Transport.cat

Regió-7, 23 de febrer de 2024 ha escrit: La Generalitat tindrà a la primavera l'estudi que ha de dir si el tramvia del Bages és viable
El document parteix de la base de la proposta que es va fer el 2009 i farà una estimació de costos i de potencials usuaris a través de les línies de la potassa
[...]

122-042-132 ha escrit: ↑Dissabte 27/07/2024 13:30 Deixem que ara arribi a Santpedor, desprès a Sallent, i finalment, segurament, a Súria.
Súria te un problema i que cal resoldre'l amb l'explotador de les mines. L'estació actual queda bastant distant del nucli urbà i caldria apropar el tren fins el centre de Súria. Jo crec que finalment també hi arribarà, però caldrà una inversió més important, i hi haurà un termini més llarg per encarar-ho de la millor manera possible. El tren és el futur. Salut!

Regió-7, 23 d'octubre de 2024 ha escrit: Els Comuns exigeixen un debat profund sobre el tren-tram perquè no es quedi a Santpedor
El partit denuncia que no ha pogut obtenir l’estudi en què es basa la proposta presentada el juliol pel govern en funcions d’ERC «perquè no existeix»

Jordi Escudé
Manresa 23 D’OCT. 2024 19:32 Actualitzada 23 D’OCT. 2024 19:34

Representants dels Comuns al Bages i el seu diputat al Parlament David Cid, han reclamat aquest dimecres des de Manresa obrir un debat «transparent i amb tots els municipis implicats» sobre el futur projecte del tren-tram que es planteja desenvolupar al territori. D’entrada, el partit s’oposa a limitar el seu recorregut fins a Santpedor, com va proposar l’anterior govern d’ERC, i també aposta per un ramal tramviari fins a Sant Joan en comptes d'un reforç de la línia de bus.

Els Comuns faran valer aquestes reivindicacions en les negociacions dels propers pressupostos de la Generalitat, i demanaran que «d’una vegada per totes es faci un estudi de manera completa» sobre la nova infraestructura. I és que, segons que ha denunciat Cid, fins al dia d'avui el partit encara no ha obtingut el document detallat que va servir de fonament a l’anterior govern d’ERC per defensar la proposta d’un tren-tram amb prioritat només fins a Santpedor i que també exclou el trajecte fins a Sant Joan, que es faria en bus. Una proposta que el departament de Territori de l’anterior govern en funcions va presentar a Manresa el juliol passat, d'acord amb un informe «que el departament ara ens diu que no ens pot entregar perquè no existeix», lamenta Cid. En aquest sentit, el partit denuncia que aquella presentació «es va fer sense la base de cap informe tècnic i d’efectivitat», sinó que respon «a una decisió purament política».

De tot plegat, afegeix Cid, en va sorgir una proposta «arbitrària» i que defensa «unes retallades que no compartim». El diputat, que ha exposat els seus arguments acompanyat de Laura Massana, de Manresa en Comú, i del conseller comarcal del partit Josep Joan Roda, sosté que «les grans infraestructures de país no només s’han de fer a l’àrea metropolitana». Per això defensa que «el Bages també mereix una infraestructura com aquesta» que vagi més enllà de Santpedor, i hi veu més possibilitats després que s’ha tirat endavant la construcció d’una línia de tramvia a l’àrea de Tarragona. I és que, «els criteris no tan sols han de ser econòmics» sinó també de millora de la mobilitat, «però necessitem dades que ens permetin obrir un debat» en l'àmbit de la comarca.

En aquesta línia, Massana també valorava els beneficis que tindria un tren-tram ampli a l’hora de reduir la contaminació, i l’interès que suposaria per a les comunicacions amb Manresa quan s’apliquin les zones de baixes emissions. Pel que fa a la connexió amb Sant Joan, el partit també aposta pel tramvia com a sistema de transport més viable per reduir el trànsit per carretera.

