http://www.tv3.cat/videos/822909
Salutacions, Xavi
Seguiment de les obres de la L9
Re: Seguiment de les obres de la L9
En aquest video de el programa de Tv3 ''El Club'', presentat per Albert Om, podeu veure els veins emprenyats per les obres de l'AVE, de la Sagrada Familia, etc.
http://www.tv3.cat/videos/822909
Salutacions, Xavi
http://www.tv3.cat/videos/822909
Salutacions, Xavi
La L-9 evitarà amb llum el vertigen i la claustrofòbia a les estacions pou
• Llums i 'leds' de colors frenaran la impressió de baixar 65 metres i entrar en andanes reduïdes
• Els primers trams de Santa Coloma i Badalona s'obriran el 2009 amb els acabats especials
RAMON COMORERA
BARCELONA
El metro que ve, la mastodòntica L-9, revolucionarà la manera de moure's per la xarxa. Els trams de Santa Coloma i Badalona a Sagrera que es començaran a obrir d'aquí a un any mostraran els grans canvis: trens sense conductor, andanes tancades amb portes i estacions a gran profunditat, amb accés només en ascensor. El vertigen que pugui causar baixar desenes de metres (fins a 65 a Església Major) enmig d'un pou de 30 de diàmetre i la possible claustrofòbia que generi entrar en andanes reduïdes i situades en pisos diferents del mateix túnel es combatrà amb un disseny de les parets que trenca la verticalitat amb fileres de llums i amb panells de leds de colors d'intensitat variable.
Les obres en els 11,8 quilòmetres de galeria que formen aquest sector de la línia estan molt avançades, segons afirma el director general de Transport Terrestre, Manel Villalante. Les proves preliminars amb trens començaran en les setmanes vinents. El rodatge dels innovadors sistemes automàtics de la infraestructura serà llarg. Mentrestant, amb el túnel i les vies a punt, ja es treballa a condicionar les 11 estacions segons els plans dels equips d'arquitectes que se les van adjudicar.
Alfons Soldevila, que amb els seus fills David i Alfons s'encarrega del tram de Badalona, explica que als pous de la Salut (33 metres) i Llefià (40) s'instal.laran, en tot el recorregut dels ascensors i cada 2,6 metres, línies de llums amb passarel.les de xapa perforada de manteniment amb la finalitat de fragmentar horitzontalment, a manera de llotges, l'enorme espai buit visible des de les cabines amb parets transparents. S'eludirà així el vertigen en la ruta entre el vestíbul i els trens.
L'arquitecte comenta que per donar amplitud a les reduïdes andanes es col.locarà un gran panell de leds de colors (suggereix els bàsics d'o-
bres de Joan Miró) a la paret del túnel oposada a la zona d'espera dels viatgers, la que queda darrere els combois. Els leds variaran amb el pas de trens i es podrien sincronitzar amb música. S'eliminarà així un lloc fosc i descuidat que incideix en l'ànim d'aquells que esperen un metro. Es recobrirà també la paret i el sostre de l'andana amb planxa perforada il.luminada per darrere per guanyar claredat.
COLUMNES TRIANGULARS L'estudi de Manuel Sánchez i Dolors Piulachs, que va projectar les sis estacions de Santa Coloma (Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo, Santa Rosa i Can Peixauet) ha tractat la paret que miren aquells que van als ascensors com un gran mural amb plaques de vidre i espais per a ús divers, com peces artístiques o espais publicitaris.
Al davant mateix dels ascensors hi han situat entre cada recorregut unes llargues columnes triangulars de panells d'alumini que formen un degradat de color groc, vermell i taronja, segons explica Piulachs. Acer esmaltat o inoxidable i planxes perforades d'un to clar completen el material.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
• Llums i 'leds' de colors frenaran la impressió de baixar 65 metres i entrar en andanes reduïdes
• Els primers trams de Santa Coloma i Badalona s'obriran el 2009 amb els acabats especials
RAMON COMORERA
BARCELONA
El metro que ve, la mastodòntica L-9, revolucionarà la manera de moure's per la xarxa. Els trams de Santa Coloma i Badalona a Sagrera que es començaran a obrir d'aquí a un any mostraran els grans canvis: trens sense conductor, andanes tancades amb portes i estacions a gran profunditat, amb accés només en ascensor. El vertigen que pugui causar baixar desenes de metres (fins a 65 a Església Major) enmig d'un pou de 30 de diàmetre i la possible claustrofòbia que generi entrar en andanes reduïdes i situades en pisos diferents del mateix túnel es combatrà amb un disseny de les parets que trenca la verticalitat amb fileres de llums i amb panells de leds de colors d'intensitat variable.
