Transport.cat

aarongilp ha escrit:A TEISA en un principi és el conductor qui decideix per on puja. En els busos de pis alt es puja per darrere, en els de pis baix és indiferent, però molts cops els conductors es neguen a deixar pujar els cotxets o fan baixar la gent abans d'hora perquè incompleixen la normativa (com ara plegats i ben guardats en un racó, que en realitat no es pleguen i es deixen en mig del passadís de darrere).

jo seria partidari de fer com en els trens amb les bicis, m'explico:

per exemple en hora punta no es deixen portar bicis, perrò en hora vall si, doncs a l'autobus hauria de ser el mateix.. (crec jo)

Ara que he llegit i paït diverses opinions sobre el tema, aquí hi va la meva pròpia, però de l'altre costat. Tinc una filla de 3 anys, que ara sol anar a peu, a coll o a coll-i-be segons es presenti la situació, però de vegades va amb tricicle o fins i tot cotxet, si es preveu una jornada llarga. Tot i que últimament no m'he trobat amb la història de pujar a l'autobús o metro amb cotxet, encara tinc a la retina l'experiència dels primers dos anys. En tot cas, aquí van algunes observacions amanides amb experiències viscudes:

Està molt bé el reglament, però o bé TMB no s'assabenta de la seva pròpia pel·lícula o els sobren adhesius amb dibuixos de cotxets, perquè resulta que a la part central dels autobusos n'hi ha un o dos, amb el seu corresponent cinturó per a subjectar-hi el cotxet, i ja em direu com fer-ho si no és obert. D'altra banda, en la immensa majoria de vegades que he pujat a un autobús amb cotxet, resulta que anava, com a màxim, mig ple, però molt sovint amb l'estaquirot de torn que es pensa que l'espai buit del mig només serveix per a recolzar-s'hi i llegir el diari. Sempre amb educació i sense empentes, demanava que s'apartessin. La majoria ho feia i no diu res, perquè s'adonava de que anaven despistats, però n'hi havia alguns que es pensaven que movent-se deu centímetres n'hi havia prou. Doncs ho sento, però aleshores no hi veia més remei que atropellar-los lleugerament.

D'altra banda, recordo que alguna vegada, anant tots tres (la meva dona, la meva filla i jo) sí que he plegat el cotxet perquè l'autobús anava atapeït. Aleshores, la meva dona agafa la meva filla a coll, i si no fos perquè té prou nassos per demanar-ho a algú, us penseu que hi ha qui mogui el pompis, per cert, en compliment del ja famós reglament de TMB?

I una altra cosa: potser serem uns torrapebrots els que porten cotxets, que si bloquegem l'autobús, que si ens plantem al mig sense deixar passar, però algú ja s'ha fet la pregunta de què fa la gent plantada al costat de les cancel·ladores, no movent-se al fons dels autobusos de tres portes, apilotonant-se davant la porta de sortida etc.? Doncs si entre tots fóssim capaços de distribuir-nos millor en l'espai, segur que la majoria de merders "a causa dels cotxets" ni tan sols existirien.

I finalment, es pot saber per què es nega a una criatura poder passejar amb relativa comoditat pel fet d'anar asseguda en un cotxet? O és que se l'ha de deixar aparcada on sigui perquè els seus pares puguin fer degudament els seus encàrrecs? Si a la meva filla des de sempre li ha fet il·lusió sortir a passejar, i sortir amb els seus pares, m'he de sotmetre a la incomprensió de qui no entén que els nens petits tenen dret a quelcom més que no sigui mamar, pixar i plorar (evidentment, amb el permís de qui s'ho mira amb cara de fàstic, perquè hi ha qui pensa que un nen ha de ser una màquina ben engreixada que no grinyoli per res)? Dit d'altra manera: el problema és el cotxet, és la gent que agafa l'autobús o el metro, o són freqüències insuficients?

En resum, de la mateixa manera que se m'exigeix respecte i comprensió, cosa que compleixo, crec que com a mínim en part, doncs el mateix demano jo: que tothom intenti veure el perquè de tot plegat. Potser així ens entendrem millor. I consti que tampoc sóc massa propens a posar-me en la pell d'altri, així que sé perfectament de quin mal patim.

