuïtat de l'equipament pel prestigi que dóna i pel seu dinamisme i importància econòmica per a la ciutat. Tot i això, el consistori va voler mostrar la seva cara més dialogant promovent una reunió amb totes les parts implicades i obrint-se a l'aplicació de les mesures correctores pactades.
Les parts enfrontades van acordar cinc mesures d'aplicació immediata, com la de prohibir exhibicions acrobàtiques aèries i demostracions militars i la de reduir els vols privats considerats innecessaris. També es va acordar traslladar les escoles de vol i anar disminuint l'activitat. Altres mesures que els responsables es van comprometre a estudiar eren canviar l'orientació de la pista, la qual cosa permetria que els avions poguessin sortir directament per damunt de l'autopista, i no fer un gir immediatament després d'enlairar-se com han de fer ara.
Abans de resoldre la clausura cautelar, el ministeri de Foment havia apostat per aquest tipus de mesures correctores per disminuir l'impacte de l'aeroport a la comarca i fins i tot es va plantejar el trasllat, tot i que aquest punt el va supeditar a les necessitats de la Generalitat. A Madrid es considerava que si la remodelació de l'equipament havia de ser gaire important, era econòmicament més viable buscar-li un altre emplaçament.
Per la seva banda, els pilots defensen la seva professionalitat i les hores de vol que porten i rebutgen l'acusació d'incomplir les rutes i sobrevolar els habitatges. Els pilots atribueixen a una possible fallada mecànica l'accident del setembre i recorden que les poques víctimes que es produeixen sempre són del seu col·lectiu. Els defensors de l'aeroport recorden que l'equipament era a Sabadell abans que els habitatges de Badia i el creixement de Sant Quirze. El president dels veïns de Badia va rebutjar aquesta opinió perquè segons ell només pot sortir d'algú "amb molt poca sensibilització social" i va dir que ara cal trobar solucions perquè no és culpa seva sinó de l'administració franquista, que va prendre la decisió de construir Badia tan a prop del recinte aeronàutic.
En efecte, als anys 60 es va concebre una ciutat satèl·lit per a 50.000 persones per donar resposta a la falta d'habitatge al Vallès i se la va situar aleatòriament damunt del mapa des de Madrid. Després, la construcció va ser un cúmul de despropòsits que van anar des del pas de l'autopista per la zona un cop urbanitzats els carrers, fins a la impugnació del ministeri de l'Aire pels blocs de la zona de l'aeroport, justament on s'havien projectat els edificis més alts de Badia, que es van haver de traslladar.
Entre el 1997 i el 2002 es van produir cinc accidents d'aparells amb base a Sabadell, tres dels quals van acabar amb la mort dels ocupants. El més greu va ser el d'un helicòpter que el 2002 es va estavellar al Pallars Jussà i en el qual van morir vuit persones. Segons la Federació Aèria Catalana, a Catalunya es concentra entre el 30 i el 40 per cent de l'activitat aèria de tot l'Estat.
Afició secular
L'aeroport de Sabadell es va inaugurar l'estiu de 1934 per donar resposta a una afició ciutadana que té el seu origen el 1910, després del primer vol amb motor a la ciutat del Vallès. El recinte, d'unes 76 hectàrees, té una única pista de 900 metres de longitud per 30 d'amplada, a més d'un carrer paral·lel i una plataforma situada al nord del camp, que serveix d'heliport. En principi estava destinat a l'aviació militar amb un hangar, un taller de reparacions, magatzems i dipòsits de combustible. També hi havia allotjament per a oficials i un edifici principal amb la torre de control. Ara és un equipament destinat al que s'anomena trànsit d'aviació general i en condicions de vol visual.
L'aeròdrom de Sabadell es va obrir el 1979 al trànsit aeri interior i internacional i, amb alts i baixos, des d'aleshores el seu creixement ha estat constant. Acull quatre escoles de vol i dues d'auxiliars i serveis per a l'aviació, que imparteixen diferents cursos dedicats a la formació de pilots d'avió i d'helicòpter o d'auxiliars de vol. Aquestes classes ocupen un 60 per cent de l'activitat aeroportuària, mentre que el 40 per cent restant es distribueix entre vols de publicitat, trànsit, fotografia, aerotaxis, vols privats i serveis, vols institucionals i d'emergències i viatges esportius i privats. L'aeroport també és obert al trànsit civil internacional, tot i que s'ha de demanar permís amb antelació. Segons dades de l'aeroport, el trànsit de les aeronaus està sotmès a la demanda que es produeix des de les escoles de pilots, uns vols que en els darrers anys han experimentat un creixement continuat. Entre el 1995 i el 2000 es va detectar un lleuger descens anual, tot i arribar a les gairebé 43.000 operacions. El 2001 hi va haver un augment significatiu que va durar fins al 2003, en què es van fer 51.901 operacions.
En la primera versió del pla d'aeroports de Catalunya, el de Sabadell hi figura destinat a l'aviació en general i esportiva amb similar importància que els aeròdroms d'Igualada, la Cerdanya i Sant Fruitós de Bages, i els previstos a la Selva, l'Empordà, Cervera i Tremp. En la seva redacció inicial ja es preveia alliberar de vols el de Sabadell al "trobar-se en zones densament poblades". El pla, elaborat per l'anterior govern, està sent revisat per l'actual, que busca l'emplaçament per a un nou aeroport a la perifèria de la regió metropolitana, sense prescindir del tot de les instal·lacions vallesanes. Els estudis preliminars situen aquesta instal·lació al terme de Fonollosa, al Bages.
👍0👎0