Les obres en els 11,8 quilòmetres de galeria que formen aquest sector de la línia estan molt avançades, segons afirma el director general de Transport Terrestre, Manel Villalante. Les proves preliminars amb trens començaran en les setmanes vinents. El rodatge dels innovadors sistemes automàtics de la infraestructura serà llarg. Mentrestant, amb el túnel i les vies a punt, ja es treballa a condicionar les 11 estacions segons els plans dels equips d'arquitectes que se les van adjudicar.
Alfons Soldevila, que amb els seus fills David i Alfons s'encarrega del tram de Badalona, explica que als pous de la Salut (33 metres) i Llefià (40) s'instal.laran, en tot el recorregut dels ascensors i cada 2,6 metres, línies de llums amb passarel.les de xapa perforada de manteniment amb la finalitat de fragmentar horitzontalment, a manera de llotges, l'enorme espai buit visible des de les cabines amb parets transparents. S'eludirà així el vertigen en la ruta entre el vestíbul i els trens.
L'arquitecte comenta que per donar amplitud a les reduïdes andanes es col.locarà un gran panell de leds de colors (suggereix els bàsics d'o-
bres de Joan Miró) a la paret del túnel oposada a la zona d'espera dels viatgers, la que queda darrere els combois. Els leds variaran amb el pas de trens i es podrien sincronitzar amb música. S'eliminarà així un lloc fosc i descuidat que incideix en l'ànim d'aquells que esperen un metro. Es recobrirà també la paret i el sostre de l'andana amb planxa perforada il.luminada per darrere per guanyar claredat.
COLUMNES TRIANGULARS L'estudi de Manuel Sánchez i Dolors Piulachs, que va projectar les sis estacions de Santa Coloma (Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo, Santa Rosa i Can Peixauet) ha tractat la paret que miren aquells que van als ascensors com un gran mural amb plaques de vidre i espais per a ús divers, com peces artístiques o espais publicitaris.
Al davant mateix dels ascensors hi han situat entre cada recorregut unes llargues columnes triangulars de panells d'alumini que formen un degradat de color groc, vermell i taronja, segons explica Piulachs. Acer esmaltat o inoxidable i planxes perforades d'un to clar completen el material.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... io_PK=1022
Nota de l'administració: fil procedent de http://transport.cat/viewtopic.php?f=2&t=2322&start=720
Arquitectes de prestigi es reparteixen totes les parades
• Obres Públiques encara ha d'encarregar 23 dissenys al Prat i BCN, del total de 52
R.C.
BARCELONA
La Generalitat ha distribuït en 12 grups els projectes de condicionament interior de les 52 estacions de la L-9. L'objectiu és donar a les parades un disseny arquitectònic diferenciat, de qualitat, amb vincles entre elles i amb el seu entorn, mantenint criteris comuns de la línia, segons explica el director general de Transport Terrestre, Manel Villalante. "Hem concebut el metro com un espai públic qualificat igual que un parc o una plaça i que sense deixar de ser segur i eficaç sigui innovador", afegeix.
Fins ara tenen arquitecte de renom assignat, amb encàrrec a més de direcció d'obra o sense ell, vuit paquets amb 29 estacions. Els dis-
senys més avançats són els dels trams de Santa Coloma i Badalona que es començaran a obrir d'aquí a un any. Alfons Soldevila (Badalona), Manel Sánchez i Dolors Piulachs (Santa Coloma) i l'estudi d'Oriol Bohigas (Sagrera) s'encarreguen de les primeres 13 parades del sector nord.
PROJECTES PENDENTS El llarg tram central de Maragall a Campus Sud que es dividirà en dos (fins a Putxet, amb Guinardó, Sanllehy, Muntanya i Lesseps, i fins a Zona Universitària, amb Mandri, Sarrià, Prat de la Riba, Manuel Girona i Campus Nord) espera que s'aprovin els projectes modificats que inclouen canvis de traçat. Per això, falten adjudicar els interiors de les 13 estacions.
Anant cap al sud, apareixen les parades de Fira i Foc Cisell (de dos ramals diferents però vinculades per enllaços de la futura L-2) amb un projecte que ultima el japonès Toyo Ito. Del grup restant abans de la bifurcació (Collblanc, Torrassa i Gornal) se n'encarregarà Manuel Ruisánchez.