Au, i perdoneu-me si potser m'he posat una mica acalorat, però quan m'apassiono semblo un búfal a plena velocitat.👍35

No, no, si és perfectament comprensible. És un tema força complicat. Per una banda, una mare sola no dona abast per fer-ho tot, i per altra, si s'acumulen cotxets, el bus queda ple a rebentar. Trobar un terme mig és molt difícil, potser caldria que la gent fos cívica, i sortís d'ells directament ajudar a la mare que va amb la criatura a plegar el cotxet, de la mateixa manera que un dona el seu seient a una persona gran o a una embarassada, etc. El factor civisme pot ser decisiu a l'hora de paliar el problema.👍65

Doncs la veritat, aquí hi ha quelcom que falla. Als busos que pujo jo, a Girona, els carrets per a nens pujen per darrere. Se suposa que els pares/mares/tutors els frenen i corren un moment a pagar el bitllet a davant, tornant enrera i quedant-se a la plataforma. Això és com més o menys s'hauria de fer, si no fos perquè la gent normalment és egoista. I per mostra, 3 botons, és a dir, un exemple de dijous passat amb 3 carrets com a protagonistes.

Jo vaig amb la L2 de Girona, en un autobús de pis baix. Arribem a una parada i hi havia 3 dones inmigrants amb els respectius cotxets. Els nens ja tenien més de 2 anys tots i un semblava ja que en tenia 4...doncs després d'esperar-se una estona perquè no sé quin problema tenien, pujen a l'autobús, aparquen els cotxets literalment al mig i es posen a xerrar. Ni pagar ni res. El conductor, evidentment, els reclama que paguin..."oh, es que no podemos dejar los niños solos", diu una d'elles. El conductor, massa amable, els fa 4 bitllets (a més hi anava una altra dona sense nen) i els hi porta.

Sortim d'aquella parada i elles de "chachara", els nens cridant i ningú hi fa res. Arribem a l'Estació on tothom excepte les dones i jo baixa. Doncs els cotxets es van quedar allà on eren, blocant la porta. Apa, una noia jove salta per sobre d'un cotxet i llestos, però darrere vé una dona gran que les hi diu que els apartin. Resposta "si, y el niño se despierta, claro...". Això és normal?? Jo diria que no. I és clar, els dius que facin el favor de moure's i encara la culpa és teva per voler baixar allà...Així que ja em sembla bé que es vulguin portar els cotxets, però aviam, respectem una mica les normes, i no fem coses així o altres com intentar pujar el cotxet en un autobús plè a rebentar...

Hola:

Guigui ha escrit: I finalment, es pot saber per què es nega a una criatura poder passejar amb relativa comoditat pel fet d'anar asseguda en un cotxet? O és que se l'ha de deixar aparcada on sigui perquè els seus pares puguin fer degudament els seus encàrrecs? Si a la meva filla des de sempre li ha fet il·lusió sortir a passejar, i sortir amb els seus pares, m'he de sotmetre a la incomprensió de qui no entén que els nens petits tenen dret a quelcom més que no sigui mamar, pixar i plorar (evidentment, amb el permís de qui s'ho mira amb cara de fàstic, perquè hi ha qui pensa que un nen ha de ser una màquina ben engreixada que no grinyoli per res)? Dit d'altra manera: el problema és el cotxet, és la gent que agafa l'autobús o el metro, o són freqüències insuficients?

Per al.lussions.

Jo no estic negant el dret a que una criatura viatgi al transport public a l'igual que altre persona. El que estic dient que no es de rebut que per que un pare o una mare pugui anar nomes empentant el cotxet per la vida (i ull a aquestas paraules, ara que no es malinterpretin) no vulgui agafar el nen al braç i entrar amb el cotxet plegat, perque es mes comode empentar -i de pas fer-se uma mica el "victima", d'aixo n'estic fart de veure de pares i mares amb cara de "ploramiques" al bus i al metro, demanant ajuda, perque son tan torpes que no saben pujar ni baixar (aparentment) el cotxet sense que el crio caigui al terra, inclus he vist alguns que el porten sense lligar al seient, amb el risc que comporta- el cotxet i llestos.

Es molt mes comode entrar a un bus atapeit (ei, jo he vist com una mare volia fer pujar el cotxet desplegat i el nen al braç a les 8 de la tarde en un bus que no hi cabia una agulla, tant si si som si no) pels "meus collons", un cotxet amb el nen estarrufat, simplement perque al pare o la mare (no hi faig distincions sexistes) no li surt dels nassos plegar el cotxet i/o fer servir un "cangur" on portar el nen alliberant aixi les mans.

