http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... 5729.shtml
La tisorada i les prioritats de Mas amenacen la faraònica L-9
El tripartit va passar el 44% dels 6.500 milions al sector privat amb la concessió de les estacions
CiU, que va iniciar l'obra, veu ara excessiu un cost que «desequilibra» la inversió en favor de BCN
Dissabte, 15 de gener del 2011
RAMON COMORERA
BARCELONA
El tripartit d'esquerres la va mantenir contra vent, marea i subsòl, però el bipartit de centre dreta, i pare de la criatura, ha tornat al Govern amb molts dubtes, alguns fins i tot existencials. La mastodòntica, faraònica o colossal, qualsevol adjectiu superlatiu és adequat per als 50 quilòmetres i 6.500 milions de la L-9/L-10 del metro, és una pesada càrrega en temps d'inimaginables, fins ahir mateix, retallades pressupostàries. El nou conseller del ram, ara Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder, ha concretat molt poca cosa del futur que vindrà, però sí que ha ensenyat la poteta del llop ferotge. La línia s'emporta la meitat del pressupost, cosa conceptualment no desitjable, i a més impedeix abordar polítiques de «reequilibri» territorial.
CiU va iniciar el 2002 les obres d'una línia, que travessa cinc municipis, amb Artur Mas de conseller en cap i Felip Puig de titular del ram, tots dos novament al capdavant de l'Executiu del retorn. Ara Recoder apunta a una confrontació clàssica de la llarguíssima era pujolista que va acabar poc després d'aquell començament dels treballs: la macrocefàlia metropolitana (amb una esquerra fins ara hegemònica en les institucions locals) contra el rerepaís (la Catalunya real, graner de vots i poder de la federació amb l'encara vigent llei electoral espanyola a la mà).
Altres veus emergents de CDC han abundat els últims dies en aquesta idea. És el cas de l'alcalde de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Albert Batalla, flamant diputat com a cap de llista per Lleida, que considera trencat «l'equilibri de meitat i meitat» de Pujol amb la inversió en els anys del tripartit de «dos terços a Barcelona i només un a la resta».
NOUS PRESSUPOSTOS / El titular de Territori va qualificar el projecte d'«indispensable», però a continuació va dir que provoca «un problema de país». Intentarà, per tant, reequilibrar per tot el territori un pressupost amb 500 milions anuals en l'epígraf L-9. També va afirmar que ha de tenir prioritat la construcció d'infraestructures on es puguin instal·lar indústries o augmentar la productivitat. La densa redacció de plans del tripartit dels últims anys ha anat molt més enllà d'aquests conceptes. En les pròximes setmanes els comptes del 2011 revelaran les prioritats.
La construcció dels túnels i de les estacions d'una infraestructura que ha de vertebrar tota la xarxa metropolitana de transport públic anava finalment a velocitat de creuer després d'anys de dificultats en les obres (síndrome del Carmel), d'ampliació del projecte inicial i de la seva revisió tècnica a fons. El tripartit ja va haver d'aplicar l'any passat una reducció del 10% del que s'havia pressupostat per contenir el dèficit. Es mantenia, en canvi, la previsió d'acabar la línia el 2014.
Per superar la creixent hipoteca financera que la magnitud de la L-9/L-10 representava per al Govern, fins i tot en època de creixement, la conselleria de Joaquim Nadal va començar el 2008 el procés, inèdit en obres ferroviàries, per cedir al capital privat la construcció i explotació durant 30 anys de les estacions. Per lots, queda l'últim d'11 parades del tram central. Aquesta part de la línia es va traspassar a grups de constructores. Així, el 44% del cost no grava directament els comptes públics, encara que al final s'acabi pagant bastant més.
👍45👍0👎0