Al ramal de la Zona Franca, la primera part (Provençana, Ildefons Cerdà, Foneria i Motors) està en mans de Daniel Freixes. Mentre que la segona, menys l'estació afegida al final al polígon Pratenc amb projecte en tramitació (Zona Franca Litoral, Z. F. Port, Z. F. ZAL i Z. F. Nova Estació), anirà a càrrec dels arquitectes Jordi Fabre i Mercè Torras. L'últim bloc d'estacions cap al Prat és el d'Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna que dissenya Jordi Garcés. La resta de la L-9 fins a l'aeroport (Verge de Montserrat, Nova Estació del Prat, Prat de Llobregat, Plaça de Catalunya, Sant Cosme, Mas Blau, Terminal Actual, Ciutat Aeroportuària i Terminal Sud) està pendent d'adjudicar en dos blocs, conclou Villalante.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=562411
Arquitectes de prestigi es reparteixen totes les parades
• Obres Públiques encara ha d'encarregar 23 dissenys al Prat i BCN, del total de 52
R.C.
BARCELONA
La Generalitat ha distribuït en 12 grups els projectes de condicionament interior de les 52 estacions de la L-9. L'objectiu és donar a les parades un disseny arquitectònic diferenciat, de qualitat, amb vincles entre elles i amb el seu entorn, mantenint criteris comuns de la línia, segons explica el director general de Transport Terrestre, Manel Villalante. "Hem concebut el metro com un espai públic qualificat igual que un parc o una plaça i que sense deixar de ser segur i eficaç sigui innovador", afegeix.
Fins ara tenen arquitecte de renom assignat, amb encàrrec a més de direcció d'obra o sense ell, vuit paquets amb 29 estacions. Els dis-
senys més avançats són els dels trams de Santa Coloma i Badalona que es començaran a obrir d'aquí a un any. Alfons Soldevila (Badalona), Manel Sánchez i Dolors Piulachs (Santa Coloma) i l'estudi d'Oriol Bohigas (Sagrera) s'encarreguen de les primeres 13 parades del sector nord.
PROJECTES PENDENTS El llarg tram central de Maragall a Campus Sud que es dividirà en dos (fins a Putxet, amb Guinardó, Sanllehy, Muntanya i Lesseps, i fins a Zona Universitària, amb Mandri, Sarrià, Prat de la Riba, Manuel Girona i Campus Nord) espera que s'aprovin els projectes modificats que inclouen canvis de traçat. Per això, falten adjudicar els interiors de les 13 estacions.
Anant cap al sud, apareixen les parades de Fira i Foc Cisell (de dos ramals diferents però vinculades per enllaços de la futura L-2) amb un projecte que ultima el japonès Toyo Ito. Del grup restant abans de la bifurcació (Collblanc, Torrassa i Gornal) se n'encarregarà Manuel Ruisánchez.
Al ramal de la Zona Franca, la primera part (Provençana, Ildefons Cerdà, Foneria i Motors) està en mans de Daniel Freixes. Mentre que la segona, menys l'estació afegida al final al polígon Pratenc amb projecte en tramitació (Zona Franca Litoral, Z. F. Port, Z. F. ZAL i Z. F. Nova Estació), anirà a càrrec dels arquitectes Jordi Fabre i Mercè Torras. L'últim bloc d'estacions cap al Prat és el d'Amadeu Torner, Parc Logístic i Mercabarna que dissenya Jordi Garcés. La resta de la L-9 fins a l'aeroport (Verge de Montserrat, Nova Estació del Prat, Prat de Llobregat, Plaça de Catalunya, Sant Cosme, Mas Blau, Terminal Actual, Ciutat Aeroportuària i Terminal Sud) està pendent d'adjudicar en dos blocs, conclou Villalante.
http://www.elperiodico.cat/default.asp? ... _PK=562411
http://www.europapress.es/catala/notici ... 42013.html
Les mesures de seguretat extra a la Línia 9 del metro suposen 658 milions, i els canvis de traçat 746 milions més
BARCELONA, 16 de novembre (EUROPA PRESS)
Les mesures que ha posat en marxa la Generalitat per incrementar la seguretat en la construcció de les Línies 9 i 10 del metro de Barcelona costen 658 milions d'euros. A aquesta quantitat, cal afegir 746 milions més que han generat els diferents canvis en el traçat del projecte respecte a la previsió inicial.
En una resposta parlamentària del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, a instàncies de CiU, Nadal ha informat que les mesures extra de seguretat han passat per "incrementar els coeficients de seguretat"; adoptar "mesures especials de millora dels terrenys" com "injeccions de compensació, pantalles de puntals i micropilotes, drenatges i paraigües de protecció"; o "incrementar el nivell d'auscultació".