Ras i curt: El problema no es el cotxet, si no la seva ultilitzacio indiscriminada i poc considerada envers la resta de passatgers.

Per aquesta regla de tres, com a mi m'agrada escoltar musica puc demanar anar amb un equip portatil de varis vats de potencia, perque a mi m'agrada anar escoltant musica pero em molesta anar amb auriculars.

Senyors, sere politicament incorrecte una vegada mes. Estem parlant d'un transport public on a banda de nosaltres mateixos, hi viatja mes gent al nostre voltant i el nostre dret a viatjar comodament -i el que ens acompanyen- no ha de conculcar ni reduir el mateix dret a viatjar comodament de la resta del passatge. Qui vulgui anara comode i sense que ningu el molesti, o be que agafi el seu cotxe particular o que utilitzi un taxi, i de ben segur que anira comode sense que ningu el molesti. Pero en el precis moment que utilitzem un transport col.lectiu hem de pensar en seguir unes "regles del joc" i de pensar que no nomes nosaltres anem dintre, que el compartim amb d'altres. I si aixo comporta que el cotxet vagi plegat, doncs es plega i llestos.

A mes, hi han altres sol.lucions per anar amb nens petits al transport public que ja s'han comentat aqui. Pero es mes comode anar amb el cotxet obert.

Sal.lutacions:

Serie600

És a dir, que si no he entès malament el tenor general de les aportacions d'aquest fil, no es tracta tant dels cotxets sinó de la incapacitat de bona part dels usuaris del TP a comportar-se correctament. Perquè el mateix es podria dir (i també dic) de qui, a l'autobús, no va al fons, es planta davant la porta de sortida sense baixar, de qui es queda aturat a l'esquerra de les escales mecàniques, de qui, al metro, s'entesta a entrar abans de deixar sortir...

D'acord, pleguem els cotxets quan cal i reclamem més freqüències, sobre tot en horari punta. Però el que tampoc pot ser és el que em va passar als autobusos de Madrid, on, tenint la meva filla nou mesos i estant dormint al cotxet, al conductor em volia obligar a plegar el cotxet per pujar a un autobús literalment buit i, a més, amb plataforma central per deixar i lligar el cotxet. "Normas del ayuntamiento", em va dir. El vaig engegar a pastar fang, i més pensant que a l'anada, en un autobús sense plataforma central i mig ple i la meva filla desperta, el conductor no em va dir res.👍35

Hola:

Pel que a mi respecta, no ho podries haver dit amb millors paraules.

No es tracta dels cotxets, si no de la seva dolenta utlilitacio. No estic en contra dels cotxets -plegats i ocupant l'espai mimim, tot i que hi han d'altres opcions per portat nens als transports publics- si no de la manca de civisme d'alguns usuaris de transport public que tan si com no, pujan al bus amb el cotxet desplegat -i mes d'un cas que jo he vist i patit, emprant-se aquest com a "carro de la compra" i el nen al braç- "perque a mi em dona la real gana" molestant a la resta del passatge i acaparant un espai de manera totalment incivica.

Jo he vist cotxets amb nen dintre que ja podrien caminar perfectament pero que per comoditat dels pares prefereixen portar-lo assegut sense que el nen camini. Estic parlant de nens que perfectament poden tenir 3 o 4 anys. Nens que els he vist com s'aixequen de la cadireta i corren pel bus amunt i avall i despres es seuen com si res. Home, no fotem!, si el nen pot correr sense cap problema, pot anar caminant tambe i el cotxet quedarse a casa. Aixo com hem d'anomenar-ho aleshores?.

I ho sento molt per a tu i la teva filla de 9 messos, pero podies perfectament portar la nena dins un "cangur" (com he fet jo diverses vegades al bus amb la meva neboda i no m'ha passat res, fins i tot m'han cedit el seient) i el cotxet plegat, si es que preveies que tenies que agafar el bus. I siguem sincers, una criatura dormida, dificilment es desperta (i et parlo amb coneixement de causa) al moure-la si es fa amb compte. Ara no siguem demagogs i fem combregar amb rodes de moli als demes. Que gairebe tots hem tingut una criatura al braç i sabem com bellugar-se amb ella. No ens fem els victimes. Si una criatura es pot despertar perque l'agafem al braç, tambe es pot despertar al moure el cotxet per pujar-lo i baixar-lo del bus o amb el propi moviment.

