Transport.cat

Sagrerenc ha escrit: La troballa no afecta a les vies de l'AVE ni tampoc a les de Rodalies (circularan a l'oest de la troballa), sinó al vial per a vehicles que anirà des de l'estació fins al nus de la Trinitat.

O sigui, a la Ronda de Sant Martí, que el carrer té un nom.

Guigui ha escrit:

metring ha escrit:Enceto enquesta sobre el jaciment romà.

Crec que les dues primeres preguntes s'haurien de fondre en una de sola, ja que a hores d'ara, està clar que la pròpia estació no en quedarà afectada i, per tant, les dues respostes tenen el mateix efecte pràctic.

Més aviat hauria de posar a la primera opció "encara que l'estació tardi en fer-se", que era el sentit que li volia donar.

S'ha de conservar, i me n'alegro molt de la resposta majoritària, en favor i defensa del nostre patrimoni històric.

Pel que diu l'article, la majoria de polítics no estan perquè unes pedrotes velles i obsoletes signifiquin el més mínim impediment per al progrés xupiguai de la ciutat-monument que s'estan bastint en honor propi.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/artic ... _mnu_id=75

La vil·la romana de la Sagrera no alentirà les obres del TAV

Patrimoni preveu conservar només els mosaics i tapar la resta
Fa un mes i mig que 65 persones treballen en el jaciment, de 1.100 m², i cap administració no ho ha fet públic fins que ha sortit a la premsa

03/09/11 02:00 - barcelona - Ivan Vila

La troballa d'una vil·la romana als terrenys on es fan les obres dels accessos a la futura estació de la Sagrera no farà endarrerir els treballs del TAV. En espera de la decisió definitiva que prengui la comissió de Patrimoni, integrada per Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, ja va avançar ahir que del jaciment se n'extrauran i es restauraran els fragments de mosaic, però que la resta del que s'ha descobert fins ara, un cop documentat, es taparà.

El primer indici que els operaris havien trobat restes arqueològiques a la zona on es farà el vial de servei de la banda mar de la futura estació, es va produir a mitjan juliol, quan una retroexcavadora va topar amb la construcció. En aquell moment, es va activar el protocol habitual en aquests casos: Adif, l'ens depenent del Ministeri de Foment responsable dels treballs, va comunicar la troballa al Museu d'Història de Barcelona (Muhba) i al Departament de Cultura, i des de llavors, set arqueòlegs i 58 auxiliars treballen en el jaciment, que s'estén en una àrea de 1.100 metres quadrats. Un desplegament pressupostat en 750.00 euros.

Tot i la singularitat de la troballa i la magnitud del dispositiu, cap de les administracions implicades en els treballs no va considerar oportú difondre la troballa fins que, passat un mes i mig, El Periódico va donar la notícia dijous a la nit a la web i ahir en l'edició en paper. Va ser només després de la publicació de la informació que Adif va emetre un comunicat i que el regidor de Cultura va comparèixer davant dels mitjans. Per informar, precisament, que l'habitual conflicte entre la preservació de les restes i l'avanç dels treballs ja està resolt, i en el sentit també habitual en aquests casos, segons arqueòlegs consultats per aquest diari: a favor del promotor. És a dir, que un cop consignat, el conjunt es destruirà, llevat dels fragments de paviment valuosos pels mosaics.

Si no hi ha més sorpreses, la intervenció arqueològica es completarà aquest mes. Un cop acabada, les peces a preservar es traslladaran al magatzem del Muhba per procedir a restaurar-les.