Per tot això, la construcció del tram 1 de les Línies 9 i 10 --entre l'aeroport i la futura estació de Gornal-- serà 154 milions més cara; el tram 2 --entre el Polígon Pratenc i la Zona Universitària--, 110 milions més; el tres --entre la Zona Universitaria i Sagrera-Meridiana--, 290 milions, i el tram quatre --entre Sagrera-Meridiana, Santa Coloma i Badalona--, 104 milions.
Pel que fa als canvis en el traçat, que generen un cost addicional de 746 milions, "corresponen a cinc quilòmetres addicionals de túnel i viaducte i a les noves estacions", precisa el conseller. Els túnels i el viaducte costaran 200 milions d'euros, i les noves parades de Ciutat Aeroportuària, Prat de Llobregat, Estació Eixample Nord del Prat, Motors, ZAL, ZAL2 i Sagrera-TAV, 546 milions.
Les mesures de seguretat extra a la Línia 9 del metro suposen 658 milions, i els canvis de traçat 746 milions més
BARCELONA, 16 de novembre (EUROPA PRESS)
Les mesures que ha posat en marxa la Generalitat per incrementar la seguretat en la construcció de les Línies 9 i 10 del metro de Barcelona costen 658 milions d'euros. A aquesta quantitat, cal afegir 746 milions més que han generat els diferents canvis en el traçat del projecte respecte a la previsió inicial.
En una resposta parlamentària del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, a instàncies de CiU, Nadal ha informat que les mesures extra de seguretat han passat per "incrementar els coeficients de seguretat"; adoptar "mesures especials de millora dels terrenys" com "injeccions de compensació, pantalles de puntals i micropilotes, drenatges i paraigües de protecció"; o "incrementar el nivell d'auscultació".
Per tot això, la construcció del tram 1 de les Línies 9 i 10 --entre l'aeroport i la futura estació de Gornal-- serà 154 milions més cara; el tram 2 --entre el Polígon Pratenc i la Zona Universitària--, 110 milions més; el tres --entre la Zona Universitaria i Sagrera-Meridiana--, 290 milions, i el tram quatre --entre Sagrera-Meridiana, Santa Coloma i Badalona--, 104 milions.
Pel que fa als canvis en el traçat, que generen un cost addicional de 746 milions, "corresponen a cinc quilòmetres addicionals de túnel i viaducte i a les noves estacions", precisa el conseller. Els túnels i el viaducte costaran 200 milions d'euros, i les noves parades de Ciutat Aeroportuària, Prat de Llobregat, Estació Eixample Nord del Prat, Motors, ZAL, ZAL2 i Sagrera-TAV, 546 milions.
Menys pijades i més TP...
PACO "Plataforma per l'Abolició del Cotxe Oficial" Soci núm. 2
què entens tu per pijades??
Que professionals com són els arquitectes s'encarreguin de condicionar l'espai públic és parlar de pijades... llavors qui s'encarrega d'això?
Sincerament... no entenc res...
Cap de les opcions de l'enqueta la trobo encertada. Que s'encarregui el condicionament de les estacions de metro a arquitectes no ha de anar necessariament lligat a espais pijos, extravagants... etc etc etc com es diu aquí, sino que per les raons que són la voluntat es donar qualitat a espais que per la seva morfologia o concepció no la tenen... És per això que trobo una mica incoherent relacionar els arquitectes amb dissenys "pijos" o dir que les estacions les faran arquitectes d'autor, no necessàriament ha de ser d'autor com es diu, sinò professionals, arquitectes en aquest cas, preparats per poder solucionar els problemes que es plantejen, com és el cas de les estacions de metro. De la mateixa manera que un edifici, o un parc.. o bé un carrer, una plaça, qualsevol espai que formi part de l'ambit públic s'ha de concebre com un espai de qualitat.
Que professionals com són els arquitectes s'encarreguin de condicionar l'espai públic és parlar de pijades... llavors qui s'encarrega d'això?
Sincerament... no entenc res...
Cap de les opcions de l'enqueta la trobo encertada. Que s'encarregui el condicionament de les estacions de metro a arquitectes no ha de anar necessariament lligat a espais pijos, extravagants... etc etc etc com es diu aquí, sino que per les raons que són la voluntat es donar qualitat a espais que per la seva morfologia o concepció no la tenen... És per això que trobo una mica incoherent relacionar els arquitectes amb dissenys "pijos" o dir que les estacions les faran arquitectes d'autor, no necessàriament ha de ser d'autor com es diu, sinò professionals, arquitectes en aquest cas, preparats per poder solucionar els problemes que es plantejen, com és el cas de les estacions de metro. De la mateixa manera que un edifici, o un parc.. o bé un carrer, una plaça, qualsevol espai que formi part de l'ambit públic s'ha de concebre com un espai de qualitat.
