Les cabines eren escalonades, amb tres departaments, el central era obert i destinat al transport de mercaderies i d'esquís. Anaven pintades de vermell (baix) i blanc (dakt). Cap als voltants de 1970 (no recordo la data exacta) es van renovar les cabines, amb un disseny similar, pero metàliques (abans eren metal·litzades) i pintades de color groc fort. Una d'aquestes és la que hi ha al Clot del Moro.
El funicular servia a l'hotel Puigmal, que primer va ser una residència privada, després un hotel i finalment va ser venut a la "Obra sindical Educación y Descamnso" i repatejat com a "residencia Juan Barceló". Un incendi va destruir l'hotel, pero no l'estació superior del funicular que hi estava adossada. Des lavors el funicular només va servir per a transportar esquiadors i excursionistes. Poc després es va suprimir el telecadira que unia l'estació superior del funicular amb el Pic de l'Aguila (havia quedat obsolet).
Finalment el funicular també va anar quedant obsolet i hagués calgut una renovació a fons, incluent la infraestructura, que al estar assentada a terra era molt sensible a l'acumulació de neu (mireu els funiculars alpins que es construeixen en tunel o en viaducte), sense que disposés de cap mitjà per netejar la via.
Donat el poc tràfic, es va optar per la solució més barata i es va desmantellar el funicular substituint-lo pel telecabina pulsant actual. L'ajtic hotel es va reconstruir i ampliar i ara és l'alberg de joventud Pic de l'Aguila (nom del cim que el domina, al costat).
Com a curiositat la maquinaria del funicular s'alimentava, al menys durant uns anys, amb una línia electrica que pujava des de Queralbs, quan al santuari encara depenia de la seva pròpia electricitat, la que es feia amb les aigues del llac de Núria.
