Veig que de rutes importants tots n'hem fet. Potser jo em porto la palma a l'haver fet Hospitalet-Montigalà perque sí, en solitari i a més en juliol, com a part del projecte casa meva-finals de les línies de metro (només em vaig deixar Pep Ventura per motius de seguretat). També som uns quants els que fem senderisme (treking per als analfabets) i hem fet travesses interferroviàries pels voltants de Barcelona, entre d'altres.
Com a filosofia de vida, és una llàstima que hi hagi gent que no es vegi amb cor de caminar alguna vegada. Caminar desestressa, aprima, va bé pel cor, i a més és més barato que qualsevol altre mitjà de transport, tret que siguis diabètic i degut a un mal càlcul d'insulina t'hagis d'atiborrar de gelats i cruasans per arribar viu.
Quan vivia a Santa Eulàlia rarament agafava el metro per anar al centre de Barcelona. Ara des de Sant Ildefons em costa una mica més, però si tinc temps surto abans i baixo caminant a picar els meus amics que s'han quedat al districte 11 per seguir caminant junts, encara que sí que agafi el TP per tornar a casa. Un altre efecte del canvi de domicili és que per anar al centre prefereixo caminar fins a la Renfe o la L1 que agafar la L5 (que tinc al costat de casa) i fer enllaç. Si de cas, el deixo per a la tornada. També he començat a fer servir el bus assíduament, cada vegada més que el metro, i entre aquest i el Trambaix he evolucionat fins al punt que cada vegada suporto menys el suburbà i dono prioritat absoluta al transport de superfície. Però, com ja he dit, el millor transport de superfície són els meus peus...
Totalment d'acord amb tú. I també és útil per agilitzar la memòria i la inspiració, t'ho dic jo, que porto la tira d'anys fent-ho!