Personalment crec que tenen una important tasca a fer amb les estacions de la L-9 ja que per les condicions particulars d'aquesta línia es pot convertir en bastant claustrofòbica, així que el disseny de les estacions pren especial importància en casos com aquest per tal que els trajectes i el pas per aquestes estacions no sigui desagradable o insegur.
Imagino que per pijada s' entén pagar més diners del compte a un arquitecte de renom (la qual cosa no significa amb bon gust, p.e. Calatrava) per a que afegeixi algun extra (probablement prescindible) a les estacions.metrobaix ha escrit:què entens tu per pijades??
Que professionals com són els arquitectes s'encarreguin de condicionar l'espai públic és parlar de pijades... llavors qui s'encarrega d'això?
Sincerament... no entenc res...
Cap de les opcions de l'enqueta la trobo encertada. Que s'encarregui el condicionament de les estacions de metro a arquitectes no ha de anar necessariament lligat a espais pijos, extravagants... etc etc etc com es diu aquí, sino que per les raons que són la voluntat es donar qualitat a espais que per la seva morfologia o concepció no la tenen... És per això que trobo una mica incoherent relacionar els arquitectes amb dissenys "pijos" o dir que les estacions les faran arquitectes d'autor, no necessàriament ha de ser d'autor com es diu, sinò professionals, arquitectes en aquest cas, preparats per poder solucionar els problemes que es plantejen, com és el cas de les estacions de metro. De la mateixa manera que un edifici, o un parc.. o bé un carrer, una plaça, qualsevol espai que formi part de l'ambit públic s'ha de concebre com un espai de qualitat.
Ara, que són els arquitectes qui s' han d' encarregar d' acondicionar els espais públics, penso que no ho discuteix ningú. El que estem dient és si val la pena pagar un arquitecte amb deliris de grandesa quan hi ha un grapat de bons arquitectes anònims i dins del pressupost que són capaços de fer bé la feina atentent-se únicament a respondre les necessitats que una estació de metro ha de satisfer.
Conec una frase meravellosa per posar-la en aquesta signautra, però lamentablement no m'hi cap en aquest marge.
Exacte, tú has entés a què es referia l'enquesta, no a si fan falta arquitectes o no, és de calaix que en fan falta!Busman ha escrit: Imagino que per pijada s' entén pagar més diners del compte a un arquitecte de renom (la qual cosa no significa amb bon gust, p.e. Calatrava) per a que afegeixi algun extra (probablement prescindible) a les estacions.
Ara, que són els arquitectes qui s' han d' encarregar d' acondicionar els espais públics, penso que no ho discuteix ningú. El que estem dient és si val la pena pagar un arquitecte amb deliris de grandesa quan hi ha un grapat de bons arquitectes capaços de fer bé la feina atentent-se únicament a respondre les necessitats que una estació de metro ha de satisfer.
-
victorcasta
- N10
- Entrades: 4279
- Ubicació: Horta
Aquests arquitectes dissenyen aquestes estacions perquè s'han presentat a un concurs i l'han guanyat perquè la seva oferta era la millor (i es té molt en compte el pressupost). O sigui que no veig el perquè l'estudi d'arquitectes on hi forma part Oriol Bohigas faci el disseny de quatre estacions hagi de sortir més car.
No és que vingui de nou, però ho ressalto perquè quedi clar un esperpent que no sóc l'únic en denunciar: es dediquen a canviar el traçat de la L9 perquè quedi totalment impracticable, i a sobre costa una bona picossada més. Aquests individus no tenen vergonya per fotre'ns la mà a la butxaca per perpetrar aquests nyaps!
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Total, ¿pa qué? Si d'aquí a cinquanta anys cobriran totes les estacions de panells prefabricats perquè cauran a trossos de la humitat i la manca de neteja, i quedaran totes idèntiques en estètica i en ensopiment...
Ne pas utiliser les strapontins aux heures d'affluence.
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
Noticia de EPC de hoy:
Sergio
PD: Temas unidos.