Sal.lutacions:

Serie600

Sal.lutacions:

Serie600

Guigui ha escrit:D'acord, pleguem els cotxets quan cal i reclamem més freqüències, sobre tot en horari punta. Però el que tampoc pot ser és el que em va passar als autobusos de Madrid, on, tenint la meva filla nou mesos i estant dormint al cotxet, al conductor em volia obligar a plegar el cotxet per pujar a un autobús literalment buit i, a més, amb plataforma central per deixar i lligar el cotxet. "Normas del ayuntamiento", em va dir. El vaig engegar a pastar fang, i més pensant que a l'anada, en un autobús sense plataforma central i mig ple i la meva filla desperta, el conductor no em va dir res.

Es que la qüestió no és potser la norma, sinó que tu vols fer una cosa que no hi tens dret, per dir-ho d'alguna manera. Que aquest dret es pot reclamar... doncs sens dubte. Però mentrestant no es té.

L'obligació és que o tries per passejar el fill o pujar a l'autobús. Si si vols aprofitar per fer quatre recados una mica lluny, doncs la norma interpretada diu que t'has d'aguantar.

I repeteixo, no em sembla just exigir que es faci la vista grossa quan ens convé.

Ningú ha exigit fer la vista grossa.

No se si tienen niños los que han votado que se lleve plegado...pero dudo que los tengan....

Desde luego que pocas neuronas nos quedan a todos

Vamos a ver....

Ejemplo:

bebe de 4 semanas (que puede ser un niño de 3 años ), va al medico ( o a las fiestas de la mercé), y decide hacerlo en bus ( o en metro), y cuando llega al bus, entra por la puerta delantera y se marca 1 solo viajero (aunque lleves carrito y niño), y si no cabe el carrito porque es muy grande (que puede ser más pequeño), pues se abre la puerta habilitada para minusvalidos o cualquier otra.....

SOLO FALTARIA QUE TUVIESE QUE COGER A MI HIJO DE 4 SEMANAS EN BRAZOS, PLEGAR EL CARRO, COLGARME EL BOLSO CON LAS COSAS DEL NIÑO, PONERME LA MANTITA POR ENCIMA Y MARCAR LA T-10 CON LA PUNTA DEL CAPU......

Vamos hombre.....

(siempre intento que si hay un gilipollas que me mira mal porque el niño le molesta, sentarme a su lado , a ver si hay suerte y nos deja otro sitio libre )

Serie600 ha escrit:Hola:

Tornare a ser pol.liticament incorrecte (i se m'en fot).

Un parell o tres missatges enrera he comentat que hi han unes fantastiques motxilles-cangur on possar el nen comodament i et queden les mans lliures per agafar el moneder, la bossa amb els "recanvis" (bolquers i demes) i una bosa de pipes si cal.

M'auto-cito:

Serie600 ha escrit:Hi han uns molt macos "cangurs" on es pot portar el nen comodament dintre alliberant les mans i els braços del pare o la mare, per poder agafar-se o val.lidar el bitllet. Jo mateix n'he fet servir un per portar la meva neboda al bus juntament amb la bossa amb el bibero i demes estris d'un nado.

No cal anar amb el cotxet amunt i avall. Pero ai las!, es mes comode empentar cuatre rodes i tocar els pebrots, menjant-se un fotimer d'espai a un transport public, ja de per si, bastant escas.

El que no es de rebut es que els pares -i mes escandalos si va la parella- portin el nen tot escarxofat al cotxet obert. O el nen al braç i el cotxet com a "carro de la compra".

N'estic fart de veure cotxets desplegats a la plataforma central dels autobussos (alguns ni frenats, que mes d'un he tingut que agafar) i el pare o la mare aseguda de "txatxara" amb una amiga comodament.

O el "oiga, puede apartarse" amb cara de mala llet com reclamant "este espacio es para mi carrito" i etzivar-me un cop de cotxet al turmell per apremiar-me.

No treiem les coses de pollaguera ni diem que el reglament no ha estat escrit per una dona o una mare. Senzillament es tracta d'una cosa que es diu civisme i respecte. Des que es va "inventar" el primer cotxet i el "primer" bus, que aquest problema ha existit. I el Reglament ha estat ben clar "El cotxet tancat", que no es de rebut que -d'acord, amb tot el dret del mon, aixo no ho nego- en un moment donat pugin tres cotxet desplegats al bus i adeu espai. No fotem!.