La troballa no té per què afectar la construcció de la macroestació de la Sagrera, perquè no està en els terrenys que ocuparà l'equipament, sinó en els adjacents destinats al vial segregat de la banda mar, a tocar del pont del Treball Digne. Però la intenció és que tampoc afecti aquest accés. I tant Adif, l'ens responsable dels treballs, com l'Ajuntament asseguren que no ho farà. Segons Ciurana, ni les sis setmanes que fa que es treballa en l'excavació ni les que quedin –poques, però no concretades– per acabar d'excavar, inventariar i interpretar les peces aflorades suposen cap dilació, perquè el projecte ja preveia la possibilitat de topar amb restes arqueològiques. De fet, a l'entorn de la Sagrera ja s'havien trobat sitges i assentaments neolítics, sitgesls ibèrics i rases de vinya romanes, segons assegurava ahir Adif en el seu comunicat.

Però fins i tot en el cas que es trobessin més restes i més importants i obliguessin a perllongar la intervenció arqueològica, la magnitud i la quantitat de fronts oberts de l'obra permetrien canviar la planificació de manera que no es ressentissin els terminis previstos, explica una portaveu de l'Adif.
@IvanVila_PA

Una vil·la termal al pla de Barcelona

El jaciment es divideix en tres àrees: la situada més al nord la integren fonaments i murs d'un grup habitacional que els experts especulen que formava part de la pars urbana de la vila, la d'ús exclusiu del propietari i els convidats. Al'extrem sud hi ha un altre conjunt d'habitacions i una zona termal, també de la pars urbana. L'àrea central la conforma una pavimentació sense murs, que podria ser un atri. Els arqueòlegs que hi treballen calculen que la vil·la va estar en ús com a mínim fins als segles IV o V, però no aventuren una data de construcció, tot i que hi han trobat peces de l'època altimperial (segles I a III dC).

Tot i que el regidor Ciurana va explicar erròniament que tot el que s'ha trobat “són fonaments, no murs”, i basant-se en aquesta afirmació va descartar la necessitat de preservar poc més que els mosaics, hi ha arqueòlegs que discrepen. Com el catedràtic de la UB Joan Sanmartí, acadèmic numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, consultat per aquest diari, que creu, en vista de les imatges ja publicades del jaciment, que “té un valor molt elevat”. Sanmartí, que insisteix que la seva opinió “es basa només en una informació indirecta”, argumenta que aquest tipus de construccions devien ser molt freqüents al pla de Barcelona, però que se'n sap molt poc. “És una peça que falta a la col·lecció d'elements patrimonials que permetin fer una lectura de la història de la ciutat amb elements tangibles”, conclou. Un segon arqueòleg consultat, que treballa habitualment a peu d'obra –i no ha participat en aquesta–, diu, però, que el jaciment no és més gran que altres que apareixen en el camí de grans obres i que acaben tapats després de documentar-los..

Lamentable... tornar a cobrir allò descobert. Així és la Catalunya del segle XXI

http://elperiodico.cat/ca/noticias/barc ... at-1139545

Trias promet que 'Vil·la Sagrera' no es traslladarà «d'amagat»
L'alcalde afirma que modificar ara el projecte de l'AVE «seria un disbarat»
Els veïns demanen que el mosaic sigui tornat al barri una vegada estudiat
Diumenge, 4 de setembre del 2011
EL PERIÓDICO
BARCELONA

«Les coses es faran bé». L'alcalde Barcelona, Xavier Trias, va mirar de tallar ahir en sec qualsevol conat de polèmica sobre el futur que espera a la vil·la romana inesperadament descoberta com a conseqüència de les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera. L'alcalde, en vista que alguns arqueòlegs han començat a anticipar els seus temors que les restes trobades no siguin tractades amb l'atenció que es mereixen, va prometre que sota cap concepte la vil·la serà desmantellada «d'amagat».