Regió-7, 20 de novembre de 2024 ha escrit: El secretari de Mobilitat afirma que l'usuari d'FGC de Manresa i Igualada no farà transbordament a Martorell

Manel Nadal diu que el nou govern estudiarà portar el perllongament del servei de viatgers d'FGC més enllà de Santpedor

David Bricollé
Barcelona 20 NOV 2024 13:00

Manel Nadal (Girona, 1953) va ser un dels primers nomenaments de pes del Govern de Salvador Illa a la Generalitat. A final d'agost es convertia en nou secretari de Mobilitat i Infraestructures del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Càrrec que el converteix en un dels homes (per no dir l'home) amb més carpetes pendents de la Catalunya Central i, en especial del Bages. El present i el futur d'infraestructures tan debatudes com la C-55, l'autopista C-16, el servei de Rodalies Renfe o el de Ferrocarrils és, de manera més o menys directa, a les seves mans. Nadal ja va ostentar aquest càrrec amb el govern tripartit, a la primera dècada d'aquest segle. I del seu despatx van sortir llavors estudis com el del desdoblament de la C-55 o la xarxa de tramvies del Bages.

Parlem de trens. Entenc que, pel que fa a la xarxa de Rodalies Renfe, estem en una situació d’impàs, per les negociacions pel traspàs. Però l'R4, la línia de Manresa, és una línia prioritària perquè entri els paquets immediats d’aquest traspàs?

Val a dir que en l'acord de traspàs no hi figurava la totalitat de l'R4, però en reunions posteriors és una de les vies que s'ha incorporat a l'esquema de línies susceptibles de ser traspassades. Van començar amb l'anterior govern i ho hem continuat nosaltres, i el que puc dir és que figura l'esquema de les vies traspassables.

Però no està en l’acord base...

No està en l'acord, per tant, és un tema que s'està treballant.

I parlem d’un traspàs íntegre, és a dir, de la línia tal com és ara sencera, de Manresa fins a Sant Vicenç de Calders?

Hem de veure quin tram acaba sent.

Amb traspàs o sense, quines millores es poden fer en aquesta R4 per guanyar el que fa tant temps que es reclama, com és la reducció del temps de viatge?

De millores, en els últims anys, se n’han fet. De seguretat i de senyalització. S’ha actuat en la fixació de talussos, s’ha instal·lat a la línia l'ERMTS [sistema automàtic de gestió i de control del trànsit ferroviari], s’han fet tot un seguit d’intervencions molt importants en matèria de seguretat. És cert que hem de millorar en temps de viatge, de la manera que sigui possible. Crec que el fet que l'R4 ara arrencarà i acabarà directament a Manresa, de manera independent de la línia que continua cap a Lleida, també ajudarà a millorar la resiliència, que hi hagi menys incidències i hi hagi més fiabilitat. I llavors, hem de veure si l'entrada a Barcelona amb aquest salt del Moltó que s'ha de fer a Montcada Bifurcació [un encreuament a doble nivell de les diferents línies que hi conflueixen, entre les quals l’R4] ajuda a millorar la fluïdesa i, amb ella, la velocitat. Crec que quan es faci serà una gran millora. I cal valorar la possibilitat de veure si, per exemple, Ferrocarrils pogués operar un tram d'aquest R4, com farà amb la línia de Lleida. Renfe per un cantó i Ferrocarrils per un altre.

Aquest salt de moltó és una de les grans infraestructures de les quals es parla fa anys, com també del túnel de Montcada, que permetrien retallar trajecte. Però en quin estadi els tenim?

El túnel de Montcada i el salt de moltó jo crec que van lligats l'un amb l'altre i formen part del Pla de Rodalies, de la primera fase. I, per tant, crec que és un tema que hem de desencallar el 2025. En aquests moments s'ha millorat molt la interlocució amb l’Adif, tenim un responsable d’Adif a Catalunya, estem fent un seguiment permanent i estem plantejant aquest tema.

Encara referent a l’R4, el 2014 es van posar en marxa uns trens semidirectes que, sortint de Manresa, feien parada a tres estacions [Sant Vicenç, Terrassa i Sabadell] abans d’entrar a Barcelona, en les hores punta d’anada i de tornada. Es van eliminar l’abril del 2022. Són recuperables?