Noticia de EPC de hoy:
Saludos,17/11/2008 CONSTRUCCIÓN DE LA LÍNEA DE METRO MÁS LARGA
La revisión y ampliación de la L-9 cuesta 1.404 millones
• La seguridad extra vale 658 millones y las ampliaciones, 746 millones más
R. C.
EL PERIÓDICO
El coste de las obras de la L-9 se ha disparado en los últimos años sobre las cifras del proyecto original adjudicado e iniciado con prisas en el 2002 por el último Govern convergente de Jordi Pujol, solo unos meses antes de las elecciones que dieron paso al nuevo Ejecutivo tripartito de izquierdas. De 2.464 millones se ha pasado en la última revisión a 6.829. En respuesta a una pregunta parlamentaria de la propia CiU, el conseller Joaquim Nadal ha explicado que la mejora de las medidas de seguridad ha costado 658 millones y la ampliación de la línea y del número de estaciones otros 746.
El diputado convergente Josep Rull ha atribuido en repetidas ocasiones el encarecimiento a la "mala gestión" del Govern y a la lentitud en la perforación con tuneladora de los túneles que realizan las grandes constructoras, las mismas a las que el Ejecutivo de CiU adjudicó en bloque toda la línea. También ha acusado al tripartito de "opacidad" en las cuentas. El jueves repitió estos argumentos en el Parlament y Nadal le replicó asegurando que la federación actúa con "mala intención". "El descrédito de los datos de CiU es absolutamente dramático", añadió.
Nadal acusó a CiU de "frivolidad e irresponsabilidad" por presupuestar la obra con una cifra muy baja y de falta de rigor y carencias graves en temas como la seguridad de los túneles, el trazado, la longitud de la línea y el número de paradas necesarias y las expropiaciones.
El sobrecoste por tramos de las mejoras en seguridad es el siguiente: del aeropuerto a Gornal (L'Hospitalet), 154 millones; del polígono Pratenc a Zona Universitària, 110; de esta estación a la de Sagrera Meridiana, 290; y de aquí al final de línea de Santa Coloma y de Badalona, 104.
La redefinición de la L-9 en varios puntos hecha en los últimos años ha incrementado su longitud en "cinco kilómetros de túnel y viaducto", añade Nadal, que costarán 200 millones, y las siete nuevas estaciones, 546 millones más.
Sergio
PD: Temas unidos.
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
Es el esperpento total. Vueltas, vueltas y más vueltas que suben y encarecen presupuestos mientras que ejes rectilíneos básicos llevan desde que el mundo es mundo sin un mal estudio ni un mal análisis.
Lamentable.
Saludos,
Sergio
Es el esperpento total. Vueltas, vueltas y más vueltas que suben y encarecen presupuestos mientras que ejes rectilíneos básicos llevan desde que el mundo es mundo sin un mal estudio ni un mal análisis.
Lamentable.
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Imaginareu que no s'entenen alguns dels missatges d'aquest fil, però és que abans els temes estaven separats, i aquests començaven amb una enquesta, que ara s'ha perdut. Per això, els darrers missatges han quedat sense sentit.
-
Santfeliuenc
- N10
- Entrades: 3520
- Ubicació: Sant Andreu de la Barca, BL
Hola,
Cierto, yo mismo he sido el que la ha cagado puesto que pretendía unir los temas de la L9 con el hilo de la L9 sin percatarme de que la encuesta, que era lo que realmente interesaba del otro tema, se iba a ir a hacer puñetas. Los mensajes evidentemente no pierden sentido ninguno, ya que todos hablan de la L9 y se refieren a lo mismo. Existiendo como existen dos notas de prensa que hablan del diseño de las estaciones y del hecho por el cual se han encargado a unos equipos de arquitectos su realización, hace que el sentido no se pierda. Sí que se pierde una interesante encuesta en la que se daba la opción de votar si los foristas preferíamos estaciones de diseño, si era algo no prioritario, si era algo que preferíamos dejar para más adelante, etc.
Disculpas públicas a todos por esta errónea maniobra, especialmente disculpas públicas a quien creó la encuesta. Estoy mirando a ver si puedo reabrir el tema con cada cosa en su sitio y así recuperar la encuesta pero es difícil hacerlo al estar todos los temas relacionados y hablar de lo mismo, la L9. Quizá creando la encuesta de nuevo para votar nuevamente los que lo habíamos hecho ya...
Saludos,
Sergio
Cierto, yo mismo he sido el que la ha cagado puesto que pretendía unir los temas de la L9 con el hilo de la L9 sin percatarme de que la encuesta, que era lo que realmente interesaba del otro tema, se iba a ir a hacer puñetas. Los mensajes evidentemente no pierden sentido ninguno, ya que todos hablan de la L9 y se refieren a lo mismo. Existiendo como existen dos notas de prensa que hablan del diseño de las estaciones y del hecho por el cual se han encargado a unos equipos de arquitectos su realización, hace que el sentido no se pierda. Sí que se pierde una interesante encuesta en la que se daba la opción de votar si los foristas preferíamos estaciones de diseño, si era algo no prioritario, si era algo que preferíamos dejar para más adelante, etc.
