I encara que confongui llibertat d'expressió i llibertat de premsa, segons l'Institut d'Estudis Catalans, es pot englobar en tots dos.
3 2 [CO] llibertat de premsa Llibertat d’imprimir i de difondre tota mena de productes impresos, de qualsevol contingut, amb les úniques limitacions que estableixen les lleis.
Per tant, aquest cartell imprès, que està dins de la legalitat, perquè les lleis que penalitzaven l'adulteri van ser derogades, i per tant, no incita al delicte, forma part de la llibertat de premsa, igual que els altres mitjans de comunicació, en ser imprès. La moral no és cap llei, és només teva, i no pots apel·lar a l'ètica perquè aquest és un punt on divergim, i per tant no és es en comú. Però la constitució espanyola no fa servir aquestes paraules, diu:
Artículo 20.
1. Se reconocen y protegen los derechos:
-A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.
-A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.
-A la libertad de cátedra.
-A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.
2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.
3. La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.
4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.
5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.
Per tant, TMB com a companyia pública, només hauria de censurar aquesta publicitat si tingués un codi que determinés allò que es pot publicitar i allò que no. No el té, i si el té deu ser una (amb perdó) porqueria, desada en un prestatge ple de pols i abandonat. Perquè, quan e-cristians volia fer publicitat, sí que podien fer servir els busos, i quan una associació atea en volia fer, no? La llibertat de culte, la llibertat de premsa, i la d'expressió, violades de sobte. D'altra banda per defensar "la protección de la juventud y de la infancia."... es fa servir una doble "vara de mesurar", perquè els anuncis de Durex són pitjors i ningú no diu res quan s'emeten en horari infantil.
D'altra banda la publicitat de TMB és una font d'ingressos, sí, i igual que em vaig posicionar en contra quan es va retirar els espots publicitaris de RTVE, cadena que, tot i que no la veiem, la paguem entre tots al 100%, estaré en contra també de la supressió de la publicitat al transport públic, precisament per això, perquè és públic, i el preu del bitllet no hauria de ser tan elevat com ho és ara, i si per més inri, hagéssim de pagar allò que correspon als beneficis de l'empresa en publicitat, podem dir que de públic, res, a l'estil dels taxis. Jo sóc partidari, fins-i-tot, de posar més publicitat si això permet abaixar el preu, doncs prefereixo un bus barat amb les parets plenes de gom a gom de publicitat, a l'estil dels metros d'algunes altres ciutats, que un bus car, i amb parets minimalistes, perquè per davant de tot, el transport públic ha de ser social, a l'abast de tothom, el mitjà de transport que asseguri la llibertat de moviment als ciutadans, i a la classe treballadora que no es pugui permetre altres mitjans, més que a ningú.
D'altra banda, igual que a vostè li sembla reprovable fer servir la llibertat com a argument, a mi m'ho sembla fer servir la infància, i més en una societat on a cada cantonada tenim màquines de preservatius, publicitat d'aquests, erotisme a l'abast de tothom a qualsevol quiosc, jocs violents, diaris on, a la portada, poden sortir imatges de caràcter violent com ara una famosa portada feia uns mesos, d'un diari, on mostraven un cadàver al terratrèmol de Lorca... i d'això no en diem res, i d'això jo en dic hipocresia.
👍0👎0
"El forense va donar un cop d’ull a les dues ratlles paral·leles, rovellades i cobertes de males herbes. «Crispadora paradoxa!», digué. «Aquesta via ha mort perquè el tren l’ha aixafada poc.»." Pere Calders.