De El Punt:
-------------------------------
Una rambla a sota les Rambles
L’estudi d’Oriol Bohigas farà una remodelació de l’interior del metro de Liceu amb la recreació de l’ambient dels voltants
ESTUDI IDP / MARIONA SÒRIA. Barcelona
L’estació de metro de Liceu canviarà de dalt a baix la seva aparença. Quan acabin les obres que s’estan fent per ampliar els vestíbuls, TMB iniciarà la remodelació total de l’interior de l’estació amb una imatge que ha encarregat al despatx d’arquitectes d’Oriol Bohigas. El nou Liceu simularà l’ambient de les Rambles a través d’unes pantalles lluminoses decorades amb fulles dels plataners de l’exterior. Lluís Pau, autor del projecte, membre de l’Estudi IDP, vinculada a MBM Arquitectes, vol aconseguir un espai «diàfan, il·luminat i net», que reflecteixi a l’interior del túnel la genuïnitat del passeig més internacional de Barcelona, les Rambles. A les parets, uns aparadors mostraran petites reproduccions dels voltants: el Liceu, la Boqueria i el Palau Güell.
Lluís Pau treballa, ja fa uns dos anys, en el projecte que ha de canviar la fesomia de l’estació de Liceu, l’única parada de metro de la xarxa subterrània de Barcelona que tindrà una imatge del tot singular. Pau és dels arquitectes que estan convençuts que un bon entorn fa millors les persones que s’hi estan, que l’espai influeix en la condició humana, que l’arquitectura traspassa les parets per modular el comportament entre persones. Per això ha ideat un entorn diàfan, net i lluminós «que convidi les persones a tenir una bona relació, a congeniar», diu, ensenyant un dibuix del seu projecte.
Per imaginar-se l’interior, Pau ha passat moltes hores mirant l’exterior i n’ha extret una anàlisi sociològica si més no curiosa de la vida de les Rambles. «A partir del 93, les Rambles esclaten, s’universalitzen –diu–, i emergeixen d’una certa marginalitat per convertir-se en un passeig genuí. Lloret ha arribat a les Rambles», riu, tot advertint que no hi ha cap connotació negativa en el seu comentari.
Mentre es repassa la memòria del projecte, Pau explica que sempre ha trobat que els túnels del metro s’han dissenyat sense parar-se a pensar gaire. La mania de mantenir-ho tot net, quasi asèptic, ha fet que els vestíbuls subterranis siguin «passadissos obscurs, inhòspits i antipàtics», un espai que –mantenint la seva teoria «l’espai condiciona el comportament»– resulta del tot nociva per als ciutadans.
El disseny que ha presentat a TMB projecta l’extensió de l’exterior a l’interior: a sota terra hi ha d’haver un ambient similar al que es viu a sobre del metro. Per això, l’Estudi IDP ha dissenyat una desena de pantalles lumíniques de metacrilat a les quals s’han inserit les fotografies de fulles de plataner collides de les mateixes Rambles, i que concentren tota la gamma de colors de les fulles a cada estació de l’any. Al seu despatx, Pau encara té alguna prova fallida que va fer amb fulles naturals, «però la naturalesa té els seus inconvenients», diu. La clorofil·la s’escampa si pressiones la fulla entre dos vidres, per això s’ha optat per escanejar les fulles. Les pantalles de metacrilat, d’una llum «càlida, d’aquella que no faci pensar a un que està malalt», diu Pau, es col·locaran a les parets de l’estació, i tindran continuïtat en unes altres pantalles superiors, situades sobre els caps dels viatgers, perquè faci la sensació que, mentre el viatger espera el tren, està sota els plataners de les Rambles.
UNA ALTRA CIUTAT
Quan acabin les obres dels accessos de Liceu, que està duent a terme GISA –l’empresa d’infraestructures de la Generalitat–, Transports Metropolitans de Barcelona iniciarà aquest canvi radical. Al projecte s’hi van presentar tres despatxos d’arquitectes. Lluís Pau –que treballa a Estudi IDP, amb els arquitectes del despatx MBM Arquitectes, d’Oriol Bohigas– va pensar, des del principi, idear «una ciutat sota la ciutat», perquè creu que els quilòmetres de túnels que formen part del metro són l’«autèntica ciutat que vivim molts barcelonins». Les condicions imposades per TMB –mantenir l’estructura de les andanes i inserir la informació pròpia d’una estació de metro– no ha estat cap problema. «El que fem és només una operació epidèrmica», explica.
El nou decorat està preparat per suportar els actes vandàlics, tot i que el dissenyador del nou interior està convençut que «contra els destructors» no hi ha material que aguanti. I insisteix: «En un lloc diàfan que transpiri optimisme, no es fan actes vandàlics.»
Petites reproduccions de l’entorn
Una de les peces més importants del projecte de la nova estació de Liceu, i que aportarà més personalitat a la parada, són una espècie d’aparadors quadrats, enfonsats uns centímetres cap endins, on es reproduiran diferents imatges de l’entorn de les Rambles. Tot i que encara està per decidir, aquests diorames mostraran imatges d’edificis destacats dels entorns de l’estació. Lluís Pau explica que s’hi podrà veure el Palau Güell, la Boqueria i el Liceu. Per a la reproducció de les imatges de l’interior d’aquesta espècie de vitrines, Pau ha pensat utilitzar diverses tècniques. «Quan m’imagino la reproducció del Liceu, penso que es podria fer un escenari en miniatura en què es pugui veure l’escenografia de l’obra que estigui en cartell en aquells moments, per exemple, una obra de Wagner.» Per al Palau Güell, s’imagina més una reproducció en tres dimensions. El projecte inclou també reservar un espai perquè el mercat de la Boqueria pugui exposar una mostra dels productes que s’hi venen. «Encara n’hem de parlar, de tot això, però a mi m’agradaria que en aquest projecte s’involucrés el mercat i els floristes de les Rambles.» També s’ha parlat de fer col·laborar una associació de pessebristes de les Rambles per a l’elaboració d’alguna de les composicions. «Tot plegat serà el millor reclam de les Rambles.»
Uns pilons poc estètics
Quan van iniciar-se les obres per ampliar els vestíbuls del metro de Liceu –una obra que està fent GISA, i que ja ha finalitzat al vestíbul que està davant de l’edifici del Liceu–, els enginyers es van trobar amb una sorpresa. La construcció, que data del 1924, no té fonaments. La volta del túnel que hi ha sota les Rambles es va construir obrint una rasa, sense preveure’n cap suport, «tal com es construïa llavors qualsevol túnel», diuen fonts de GISA. Per això els nous vestíbuls han hagut de reforçar-se amb la construcció de sis pilons micropilotats «perquè el pes de la nova estructura no se suporti sobre el túnel». Lluís Pau és partidari de modificar la forma dels pilons, «que resulten molt poc estètics».
👍110👍0👎0