Que no es llogic ni raonable que perque es mes comode portar el nen escarxofat a la cadireta entrin -com en va passar a mi l'altre dia al metro- tres cotxets desplegats i un "tricicle" d'aquestos que portan un manec al darrera per empentar el nen que no vol caminar. Per "obra i gracia" d'aixo gairebe mig vago a pendre pel sac.

Sal.lutacions:

Serie600

Cuantos hijos tienes ????

Porque deseo que contestes que tienes almenos uno. Ya que así te rendiré admiración.

En caso contrario , te diria que NO TIENES NI ops! IDEA.

con todo el cariño y respeto.

Por cierto, en TMB hay instrucciones para poner los carritos en los lugares habilitados para sillas de ruedas...

Y se tienen que poner en sentido contrario a la marcha.

Por supuesto sin plegar y si quieres con los niños sentados....

Pero los puedes utilizar para dejar la compra y malhumorar a algun incomprensivo .



(Fuera coñas......supongo que estareis de broma cuando cuestionais lo de subir con los carritos de niños a los buses urbanos(o el metro), no? ), porque solo me faltaria leer que se cuestiona, que suban personas con minusvalias en su silla de ruedas, porque molestan. Espero que no sea el caso, porque seria extraordinariamente grave)

orique ha escrit:Ningú ha exigit fer la vista grossa.

Si. Es critica als xòfers que no volen incomplir la normativa al·legant no sé quina moralitat o nosequè...

I ja que us sembla tan "extrany"... com ho feien fa 25-30-40 anys per anar amb el nen a l'hospital? També anava tothom amb el carret sense plegar?

poco padre de familia veo por el foro....

ya os tocará...

Hola:

Sequera. Tenir-ne o no tenir-ne fills es una opcio personal. Creure o no creure.

Les meves neurones gossan -t'ho asseguro- de molt bona salut.

No, no soc pare. Pero tinc tractes amb nens, sense anar mes lluny i com he comentat ja diverses vegades -crec que les suficients com per adonar-se per molt despistat que es sigui- una neboda que he portat diverses vegades tant al bus com al metro dins d'una motxilla-cangur molt maca i bonica, juntament amb la bossa dels "recanvis" (bolquers, biberons, "potitos" i demes coses) penjada de l'esquena. He anat sense cap problema i m'han quedat les mans lliures per picar la T10 am la ma, no am la punta del "capoll" (aquesta part de la meva anatomia la destino a altres menesters que no tenen cap rel.lacio amb la val.lidacio d'un titol de transport). I el mes important, no he precissat en cap moment de portar el cotxet -ni plegat ni desplegat, es mes, no l'he fet servir en cap ocasio- al bus o al metro.

Si ets incapaç de possar el teu fill en una motxilla d'aquestas nomes per la comoditat d'empentar un cotxet -que no ho nego que la criatura tingui tot el dret d'anar en un transport public- doncs ho sento, pero ets igual que els que es planten davant de la porta i no deixan entrar i sortit. Un egoista. Ras i curt. Avantpossas la teva comoditat pel de la resta dels usuaris.

No comparem una persona incapacitada en cadira de rodas, la cual no te cap altre opcio de movil.litat que la de la cadira, que no pas un nen en un cotxet, que si de per se no pot bellugar-se, s'ha de tenir en compte que sempre i invariablement, anira acompanyat d'un adult que mitjançant els estris necessaris, es converteix en els "peus" del primer.

No cal tenir-ne fills per saber com es cuiden i tenir-ne idea. Por hacer-hi la possibilitat que n'hagi fet de cangur de molts. No, no soc pare, pero no per aquest fet la meva opinio no pot esser igual de val.lida que la d'altre persona que ho sigui.

El problema esta en que ens estem tornant molt comodes -i aquest tema es un bon exemple-, ho volem tot perque ens creguem que tenim el "Dret Divi" peti qui peti i tambe una mica egoistes.

Peti qui peti hem de pujar amb el carret al bus o al metro, perque ens costa molt portar el nen en una motxilla. Es mes comode anar empentant 4 rodes.