Es pot estudiar. Nosaltres estem fent un pla de serveis ferroviaris i hem de veure si hi ha un nou esquema de serveis regionals en el qual es podria haver-hi, per exemple, uns serveis semidirectes en diferents punts, entre els quals aquests de Manresa. Formarà part del pla de serveis ferroviaris que estem estudiant.

I aquest pla va lligat al traspàs de Rodalies o és independent de com avanci el traspàs?

Són dues qüestions diferents. És a dir, el pla de serveis ferroviaris ha de contemplar tots aquells serveis que l'Estat està fent en aquests moments, tots aquells que l'Estat o Renfe està fent perquè la Generalitat li ha encomanat, tots els de Ferrocarrils de la Generalitat i tot allò que creiem que s'ha de fer de nou. És un tema de plantejar increments de serveis, aquells que creguem que són raonables.

Passo a Ferrocarrils. El 2009 es va presentar, també el tripartit, una proposta de xarxa de tramvies molt ambiciosa, el tren-tram, que pretenia arribar a diverses poblacions com Sallent, Sant Joan o Súria, aprofitant majoritàriament les línies de mercaderies de la potassa, més alguns trams urbans nous. Just a l’inici de l’estiu i a les acaballes del seu govern, ERC va presentar una revisió i actualització d’aquell estudi i el que es plantejava, de moment, era arribar al parc de l’Agulla i Santpedor. Ens hem de quedar aquí?

Com a xarxa, diguem, ja impulsada i amb compromís de fer-se, sí. Com l'anterior govern estudiarem la continuïtat més enllà. El compromís en aquests moments a la xarxa ferroviària més de Manresa ciutat és el soterrament i aquestes dues estacions fins a Santpedor. Aquesta és de les més factibles perquè ja hi ha una línia. Dels estudis que s'han fet de xarxa tramviària a Catalunya, que en general donen resultats molt desfavorables des del punt de vista econòmic, aquest és dels que és més factible perquè la xarxa està feta.

Però quedant-se a Santpedor...

Crec que podem continuar una mica més enllà. Ara, diguem el que està fet i programat és fins a Santpedor. T’ho diré d’una altra manera. El Govern seguirà amb els compromisos contrets per l’executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya, i els nous els estirarem.

I de la línia de Ferrocarrils de Manresa cap a Barcelona, que ja sabem que no és l’opció amb un temps de trajecte més comercial, se’n pot millorar alguna cosa?

Aquí hi ha un element nou per part del nou Govern que em sembla rellevant. Que és que l'opció que ha estat sobre la taula que els trens que fan servei cap a Manresa i cap a Igualada haguessin de tallar a Martorell i fer transbordament, això s'ha descartat.

Totalment?

Totalment. Els trens de Ferrocarrils de la Generalitat de Manresa i Igualada cap a Barcelona seguiran sent directes. Vam fer l’encàrrec a la companyia, es va estudiar i considera que és la manera com podem fer funcionar millor. Per què? Perquè com que hi ha el futur tram nou de Passeig de Gràcia, perllongació des de la plaça Espanya de Barcelona, pensem que aquesta línia és l'aposta de Ferrocarrils des d’ara. El metro del Baix Llobregat i l’accés al Bages i l’Anoia. Serà la prioritat, la nineta dels ulls de Ferrocarrils i d'aquest govern per millorar aquest tren. També comprar nous trens, millorar senyalitzacions, i millorar el que sigui possible per reduir el temps de viatge, com per exemple habilitar més punts on es puguin creuar dos trens. Aquesta serà la prioritat ferroviària d'aquest govern.

El compromís en aquests moments a la xarxa ferroviària més de Manresa ciutat és el soterrament i aquestes dues estacions fins a Santpedor. Aquesta és de les més factibles perquè ja hi ha una línia. Dels estudis que s'han fet de xarxa tramviària a Catalunya, que en general donen resultats molt desfavorables des del punt de vista econòmic, aquest és dels que és més factible perquè la xarxa està feta.