Trias, amb tot, va donar a entendre ja d'entrada que, a l'espera del que dictaminin els especialistes, no és partidari de modificar el projecte de l'AVE per culpa de la sorpresa arqueològica que EL PERIÓDICO va revelar divendres. «Seria un disbarat», va subratllar l'alcalde durant una visita a un nou equipament de Nou Barris. En opinió de l'alcalde, els passos a fer són dos. Primer, documentar perfectament el descobriment. Segon, «posar-ne les parts més importants on decideixi el Museu d'Història de Barcelona». Després de més de 1.500 anys adormida al nord de Bàrcino, Vil·la Sagrera sembla condemnada doncs al trasllat. Una de les primeres peces a viatjar serà, probablement, un preciós mosaic, habitual a les residències dels prohoms romans, segons va anticipar el regidor de Cultura, Jaume Ciurana. «Aviat» anirà al museu, es netejarà i es restaurarà, va afirmar.

MOSAIC D'ANADA I TORNADA / Del mosaic, en qualsevol cas, se'n parlarà molt, ja que a través de les seves entitats, els veïns de la Sagrera ja van començar a expressar el seu desig que, una vegada restaurada, la peça sigui retornada al barri. Consideren que un bon lloc per exhibir-la seria la Torre del Fang, una masia del segle XIV que inicialment havia de ser derruïda per cedir el pas a l'AVE però que, al final, després d'una modificació del projecte, va poder ser salvada i està cridada a ser una mena de museu de la història del barri.

La resurrecció de Vil·la Sagrera pot ser breu. I això malgrat que, com afirmen alguns arqueòlegs, és l'únic tresor a cel obert d'aquestes característiques que existeix en aquests moments a Barcelona.

Trias es guanya certa confiança, però a vegades el poder polític no significa pas tenir el domini de totes les situacions, i sense ser culpa seva, no deixa de ser possible que se la carreguin. Celebro novament la conscienciació general de la població vers al nostre patrimoni. Crec que abans de la crisi els veïns haurien volgut que destrossin les pedres velles per acabar ràpid les obres i les molèsties que causa al veïnat.

Com a bon polític, l'alcalde ha sortit a contemporitzar. Ara bé, el missatge de fons no deixa de ser el mateix: les restes fan nosa al progrés, per tant, extirpem-les, traguem-les del mig i posem-les en una formatgera per a quedar amb la consciència tranquil·la. Els científics i experts, que rondinin, que la carxofa és nostra.

No crec pas que calgui destruïr la vil.la, però crec que per la (relativament baixa) qualitat de les troballes, el més lògic és portar els mosaics al museu, i cartografiar i fotografiar la resta, protegir-la amb tela o alguna cosa, i cobrir-la i enterrar-la.

Barcelona té prou restes romanes, i em temo que no sou gaire conscients de la quantitat enorme de vil.les romanes que hi ha a la província de Barcelona (no parlo ni tan sols de Catalunya!), algunes segurament de més entitat que la que s´ha descobert, i que estan absolutament abandonades...
El jaciment és secundari, no ens creguem aquí que hem trobat la tomba de Tutankhamon.

El que passa és que es troba en un lloc molt cridaner, però és secundari (a priori, que sempre es pot trobar alguna coseta rara, i encara no han acabat...).

És de poca importància, cert, però no per això deixa de tenir-la, i pot tenir una gran utilitat per a l'estació, on, exposada al públic, pot fer funcions pedagògiques sobre el nostre patrimoni i el passat.

Menyspreant la importància de les coses ens carreguem el passat, amb un discurs semblant es carregaren 3 de les 7 columnes descobertes del temple d'Augustus de Barcelona. Així també ens carreguem coses recents, com fa 60 anys, la massacre amb "el pomposo y recargado modernismo"... i gràcies al qual, entre altres coses, Barcelona està al mapamundi.

Lluita1714 ha escrit:És de poca importància, cert, però no per això deixa de tenir-la, i pot tenir una gran utilitat per a l'estació, on, exposada al públic, pot fer funcions pedagògiques sobre el nostre patrimoni i el passat.

Menyspreant la importància de les coses ens carreguem el passat, amb un discurs semblant es carregaren 3 de les 7 columnes descobertes del temple d'Augustus de Barcelona. Així també ens carreguem coses recents, com fa 60 anys, la massacre amb "el pomposo y recargado modernismo"... i gràcies al qual, entre altres coses, Barcelona està al mapamundi.