I si m'apures molt, si fos per a mi, ni plegats ni desplegats, deixava entrar els cotxets. Ho sento. Se que pot sonar lleig i fins i tot insolidari. Pero avui sera un cotxet, dema seran tres i passat dema un tricicle amb manec per empentar el nen. I aixi convertirem el bus o el metro en una mena de jardinet amb nens en els seus "transports" personals sense opcio a que els demes puguin pujar perque l'espai estigui acaparat per 4 cotxets desplegats per la tonteria -ras i curt- de no voler portar-ho al braç o en un "cangur".

megapauer ha escrit:I ja que us sembla tan "extrany"... com ho feien fa 25-30-40 anys per anar amb el nen a l'hospital? També anava tothom amb el carret sense plegar?

S'agafava un taxi, el conductor et demanava -o fins i tot t'ajudava a plegar el cotxet- i no pasava res. I si agafavas un bus, el cobrador et deia que el cotxet no pujava de cap manera. Ja t'ho ben asseguro. Perque cuan anaves al metge amb el crio, es que o anaves d'urgencia o tenies hora concertada i no podies estar pendent de les "vel.leitats" d'un bus o d'un metro, a banda que era la manera mes comoda i rapida de portar un nen al metge.

Sal.lutacions:

Serie600

Serie600 ha escrit:S'agafava un taxi, el conductor et demanava -o fins i tot t'ajudava a plegar el cotxet- i no pasava res. I si agafavas un bus, el cobrador et deia que el cotxet no pujava de cap manera. Ja t'ho ben asseguro. Perque cuan anaves al metge amb el crio, es que o anaves d'urgencia o tenies hora concertada i no podies estar pendent de les "vel.leitats" d'un bus o d'un metro, a banda que era la manera mes comoda i rapida de portar un nen al metge.

És el que creia jo.

A més, ara tens el nen i vius a Glòries i en lloc d'anar a passejar per la zona vols anar a Montjuïc, o a les Rambles, o al Tibidabo. O vols aprofitar anar a comprar mentre treus a que el nen es ventili.

Hola:

Ma germana viu a Nou Barris, jo rodalies de Sagrada Familia. M'he portat la meva neboda (de 9 messos) a "ventil.lar-la" al jardinets de la Sagrada Familia, al Passeig de Sant Joan, etc., tot comodament amb la nena a la "panxa" en un cangur. Metro, bus.... I m'han cedit el seient: "Mira que maco aquest pare amb la seva filla!", "No miri, senyora, no es filla meva, es la meva neboda, pero gracies igualment". I la criatura mirant per la finestra del bus i fent rialles.

Tot es cuestio de proposar-s'ho. Simplement.

Sal.lutacions:

Serie600

Serie600 ha escrit:Si ets incapaç de possar el teu fill en una motxilla d'aquestas nomes per la comoditat d'empentar un cotxet -que no ho nego que la criatura tingui tot el dret d'anar en un transport public- doncs ho sento, pero ets igual que els que es planten davant de la porta i no deixan entrar i sortit. Un egoista. Ras i curt. Avantpossas la teva comoditat pel de la resta dels usuaris.

Algunes preguntes: Si vas a passejar per Madrid un dia de juliol amb 40 graus a l'ombra i saps que estaràs donant voltes tot el sant dia, què preferiries agafar? Cotxet o motxilla? Si saps que la teva filla, neboda etc. de menys d'un any es posarà a dormir i cal que estigui mínimament còmode, què creus que és més convenient? Cotxet o motxilla? Si, venint d'una ciutat de dimensions i entorn cultural semblant com és Barcelona, on mai no has tingut cap incident desagradable amb un conductor a causa del cotxet, i menys anant l'autobús buit, hauries de creure que a Madrid les coses siguin gaire diferents? Ja sé que la ignorància de la llei no eximeix de responsabilitats, però com havia de suposar raonablement que tindria aquesta "rebuda", tenint en compte que feia anys i panys que no m'havia deixat caure per Madrid?

En resum, més que justificar la meva actitud en aquest cas concret, que també ho faig, intento fer veure que, en coherència amb el que crec que és un comportament correcte, no demano la lluna perquè no pretenc treure el lloc a ningú sinó poder utilitzar per a mi una part del que hi ha disponible.

Serie600 ha escrit:I si m'apures molt, si fos per a mi, ni plegats ni desplegats, deixava entrar els cotxets. Ho sento. Se que pot sonar lleig i fins i tot insolidari. Pero avui sera un cotxet, dema seran tres i passat dema un tricicle amb manec per empentar el nen. I aixi convertirem el bus o el metro en una mena de jardinet amb nens en els seus "transports" personals sense opcio a que els demes puguin pujar perque l'espai estigui acaparat per 4 cotxets desplegats per la tonteria -ras i curt- de no voler portar-ho al braç o en un "cangur".