Regió-7, 14 de maig de 2025 ha escrit: La Generalitat vol fer realitat el tramvia fins a Santpedor dins d’aquest mandat
El Govern aposta també per fer una reserva urbanística del traçat fins a les poblacions de Sallent i Súria per perllongar el recorregut en una propera fase

Queralt Casals
Manresa 14 MAI 2025 19:40
Actualitzada 14 MAI 2025 19:47

El govern de la Generalitat «no descarta cap tramvia». Tampoc el del Bages. Així ho ha expressat aquest dimecres el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, en una compareixença davant la Comissió de Territori i Habitatge per informar sobre el projecte de tren tramvia al Bages, a petició del grup parlamentari dels Comuns. Nadal ha avançat que el projecte es farà per fases i que el condicionament del traçat fins a Santpedor serà una realitat dins d’aquest mandat, així com les dues noves estacions de Manresa, a la Parada i al Parc de l’Agulla. Pel que fa a la resta del traçat, s’opta per treballar amb la transformació de les actuals vies de mercaderies de Súria i Sallent (perquè ja hi ha un traçat existent) i fer una línia d’autobús entre Sant Joan, Manresa, Sant Fruitós i Navarcles.

La Generalitat ja disposa dels estudis encarregats per l’anterior govern sobre la demanda històrica del tren-tram per a passatgers al Bages aprofitant la línia de FGC ja existent per al transport de la potassa. Tot i que encara no els ha fet públics, el secretari de Mobilitat i Infraestructures ha avançat quines són les intencions del govern. La proposta més immediata és el perllongament de la línia de Manresa Alta fins al Parc de l’Agulla. En aquest sentit, aquest any es preveu aprovar l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental per fer les dues noves estacions de Manresa, a la Parada i al Parc de l’Agulla, i es preveu redactar l’estudi constructiu de cara al 2026, amb un cost de 13 milions d’euros. Aquest any també es preveu fer l’estudi informatiu de la perllongació d’aquest traçat fins a Santpedor, amb un cost de 17 milions d’euros. Una actuació que, segons Nadal, es faria dins d’aquest mandat.

Pel que fa a la part del traçat que uniria Manresa amb els ramals de Súria i Sallent, de moment es faria la reserva urbanística per a les futures actuacions. També ha avançat que abans de l’estiu entrarà en funcionament la millora de la línia d’autobús entre Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós i Navarcles, que explotarà l’empresa Sagalés.

D’altra banda, seguint el compromís de l’anterior govern, ha informat que s’està redactant el projecte constructiu per soterrar la línia de FGC a Manresa, «de manera que es podria licitar l’any que ve amb una inversió prevista de 36 milions d’euros». Manel Nadal també ha afirmat que la millora del transport públic a la comarca es debatrà amb la convocatòria de la Taula de Mobilitat del Bages.

Regió-7, 3 de juny de 2025 ha escrit: El tren fins a Santpedor ha de tenir projecte l’any que ve
Els Comuns forcen l’aposta ferroviària al Bages en un acord que s’aprova aquest dimecres i que inclou els estudis per arribar a Sallent i Súria i el ferrocarril transversal

David Bricollé
Manresa 03 JUN 2025 20:00
Actualitzada 03 JUN 2025 21:02

Tres propostes històriques per a l’ampliació dels serveis de trens al Bages reviuen. La més concreta, que la redacció del projecte executiu per portar el servei de Ferrocarrils de la Generalitat fins a Santpedor s’ha d’adjudicar aquest 2025, el que suposaria que estigués a punt l’any que ve. Però també compromisos per arribar a estendre aquest servei a través de les línies de FGC fins a Sallent i Súria. I tornar a posar seriosament sobre la taula el somni de creació d’un eix transversal ferroviari, amb parada a Manresa.

Totes tres formen part del paquet d’acords a què ha arribat el grup parlamentari dels Comuns amb el Govern del PSC a la Generalitat perquè aquest pugui aprovar un suplement de crèdit (que es preveu que el Parlament convalidi aquest dimecres) que suposarà globalment una injecció de 469 milions d’euros en diferents àmbits. Els Comuns, però, han posat concrecions per a aquest suport, i en el cas del Bages es tradueix sobretot en lligar el compromís d’aquestes apostes en matèria de trens.