Disculpas públicas a todos por esta errónea maniobra, especialmente disculpas públicas a quien creó la encuesta. Estoy mirando a ver si puedo reabrir el tema con cada cosa en su sitio y así recuperar la encuesta pero es difícil hacerlo al estar todos los temas relacionados y hablar de lo mismo, la L9. Quizá creando la encuesta de nuevo para votar nuevamente los que lo habíamos hecho ya...
Saludos,
Sergio
"Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Mucho frío. Largos meses de completa oscuridad. Constante peligro. No se asegura retorno con vida. En caso de éxito, honor y reconocimiento"
Avui he vist que l'ascensor de Lesseps està instal·lat. Però no hi ha vestíbul ni, evidentment, estació. Cas curiós, aquest.
a: Preposició que indica lloc, temps, atribut, etc.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
ha: 3a persona singular del present indicatiu del verb haver
Sense educació no hi ha democràcia.
Espera't, que no diguin que és un metro vertical 
He llegit que aquesta setmana començaven les obres de l'estació de zona universitària. Pensava que feia temps que havien començat perquè només hi ha que màquines i camions pels voltants del club de polo. 
Comencen les obres a l'últim tram de la L9
El DPTOP ha iniciat els treballs de construcció de l'estació de Zona Universitària, a la confluència amb la Diagonal
El procés de construcció del tram exclusivament barceloní de la línia 9 del metro, el que ha registrat més endarreriments per l'heterogeneïtat del subsòl –fet que ha obligat el govern català a modificar el traçat inicial–, ha començat amb els treballs previs de perforació de l'estació de Zona Universitària, en uns terrenys que són propietat del Reial Club de Polo i que estan situats a la confluència de les avingudes de la Diagonal i de Gregorio Marañón. Les obres a la parada de Zona Universitària s'afegeixen a les que des del desembre es duen a terme a Collblanc i, des del març, a l'estació de Campus Sud. La silueta que tindrà la L9 es comença a entreveure pel vessant sud de Barcelona.
La primavera vinent començaran les obres a Campus Nord i Manuel Girona, també dins el districte de les Corts.
Els tècnics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) preveien baixar la setmana passada al pou de la bifurcació de Gornal la tuneladora de dotze metres de diàmetre encarregada de perforar el tram 2 que entrarà pel sud de Barcelona, fins a l'estació de Zona Universitària, i que des d'allà foradarà el tram 3, fins a la parada de Mandri, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on s'haurà de trobar amb el cuc de ferro procedent de la Meridiana. La nova tuneladora estarà muntada i llesta per començar a rosegar al març.
En condicions de treball òptimes avançarà uns deu metres diaris de mitjana, segons els càlculs del responsable d'obres subterrànies de la conselleria, Jordi Jubany, de tal manera que el túnel de la segona secció de la L9 estarà enllestit el 2011, mentre que el de la tercera no s'acabarà fins al 2014. La prioritat del DPTOP és ara que els profunds pous de les estacions estiguin a punt quan els hagi de creuar la tuneladora.
Per guanyar temps, un cop acabat el període d'informació pública de l'estudi constructiu, la Generalitat s'ha apressat a posar en marxa, aquest mes, els treballs previs a la construcció de la parada de Zona Universitària, amb el desviament de serveis i l'aplanament de terrenys. Aquesta és la tercera estació en construcció al districte de les Corts, després de les de Collblanc i Campus Sud, i permet intuir un recorregut que tindrà continuïtat cap al barri de Pedralbes amb les parades de Campus Nord i de Manuel Girona, on es calcula que s'iniciaran les obres a la primavera.
L'estació de Collblanc, en marxa des del desembre, és la més avançada, tot i tenir una fondària de 75 metres. Jubany ha indicat que les màquines han acabat les parets del pou, fetes amb un innovador sistema anomenat hidrofesa, que redueix les vibracions al terreny i que evita filtracions d'aigua. Fa pocs dies es van instal·lar unes grans bigues que han permès cobrir la meitat del forat obert a la confluència de la Travessera de les Corts amb el carrer de Collblanc, per on hi haurà l'accés a aquesta parada, que actuarà com a intercanviador de la de la L5 del mateix nom. Pel que fa a l'estació de Campus Sud –que es podria acabar anomenant Camp Nou–, ara s'està treballant en el pou i en l'accés pel costat sud de Gregorio Marañón, a la confluència amb l'avinguda de Xile.