Doncs mira, ara donaré un exemple d'irreverència incívica i insolidària que vaig cometre ahir: Vaig anar a buscar la meva filla del parvulari, que al matí m'havia dit que volia que l'anés a buscar amb el tricicle (sí, d'aquelles andròmines empipadores amb mànec llarg). Doncs amb la meva filla asseguda al tricicle, vaig pujar a un 17 articulat i vaig tenir els "nassos" d'anar al fons i seure als seients que hi ha just després de la porta del darrere. Hi havia molts llocs buits, la meva filla va voler seure a la finestra i jo, per quedar-me al seu costat i no perdre control del tricicle, doncs l'anava aguantant, de manera que quedava al mig del passadís. Entre parada i parada anava mirant contínuament si algú volia passar i, arribat el cas, apartava el tricicle cada vegada perquè la gent pogués passar. Comodisme? Sí, perquè així podia anar assegut i al costat de la meva filla. Emprenyador? No més que algú que estigui al mig però que s'aparta per deixar passar. Incívic, irresponsable, etc.? Bé, ho deixo a la vostra discreció. Però en tot cas, digueu-m'ho amb franquesa, si us plau, no fos cas que visqui tant d'esquenes al món que em munto una pel·lícula que resulta ser de ciència-ficció.👍35

Hola:

Guigui. Tu mateix. Fes el que vulguis. Ja m'ho has dit tot. Creus que 40 graus a l'ombra es una temperatura adient per anar amb una criatura sigui en cotxet o en cangur?.

Creus que es llogic anar a buscar a la criatura amb un tricicle amb manec perque ella vol, enlloc de fer-li entendre (no costa pas tant, sols que es mes comode donar-li el capritxet i aixi no haver d'aguantar l'enrabiada) que no pot ser, que el tricicle es per jugar al parc, per exemple?. Creus que la teva filla s'enrecordaria al vespre de la seva peticio?.

Coses com aquestas son las que acaben desembocant en veure nens en bicicleta o amb patinet pels supers. Increible veritat?. Doncs jo ho he vist, perque el nen no empreny, s'el deixa entrar amb la bicicleta o el patinet al super. I embolica que fa fort.

Potser jo no vaig ser un nen consentit. Pero be que m'ha anat. No tinc cap trauma infantil. Mons pares em varen fer veure que hi han coses que per molta il.lusio i ganes no es poden tenir. I es clar que em va costar la meva pataleta de nen petit, pero ara els estic agrait (i que Deu m'els guardi amb salut molts anys) de les seves ensenyançes i l'educacio que em varen donar, que m'ha servit per anar per tot arreu sense problemes, mes enlla dels que altres m'han buscat o causat, pero no pas que jo m'hagi buscat. I ja fa temps que vaig deixar l'adolescencia, sia dit de pas.

Sal.lutacions:

Serie600

--------------editat per administrador--------------

Si el nen té 2 anys, pot caminar. I si es cansa als 100 metres, doncs decideix tu si val la pena o no anar on vols anar. Si el dus en carret és per pura patxorra teva.

Tenir fills implica certs sacrificis bàsics i estar-se a vegades de certes coses. Però la gent ja no vol renunciar a res. Jo no tinc fills però tinc un afillat amb el qual passo molta estona. I els pares flipen de la paciència que tinc. Quan anem als llocs doncs si s'ha de caminar, em toca parar-me cada 2x3, però m'aguanto. Ara ja té 5 anys i està a l'edat que es passa el dia preguntant. A vegades posa dels nervis, però JO m'he d'aguantar i contestar-li mil cops el que pregunta i en el seu llenguatge. I si s'ha de fer alguna cosa que no li agradi, se l'ha de preparar i fer-li entendre. Si s'ha de veure AMB ELL Cars per desena vegada, doncs s'ha de veure, encara que vinguis cansat de la feina. La tele no és per tenir-lo entretingut i que no emprenyi una estona.

En fi, no tinc cap intenció d'ensenyar com jo educaria un fill, però crec que els nens fan les burrades quan són més grans per l'absoluta deixadesa i egoïsme vers a tot dels pares.