Ni cal exagerar, ni cal tenir atac de barcelocentrisme.
Podrien fer, cert, un espai arqueològic com a l´estació de Sol a Madrid (tot i que convé afegir que a Madrid tenen una falta de restes arqueològiques degut a la poca antiguitat relativa de la ciutat que els porta a fer coses així). Cert. Ara, només si fan una cosa com a Sol (que tampoc és que fós gratis, el que hi van fer...), perquè si han de fer una cosa com a Barcelona a la plaça Vila de Madrid, que els vestigis es floreixen de fàstic, ja podem plegar...

Per altra banda, a Barcelona (al casc antic), de restes romanes no en falten, precisament... carrer Tapineria, per exemple.
És cert que no és el cas del districte de Sant Martí, però convé remarcar que un jaciment arqueològic, si es preserva, no convé fer-ho de qualsevol manera, i que certs espais suposadament turístics estan morts de fàstic, començant pel propi Museu d´Arqueologia de Barcelona, que hi van quatre gats...
Perquè si BCN ha de tenir una vil.la romana plena de brossa, gats i coloms, i amb horaris d´obertura relatius, i etc... més valdria tapar-la, llavors.
No convé confondre tapar un jaciment amb destruïr-lo, de fet molts cops és més convenient i adequat tapar-lo que no que quedi exposat a la meteorologia i al vandalisme.

Ah i per cert, pensa en la factura de restaurar, adequar al visitant i sobretot mantenir obert el recinte, si és que es decidís d´obrir-ho al públic, que no ho sembla per ara...
Creu-me, no t´ho dic perquè sí, a Tarragona de restes com aquestes ens en sobren (no parlo de les muralles o de l´amfiteatre, sinó de vil.les romanes com aquesta o de fonaments d´edificis antics desapareguts), no són gaire importants, almenys no el que s´ha trobat fins ara...
Pensa que a Tarragona tenim algunes restes MOLT importants, i que no es podran veure en molts i molts anys (però molts!) per la senzilla raó del cost d´adequar-les i d´obrir-les al públic.... i et parlo de restes MOLT, però MOLT més importants que aquest xaletet romà que han trobat...

Deixem fer als arqueòlegs, i després probablement que ho tapin.

Per exemple el cementiri Paleocristià de Tarragona. Cert. Lo de la plaça Vila de Madrid (possiblement d'Heribert Barrera si prospera la iniciativa) és una vergonya, tens tota la raó, però per estar mal feta, mal plantejada, poc a la vista. Però si aquesta vil·la romana ha d'estar casualment allà on hi ha un dels accessos a l'estació, trobaria encertat modificar el projecte per integrar-ho dins de l'accés. Per la profunditat a la que es troba la troballa, és difícil deixar-ho a la intempèrie, senzillament per que tota aquesta zona quedarà coberta, integrada en un edifici enorme, i trobo que les runes es poden integrar també, amb un terra de vidre o com els arquitectes trobin convenient. Entenc que per fer això caldria reforçar algunes estructures, enganxar bé algunes pedres amb materials que no les malmetin, protegir-les el màxim, il·luminar-les decentment, i modificar el projecte de construcció de l'estació. És car, però no és absolutament res al costat del cost que suposa tota l'estació, i afegeixo, si pel mercat del Born, es gastaren diners a cabals, per veure les restes d'uns edificis (molt més nous), d'allò que un dia va ser un barri enderrocat per Felip V, si ens gastem un dineral en exposar el Baluard de Sant Antoni, perquè hauriem de tapar i soterrar de nou quelcom més antic?.