El director d'infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Valdés, ha apuntat que dins del primer trimestre del 2009 les obres es traslladaran a la vorera nord de Gregorio Marañón, la qual cosa obligarà a modificar el traçat que permet desviar el trànsit per aquesta via de sortida en direcció a la Diagonal. Les dues parades que esperen l'arribada de les perforadores –amb un accés cadascuna i pous de 50 metres– estaran emplaçades a la confluència de l'avinguda de l'Exèrcit amb Tinent Coronel Valenzuela, i al xamfrà de Manuel Girona amb Doctor Ferran, en una zona de gran densitat urbana.
El DPTOP ha iniciat els treballs de construcció de l'estació de Zona Universitària, a la confluència amb la Diagonal
El procés de construcció del tram exclusivament barceloní de la línia 9 del metro, el que ha registrat més endarreriments per l'heterogeneïtat del subsòl –fet que ha obligat el govern català a modificar el traçat inicial–, ha començat amb els treballs previs de perforació de l'estació de Zona Universitària, en uns terrenys que són propietat del Reial Club de Polo i que estan situats a la confluència de les avingudes de la Diagonal i de Gregorio Marañón. Les obres a la parada de Zona Universitària s'afegeixen a les que des del desembre es duen a terme a Collblanc i, des del març, a l'estació de Campus Sud. La silueta que tindrà la L9 es comença a entreveure pel vessant sud de Barcelona.
La primavera vinent començaran les obres a Campus Nord i Manuel Girona, també dins el districte de les Corts.
Els tècnics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) preveien baixar la setmana passada al pou de la bifurcació de Gornal la tuneladora de dotze metres de diàmetre encarregada de perforar el tram 2 que entrarà pel sud de Barcelona, fins a l'estació de Zona Universitària, i que des d'allà foradarà el tram 3, fins a la parada de Mandri, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, on s'haurà de trobar amb el cuc de ferro procedent de la Meridiana. La nova tuneladora estarà muntada i llesta per començar a rosegar al març.
En condicions de treball òptimes avançarà uns deu metres diaris de mitjana, segons els càlculs del responsable d'obres subterrànies de la conselleria, Jordi Jubany, de tal manera que el túnel de la segona secció de la L9 estarà enllestit el 2011, mentre que el de la tercera no s'acabarà fins al 2014. La prioritat del DPTOP és ara que els profunds pous de les estacions estiguin a punt quan els hagi de creuar la tuneladora.
Per guanyar temps, un cop acabat el període d'informació pública de l'estudi constructiu, la Generalitat s'ha apressat a posar en marxa, aquest mes, els treballs previs a la construcció de la parada de Zona Universitària, amb el desviament de serveis i l'aplanament de terrenys. Aquesta és la tercera estació en construcció al districte de les Corts, després de les de Collblanc i Campus Sud, i permet intuir un recorregut que tindrà continuïtat cap al barri de Pedralbes amb les parades de Campus Nord i de Manuel Girona, on es calcula que s'iniciaran les obres a la primavera.
L'estació de Collblanc, en marxa des del desembre, és la més avançada, tot i tenir una fondària de 75 metres. Jubany ha indicat que les màquines han acabat les parets del pou, fetes amb un innovador sistema anomenat hidrofesa, que redueix les vibracions al terreny i que evita filtracions d'aigua. Fa pocs dies es van instal·lar unes grans bigues que han permès cobrir la meitat del forat obert a la confluència de la Travessera de les Corts amb el carrer de Collblanc, per on hi haurà l'accés a aquesta parada, que actuarà com a intercanviador de la de la L5 del mateix nom. Pel que fa a l'estació de Campus Sud –que es podria acabar anomenant Camp Nou–, ara s'està treballant en el pou i en l'accés pel costat sud de Gregorio Marañón, a la confluència amb l'avinguda de Xile.
El director d'infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona, Manuel Valdés, ha apuntat que dins del primer trimestre del 2009 les obres es traslladaran a la vorera nord de Gregorio Marañón, la qual cosa obligarà a modificar el traçat que permet desviar el trànsit per aquesta via de sortida en direcció a la Diagonal. Les dues parades que esperen l'arribada de les perforadores –amb un accés cadascuna i pous de 50 metres– estaran emplaçades a la confluència de l'avinguda de l'Exèrcit amb Tinent Coronel Valenzuela, i al xamfrà de Manuel Girona amb Doctor Ferran, en una zona de gran densitat urbana.