Amb la catenària simple, d'un sol cable, i els fregadors molt prims i separats, s'aconseguia que la pressió sobre el fil de contacte fos elevada, així de pujada a l'hivern el primer fregador gratava el fil expulsant el glaç acumulat, mentre que el segon fregador assegurava el contacte elèctric. De baixada ho feien amb el pantògraf plegat a fi de minimitzar el desgast sobre el fil de la línia aèria, més acusat en el cas del Núria que en el d'altres ferrocarrils. En arribar a Queralbs l'apujaven a fi d'arrencar a la sortida per abaixar-lo tot seguit fins arribar al tram de simple adherència que el tornaven a pujar fins a Ribes.
Els automotors SLM/Maquinísta del 5 al 8 son unitats inseparables i a efectes pràctics és com si duessin dos semipantògrafs, així quan es fa necessari el primer patògraf grata el fil i el segon assegura el contacte.
Aquest objectiu és el que preten el semipantògraf que els Stadler incorporen damunt de la cabina costat Núria, accessori que no està contectat electricament i que els diferencia de llurs germans de Montserrat.
En el cas de la recuperació de l'energia reenviada a la catenària, si aquesta és aprofitada per un o dos trens ascendents els resultat sobre la frenada de la locomotora descendent es anàleg al de les resistències. Però preferien consumir una mica més d'energia i aprofitar al màxim el coure del fil de contacte. Pel que sembla els sortia a compte.