No és "barcelocentrisme", però hem de fer pedagogia sobre el nostre passat per evitar mals majors quan de debò es descobreixin coses, i és necessària perquè no és el primer cas que en una obra es descobreix alguna cosa, i la constructora, amb complicitat dels treballadors, ho tapa de nou i no diu res per no endarrerir-se, sense saber si és de rellevància històrica o no, i d'això tinc constància de molts casos a Tarragona (I casos com un caixer d'un conegut banc on trencaren part d'un arc de pedra romà que està dins de l'establiment, i l'enganxaren foradant-la i posant un pal de ferro dins, o una oficina a Barcelona on es carregaren un vitrall noucentista de la façana, part del patrimoni, i la companyia va fer-ne una reproducció idèntica sense permís de ningú). Per això hem de fer públic el nostre patrimoni, per crear consciència històrica.

Unes quantes fotos de les restes (la primera és del cap de setmana passat i les altres del dimarts per la tarda)...

El que està tapat suposo que deuria ser el mosaic:



I aquí ja a la feina dimarts, sense rastre del mosaic:







Fins i tot l'FBI hi treballa



El cap de setmana la zona era força accessible, amb alguns forats a la malla per poder veure les restes a través de la doble reixa+malla que hi ha. Dimarts ja estaven tots els forats tapats i amb alguns obstacles darrere la reixa per impedir la visió, així com una tanca perimetral en un lateral. Però bé, aprofitant del live-view, la pantalla movible i el teleobjectiu vaig poder fer les fotos.

És a dir, sense dir res a ningú, ja s'han posat mans a l'obra, i aquí no ha passat res. Em podreu dir el que volgueu, que les restes no són res d'especial, que n'hi ha moltes altres a Barcelona (i a Tarragona moltes més, és clar), però més enllà del valor històric, algú s'ha parat a pensar en el valor didàctic que pugui tenir un jaciment com aquest, accessible al bell mig d'una gran metròpoli com Barcelona i, a sobre, just a tocar de la que se suposa que serà l'estació central?

Perquè sí, és molt més petit que Empúries i li manca la visió de conjunt de tota una ciutat greco-romana, però l'estat de conservació és, si fa no fa, el mateix.

Quan abans dels Jocs Olímpics es construïa la Ronda de Dalt, a l'accés que ve des del túnel de la Rovira direcció Ronda de Dalt, just davant del restaurant Can Cortada, van trobar també restes romanes. Doncs van fer fotos, ho van documentar i ho van tapar. A sobre van posar quatre arbres que mai no han tirat bé i es va continuar amb les obres... Igual passa quelcom semblant aquí...

http://elperiodico.cat/ca/noticias/barc ... na-1150048

TROBALLA ARQUEOLÒGICA A BARCELONA

Les obres de la Sagrera sepulten una part de la vil·la romana

La Generalitat autoritza la continuació dels treballs a la zona mentre segueix l'excavació a la resta del jaciment

Dimecres, 14 de setembre del 2011 - 17:42h.Reduir text
RAMON COMORERA / Barcelona

L'extensa vil·la romana trobada a les obres dels accessos a la futura estació de l'AVE de la Sagrera a Barcelona ja no està sencera. El formigó del vial per a cotxes que es construeix a la zona ha cobert l'extrem nord de les restes descobertes.

Des que EL PERIÓDICO va revelar l'1 de setembre l'existència de la vil·la i les excavacions que s'hi fan en secret des de començaments d'agost, la base i les parets del túnel s'han allargat uns 40 metres fins arribar a cobrir els dos murs d'un passadís recobert amb el paviment ceràmic que els romans denominaven opus signinum.

Adif, responsable dels treballs, ha explicat que "no s'ha avançat més enllà del que estava autoritzada". La gruixuda placa de formigó i els operaris que treballen a l'obra es troben ara a escassos dos metres de les restes de parets --també amb paviments-- de les habitacions disposades en bateria destapades en aquest lloc. La continuació de l'obra fins al punt actual i la consegüent desaparició del passadís va ser autoritzada per la Generalitat a finals d'agost, abans que es revelés l'existència de les excavacions.
Restes desaparegudes

La Direcció General de Patrimoni, l'autoritat que decideix en última instància la preservació o no de les restes in situ quan els arqueòlegs del Museu d'Història de Barcelona n'han supervisat el contingut i el trasllat als seus tallers dels elements de valor, va decidir no conservar el passadís al considerar presumiblement esgotat aquest punt del jaciment.