En concret, l’acord inclou que s’haurà de licitar la redacció del projecte executiu de l’anomenat tren-tram del Bages entre Manresa i Santpedor durant el 2025, i incloure en el Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya el desenvolupament del tramvia fins a Sallent i Súria, així com l’estudi de l’Eix Transversal Ferroviari Lleida-Girona amb aturada a Manresa.

Els Comuns destaquen el fet que «es posa calendari» al projecte per fer arribar el servei de passatgers fins a Santpedor i que «s’avança cap al tren-tram sencer» amb el compromís de desenvolupament futur cap a Súria i Sallent. I defineix l’Eix Transversal Ferroviari, que ha de permetre la connexió en tren des de Manresa amb Lleida i Girona, com «una infraestructura imprescindible per al reequilibri territorial del país i clau per descentralitzar-ne l’economia i enfortir les comarques centrals».

De fet, en el cas dels tren-tram el Govern de la Generalitat ja va prendre el compromís d’avançar en aquests projectes, en una compareixença parlamentària del secretari de Mobilitat, Manel Nadal, aquest mes de maig. En aquell moment va dir que el govern de la Generalitat «no descarta cap tramvia», tampoc el del Bages, i va assegurar que el condicionament del traçat fins a Santpedor serà una realitat dins d’aquest mandat, així com les dues noves estacions de Manresa, a la Parada i al Parc de l’Agulla. Pel que fa a la resta del traçat, s’opta per treballar amb la transformació de les actuals vies de mercaderies de Súria i Sallent (perquè ja hi ha un traçat existent) i fer una línia d’autobús entre Sant Joan, Manresa, Sant Fruitós i Navarcles.

Per a la proposta de perllongament de la línia de Manresa Alta fins al Parc de l’Agulla, la previsió apuntada el mes passat era la d’aprovar l’estudi informatiu i el d’impacte ambiental per fer les dues noves estacions de Manresa, a la Parada i al Parc de l’Agulla, i redactar l’estudi constructiu de cara al 2026, amb un cost de 13 milions d’euros. Aquest any també es preveu fer l’estudi informatiu de la perllongació d’aquest traçat fins a Santpedor, amb un cost de 17 milions d’euros. Una actuació que, segons Nadal, es faria dins d’aquest mandat.

Pel que fa a la part del traçat que uniria Manresa amb els ramals de Súria i Sallent, de moment es faria la reserva urbanística per a les futures actuacions.

El tren transversal té una reserva de sòl vigent
De l’eix ferroviari transversal se’n va presentar l’estudi previ el juliol del 2005. I gairebé cinc anys més tard, el gener del 2010, el mateix conseller del que llavors era Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic que en posava les directrius i, sobretot, servia per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per on havia de passar el futur traçat. Una reserva que segueix vigent i que abastava 57 municipis repartits entre 10 comarques.

L’eix transversal ferroviari es va plantejar com una línia mixta de mercaderies i de viatgers en alta velocitat per enllaçar Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i connectaria, així mateix, amb la línia d’alta velocitat a Lleida i a Girona, on enllaçaria de manera directa o indirecta amb els seus aeroports, i també amb l’aeròdrom d’Igualada/Òdena. A més, es plantejava un ramal des d’Igualada a Martorell per connectar amb les línies de mercaderies cap al Port i les de viatgers cap a Barcelona. En total, la reserva per a l’eix transversal ferroviari era de 254 kilòmetres de traça considerant els diferents ramals.

Aquesta línia es plantejava amb un ample viari internacional i dissenyat per a trens de viatgers amb velocitats de fins a 250 km/h i de mercaderies de fins a 120 km/h. D’aquesta manera, el temps total del recorregut de tot el traçat entre Lleida i Girona seria d’aproximadament 1 hora i 20 minuts, i en cadascun dels trams d’entre 20 minuts i mitja hora.

Es preveia crear 8 noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. En total, tindria 10 estacions, comptant les de Lleida-Pirineus i la de Girona, ja existents.