Les restes ja desaparegudes poden correspondre, segons els arqueòlegs municipals, a un espai ornamental similar a un santuari mitològic dedicat a les nimfes. L'excavació a càrrec de set arqueòlegs i 58 auxiliars continua intensament al recinte que l'1 de setembre tenia 1.100 metres quadrats de superfície, segons va informar l'Ajuntament de Barcelona.

Hores més tard, directament, ja diuen que no es conservarà

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ ... ra-1150048

Generalitat i Ajuntament de Barcelona decideixen no conservar la vil·la romana de La Sagrera

L'anunci es produeix quan les obres de l'AVE han ocupat ja l'extrem nord del jaciment
Dimecres, 14 de setembre del 2011 - 20:00h. RAMON COMORERA

Les restes de l'extensa vil·la romana descoberts a les obres de l'AVE a l'estació de La Sagrera no es conservaran, segons han decidit la Generalitat, l'autoritat final en el tema, i l'Ajuntament de Barcelona, que dirigeix l'excavació a través del Museu d'Història. Els murs de les habitacions, passadissos i termes seran derruïts després d'extreure el mosaic i alguns fragments de pintures i altres elements d'interès que s'han trobat. L'anunci l'ha fet el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, justificant la decisió perquè segons els experts de les dues institucions, les ruïnes "tenen un valor documental però no patrimonial".

El complex agrícola, residencial i termal de la vila de 1.100 metres quadrats serà documentat de forma exhaustiva i es reproduirà en una maqueta i en un muntatge audiovisual en 3D. També es restaurarà l'únic mosaic descobert i es farà una rèplica virtual que incorporarà una simulació de les parts desaparegudes. Ciurana va insistir que abans de prendre la decisió de no conservar el recinte fins i tot s'ha consultat amb experts "de l'entorn de l'Administració" que han avalat el "baix interès" de la vil·la.

Les excavacions, iniciades al juliol, seguiran encara quatre setmanes més, però les obres del vial soterrat per a cotxes que es construeix just en aquella zona podran anar avançant a mesura que es vagin considerant esgotats els treballs dels arqueòlegs. La decisió de no conservar la vil·la la va prendre dimarts la comissió de seguiment de les obres de La Sagrera, va explicar Ciurana.

Les obres avancen 60 metres
Aquell mateix dia, no obstant, el jaciment ja no estava sencer. El formigó del vial cobria l'extrem nord de les restes. Des que EL PERIÓDICO va revelar el dia 2 l'existència de la vila i les excavacions que s'hi realitzaven en secret, la base i les parets del túnel del vial s'han allargat uns 60 metres fins a cobrir els dos murs d'un passadís romà recobert amb el paviment ceràmic denominat opus signinum. L'autorització per "desmuntar" aquest passadís i cobrir la zona l'havia donat la Generalitat a l'agost abans de revelar-se l'existència de la vila.

Adif, responsable dels treballs de l'estació de La Sagrera, va explicar que "no s'ha avançat més enllà de l'autorització". La gruixuda placa de formigó de la base del vial i els operaris que treballen a l'obra es troben ara a escassos dos metres de les restes de parets, també amb paviments, de les habitacions disposades en bateria destapades en aquest lloc. Les parets ja desaparegudes podrien correspondre, segons els arqueòlegs municipals, a un espai ornamental similar a un santuari mitològic dedicat a les nimfes. L'excavació a càrrec de 7 arqueòlegs i 58 auxiliars continua.

En canvi, mireu què diuen a la pàgina de l'Ajuntament, que faran no sé quina història en 3D, que és més xupiguai:

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V ... me=HomeBCN

Barcelona documentarà les restes arqueològiques de La Sagrera
publicat el 14/09/2011 a les 19:32 h. Meritxell Doncel

Les restes decobertes amb les obres de l'AVE seran documentades en una memòria científica, se'n farà una reconstrucció en 3D, es conservaran objectes i es restaurà un mosaic de 50 metres quadrats.

Les restes d'una vil·la romana trobades el passat 7 de juliol a la zona d'obres de l'AVE dels voltants de La Sagrera seran documentades en una memòria científica, es conservaran objectes i es restauraran alguns murals i un mosaic opus tessellatum de 50 metres quadrats, que podria ser exposar al barri de La Sagrera, segons ha explicat el tinent d'alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament, Jaume Ciurana.
"Els arqueòlegs han dictaminat en les seves conclusions que el jaciment té un valor documental important però no un valor patrimonial ni monumental estricte, més enllà del mosaic que restaurarem", ha explicat Ciurana.
De fet, han arribat a aquesta conclusió tant els set arqueòlegs que treballen en la zona de les restes com els del Museu d'Història de la Ciutat, els de la Generalitat i els arqueòlegs externs consultats.
Per donar a conèixer aquestes restes, es realitzarà difusió en suport imprès i digital dels resultats de la intervenció, que es publicaran en tres idiomes (català, castellà i anglès) abans de 2013 i es farà una reconstrucció en 3D i una maqueta de com era aquesta vil·la romana.
A més, es restauraran les pintures murals trobades i un mosaic d'opus tessellatum per a la seva exposició pública. De fet, el mosaic s'aixecarà en dues fases, la primera de les quals podria tenir lloc aquest mes. "Tenim la voluntat que pugui ser exposada a La Sagrera, però és prematur decidir-ho ara", ha dit Ciurana.
També es farà una rèplica del mosaic amb noves tecnologies a escala 1:1 que incorporarà la restitució d'aquelles parts que han desaparegut.
Una vil·la termal
Les restes de la vil·la ocupen una superfície de 1.100 metres quadrats i indiquen que podria tractar-se d'una vil·la termal.
S'hi ha trobat habitacions amb restes de paviment corresponents a parts urbanes de la vil·la, una zona termal amb piscina d'aigua freda i un hipocaust del que hauria de ser una piscina d'aigua calenta, plaques de marbre d'una sala de reunions i materials ceràmics d'època Alt imperial.
Les dades obtingudes fins al moment apunten a que algunes de les edificacions trobades seguirien en ús com a mínim entre els segles IV i V.

http://www.lamalla.cat/infolocal/area_b ... ?id=485760

Trobades unes restes humanes a la Sagrera que podrien correspondre a la Guerra dels Segadors

La troballa ha tingut lloc amb motiu de les obres de l'AVE

LAMALLA.CAT / AGÈNCIES

Les obres de l'AVE a la Sagrera han posat al descobert unes restes humanes que podrien correspondre a la Guerra dels Segadors, segons es desprèn de les primeres estimacions dels especialistes. La troballa ha tingut lloc entre Bac de Roda i Trinitat, en concret a l'àrea de la Rambla Prim, segons Nació Digital.

Fonts de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) han explicat a lamalla.cat que els treballs de construcció de la línia del tren d'alta velocitat no s'han aturat pel descobriment de les restes. En aquest sentit, les mateixes fonts han afegit que els operaris que participen en l'execució de la línia ferroviària no estan realitzant actualment treballs en aquesta àrea per qüestions "de planificació", ja que "ara no toca".

Dies enrere, ADIF ja va informar que en la zona de la troballa també s'havien localitzat restes del neolític, de l'època romana i de l'època moderna, entesa aquesta última com el període històric dels darrers segles, el que correspondria a la Guerra dels Segadors.

Les restes humanes localitzades podrien datar dels segles XVII i XVIII.